La Franja

L’estat espanyol impedeix a la Generalitat recórrer el requeriment per a traslladar les quaranta-quatre obres d’art en litigi que segueixen al Museu de Lleida

Source: Méndez de Vigo aprofita el 155 per afavorir l’Aragó en el conflicte de Sixena

Origen: El jutge demana al ministeri que porti les obres de Sixena a Aragó aprofitant el 155

Un jutge d’Osca ha demanat al ministre de Cultura espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, que traslladi a l’Aragó les 44 obres d’art de Sixena del Museu de Lleida. Ho fa emparant-se en l’article 155, que estableix que el ministre és l’actual responsable del Departament de Cultura de la Generalitat.

La resolució reclama que s’executi de manera immediata una sentència provisional del 2015 que obligava a lliurar les obres. A través d’una providència, el nou titular del jutjat de primera instància número 1 d’Osca demana també al ministre que especifiqui on són les peces i que informi sobre quan i com es traslladaran perquè el govern de l’Aragó les pugui rebre amb garanties. A més, insta la Guàrdia Civil a dissenyar un dispositiu per fer el trasllat amb seguretat.

Jorge Español, l’advocat de l’Ajuntament de Vilanova de Sixena, confia que el procés no s’allargui:

“El ministre haurà de fer les seves gestions, la Guàrdia Civil, les seves, i quan l’operació estigui dissenyada, es posarà una data. Esperem que sigui d’aquí a un mes, no crec que triguin gaire més.”

La mateixa petició de devolució de les obres ja s’havia fet al conseller de Cultura, primer a Santi Vila i després a Lluís Puig. Tots dos s’hi van negar adduint impediments legals i que al monestir de Sixena no hi ha les condicions per mantenir les peces en bon estat.

De fet, a la providència del jutge es recorda justament que tant Vila com Puig estan encausats al Tribunal Suprem per la seva negativa a la devolució dels béns, com a presumptes responsables de delictes de desobediència a l’autoritat judicial, i també de prevaricació en el cas de Vila.

♦ Notícia relacionada: la Fiscalia del Suprem demana investigar Santi Vila i Lluís Puig pel cas Sixena

Ara, les parts tenen cinc dies per presentar recurs.

♦ Notícia relacionada: Sixena demana al Suprem una euroordre de detenció contra el conseller Lluís Puig

Origen: Sixena: ultimàtum de la jutgessa | Lo Finestró

La interlocutòria recull que si la Generalitat incompleix l’ordre podria ser acusada d’un delicte de desobediència

Origen: La jutgessa d’Osca dóna un ultimàtum a la Generalitat perquè lliuri a Sixena les 44 obres del Museu de Lleida | VilaWeb

Origen: Pepe Serra: ‘Amb les pintures de Sixena no es pot dir: Vinc, m’ho emporto i passa’m el tornavís’ | VilaWeb

Recentment he penjat al meu blog el treball Recull de vistes generals de la Sala Capitular de Sixena i uns comentaris. “Es tracta d’un recull d’imatges generals –totes les que hem pogut aconseguir– de la Sala Capitular de Sixena, ordenades cronològicament amb uns comentaris, sorgits de l’observació de les il·lustracions, els quals fan referència a l’estat general de conservació de l’estança, als canvis que s’han anat produint al pas del temps i a algun altre detall que hem considerat d’interès, il·lustratiu o simplement anecdòtic.”

El interessats podeu entrar aquí a la pestanya “Sixena” i després a “Recull de vistes generals de la Sala Capitular de Sixena pdf”.    

Origen: Recull de vistes generals de la Sala Capitular de Sixena | Lo Finestró

Escric això el dia després de l’emissió del documental «Sixena: art de frontera», que ha estat realitzat per Eva Pelegrí i Àlex Francès. Les xarxes bullen. Les opinions flueixen. Hi ha qui no es mostra sorprès per res del que vam veure, mentre altres s’escandalitzen per algunes coses que es van mostrar i explicar. És un tema molt complex, amb múltiples derivades, i és normal que el ciutadà es perdi. Per això, cal agrair la tasca dels responsables del documental, que han hagut de glossar-ho tot en trenta minuts, quan segurament això no s’hauria aconseguit ni amb el doble de temps.

