Skip to content

Origen: Libertad Digital

#CosesDeLaRede – Asturies Dixebrá

https://twitter.com/EAcerete/status/661892594847338496

 

Origen: Un nuevo camino natural conectará Zaragoza y Tarragona

Aragón

El Gobierno comenzará las obras de construcción del Camino Natural Matarraña-Algars para acondicionar cinco etapas a su paso por cuatro municipios aragoneses.

Camino Natural Matarraña-Algars Camino Natural Matarraña-Algars

Según pudo concoer El Confidencial Autonómico, el Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente destinará una inversión que supera el medio millón de euros (689.508€) para trabajar en las rutas que pasan por los municipios de Maella, Fabara, Nonaspe y Fayón.

Esta es la segunda fase del proyecto que consta de 78 kilómetros y formará parte de Camino Natura del Matarraña-Algars que corresponde a una ruta de 206 kilómetros que conecta las provincias de Zaragoza y Tarragona.

Sin embargo, el Ministerio no ha puesto una fecha concreta para el incio de las obras aunque sí ha asegurado que se realizarán próximamente. La construcción corresponderá a cinco de las catorce etapas del recorrido que transcurre a lo largo del cauce de los ríos Matarraña y Algars de donde toma el nombre la senda natural.

Las cinco etapas corresponde a los 10 kilómetros que separan las poblaciones de Maella y Fabara, unas parcelas llenas de olivos en la que puede visitarse el Mausoleo Romano de Fabara. Este recorrido correponde a la etapa séptima.

La siguiente transcurre de Nonaspe a Fayón. En total casi 23 kilómetros que se enlazan con el camino natural del Ebro. La siguiente corresponde a un recorrido circular que no llega a los 9 kilómetros en el que se visita el antiguo pueblo de Fayón que fue abandonado por la construcción del embalse de Ribarroja en el río Ebro del que sólo sobrevive el campanario de la antigua iglesia.

La última etapa de Nonaspe a Caseres se acondicionarán los 21 kilómetros que las separan a estas poblaciones así como la ermita de Sant Joan. La etapa es más larga que lo proyectado pero el resto de recorrido tendrá que esperar a una siguiente fase para llegar a esta localidad de Tarragona.

Desde el Ministerio se indica que esta ruta se unicara a los más de 8.800 kilómetros de camino naturales desarrollados desde la administración desde 1993. Su objetivo es potenciar la actividad económica local, la oferta turística y la conservación de los espacios naturales.

Origen: Presentació de dos llibres de David Pagès | Lo Finestró

Presentació de dos llibres de David Pagès

 Coberta-Catala 2.indd

david-pagès-1-680x380L’Ajuntament de Calaceit, Ascuma (Associació Cultural del Matarranya), Curbet Edicions i Llibreria Serret, es complauen a convidar-vos a la presentació dels llibres de David Pagès i Cassú:

500 raons per parlar català (pròleg de Carles Duarte)

Referents. Entrevistes a 40 personalitats dels Països Catalans (Pròleg de Joaquim Ferrer)

L’acte tindrà lloc el proper dissabte 2 de gener, a les 19.00h, a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Calaceit (Plaça d’Espanya, 1. Hi intervindran: Miquel Blanc i Grau, escriptor i David Pagès i Cassú, autor del llibre.

A les 12.00h, l’autor signarà llibres a la llibreria Serret, a Vall-de-Roures (Avda. Hispanitat, 21)

Origen: El Tronc de Nadal llega al Matarraña

Origen: diaridetarragona.com – Les cartes al director del dia

Omella, arquebisbe electe

Juan Joseé Omella, bisbe de Logroño, ha estat designat arquebisbe de Barcelona. Mons. Omella, nat a la Franja de Ponent, parla català, sant Josep de Calasanç també hi va néixer i en els seus escrits es declara pertanyent a la nació catalana. Omella és originari, per naixement de la Catalunya natural, no de l’administrativa conformada a la lleugera des de 1833, la natural inclou la Franja, el que passa és que sembla que el nou arquebisbe que no se n’hagi adonat malgrat l’edat i els anys de ministeri.

Arribarà a la nova diòcesi com si fos un capellà foraster desconeixedor del la història i dels contingut de l’església catalana conformada al llarg dels segles pels seus propis màrtirs, pares doctrinals, confessors i verges sants, fundadors de d’ordres i congregacions. També amb un contingents d’estudis bíblics que han fet realitat que en un segle s’editessin cinc bíblies catalanes, amb un sentiment exquisit de la litúrgia. I encara amb moviments socials de gran abast inserits en la societat.

