Cretas bendice sus campos con la romería a la ermita de la Misericordia

Carme Junyent, Dagoll Dagom, Màrius Serra, el Moviment Franjolí per la Llengua i el Casal d’Olesa, guardonats amb els Premis Joan Coromines 2015
La XIV edició dels Premis Joan Coromines guardonarà el compromís per la llengua de la lingüista Carme Junyent, la companyia de teatre Dagoll Dagom, l’escriptor i enigmista Màrius Serra, el Moviment Franjolí per la Llengua i el Casal d’Olesa.

Aquests premis són el reconeixement que la CAL atorga, des de l’any 2002, a persones i col·lectius que han destacat pel seu compromís en la normalització de la nostra llengua, cultura i nació. Al mateix temps, volen ser un revulsiu que ens esperoni a seguir treballant per assolir el ple reconeixement de la nostra identitat nacional i la nostra llibertat.

Els guardonats d’enguany

Carme Junyent
Dagoll Dagom
Màrius Serra
Moviment Franjolí per la Llengua
Casal d’Olesa

L’acte d’entrega dels premis tindrà lloc el dissabte 16 de maig, a partir de les 7 de la tarda al Casal d’Olesa de Montserrat. El periodista Albert Galceran serà l’encarregat de conduir l’esdeveniment.

A banda del lliurament dels guardons, Albert Codinas, president de la Fundació Institut Nova Història, farà la conferència “La llengua catalana, històries de distorsió i manipulació”.

A més, en el decurs de l’esdeveniment es presentarà el Manifest del Correllengua 2015, redactat per Salvador Cardús, i s’escollirà la imatge del Correllengua 2015 a partir de les propostes presentades al Concurs de Cartells del Correllengua.

Per culminar la vetllada, els assistents podran gaudir de l’actuació del grup de música tradicional Ballaveu.

Accedir al cartell de l’acte de lliurament dels Premis Joan Coromines
Accedir a la nota de premsa

Per a més informació, podeu contactar amb la CAL a través del telèfon 934159002 i 607811759.

Origen: Dignificar el català a la Franja, una assignatura pendent | LaColumna.cat

“La llengua només perviurà si s’estima. Ací rau la qüestió. Els fills de les zones catalanoparlants d’Aragó mantindran i transmetran el seu llegat històric a les generacions futures si fan ús social de la llengua”

-Josep Anton Chauvell, escriptor

“No té cap sentit plantejar una cooficialitat quan a la majoria del territori no es parlen les llengües pròpies”. No, no són paraules d’un dirigent del PP. Són declaracions dePablo Echenique, candidat aragonès de Podemos i una de les principals figures crítiques del partit a nivell espanyol. Amb aquests mots, el brillant científic involucrat en el món de la política tancava la porta a un hipotètic avenç significatiu del reconeixement del català a la Franja que molts atribuïen a un futur govern podemita.Lluny queda, doncs, l’optimisme desfermat per la proposta ciutadana de cooficialitat, rebutjada de manera palmària per la direcció del partit. Sembla ser que ni tan sols estan disposats a respectar-ne la terminologia correcta: “Entenc que hi hagi gent que anomeni el català i l’aragonès d’una altra manera, i em sembla molt bé”, tot i remarcar que ell n’empra les denominacions corresponents.

Aquest és un exemple més de la polèmica i els recels que aixeca l’existència de la parla catalana a les comarques orientals de l’Aragó. Més enllà de la legislació que finalment apliqui Podemos si mai arriba a governar, és obvi que es tracta d’un afer espinós. I això bo i tenint en compte que a la Franja de Ponent el debat al voltant de la llengua no ha adquirit mai el to que ha adoptat al País Valencià –l’anomenada “Batalla de València”, amb episodis de violència inclosos–, on el blaverisme i la negació de la unitat de la llengua de la qual féu bandera van obtenir quotes gens menyspreables de suport social. Sí que cal assenyalar, però, precedents de tensió relacionats amb la implantació de classes de català a les escoles de la Franja en horari lectiu, que va tenir lloc als anys vuitanta. Les mostres de rebuig a l’ensenyament de la llengua tenien un clar epicentre: Fraga. A la capital del Baix Cinca, uns quants pares del col·legi Sant Josep de Calassanç es va organitzar contra aquestes classes tot comptant amb l’inestimable suport del Partido Aragonés Regionalista. En un documental de l’època realitzat per TV3, el portaveu del PAR José María Mur feia gala del secessionisme lingüístic més desacomplexat en denunciar que “en ensenyar el català s’oblidarà el fragatí i el tamarità, que sí que formen part de la identitat regional aragonesa”.

