Skip to content

Origen: De les catifes d’Aiguaiva a la Codonyera | Lo Finestró

(Publicat al Diario de Teruel, columna “Lo Cresol”

El diumenge passat vaig visitar Aiguaiva, era la Festa del Misteri de San Agustí, la més gran de la vila del Bergantes. A trencar d’alba surten els aiguaivans als carrers del poble per marcar els espais i després, manipulant amb mota cura les serradures de colors i la fina escaiola, resseguir dissenys i plantilles. Els resultats són unes vistoses i artístiques catifes –més d’un km– sobre el paviment, que, vorejades de sanefes, s’estenen entre l’al·legoria, el simbolisme i les figures realistes. Tot un plaer per la vista, Un treball de tantes hores abans de la festa i la seua plasmació el mateix dia 28 d’agost és el fruit de l’entusiasme, la col·laboració i coordinació de tot un poble, de xics, de joves i de grans, de tots. Cal recordar que Aiguaiva sencera, amb la seua plataforma “Lo Bergantes no es toca” s’oposa a la construcció de la presa sobre el Bergantes. Un poble unit i il·lusionat, un alcalde jove i progressista i uns activistes culturals i del medi ambient, són l’explicació d’allò que ara és Aiguaiva.

Camí de tornada i albirant, des de la Torre, el meu poble, la Codonyera, em va passar un flash per la ment sobre la minsa o quasi nul·la col·laboració entre els joves i persones grans de la Codonyera en els assumptes col·lectius, sobre la desculturització progressiva de les festes i la setmana cultural, sobre la manca de disponibilitat envers els problemes comuns. Tot un reguitzell d’actituds poc positives. En arribar al poble un tuf de purins o dels propis porcs de les granges que estan tocant la vila, no ajudava pas a passar uns dies d’estiueig i menys encara a comprar-se casa a la Codonyera. I per arrodonir el desfici, al campanar sonaven les dues de la tarda. Dues vulgars campanades que res tenien a veure amb les de la Valera, fosa l’any 2014 per a fer l’actual. La Valera, de 163 anys, tenia una esquerda que s’hagués pogut soldar mantenint el seu magnífic so original o almenys deixar-la com a obra històrica i artística. De res van servir els consells. I per a més inri se’m va acudir pensar que algunes famílies de la Codonyera estarien dinant en aquells moments, menjant-se, tal vegada, ensiams, patates o tomàquets, regats amb les pestilents aigües fecals o residuals de la bassa del Cànem. On són els responsables sanitaris i del medi ambient? Per a què serveixen les lleis? Tant de bo estigués errat en tot el que he dit del meu poble…

A més de la tristor, allò que queda -si és que queda- de la Valera

 

Origen: La planta de purines de Peñarroya generará 300 empleos a largo plazo

Origen: Instalarán más trampas en Calaceite tras hallar huevos de mosquito tigre

Origen: Lledó inaugura su bar en el arranque de las fiestas mayores

CULTURA

EFE / MARCOS DÍAZ
28/08/2016

Trece expertos se han dado cita este fin de semana en Zaragoza para poner en común sus avances en el estudio de la cultura de los íberos, un pueblo que legó mucho más que los restos arqueológicos y del que su lengua sigue siendo una incógnita sin resolver a pesar de los avances de los últimos años.

Precisamente, este ha sido uno de los ejes de las II Jornadas sobre la Lengua y Cultura Ibérica, que concluyen hoy en la capital aragonesa y en las que también se ha puesto la mirada en las costumbres y mitos de este pueblo peninsular.

Carmen Maymó, quien lleva años estudiando la protohistoria del mundo íbero, ha destacado a Efe que la lengua íbera comparte muchos rasgos con la vasca y “creemos que lo que hoy se llama lengua euskera era lo que se hablaba en todo el territorio íbero”.

Para justificarlo, ha aludido a la toponimia de “muchas provincias” y a la existencia de restos vascoíberos “en toda Europa”, una tesis que, ha incidido, es apoyada por lingüistas de otros países como Alemania, Francia o el Reino Unido.

Una postura muy cercana es la del estudioso de la lengua ibérica Luis Silgo, doctor en Geografía e Historia, con seis libros sobre la cultura íbera y con más de medio centenar de publicaciones en distintas revistas especializadas.

