La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentSource: Ana Rajadell, veu del grup Malifeta – Temps de Franja
// Carles Sancho
Lladres de sobretaula és la cançó i el videoclip que han dedicat músics valencians a la memòria de les víctimes de la DANA quan es compleix un any de les inundacions al País Valencià i la incompetència política que s’endugué la vida de 229 persones. Els promotors destinaran íntegrament els beneficis que generin la cançó i el videoclip a les associacions de les víctimes de les inundacions. En el projecte solidari han participat el bo i millor del panorama musical valencià, com Panxo de Zoo, Pablo de La Raiz, Malifeta, Abril, Los Chikos del Maiz, Tito Pontet i Toni Fort de Zoo.
La cançó parla de la mala gestió política d’aquella inacabable sobretaula irresponsable que generà una tarda fatal de final d’octubre i, en el videoclip, es recullen les imatges de les tràgiques conseqüències sobre el territori arrasat d’aigua i arena, convertit en fang, a conseqüència de la gran riuada.
En el grup Malifeta canta Ana Rajadell Ron, filla dels nostres amics Lluís Rajadell col·laborador de TdF i redactor a Terol de l’Heraldo de Aragón i d’Eva Ron cap de redacció del Diario de Teruel. Malifeta és un grup de música valenciana que combina el pop amb ritmes reggaeton. Es va formar l’any 2020, en plena pandèmia, inicialment format per Arnau Giménez —membre de Zoo— i Mireia Matoses —cantant de Pupil·les— als qui s’hi han afegit Toni Fort i Ana Rajadell.
L’Ana ha tingut la sort, amb molt d’esforç, d’aconseguir dedicar-se professionalment a les seues dos passions: la comunicació i la música. Així ha treballat en premsa i comunicació en diversos festivals per tota Espanya i en comunicació de grups de música principalment valencians com La Raíz, Malifeta, Zoo, Ciudad Jara, Último pasillo… L’estiu del 2023, la seua mediació va fer possible el taller de rap dirigit per Panxo del grup Zoo a Pena-roja, dins del programa ‘Zoo Il·lustrat’, que va tindre una gran difusió a través de la premsa i va aconseguir una notable assistència de gent jove interessada en la música.
Vet aquí el vídeo:
Programa del MAGAZIN del dissabte 25 d’octubre de 2025.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos en directe per internet anant a (google/la veu del baix matarranya). Tel. 976 635 263—616 094 447. El programa es repeteix el diumenge a les 9 hores. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra pàgina d’internet.
11- 11:55.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/ El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals.
11:55-12:30.- ÀGORA.- “Parlem de l’actualitat; quin tema et sembla important?”. Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Neus Valls, Luis Valén, Eduardo Satué i Elías Satué.
12:30- 12:40- Apuntes de salud. Eduardo Satué.
12:40-12:55.- Corresponsal a Nonasp. Josep Mª Ráfales “Lo Gravat”.
12:55 -13:10.- Esports. Jose Manuel Pelegrín, Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Parlarem amb Lídia Moreno, professora de Belles Arts; que juntament amb José Antonio Soria, fotògraf i il.lustrador, dirigiran a Favara el 8 de novembre, organitzat per Les Dones Favaroles amb el patrocini de l’Ajuntament, el Taller de Collatge “ Jugant amb la Memòria”
13:25- 13:40.- Turisme (de vegades massificat), i natura. Pedro Martínez, agent de protección de la naturalesa.
13:40- 14.- Entrevista a José Ángel Oliván García, presidente de UCA ( Unión de Consumidores de Aragón)
Participants.- Joaquín Meseguer, Neus Valls, Luis Valén, Ramón Arbona, Eduardo Satué, Josep Mª Ráfales , José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Lídia Moreno, Pedro Martínez, José Ángel Oliván García, Marcos Calleja i Elías Satué.
Source: Revista de l’Academia Aragonesa de la Lengua
Sobre la revista
Publicació anual de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, dedicada a la investigació, estudi y difusió de les llengües pròpies d’Aragó: aragonès i català.
ISSN: 3101-2825
DOI: https://doi.org/10.65066/raal
Edita: Academia Aragonesa de la Lengua
Aquesta revista s’ha editat amb l’ajuda del Govern d’Aragó i del Ministeri de Cultura.
Número actual
Volumen inicial de la Revista de l’Academia Aragonesa de la Lengua.
Director: Javier Giralt Latorre
Amb la colaboració de:
Govern d’Aragó
Ministeri de Cultura
Número complet
Articles
El VIII Certamen de Teatre Amateur de Mequinensa obre el teló aquest cap de setmana amb ‘Tierra’, de la companyia basca Les Figuretes.