Darrerament, l’enfrontament polític arran d’aquesta qüestió ha revifat amb força de la mà del PP aragonès i el despropòsit de la Llei de Llengües, que descriu el català com a LAPAO (LenguaAragonesa Propia del Área Oriental) i l’aragonès com a LAPAPYP (Lengua Aragonesa Propia del Área Pirenaica y Prepirenaica). Un veritable insult als filòlegs, a la comunitat educativa i al conjunt dels catalanoparlants i aragonòfons. Si bé en força poblacions de la Franja és marginal,l’ultraespanyolisme disfressat de folklorisme i regionalisme ha aprofitat l’avinentesa per incrementar la seva presència a la zona mitjançant el repartiment de pamflets, manifestacions, declaracions incendiàries, interrupcions dels plens municipals… Hi tenen especial experiència els membres de la plataforma No Hablamos Catalán, una versió franjatina de baixa estofa del blaver GAV (Grup d’Acció Valencianista). Integrada per diversos grupuscles com ara la FACAO (Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental) o l’Asociació Cultural Lliterana “Lo Timó”, miren de pertorbar i afeblir la vida cultural, política i social de les comarques aragoneses catalanoparlants. No es pot negar que en alguns sectors de la societat franjatina aquestes accions hagin tingut certa influència.

Ara bé, cal destacar que no manquen pas els qui dia a dia, treballant des de la vida cultural, associativa i política, s’oposen a aquest intent de genocidi cultural. En aquest sentit, és de justícia fer esment dels integrants de la Iniciativa Cultural de la Franja, que coordina la tasca en defensa de la llengua de l’Associació Cultural del Matarranya, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, l’Associació de Consells Locals de la Franja i el Centre d’Estudis Ribagorçans. La seva feinada mereix un reconeixement per part de tots els qui sabem que els enemics de la cultura  no s’aturaran amb el català de la Franja, el del País Valencià i el de les Illes, com assenyalà l’alcalde del Campell Josep Anton Chauvell. Tinguem ben present, doncs, que a l’oest del curs de la Clamor Amarga, la frontera que separa Catalunya i l’Aragó, hi ha gent plantant cara a diari, en unes condicions no sempre fàcils, per dignificar la nostra llengua. Llengua en què el gran escriptor Jesús Moncada, natural de Mequinensa, va escriure la cèlebre novel·laCamí de sirga.

Festival de Circo y Artes Escénicas de Altorricón (Huesca)

Origen: Acambalachous – Festival de Circo y Artes Escénicas de Altorricón (Huesca)

Origen: Primera presentació de les dades sociolingüístiques del Cens 2011 a Aragó | Xarxes socials i llengües

Primera presentació de les dades sociolingüístiques del Cens 2011 a Aragó 11 maig 11UTC 2015

Posted by xarxes in estadística, Franja, Matarranya, sociolingüística.
Tags: Alto Aragón, aragó, aragón, aragonès, catalan, català, cens 2011, censo, conocimiento, Franja, lenguas, llengües
trackback , edit post

Dissabte 9 de maig vam presentar els resultats sociolingüístics del Cens de 2011 a Aragó amb el Seminari Aragonès de Sociolingüística. Per primera vegada es compta amb resultats comparables i sòlids del català i l’aragonès a tot Aragó. I els principals resultats són que aproximadament un 10% de la població d’Aragó declara que entén català o aragonès, i declaren que saben parlar català 55.513 persones i aragonès 25.556. Les dades declarades al Cens de 2011 apunten que a la Franja és un 53,9% que sap parlar català i a la zona major densitat de parlants de l’aragonès, el 19,4%. Amb estudis posterior caldrà matisar els resultats del català, que molt possiblement subrepresenten la competència real. També destaca que, si bé a la Franja no sap escriure el català la meitat de la població que declara saber-lo parlar, al Matarranya les deficiències són majors, amb aproximadament dos terceres parts de parlants que no saben escriure’l. Finalment, també és destacable el gruix de parlants de català que hi ha a les capitalitats properes a la Franja (Alcañiz 7,5%, Monzón 7,1% i Barbastro 4,7%) o el 4,1% de parlants d’aragonès a Ejea de los Caballeros, i el volum de parlants de català (12.244) i aragonès (7.873) a Saragossa capital.

Aquests són els resultats que vam privilegiar en la presentació, tot i que les agències van primar als titulars el rànquing entre estes dues llengües minoritzades a Aragó. Notícia a El Periódico de Aragón, Aragón Digital,  Heraldo de Aragón i La Vanguardia.

Gregorio nos manda esta foto. Señales en catalán en las calles de Huesca. Concretamente en las obras de la calle del Parque, a la altura de la Iglesia de Santiago.�

Origen: Señales en catalán en Huesca – Radio Huesca

Uno de los momentos más esperpénticos de la legislatura fue cuando el PP y el PAR derogaron la Ley de Lenguas aprobada en la legislatura pasada para suprimir cualquier reconocimiento al catalán de Aragón, lengua hablada por más de 100.000 habitantes de la comunidad. La nueva ley, que no se ha desarrollado y deja en mala situación al aragonés y al catalán, solo hablaba de lenguas aragonesas propias del Aragón oriental, lo que en determinados sectores se bautizó con el acrónimo de lapao. Esto originó situaciones ridículas para negar el catalán, en contra de la opinión de la comunidad académica.