Para Silgo, se trata de un idioma -“la esfinge íbera”, como lo llamó el catedrático de latín de la Universidad de Salamanca Antonio Tovar- que “ha permanecido totalmente impermeable a cualquier intento de intelección”.

No obstante, en los últimos 20 años “una labor constante, fatigosa y tenaz de investigación ha conseguido descifrar algo de lo que los íberos escribían”, como el “sistema verbal” y otros “elementos significativos, como los numerales”.

“Sorprendentemente”, ha dicho a Efe, estos últimos “coinciden exactamente” del 2 al 8 “en su forma” con “los numerales del euskera”, un idioma con el que hay “sorprendentes afinidades” que, ha aseverado, “no pueden ser debidas al azar”, como formas verbales complejas, y “la mera casualidad está totalmente excluida”.

Sin embargo, ha matizado que “no significa que el íbero y el euskera sean “la misma lengua”, aunque ha incidido en la “gran afinidad” entre ellas, siendo el euskera “una herramienta valiosísima” para lograr “un mayor avance” en las investigaciones de la lengua ibérica.

Las investigaciones actuales han permitido inteligir algunas pocas frases y el actual conocimiento ha podido determinar la clase de documentos de los que se trata, como listas de impuestos, cartas personales o un contrato.

Un avance “inconcebible hace 25 años” pero todavía no se está en disposición ” de traducir de corrido la lengua ibérica”, algo que “probablemente” no se logre “en muchos años”, ha reconocido este experto.

El investigador data el comienzo de la escritura de este pueblo peninsular hacia el siglo V antes de Cristo y “deja radicalmente de escribirse en el mandato del emperador Augusto, hacia el siglo I antes de Cristo.

Esto no significa “que las lenguas desaparecieran instantáneamente”, ha advertido Silgo, como es el caso del euskera, el cual “ha resistido los intentos de asimilación”.

Silgo acaba de escribir un léxico ibérico en el que reúne exhaustivamente todas las palabras ibéricas conocidas hasta 2014, con una discusión detallada y una minuciosa biografía de cada una, una obra de referencia a la que se puede acceder por internet.

En las jornadas se ha tratado también el legado cultural íbero, desde la toponimia a las muchas formas populares de vida que se han perpetuado, como el instrumental agrícola, que ha sobrevivido hasta la mecanización.

Durante las jornada se ha visitado la localidad de Motara de Jalón cuyo nombre puede derivar de su muitologia, cuyos personajes habitaban “grandes montañas” y “movían grandes piedras”, ha señalado Carmen Maymó.

Se han localizado huevos de este ejemplar, que puede transmitir el virus zika, en Calaceite.

Origen: Hallan mosquito tigre por vez primera en un pueblo de Teruel | Noticias de Teruel provincia en Heraldo.es

Origen: Asamblea Círculo | Assemblea Cercle

ORDRE DEL DIA

1. Lectura i aprovació, si escau, de l’acta anterior (nº 52).

2. Campanya #ActivaTuCírculo.
https://podemos.info/activa-tu-circulo

3. Privatitzacions a la Comarca del Baix Cinca i a l’Ajuntament de Fraga.

4. Instàncies, mocions i consultes a presentar al M.I. Ajuntament de Fraga i a la Comarca del Baix Cinca.

5. Comissions de Treball.

6. Precs i preguntes.

Origen: Lo Molinar, vint anys | Viles i Gents

(Publicada a La Comarca el 5 d’agost del 2016)