Origen: Sixena, last minute | Lleida.com

Accés al documental: Sixena: art de frontera – 30 minuts – Televisió de Catalunya

La disputa entre els governs d’Aragó i de Catalunya per les obres d’art allotjades en el passat en el monestir de Sixena.

“Tornar els frescos a la seva antiga seu, des del punt de vista teòric, seria just. Però, ara, la història ha fet el seu camí i ja no tenen ni la mesura per tornar a les parets antigues. És una intervenció que seria molt nociva.”

Així de contundent és Gianluigi Colalucci, la màxima autoritat  del món en pintura mural, quan es refereix a la sentència d’un jutjat d’Osca que obliga a traslladar una de les joies de l’art romànic del MNAC, els frescos del monestir de Sixena, al seu lloc d’origen.

En aquest “30 minuts” hem parlat amb experts per mirar de saber si hi ha riscos en el cas que els murals es restitueixin a la sala capitular d’aquest temple situat als Monegres. Hem donat veu tant a la part catalana com a l’aragonesa per analitzar des de tots els punts de vista un conflicte en què s’ha barrejat art i política.

En el reportatge també tractem la reclamació del govern aragonès i l’Ajuntament de Vilanova de Sixena, de les peces d’art que van sortir del monestir i que ara són al Museu de Lleida. En aquest cas un altre jutge ha sentenciat que les obres s’han d’entregar als antics propietaris.

El president a Espanya del Consell Internacional de Museus (ICOM) i director del Museu de Lleó, Luis Grau, qüestiona el fet que un patrimoni que s’exposa en un museu públic pugui retornar a mans privades a través d’un procés judicial finançat amb fons públics.

Ens aporten també la seva visió conservadors i restauradors d’art com Alberto Velasco, del Museu de Lleida, o Guillermo Torres, de l’Escola de Conservació i Restauració de Béns Culturals d’Aragó. A més, hem entrevistat persones que han estat clau en aquest litigi, com l’alcalde de Vilanova de Sixena, Alfonso Salillas, i l’advocat d’aquest ajuntament, Jorge Español, o els directors del MNAC, Pepe Serra, i del Museu de Lleida, Josep Giralt.

Un conflicte que va més enllà d’una simple disputa per unes obres art. Santi Vila, conseller de Cultura, afirma que “és evident que si no hi hagués el context polític que estem vivint i una llarga tradició de catalanofòbia, segur que aquest judici no s’hauria fet mai.”

Ens preguntem si realment un patrimoni que explica una història comuna de Catalunya i Aragó durant vuit segles ha acabat esdevenint una nova frontera.

Editorial de Locus Amoenus, una revista científica publicada pel Departament d’Art i Musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Publica articles d’història de l’art, anàlisi estilística i iconogràfica, estudis sobre fonts textuals i documentals i ressenyes crítiques de llibres i exposicions. Podeu revisar la resta d’articles a:  http://revistes.uab.cat/locus/index

Demolidor editorial contra jutge cas pintures Sixena. Revista Locus Amoenus (UAB), una de les més prestigioses estat espanyol en hª de l'art pic.twitter.com/lALTMHNUVf

— Albert Velasco (@velasc_alberto) February 1, 2017

Origen: Inauguració dels espais restaurats i l’exposició a Sixena | Lo Finestró

Sala Capitular de Sixena. Fotografia d’El Heraldo

El president d’Aragó, Javier Lambán, acompanyat de la consellera d’Educació, Cultura i Esport, Mayte Pérez, el conseller José Luis Soro i l’alcalde Vilanova de Sixena han inaugurat avui els espais restaurats del monestir de Sixena, l’antic dormitori i la Sala Capitular. L’exposició només compta, per ara, amb els 51 bens retornats, —hi manquen dos encara—, provinents del MNAC. Sota la responsabilitat de Patrimonio de Aragón, les visites guiades per al públic comencen avui mateix i continuaran els divendres, dissabtes i diumenges en horari de 10.00 a 14.00 hores i de 17.00 a 20.00 hores. No s’ha complert el que es va dir, que serien les monges de Betlem les responsables. Aquestes seguiran obrint només els dissabtes l’església i el claustre, com fins ara.