Amb la tardor arriba el Certamen de Teatre Amateur de Mequinensa (cTAM), concretament la seva vuitena edició que se celebrarà entre el 18 d’octubre i el 22 de novembre a la Sala Goya. Una cita cultural única i ineludible al Baix Cinca que es va posar en marxa el 2018 i que ha convertit aquesta temporada en una celebració de l’art, la il·lusió i el talent escènic.
L’edició d’enguany del Certamen de Teatre Amateur de Mequinensa se celebra sota el lema “El teatre amateur és el dolç sabor de la perseverança”, una frase inspirada en la faula d’Isop “La guineu i el raïm” que simbolitza la constància, l’esforç i la recompensa del treball ben fet de les quatre companyies participants. Aquest esperit també es reflecteix en el cartell oficial del certamen, dissenyat pel mequinensà Pablo Vidallet, qui ha reinterpretat visualment la metàfora de transformar la frustració en impuls creatiu. Continuar llegint… Tierra’ obre el teló a Mequinensa – Temps de Franja
Entrevista a Manolo Siurana sobre el nom dels carrers – Matarranya al dia – Podcast on iVoox
oct. 16Source: Entrevista a Manolo Siurana sobre el nom dels carrers – Matarranya al dia – Podcast on iVoox
Aquí pots escoltar l’entrevista que li hem fet a Manolo Siurana, historiador i director de la Fundació Valderrobres Patrimonial, en relació a la petició de canviar i rebatejar alguns carrers de Vall-de-roures
CHA Baix Aragó-Casp invita a Jorge Azcón a visitar Maella “para mostrarle su ubicación en el mapa”
oct. 16Source: CHA Baix Aragó-Casp invita a Jorge Azcón a visitar Maella “para mostrarle su ubicación en el mapa”
Chunta Aragonesista ha mostrado su “indignación por las palabras del presidente del Gobierno de Aragón”, Jorge Azcón, quien señaló en un foro organizado por un medio de comunicación catalán que “en Fraga hablan fragatí con normalidad, en Mallén hablan maellano con normalidad y en Benasque hablan benasqués con normalidad”.
“No podemos entender cómo quien se supone que es el presidente de todos los aragoneses y aragonesas pueda confundir Mallén y Maella, dos municipios que se encuentran a 180 de kilómetros de distancia y responden a realidades muy diferentes”, ha señalado el presidente del Ligallo de Redolada de Baix Aragó-Casp, Víctor Prats.
Para Prats, “Jorge Azcón ha demostrado, una vez más, que ni conoce ni le interesa comprender la realidad del territorio que gobierna, y que su irracional odio a Cataluña incluye a todos los aragoneses y aragonesas que hablamos catalán de Aragón. No somos aragoneses de segunda”, ha señalado.
En este sentido, el presidente del Ligallo de Redolada del Baix Aragó-Casp ha invitado al presidente aragonés a visitar Maella: “Estaremos encantados de recibir su visita, mostrarle la realidad del municipio y de enseñarle a ubicarlo en el mapa”, ha enfatizado con trazas de somardeo.
Finalmente, Víctor Prats ha recordado a Jorge Azcón que “a pesar de los intentos del PP de reducirlas a localismos para dividirlas y negarles derechos a sus hablantes, en Aragón se hablan tres lenguas: aragonés, catalán de Aragón y castellano”.
En Aragón se habla bahasa melayu con normalidad, palabra de Azcón, te rogamos, óyenos
Asegura el presidente del país, que “en Fraga hablan fragatí con normalidad, en Mallén hablan maellano con normalidad y en Benasque hablan benasqués con normalidad”, habría pues que añadir que en Zaragoza hablan zaragozano con normalidad, en Sarrión hablan sarrionés con normalidad, en Cuarte hablan cuarterano como nadie, en Barrachina pekinés. y en general en Aragón charramos de raso bahasa melayu con absoluta normalidad y fluidez.
Y es que, igual lo que ha ocurrido es que los miles y miles de euros que Azcón gasta en asesores no han dado el fruto deseado y no pasan el filtro de una ofrenda. Lo mismo su equipo de asesores ha tirado de IA. Y claro, con su admirado google siempre hay que estar alerta, por que lo mismo que su maps es capaz de meterte de punta cabeza en cualquier charco sin salida con el coche, su IA a la pregunta ¿Qué se habla en Maella?, responde: “La lengua malaya (o bahasa melayu) es un idioma de la familia austronesia, oficial en Malasia, Brunei, Indonesia (donde se le llama indonesio) y Singapur. Es un idioma aglutinante, sin conjugaciones ni género gramatical, y se escribe principalmente con el alfabeto latino, aunque también se usa el sistema de escritura Jawi. Históricamente, el malayo fue una lengua franca en el sudeste asiático y sigue siendo un símbolo de unidad cultural y nacional en Malasia”.
Así que no se sorprendan si escuchan por el Pignatelli los gritos de PP-Vox: “Aragón ye nación! y Malasia su confederación!”.