Enguany fa vint anys de la publicació del Molinar, el projecte de recollida de literatura tradicional del Matarranya en català que iniciàrem el 1988. De la informació seleccionada en vam publicar tres volums: narrativa i teatre, cançoner i gèneres menors. Una de les majors sorpreses de la recerca, en el meu cas, va ser la recuperació de la cançó que narra els atacs carlistes a la població de Gandesa ocorreguda el 1874. L’informador que mos va cantar la composició, una tarde d’estiu del 1980, va ser Julio Sancho Dilla, nascut a la Vall del Tormo el 1902, casat amb Loreto Gómez Timoneda, també present durant la gravació perquè l’entrevista va ser a casa seua. Lo tio Julio, amb quasi vuitanta anys encara conservava una sorprenent memòria i un bon domini narratiu. Va anar molt poc a escola perquè als onze anys va morir el seu pare i ja va haver de posar-se a treballar com a llaurador, l’ofici de la seua vida. Mos va explicar en l’entrevista que li vam fer que segurament havia aprés la cançó de sa mare que va morir als 101 anys. La composició és una barreja de jota i cant carlista. Comença per una de les músiques més populars de la comarca de la que se n’han fet moltes versions. Allà ne pugen quatre/ los quatre del gorro roig/ los quatre contrabandistes/ és la ronda de Mont-roig. Lo tio Julio, iaio d’un company amb qui feem la recopilació, com que va observar el nostre interès per les seues contalles mos va agrair el gest i mos va cantar també unes quantes jotes en català. Van ser, en el meu cas, les primeres que vaig escoltar interpretades en la nostra llengua. Quinze anys després, en acabar el treball del Molinar, ja en teníem una bona representació de lletres i músiques de jotes. Després del pas del temps la major part dels informants del recull ja han mort, degut a l’edat avançada dels mateixos. Lo Molinar significa inici de la recuperació de la memòria col·lectiva del Matarranya.

Carles Sancho Meix

Origen: Modélica restauración de la iglesia gótica de Torre del Compte

Origen: Reunión en Calaceite para tomar medidas ante la aparición de huevos de mosquito tigre

Origen: Alcañiz, expectante por la llegada de la Vuelta Ciclista el lunes

Origen: El català i l’aragonès al currículum de primaria | Lo Finestró

EducacionColor

Des de la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó s’ha enviat la següent informació a diverses associacions i institucions:

“Tenim el plaer d’informar-vos que el passat divendres dia 12 d’agost, es va publicar en el BOA la ORDEN ECD / 850/2016, de 29 de juliol, per la qual es modifica la ORDEN de 16 de juny de 2014, de la Consellera d’Educació, Cultura i Esport, per la qual s’aprova el currículum d’Educació Primària i s’autoritza la seva aplicació als centres docents de la Comunitat Autònoma d’Aragó.

En el següent enllaç veureu el document complet:

http://www.boa.aragon.es/cgi-bin/EBOA/BRSCGI?CMD=VEROBJ&MLKOB=921670621818

Des de la Direcció General de Política Lingüística es va impulsar la redacció dels currículum de l’aragonès i català amb la participació dels docents que es troben impartint classes d’aquestes matèries; cal felicitar-se pel treball que van realitzar i perquè a partir d’ara servirà per millorar l’ensenyament de les llengües pròpies d’Aragó.

De la mateixa manera, es dóna una nova redacció a l’article 19, relatiu als ensenyaments de llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó que permetrà millorar les condicions en què s’imparteixen l’aragonès i el català d’Aragó.

També s’hi ha aconseguit incorporar aspectes relatius a la realitat lingüística d’Aragó en el currículum de Ciències Socials.” (traducció del comunicat).

No cal dir que les assignatures de català i aragonès són voluntàries, tot i que hi poden ser  dins del currículum escolar, això sí, primer el castellà, segon la primera llengua estrangera, tercer la segona llengua estrangera, i quart, voluntàriament, el català o l’aragonès. Curiosament veureu, si llegiu l’ordre publicada al BOA (enllaç anterior) que es fa esment una i una altra vegada a las “diversas variedades lingüísticas propias del catalán y del aragonés”; però no a les varietats lingüístiques del castellà. Tal vegada el castellà d’Aragó no té varietats lingüístiques…? Si així no fos seria una injustícia envers el castellà, oi? Per què uns, sí i l’altre, no? Per què la unificació i l’estandardització no té el mateix valor en totes les llengües?

Origen: Sectors de l’aria de “Lengua española” de UZ tornan a mirar d’eliminar l’aragonés – AraInfo | Diario Libre d’Aragón

Sectors de l’aria de “Lengua española” de UZ tornan a mirar d’eliminar l’aragonés

Bien se vale, que entre protestas de catalano parlants y parladors de aragonés, a “Real Academia de la Lengua Española”, ha retaculau y ha publicau bells mensaches disculpando-se y afirmando que as voces “somarda”, “cadiera” y “chandrío” son aragonesas

| 31 agosto, 2016 10.08
Sectors de l’aria de “Lengua española” de UZ tornan a mirar d’eliminar l’aragonés
María Luisa Arnal Purroy.