El president aragonès, afirmant que era un dia històric, ha demanat a les institucions catalanes que actuïn amb el “sentit comú i amb l’alçada que cal exigir a qualsevol institució democràtica”, però ha insistit que no dubtarà a reclamar la intervenció policial si es produeix resistència al compliment de les sentències. Ha subratllat que les 95 peces del tresor artístics del monestir, van ser “espoliades” per Catalunya, i traslladades de “forma impròpia” al seu territori. Amb relació als frescos de la Sala Capitular, de la qual “mai havien d’haver sortit”, ha dit, van ser arrencats de forma “absolutament il·legal”. Tot i la manca de voluntat demostrada fins ara, ha dit Lambán, confia en què les institucions catalanes “estiguin a l’alçada” i ha desitjat mantenir una bona relació amb la comunitat veïna, ara bé, “sense haver de pagar el preu de renunciar als nostres drets”. No sé si les expressions “espoliades”, “absolutament il·legal”, “forma impròpia” i una presumpta manca de “sentit comú” contribuiran massa a mantenir una bona relació.

A les fotografies s’observa que el sostre de la Sala Capitular ha estat modificat o substituït per un altre convencional, i de les parets perimetrals s’ha arrencat la capa d’arrebossat que es va col·locar quan l’anterior restauració. La pedra ha quedat tota a la vista, completament nua. El sostre és pla i no hi ha entrades de llum com abans. En el seu origen, com sabem, l’estança estava arrebossada i després pintada, i el sostre amb el magnífic enteixinat mudèjar, que es convertí en cendres i fum l’any 1936.

Òscar Adamuz Acció Cultural dels Països Catalans Si un dia qualsevol aturéssim una persona pels carrers de Barcelona o Saragossa preguntant per les obres d’art del monestir de Sixena, segurament en una proporció alta no en sabrien explicar gaire cosa, sobre la seva existència i ubicació, i encara menys quant a la història d’aquests béns i

Origen: “Sixena, com a símptoma”, per Òscar Adamuz – Lliure i Millor

Aragó exigirà l’actuació policíaca si Catalunya ‘es continua resistint’ a traslladar a Sixena les obres que falten

Origen: Aragó exigirà l’actuació policíaca si Catalunya ‘es continua resistint’ a traslladar a Sixena les obres que falten | VilaWeb

Origen: Les pintures de la Sala Capitular de Sixena: danys irremeiables del seu trasllat | Lo Finestró

Origen: Moviment Franjolí per la Llengua: Declaració sobre el litigi dels béns de Sixena

Declaració sobre el litigi dels béns de Sixena

El recent conflicte entre Aragó i Catalunya sobre la ubicació i exposició de les obres d’art  del monestir de Sixena (presents al museu MNAC de Barcelona i al de Lleida) és un nou episodi d’un vell enfrontament entre els dos territoris veïns, amb el patrimoni històric i cultural com a escenari, amb la Franja al bell mig. El govern aragonès és l’encarregat de reclamar per via judicial que les pintures murals i altres objectes de valor artístic procedents del monestir tornin a Sixena i acusa la Generalitat d’espoliar i retenir els seus béns, que són a Catalunya des de 1936 (en el cas de les pintures) i els objectes que hi arribaren com a resultes de les compres de 1983, 1992 i 1994.

 

Per tot plegat, fem notar les següents consideracions:

1.    Atenent a l’antecedent històric, quan en un context d’enfrontament bèl·lic i forta conflictivitat social, marcat al nostre territori per l’anticlericalisme de les forces anarcosindicalistes, les autoritats republicanes de la Generalitat de Catalunya feren un esforç l’any 1936 per salvaguardar un patrimoni que s’incloïa dins dels límits eclesiàstics catalans, donant-li el valor històric i cultural que mereixia. Sense aquella actuació i la posterior restauració i preservació, les obres no haurien arribat als nostres dies en l’estat que mostren actualment.

2.    Totes les parts implicades han de tenir el màxim interès en què les obres siguen exposades correctament, així com garantir el seu estat i conservació en les millors condicions.

3.    L’actual situació és fruit de la segregació duta a terme a mitjans del anys 90, en intentar fer coincidir els límits eclesiàstics amb els polítics, obviant la influència cultural i social del bisbat de Lleida sobre el territori. L’actuació, feta amb urgència, no preveia les conseqüències immediates com l’emplaçament de les obres d’art.

4.    Experts en la restauració i conservació d’obres d’art com Gianliugi Colalucci, Rosa Gasol, Pere Rovira o Olivier Poisson, entre altres, han alertat del perill que suposaria moure les obres, a la vegada que han lloat l’estat en que es troben als museus catalans.