Publicidad

El nou arquebisbe no podrà oblidar que Catalunya, tota, va néixer bressolada per l’Església, Cuixà Ripoll.. i que té per referent Montserrat i Poblet..

Les moltes virtuts personals que ha de tenir un bisbe del nostre temps ningú les pot posar en dubte en la persona del nou arquebisbe. Però haurà de tenir en compte que les mans sacerdotals, per ser humanes, també deixen empremtes i que és bo i saludable que marquin en consonància amb la identitat del ramat que li ha estat confiat.

Hi ha a Catalunya capellans i bisbes que haurien desenvolupat amb la dignitat escaient la funció encomanada a Mnns. Olmella i el seu nomenament, en conseqüència, ha propiciat una certa suspicàcia en força sectors del poble fidel.

Se li retreu que la seva signatura consti en el document rubricat per alguns bisbes espanyols sobre la unitat sagrada d’Espanya, que fos defensor acèrrim de la devolució de les peces d’art propietat del Museu diocesà de Lleida a favor del bisbat de Barbastre quan en fou titular, sense atendre les justificacions dels que n’eren propietaris pel dret de custòdia i compra. Tot això darrer caldrà considerar-ho aigua passada.

Està en les seves mans i en el seu fer que Juan José Omella, els anys que estigui a Barcelona, es mostri com el pastor de l’església catalana que molts esperàvem i desitgem.

No sé que ho fa, però, em ve a la memòria la frase que vaig poder sentir d’un gran capellà del bisbat d’Osona, Mn. Rovira Tenas, referint-se a l’allau d’immigrants vinguts a Catalunya els anys cinquanta i seixanta : “ Fem-los catalans, que seran bons cristians “

Joaquim Arenas i Sampera

(Tarragona)

Origen: El Duo Recapte actua dissabte a Fraga | Lo Finestró

Origen: CHA pide que se haga una auditoría de los Fondos Miner en Teruel y Mequinenza

Origen: Comienza la remodelación de la travesía de Peñarroya de Tastavins

De Saidí al món

Origen: Mas de Bringuè | De Saidí al món

INVITACIÓ LLIURAMENT PREMIS COMARCA BC

actuació Fraga Jornades Cinga

El Duo Recapte, format per Antoni Bengochea (veu) i Màrio Sasot (bandúrria) ha estat invitat a participar en la cloenda del lliurament dels II Premis Literaris de la Comarca del Baix Cinca, que tindrà lloc a la sala d’actes del local de la Comarca de Fraga el dia 27 de desembre de 2015 a les 12 hores.
A aquests Premis es presenten escriptors de diferents edats que participen en les diverses categories i gèneres literaris, procedents de tota la provímcia d’Osca i de la resta d’Aragó, amb textos tant en Català com Castellà.

El repertori que el duo franjolí interpretarà per a aquesta ocasió conté tan de peces d’autors de la Franja en català, habituals en els seus recitals, com d’autors clàssics de la Literatura Contemporània en llengua castellana.
Continua llegint

Origen: 2a presentació del llibre “Lo Floro” a La Mallola (Òmnium d’Esplugues) | Lo Finestró

Avui 21 de desembre ha tingut lloc la segona presentació del llibre Pasqual Andreu, lo Florit. Lo Floro en vers de Josep Miquel Gràcia a una trentena d’alumnes del 2n curs de batxillerat de l’Institut “La Mallola” d’Esplugues de Llobregat. Després de la presentació de l’autor i del llibre per part de la professora de català Carla Barreres, José Miguel Gracia ha llegit una sèrie de poemes, fent esment, al final de la lectura de cadascun d’ells, als mots de català nord occidentals i les seves variacions locals contingudes en els poemes. Els alumnes s’han mostrat força interessats.

Informació facilitada per la Secció Local d’Òmnium d’Esplugues

Origen: El futur de les viles i pobles petits | Lo Finestró

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 19 de desembre del 2015)

