Origen: La Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya a Artur Quintana i Font | Lo Finestró

Segons informació que ens ha arribat, la Generalitat de Catalunya ha acordat la concessió de la Creu de Sant Jordi a Artur Quintana i Font. Han estat guardonades també altres personalitats més i entitats que s’han destacat pels serveis prestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural. Des d’aquí l’enviem a Artur Quintana la nostra enhorabona. No cal dir que aquest català de soca-rel és un apassionat aragonès,  franjolí de debò.

La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part de la Generalitat de Catalunya. La distinció es va crear el 1981 amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya. Qualsevol ciutadà, grup de ciutadans o entitat pot demanar que s’atorgui aquest guardó a alguna persona, ja sigui física o jurídica

Origen: Cruz de Sant Jordi para Artur Quintana, prestigioso filólogo que ha investigado sobre el catalán, aragonés y castellano hablados en Aragón – Diario de Teruel

Cruz de Sant Jordi para Artur Quintana, prestigioso filólogo que ha investigado sobre el catalán, aragonés y castellano hablados en Aragón

La Generalitat de Catalunya ha acordado conceder la Cruz de Sant Jordi al filólogo Artur Quintana i Font, uno de los investigadores más reconocidos y prestigiosos del campo lingüístico por sus estudios sobre el catalán, el aragonés y el castellano hablados en Aragón.

Nacido en Barcelona en 1936, Quintana es miembro de la Sección filológica del Institut d”Estudis Catalans, del Consello Asesor de l”Aragonés, además de miembro de honor de la Academia de Aragonés, presidente de Iniciativa Cultural de la Franja y presidente de honor de la Associació Cultural del Matarranya.

Su tesis doctoral (1968) fue un trabajo de investigación sobre el catalán hablado en La Codoñera, localidad donde fijó su segunda residencia y en la que vive buena parte del año. Este trabajo ha sido actualizado y reeditado recientemente.

Entre sus numerosos estudios, destacan los que ha realizado sobre las lenguas habladas en Aragón: El aragonés residual del bajo valle del Mezquín (1976), El lèxic de la Codonyera (1977), El català a l’Aragó (1989), La literatura aragonesa en catalán (1990), Dos projectes per recollir la literatura popular catalana a la Franja (1993), Encara més capcirs: els parlars orientals de Sarró (Baixa Ribagorça Occidental) (1993), Chenesis y desembolicamiento de l’aragonés común (1999), La lengua catalana en el Bajo Aragón (2008), entre otros.

Artur Quintana es por tanto una eminencia en el campo lingüístico relacionado con las hablas de Aragón, tanto de las modalidades del catalán y aragonés como del castellano. La Cruz de Sant Jordi es uno de los más importantes reconocimientos que entrega la Generalitat de Catalunya.

Origen: Intensa sesión plenaria comarcal en Valderrobres

Origen: Indignación en el Matarraña tras registrar nuevos cortes eléctricos

Origen: Per damunt de la frontera

Origen: El ganadero del sector porcino lucha contra la bajada de precios

Dilluns 11 d’abril de 2016, a 18h, a la Universitat de Perpinyà (IFCT, Casa dels Països Catalans, Camí de la Passió Vella).

L’entrada és lliure, gratuïta i altament recomanada per totes aquelles i aquells que s’interessen a la llengua catalana.

Alà Baylac Ferrer. Director de l’IFCT

Conférence en catalan à l’Université. Natxo Sorolla présente « La llengua catalana i la Franja d’Aragó »

Conferència dels Estudis Catalans a la Universitat. Natxo Sorolla presenta « La llengua catalana i la Franja d’Aragó »

L’IFCT (Institut Franco-Català Transfronterer) comunica: En el marc del cyicle de conferències dels Estudis Catalans de l’Institut Franco-Català Transfronterer, la Casa dels Països Catalans acull dilluns 11 d’abril a 18h, el sociolingüista de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona-Reus, Natxo Sorolla, que ve a presentar La llengua catalana i la Franja d’Aragó. Ell mateix originari i habitant d’aquesta perifèria dels Països Catalans, és especialista de les xarxes socials i de l’evolució de la llengua catalana al conjunt dels Països Catalans. Treballa també a l’Institut d’Estudis Catalans a Barcelona on coordina cada any l’Informe sobre la situació de la llengua catalana. Detallarà a la Universitat de Perpinyà les especificitats i les paradoxes d’aqueixa llarga regió dels confins catalano-aragonesos, la Franja, que s’estira des de l’Aneto al nord fins al País Valencià al sud, i on el català és comprès i parlat pel 90 % dels 60 000 habitants, però no és pas encara reconegut com a llengua oficial. La conferència és oberta a tothom. El tema és particularment recomanat per a tots els que s’interessen a la llengua catalana, a la sociolingüística i de manera més general a la realitat dels Països Catalans.

El català a la Corona d’Aragó. Quin fou el tractament de les llengües als diversos regnes que composaven la Corona? Quina llengua tenia preeminència a les Corts Generals i entre la monarquia i els estaments, a nivell oral i escrit?