Origen: Carta del president d’ASCUMA als grups parlamentaris | Lo Finestró

Origen: Desmontando al Bergantes en el X Geolodía

Nuevo reportaje de 20 pueblos 20 citas que ofrece la Comarca del Bajo Aragón y nos trasladamos a La Cerollera donde la asociación SERVA ha recuperado esta tradicional romería que hacían los masoveros para reunirse y compartir un día de fiesta.

Origen: La Cerollera – Romería al Santet

Origen: Franja Rock – Fotos de la cronologia

 

Franja Rock

Hola gent!!!, continuem amb les sorpreses de cara al Franjarock 2015. Este any farem un mural, però com serà el mural depén de vatres!
Farem un concurs de murals per veure quin pintarem entre tots i totes, així que estes són les bases del concurs:1. Concurs obert a la participació de totes les persones que vulguin, tant de manera individual com col•lectiva. En cas de ser de manera col·lectiva el premi serà el mateix que de manera individual.
2. El mural tindrà unes mesures màximes de: 5m horitzontals X 3m verticals, pel que serà necessari presentar una imatge en format .jpg de mesures equivalents 50cmX30cm.
3. Al mural haurà d’aparèixer el títol “XV ANIVERSARI FRANJA-ROCK” i el subtítol “DONANT LA NOTA DE 2001 A 2015”.
4. També hauran d’aparèixer tots els grups que han participat en les anteriors edicions:
2001 Los Draps, Azero, Agraviats, Notinkson
2002 Metall i So, Azero, Gra Fort, Live Stock, Àngel Soro
2003 Ràbia Positiva, Aluminosis, Sva-ters
2004 Chundarata, Prau, Los Draps, Ska-fam
2005 Pepet i Marieta, Bandolers, Ojo No Caigas, Aluminosis
2006 Mallacan, Gen, Lilit i Els Bufafocs
2007 Cesk Freixas, Camarada Kalashnikov, Commando Ramone
2008 Omeveigues, Owix, De Cara a la Pared, Ixuquera
2009 Txirigol, The Bufones Parriba, Inestables, Malagana ska
2010 Xeic!, Skandalo Públiko, Agraviats
2011 Los Draps, Trast, Extracto de Lúpulo, Termofrígidus
2012 Kayo Malayo, Almas para el Diablo, Azero, Kaso Zerrado
2013 Eina, Yababé, The Magnetophones, Maskarats
2014 Boikot, Atzembla, Vadebo!, La Llitera Tropical
2015 Los Draps, Azero, Omeveigues, De Cara a la Pared.
5. Els dissenys en format .jpg s’hauran d’enviar a franjarock.pnrj@gmail.com abans del 15 de juny de 2015. Tots els dissenys seran penjats al facebook de l’organització i passaran a ser votats per un jurat els 5 que més “m’agrada” tinguin.
6. El jurat que triarà el mural guanyador estarà compost per membres de les diferents associacions de Pena-roja de Tastavins.
7. El mural es realitzarà de manera col•lectiva una setmana abans del festival,per totesles persones que vulguin participar.
8. Premi: lot de productes de la zona+samarreta+got+entrada.
9. El concurs pot quedar desert.https://scontent-mad.xx.fbcdn.net/hphotos-xap1/v/t1.0-9/s720x720/11205514_833678276681078_8936296543602181555_n.jpg

Eleccions autonòmiques: el català en campanya arreu dels territoris del domini lingüístic! | Notícies | Plataforma per la Llengua

A la Franja, les eleccions a les Corts Aragoneses del 2015, la Plataforma per la Llengua demana als partits que no menystinguin les reivindicacions del territori tot afegint-se a les demandes d’associacions com l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, l’Associació Cultural del Matarranya o l’associació de pares Clarió. És per això que creu que cal:

• Garantir l’ensenyament en català a les escoles i instituts de la Franja. Cal escoltar les reivindicacions de la comunitat educativa que reclamen, a més de l’ensenyament de la llengua, l’oferta d’assignatures no lingüístiques en català. Cal garantir que tots els alumnes de la Franja són alfabetitzats també en català.
• Dotar l’Aragó d’una Llei de Llengües que impulsi i prestigiï la llengua catalana pròpia de la Franja. Cal escoltar les associacions de la Franja i eliminar mesures de desprestigi com la denominació del conegut com a LAPAO.
• Modificar l’Estatut d’Autonomia de l’Aragó perquè el català i l’aragonès esdevinguin llengües oficials.

També han imputat una persona pel maltractament d’un lleó que duia un circ en pèssimes condicions i sense els permisos necessaris

Origen: La Guàrdia Civil rescate una iguana propietat d’un circ a Mont-roig | Comarques Nord

El 20 de maig acabe la pròrroga sol·licitada per Rover Alcisa per a reprendre els treballs. Les obres poden començar en una setmana o, màxim, 13 dies

Origen: L’inici d’obres de la carretera N-232 entre en campanya | Comarques Nord