La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentOrigen: En Joan Sales i el castellà d’Aragó | Lo Finestró
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 4 de juny del 2016)
En general els nostres escriptors fan ben poc ús de les modalitats del castellà d’Aragó, i se solen limitar als models tendencialment acadèmics. Com a molt n’amollen alguns mots en textos de caràcter jocós. I això que l’article 3.3 de la Constitució declara que la riquesa d’aquestes modalitats castellanes nostres és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció. Però n’hi ha alguna important excepció, com és el cas de la narrativa d’en Joan Sales, i tant aIncerta glòria, la gran novel·la seua de la nostra darrera Guerra, amb molts d’escenaris baix-aragonesos, redactada a partir del 1948 i publicada l’any 1956, com a l’extens carteig que l’autor mantingué de 1936 a 1941 amb Mercè Figueras i Màrius Torres. Entre el 1937 i el 1938 en Sales visqué quasi un any entre nosaltres, majoritàriament al Baix Aragó, on havia vingut a defensar la legalitat republicana enfront dels sublevats. El juny del 37 el tinent Joan Sales començà a escoltar i aprendre la modalitat castellana de Calanda, i no se’n pogué estar de comunicar-ho als seus corresponsals: usen el verb caler i l’exclamació rai tan sovint com nosaltres; diuen esparvero, ólipa, cado (cau), ludria, alberge (albercoc), presco (préssec),impelto, royo (roig), cinglo, cardelina (cadernera), loguero (lloguer), albergenia, letonero (lledoner). A Estercuel -Olivel de la Virgen a Incerta glòria– observarà que la gent del país anomena per cert azerollas les atzeroles, que diuen lorenza a la tremuja, fiemo als fems, … . És sobretot en els mesos passats al front aturat d’aquesta darrera localitat on el tiniente Don Juanico aprendrà bé la modalitat baix-aragonesa del castellà. Aquest cabal lingüístic que hi ha anat assimilant l’incorporarà a Incerta glòria en les freqüents intervencions que s’hi troben de gent d’Estercuel i encontorns. María de Olivel, figura central de la primera part de la novel·la, és descrita: Si salió tan siñorica, algún impelto tindría, … Que en impeltando un albergero, da prescos como el mesmo puño. Són una vintena llarga d’intervencions a la novel·la en castellà d’Aragó, que algun dia s’hauran d’estudiar com cal.
Artur Quintana
Origen: Fracàs total de la concentració contra el català a Saragossa (5/6/2016) | Lo Finestró
Només hi han assistit unes quatre dotzenes de manifestants, això sí, tots ells “experts lingüistes” i “prohoms” de la cultura. Notícia a Vilaweb
Origen: Teleoperador/a Con Catalan. Seleccionamos Teleoper, Zaragoza
Teleoperador/a con Catalan. Seleccionamos Teleoper, Zaragoza – NUEVO
Teleoperador/a con Catalan. Seleccionamos Teleoperadores para emisión de llamada para venta de seguros de auto y hogar. Imprescindible Catalán Bilingüe. . . . Salario a negociar SELECCION SELECTIVA…
Feria del Renacimiento de Fonz: López Susín impulsa a que continúen hablando su aragonés ribagorzano
juny 5López Susín también ha aprovechado para impulsar a los vecinos de Fonz a que continúen hablando su aragonés ribagorzano: “Que también esta tarde utilizarán en alguna de las recreaciones”.
Ante las desinformaciones aparecidas ayer sobre que C's apoya la imposición del catalán en Aragón, esta es la verdad pic.twitter.com/CSnNp9bno4
— Ciudadanos Aragón (@Cs_Aragon) June 3, 2016
Ciudadanos AragónAnte las desinformaciones aparecidas ayer sobre que C’s apoya la imposición del catalán en Aragón, esta es la verdad
Hi han assistit només unes quantes dotzenes de manifestants
Origen: Fracassa la concentració contra el català a Saragossa | VilaWeb
L’anunciada concentració contra el català a l’Aragó que s’ha celebrat aquest matí a Saragossa tot just si ha acabat per concentrar només unes dotzenes de persones que han desplegat pancartes contra la llengua catalana i han exigit al govern aragonès que mantingui la denominació de LAPAO per a la llengua catalana parlada a la Franja de Ponent.