En unatro d’os episodios enfilaus a eliminar l’aragonés dende bells sectors d’a Universidat de Zaragoza. Una d’as suyas representants en o departamento de “Lingüística General e Hispánica (UZ)”, María Luisa Arnal Purroy, declaró que a RAE debería admitir parolas como “somarda”, “cadiera” u “chandrío” en o suyo diccionario.

A noticia amanixió lo zaguer domingo 25 d’agosto en una entrevista que publicó lo “Diario del Alto Aragón” en referencia a os cursos de “Español para extranjeros” que a UZ organiza en a Residencia universitaria de Chaca. En ista se feba un resumen d’o conteniu que María Luisa gosa de impartir en as suyas charradas de formación a foranos, profesors u simplement tematicas “Los aragonesismos que están y los que no están en el diccionario de la Academia”.

Pa los que seguimos l’actualidat d’istos sectors d’o departamento, ideolochizaus y poco obchectivos, como ye lo que lidera dende l’aria de “Lengua Española”, María Luisa, ya no nos sorprende cosa. No por ixo hemos de deixar de denunciar os diners destinaus a la Universidat de Zaragoza que se malfurrian en istos cursos, congresos, diccionarios de castellano pa vulcar os aragonesismos, exposicions manipoliadas, … con intencions politicas y malintencionadas.

Pa forro de bota, a sorpresa estió quan a RAE, a traviés d’a suya cuenta de Twitter @RAEinforma, respondió a una d’as queixas. Una persona estrainada en leyer a entrevista por internet, consultó a la RAE pa confirmar que ixas parolas no podeban estar incluyidas como castellanas, porque perteneixeban a unatra luenga. A RAE, en una demostración de desacierto, contestó que ixas parolas yeran catalanas!

Bien se vale, que entre protestas de catalano parlants y parladors de aragonés, a “Real Academia de la Lengua Española”, ha retaculau y ha publicau bells mensaches disculpando-se y afirmando que as voces “somarda”, “cadiera” y “chandrío” son aragonesas.

Origen: PAR: “La “franja” és un invento catalanista. En Aragón no hay ninguna “franja”. Ya vale!!” | Xarxes socials i llengües

Ahir el PAR de Saragossa encaixava mal l’atribució que una usuària els feia sobre la reducció de l’ús del català a la Franja per les seues polítiques lingüístiques, i proclamava al seu Twitter que la Franja és un concepte catalanista. Un concepte que simplement defineix una àrea allargassada de pobles catalanoparlants a Aragó.

“La “franja” és un invento catalanista. En Aragón no hay ninguna “franja”. Ya vale!!” | Xarxes socials i llengües

El PAR pot obviar la realitat científica i defensar que al català cal dir-li Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental de la Comunidad Autónoma (el que s’ha popularitzat en les sigles del LAPAO). Però no pot obviar la seua pròpia història:

Javier Callizo Soneiro (PAR)  Consejero de Cultura (1999) “Es patético y es lamentable que muchísimos aragoneses (…) tengan una actitud displicente ante las hablas de Aragón (….) que se conservan en (…) la franja oriental”

Blasco Nogués (PAR) (2001) “Queremos agradecerles la visita y la comparecencia que nos hacen hoy los padres y las madres de los alumnos de la Franja de Aragón (…) los hablantes del catalán y de sus modalidades lingüísticas de la zona de la franja. (…) desde una visión nacionalista como es la del Partido Aragonés (…) siempre hemos dicho que Aragón es una realidad trilingüe (…) obligación, de defender (…) la característica tan singular (…) en la zona oriental de Aragón, como es el catalán

García Vicente (Justicia de Aragón) (2001) ”que un cuadro así, que está al otro lado de la franja, es malo que se lo quede un gobierno -el gobierno de al lado o la sede al lado”

Diputado Contin Pellicer (PP) (1999) “No vamos a volver en estos momentos al tema de actuaciones respecto a la devolución de los bienes de las parroquias de la franja

Media preview

La Franja