5.    Creiem que el Govern aragonès no es mou per raons culturals a l’hora de reclamar les obres, sinó que en el fons hi trobem una mostra més dels interessos que volen atiar el conflicte entre territoris veïns per interessos polítics que s’estan duent a terme els darrers anys.

Des del Moviment Franjolí per la Llengua considerem que més enllà d’interessos i conflictes polítics, l’interès ha de raure en el gaudi general d’unes obres de gran valor històric i cultural. Això s’ha de considerar des del punt que les fronteres administratives no coincideixen amb els límits cultural i històric. Per tant, segons el nostre parer, les obres que es troben al Museu de Lleida i al Museu Nacional d’Art de Catalunya han de romandre-hi, com un vestigi més dels lligams culturals, socials i econòmics que a dia d’avui encara uneixen Catalunya amb els territoris separats per un excés de cel autonomista. 

A continuació afegim la llista de signants inicials:

Signants col·lectius:

CASAL JAUME I DE FRAGA – ACPV

CENTRE D’ESTUDIS COMARCALS DEL SEGRIÀ (CECS)

GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ A LA PAERIA DE LLEIDA

INTERSINDICAL-CSC

POBLE LLIURE

Signants individuals:

– Òscar Adamuz (activista cultural i membre del Moviment Franjolí). CATALUNYA

– Anna Arqué (Portaveu ICEC als PPCC). CATALUNYA

– Joan Baptista Vives Solervicens. CATALUNYA

– Carles Barrull (historiador). FRANJA

– Jacinto Bonales (historiador). CATALUNYA

– Albert Botran (diputat de la CUP al Parlament). CATALUNYA

– Mireia Boya (diputada de la CUP al Parlament per l’Aran, Pirineus, Franja i Ponent). ARAN

– Marta Canales (Presidenta del Casal Jaume I de Fraga). FRANJA

– Iris Carnicé Blanco (periodista). CATALUNYA

– Paco Cerdà i Esteve (regidor de CiU a la Paeria). CATALUNYA

– Jordi Creus (editor de la revista Sàpiens). CATALUNYA

– Carme Culleré i Llavoré (regidora de CiU a la Paeria). CATALUNYA

– Paulí Fantoba (exregidor de Calaceit). FRANJA

– Marcel A. Farinelli (historiador). L’ALGUER

– Guillem Fuster (portaveu de Poble Lliure). CATALUNYA

– Francesc Gabarrell Guiu (regidor de la Crida-CUP Lleida a la Paeria). CATALUNYA

– Conxita Garcia Fontcuberta (Calaceit). FRANJA

– Quim Gibert (psicòleg i membre del Casal Jaume I de Fraga). FRANJA

– Marta Gispert i Rocasalbas (regidora de CiU a la Paeria). CATALUNYA

– Montserrat Higueras (coordinadora nacional sectorial de dones ANC). CATALUNYA

– Pau Juvillà (regidor de la Crida-CUP Lleida a la Paeria). CATALUNYA

– Jordi Latorre i Sotus (alcalde de Torrefarrera i vicepres. de la Diputació Lleida).CATALUNYA

– Josep Mesalles (professor). FRANJA

– Joaquim Montclús i Esteban (historiador de Calaceit). FRANJA

– Joaquim Montclús Garcia (estudiant). FRANJA

– José Ramón Noguero (estudiant i membre del Moviment Franjolí). FRANJA

– Marcel Pena (periodista i membre del Moviment Franjolí). FRANJA

– Sergi Perelló (Vicesecretari general de la Intersindical-CSC). CATALUNYA

– Antoni Postius i Terrado (regidor de CiU a la Paeria). CATALUNYA

– Francesc Ricart (membre del Casal Jaume I de Fraga). FRANJA

– Rosa Maria Salmerón i Pallarés (regidora de CiU a la Paeria). CATALUNYA

– Cristina Simó i Andreu (regidora de CiU a la Paeria). CATALUNYA

– José Luis Soler (gestor de turisme i promotor cultural). CATALUNYA

– Joaquim Torrent (geògraf i membre del Moviment Franjolí). CATALUNYA

– Francesc Viadel (Periodista). PAÍS VALENCIÀ

– Josep A. Vilalta (militant de la CUP Torà). CATALUNYA