La concentració havia estat convocada per la plataforma aragonesa No Hablamos Catalán contra la decisió de les Corts d’Aragó d’incorporar a la llei de patrimoni cultural un article que diu que el català i l’aragonès són les llengües pròpies de l’Aragó.
Aquesta decisió del parlament aragonès, que obtingué el suport de PSOE, Podem, la Chunta i IU, és el primer pas cap a la derogació de la polèmica llei de llengües aprovada el 2013 pel PP i el PAR, una llei que pretenia imposar els noms de LAPAO i LAPAPYP per a referir-se a les llengües autòctones. El nou president aragonès, el socialista Javier Lambán, ja va anunciar l’estiu passat que la derogaria i recuperaria la llei lingüística del 2009, que reconeixia l’ús del català a la Franja.
A la convocatòria de la manifestació s’havien adherit el Partit Popular d’Aragó, el Partit Aragonès, UPYD i el Bloc Aragonès.
Origen: Lectura dramatitzada de “La pèrdua” de Marta Momblant | Lo Finestró
Dins del Projecte PRIMAVERA VACA, el dilluns 6 de juny, a les 19 hores, tindrà lloc a la Sala Mompou del Passeig de Colom, núm 6, de Barcelona la lectura dramatitzada de La pèrdua, de Marta Momblant
A continuació col·loqui amb el públic. Acte gratuït.
Origen: No habrá profeta en su pueblo
Origen: Descobrint Teruel | Viles i Gents
(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 28 de maig del 2016)
Avui farem un viatge pels temps passats. Retrocedirem a l’any 1967, per a mi època d’estudiant intern al Col·legi dels Escolapis d’Alcanyís. Època d’estudiar, de fer esport, d’escoltar música, Època del Batxiller, de la OJE (Organización Juvenil Española) i dels Beatles, entre moltes altres activitats i aficions.
Estes tres activitats principals enunciades van anar lligades per a que descobrís la nostra llunyana capital i que a partir de llavors, formés part del meus millors records inoblidables. Fou un cap de setmana a la sortida de l’hivern. D’Alcanyís, l’equip representant de la OJE en el que jo jugava a “baloncesto” i a “balonmano”, vam sortir amb autobús per arribar a Teruel ben entrada la tarde-nit. Passat l’“acueducto” vam accedir directament a la Fonda Utrillas. Teníem aires de campions. Vam sopar los “bocates” que mos havia preparat “la cocinera” del col·legit i allí va començar la festa.
Com si fos lo paradís i tot fos possible, en acabar de sopar vam anar a donar una volta pel “Teruel” nocturn i llavors misteriós. Teníem tretze anys però mos sentíem homes i, a més, ho volíem ser. En un no res vam fer cap a la Plaça del Torico. Realment a tots mos va sorprendre i vam entendre perquè l’anomenaven amb aquell diminutiu. D’aquí los meus records ja em col·loquen directament en un bar espaiós jugant al billar, cigarro a la boca. Un bar que s’anomenava, si mal no recordo, Juanito, situat en un dels carrers que donaven a la plaça. Este local tenie una flamant màquina de discos. Singles dels millors grups del moment. I com no, los nostres preferits los Beatles s’emportaven la “pauma” de ser escoltats.
L’hora de tornada, les dotze, va ser complida estrictament. I allà, a la fonda, reunits en un dels “quartos” –habitacions més allunyats del nostre tutor responsable va seguir l’aventura. Ara tocava jugar a les cartes fins a altes hores de la nit. Pel matí mos vam alçar al primer toc com si la concentració hagués estat efectiva. No sé les cares però l’anima estava repleta de felicitat. Tots recordàvem les bromes i rialles de la llarga nit. Ho vam guanyar tot, i això que alguns vam jugar un partit de cada especialitat. Tretze anys. “Imparables”.
Juan Luís Camps