En primer lloc s’ha de tenir en compte que, des de la unió dinástica de Catalunya i aragó el 1137 fins el 1410, els reis d’Aragó foren de la nissaga barcelonina dels Bel·lònides, descendents de Guifré el Pilós. Aquests comtes i posteriorment reis tenien el català com a llengua familiar i, per tant, aquesta fou la llengua d’expressió habitual (que no única) entre la monarquia i la seva Cort, i també entre les institucions que se’n derivaren al Principat i a la dels nous territoris de la monarquia arran dels segles XIII i XIV (Regne de Mallorques, València, Sicilia i Sardenya ). Continuar llegint… Moviment Franjolí per la Llengua: Sobre el català i l’ús de les llengües a la Corona d’Aragó [Una Franja d’història]

Se trata de una de las pocas publicaciones actuales de este tipo que se dedican en exclusiva a un sólo autor. Sólo el primer volumen de los tres previstos recoge 500 frases hechas no documentadas

Origen: Un diccionario recoge las aportaciones del escritor de Mequinensa Jesús Moncada a la fraseología catalana – AraInfo | Diario Libre d’Aragón

Dimecres, 13 d’abril de 2016

09:30 Obertura amb l’inici del camí al Poble Vell. Es començarà la visita acompanyats del professorat i l’alumnat de diversos instituts de l’entorn. Activitat tancada per als escolars.
11:00 Recepció dels participants a l’Ajuntament de Mequinensa.
12:30- Lectures de Moncada al Saló d’actes
13:30 de l’Ajuntament a càrrec dels alumnes de la SIES de Mequinensa i el Grup de lectura de l’Associació “La Dona” de Mequinensa.
17:00 Teatre: Companyia de teatre “Mea Culpa” amb l’obra El Cafè de la Granota a la Sala Goya. Entrada lliure fins a completar l’aforament.
18:30 Cloenda.
Organitzen: Ajuntament de Mequinensa, Direcció de Política Lingüística del Govern d’Aragó.

Més informació: Triptic-Moncada-pr3

MAGAZIN 9 d’abril de 2016.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora : “Diàleg sense discusió; és possible?”.  Arancha Bielsa, Luis Valén, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona i Elías Satué.
12:30-12:40.- Apuntes de salud. Eduardo Satué
12:40- 12:55.- Els nostres cantautors. El favarol Àngel Villalba acompanyat pel nonaspí Florenci Roc, actuen a Sabadell.
12:55- 13:10.- L’opinió sobre l’actualitat, sempre valuosa per nosaltres,   de José Ramón Bada Panillo.
13:10- 13:25.- Corresponsal a Maella. Yolanda Abad Juni.
13:25- 13: 40.- La concejal de festes de Favara Mari Carmen Valén Carceller.
13:40- 14.- Entrevista a Anne…, una familia holandesa a Maella.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona,  José Ramón Bada, Yolanda Abad, Marcos Calleja, i Elías Satué.

Origen: Brecht (cultura i societat) | Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 2 d’abril del 2016)

Bertolt Brecht va dur a terme els anys 30 una renovació important del teatre contemporani que va ser el que ell anomenà TEATRE ÉPIC. El Teatre Èpic és en essència narratiu, i té una forma expressiva com una faula o paràbola. No té un desenvolupament lineal amb un plantejament, un nus i un desenllaç. Funciona per escenes autònomes i no busca una culminació dramàtica ni emotiva. És, doncs, un teatre per pensar, però no en el sentit filosòfic del teatre de Camus o de Sartre, massa complicat per al públic senzill. Es tracta d’activar l´intel·lecte del públic popular, a base d’un notable sentit de l’espectacle (incloent els musicals o l´humor) i de transmetre una dialèctica social i cultural nodrida amb un important bagatge històric, artístic o científic. En dos paraules, és un TEATRE DIDÀCTIC.

El problema consisteix en que els mercats i els poders econòmics i polítics no en volen saber res de teatre didàctic, i qualsevol excusa és bona per no fer-lo. Si Brecht va topar amb la dictadura nazi (i la franquista a Espanya) ara tenim la dictadura del mercat; i el teatre brechtià és espectacular i, com el de Shakespeare, necessita d’un notable planter d’actors.

Quan era estudiant vaig gaudir del meu primer Brecht al Festival Inernacional de Teatro de Zaragoza: La evitable ascensió d´Artur Ui, i la vaig veure en alemany a càrrec del Berliner Ensemble. Eren els il·lusionants temps de la transició. Des d´allavons  tot el Brecht que he pogut veure ha estat a Madrid o a Barcelona. I és una pena (o vergonya) que  ciutats com Saragossa, Osca o Terol no puguin enriquir-se de muntatges de nivell de peces tan extraordinàries com la Mare Coratge, La Vida de Galileu (que s’acaba de representar a Madrid), o la meravellosa El cercle de guix Caucasià, per no parlar de peces d’influència brechtiana com l’excel·lent versió que José Luis Alonso va fer de la novel·la de Galdós Misericordia, amb la gran Mª Fernanda d´Ocón.Considero el teatre de Bertolt Brecht una necessitat cultural i social de primer ordre i vull afirmar que la cultura (i el teatre) no són un entreteniment per a rics.

Antoni  Bengochea

Origen: Un pregó a Aragó | maisseblog

Un pregó a Aragó