És un fet més que evident que la gran majoria de viles i pobles petits de l’Estat Espanyol, i més concretament de les nostres terres, estan travessant un període de pèrdua d’habitants continua i en alguns casos progressiva, any darrere any. No cal tenir grans coneixements demogràfics per entendre el que passa, només cal observar les piràmides poblacionals: molts vells, pocs joves i escassísims naixements. Hi ha cap solució per frenar o endarrerir aquesta greu sagnia? Amb allò que fa referència a la gent gran, cap ni una. En quant als joves que se’n van a les ciutats o pobles grans de la contrada o més llunyans, o a l’estranger, a la recerca de treball malgrat la crisi general, només la possibilitat de poder treballar al poble, amb unes condicions més o menys normals, podria detenir en certa mesura el despoblament. Però, com fer-ho? Vull dir, com crear llocs de treball als pobles? No esperi el lector que jo, en el poc espai d’aquesta columna, li pugui oferir l’ungüent miraculós, tot i que puc indica-li allò que no s’ha d’esperar o demanar per impossible, ineficaç o fora de la realitat. La vella cantarella de demanar directament als governs la creació de llocs de treball és un disbarat i, a la vegada, una impossibilitat en una economia europea de lliure mercat. Les institucions públiques ja en tenen prou en establir les condicions òptimes per al bon funcionament de l’economia, em refereixo a les estructures econòmiques fonamentals. Esperar subvencions fiscals o a fons perdut per crear petits o grans negocis estables no és pas una solució. Si la rendibilitat d’un negoci o explotació familiar està basada en les subvencions públiques, mal negoci és aquest i tindrà els dies comptats. Els bons negocis i les explotacions familiars estables i productives han de sortir de idees innovadores, de donar un valor afegit al producte que no tenen els altres, de fer les coses diferents de com s’han fet tota la vida, de prendre riscs i d’aprendre dels errors, etc., etc. La salvació dels pobles no vindrà de fora, han de ser els propis habitants, en especial els joves, els que s’impliquin en la recerca de noves possibilitats de creixement econòmic. Si així no es fa, el perill de desaparició de moltes viles petites va en augment.

José Miguel Gràcia  

Origen: Votar per les nostres viles | Viles i Gents

Votar per les nostres viles

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 12 de desembre del 2015)

Ha arribat la campanya electoral després d’una llarga precampanya en tot lo seu ritual: blocs cronometrats a les teles, notícies de portada als informatius, polítics que abracen xiquets i repartissen globus o fotos, debats dels candidats, debats de periodistes… I paperassa a les bústies que sintetitza els programes de cada partit, tan sintètica com els eslògans que van repetint los candidats.

Fa uns anys que no voto a la meua vila aragonesa, obligada a empadronar-me a la ciutat catalana de residència. Això o no rebre atenció sanitària. Però encara penso en clau rural a l’hora de votar, amb la consciència culpable per l’abandó, i miro les propostes dels partits sobre l’Espanya interior, despoblada i envellida, engolida per les ciutats. La nostra llei electoral pondera el vot de la circumscripció sobre el nombre de votants, amb la voluntat d’equilibrar el despropòsit demogràfic. Los programes van per un altre camí, amb líders, estètiques i missatges ben urbans.

Entre els pasquins propagandístics rebuts, un partit emet un missatge únic de plantar cara a l’Estat i cap proposta de govern; un altre es planta contra el secessionisme i desgrana una llista de temes ben diferents de la gestió realitzada. Dos aposten per la integració Catalunya-Espanya: un fa una llista sensata de solucions, cap d’elles sobre temes rurals; l’altre demana un acte de fe, ni una proposta acompanyant la cara del candidat a Madrid i la candidata a Barcelona.

A Catalunya, rics en partits, em queden algunes propostes per rebre: dos d’esquerra, tres de centre-dreta. No hi tinc massa confiança. Lo sistema de partits establert —tot i les noves aparicions—, forts amb llistes tancades, se pot permetre tractar els votants com a menors d’edat d’elecció en elecció. Així los candidats aniran fent quilòmetres atents al director de campanya. I després, com en aquella caravana de Mister Marshall, continuaran ignorant l’àmbit rural, ben instal·lats als seus escons. Sé d’un partit que va més enllà i amb tota impudència, obertament, se vol carregar los seus alcaldes en nom de l’eficiència “ciutadana”, és a dir, urbana.

María Dolores Gimeno

Socios/as y amigos/as de Rolde de Estudios Aragoneses:

El viernes 18 de diciembre, a las ocho de la tarde, se presentará el libro de Antonio Peiró: Emigrantes y política. Aragoneses en Cataluña, editado por la Fundación Gaspar Torrente. Será en el hotel Don Yo de Zaragoza (c/ Bruil, 4-6),
Esta presentación se enmarca en los actos organizados por esta Fundación, dentro del “Día de las Libertades Nacionales de Aragón” (ver más info).

Rolde de Estudios Aragoneses
Asociación Cultural Declarada de Utilidad Pública (O.M. 29-07-97)
Entidad Declarada de Interés Público Municipal por el Ayuntamiento de Zaragoza
Moncasi, 4, enlo. izda. 50006 Zaragoza
Tfno. y Fax 976 372 250

www.roldedeestudiosaragoneses.org
www.rolde.org

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja