La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: MatarranyaOrigen: Dret a decidir | Lo Finestró
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 18 del març del 2017)
Em resulta difícilment acceptable que el dret a decidir sigui una cosa antidemocràtica, però així sembla ser la costum d’aquest país nostre. I d’on ve aquesta costum?
El règim monàrquic que regenten els Borbons a Espanya va ser decidit per un demòcrata convençut: Francisco Franco. I el poble espanyol no té dret a decidir una altra cosa. Gairebé tothom afirma que de fer una consulta per aquesta qüestió, per dirimir si volem continuar amb la monarquia o canviar a una república, guanyaria majoritàriament la opció monàrquica; doncs, per què no es fa? Per què no podem decidir nosaltres el règim constitucional que volem? El tema català és molt semblant: també gairebé tothom diu que si es fes la consulta catalana guanyaria la opció espanyolista (ens asseguren contínuament que hi ha més “constitucionalistes” que secessionistes) i que perdria el que podríem anomenar “catexit”; doncs raó de més per fer la consulta, però tampoc es pot fer perquè ho prohibeix la “Inmaculada Constitució”, que es va firmar fa quaranta anys sota l’espasa de Dàmocles del franquisme. Els crims del franquisme tampoc es poden investigar perquè ho prohibeix la mateixa espasa de Dàmocles. Deu meu, però quan pesa el franquisme! Hi haurà algun dia en que ens el podrem treure de damunt? Als familiars de les víctimes del franquisme se’ls acusa de malvolença, d’ànsies de venjança, de no haver superat la ferida que es va tancar el 78, de mirar contínuament endarrere, de no deixar tranquils als morts…; per què es tracta de manera diferent als familiars de les víctimes del terrorisme d’ETA? per què no se’ls acusa de voler remoure el passat, d’ànsies de venjança, etc?
Podríem proposar encara una altra decisió: volem netejar el país de franquisme? Segurament tampoc es farà aquesta consulta. A Alemanya la van netejar bé de hitlerisme, però de la mateixa manera que la possible independència d’Escòcia diuen que no té res a veure amb la de Catalunya, tampoc són comparables Hitler i Franco (un va perdre la guerra i l’altre la guanyà). És clar que Franco va morir, però ens deixà l’ou, l’ou de la serp, i encara resta viu.
Antoni Bengochea
Empresarios del Matarraña rechazan la nueva regulación turística de Aragón – Diario de Teruel
març 27ón, una nueva reglamentación que según el sector de la zona “no tiene en cuenta a las comarcas rurales” y que equipara las obligaciones de los establecimientos hoteleros de
Origen: Empresarios del Matarraña rechazan la nueva regulación turística de Aragón – Diario de Teruel
M. Pena: Els “Premios de la Música Aragonesa” porten 10 anys menystenint el català – Racó Català
març 22Origen: Els “Premios de la Música Aragonesa” porten 10 anys menystenint el català – Racó Català
La plataforma Aragón Musical, organitzadora dels “Premios de la Música Aragonesa”, va anunciar la setmana passada els nominats d’esta edició. En la categoria de “Canción en Lengua Autóctona” només hi ha cançons en aragonès, oblidant-se un cop més del català. Esta actitud ja és recorrent en estos premis, on el català ha estat maltractat des dels inicis.
La categoria de “Canción en Lengua Autóctona” ha estat convocada en dotze edicions (va començar a la VII edició). D’estos dotze premis, només un ha anat dirigit per a un grup que canta en català; va ser per Los Draps, grup del Matarranya que l’any 2007 van aconseguir el premi gràcies a la cançó Cultura Popular. És a dir, amb la d’enguany, que ja és impossible que la guanye un grup en català, seran deu les edicions en les quals la llengua catalana és silenciada.
Ampliant el punt de vista, també és simptomàtic que de les 60 nominacions (quatre per any), només set siguen de cançons en català. L’última nominació per una cançó en català va ser per Àngel Villalba, amb l’Olivera d’Aragó, l’any 2013. Especialment sagnant va ser la IX edició, l’any 2008: l’any 2007 s’edità el disc recopilatori Sons del Matarranya, amb 26 cançons íntegrament en català. Tot i que tres de les quatre nominacions d’aquell any eren per cançons del disc en català, el premi se’l va endur l’única cançó en aragonès: Aragón Ye Ye de Comando Cucaracha.
El desequilibri entre ambdues llengües el podem atribuir més aviat a una conducta deliberada que a la manca -inexistent- d’alternatives musicals a la Franja. Per posar uns exemples, a l’edició d’enguany hi trobem a faltar el grup del Matarranya Eixam, que l’any passat publicà l’EP Fulles; l’any 2015 es va optar per candidatures únicament en aragonès, oblidant-se del cantautor fragatí Àngel Soro i el seu disc Homenatge 1.0; o l’any 2009, amb la publicació d’Un crit al vent de Los Draps, de les 14 cançons que podien ser escollides (una era en èuscar), l’organització va nominar l’única en aragonès, Isto ye. Aquell any tampoc va haver-hi cap nominació en català.
Que el català no és ben vist a l’Aragó és una cosa sabuda. El que sorprèn més és que, fins i tot, en espais que pretenen la dignificació i visibilització de les llengües minoritzades de la comunitat, el català sigue l’apestat. Per sort, la música en català compta amb un marc cultural ample arreu dels Països Catalans, sent degudament reconeguda i cada cop de més qualitat.
Dilluns 27, a les 17:30 a l’Aula 10 de l’EOI Alcañiz, tindrem el plaer d’escoltar la xerrada de Víctor Vidal “Plantes medicinals i destil·lació”, que s’emmarca com activitat de les nostres Jornades Culturals i el Programa “Jesús Moncada” de la Direcció de Política Lingüística del Govern d’Aragó. El nostre ponent ens farà una presentació i realitzarem una destil·lació entre tots. Hi esteu tots convidats, no us perdeu! Cartell Plantes
MAGAZIN 25 de març de 2017.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora : “Els diners: instrument clau d’organització social”. Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Luis Valén, Ramon Arbona i Elías Satué.
12:30-12:40.- Actualitat cunícola. Michel Campanales.
12:40- 12:55.- Corresponsal a Nonasp. Josep Mª “Lo Gravat”
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén i Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Laura Gandul, dietista –nutricionista, ens parlarà sobre les begudes energètiques.
13:25- 13: 40.- El cine. Lifo Ros
13:40- 14.- Entrevista a Lola Bielsa Masdeu. Arrel de la publicació del seu últim Quadern d’Història: “Carlistes, liberals y republicans. Favara 1834-1876”
Participants: Mari Conchi Balaguer, Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, Luis Valén, Michel Campanales, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Josep Mª Ráfales, Laura Gandul, Lifo Ros, Lola Bielsa i Elías Satué.
Origen: Dia Internacional de la Llengua Materna | Viles i Gents
(Publicada a La Comarca el 10 de març del 2017)
Des de l’any 2000 cada 21 de febrer se celebra lo Dia Internacional de la Llengua Materna, promoguda per l’UNESCO que és l’organisme de l’ONU per l’Educació, la Ciència i la Cultura. Una celebració carregada de sentit a un país on s’estan perdent les dos llengües més antigues del territori. Perquè és un miracle que avui en dia alguns encara puguem parlar i escriure les velles llengües del vell Aragó, que han pogut sobreviure a les conseqüències del Compromís de Casp –1412– a l’entronitzar la monarquia castellana; més tard, resistint la calamitat del Decret de Nova Planta dels Borbons –1707, 1711–; després, els anys de plom del Franquisme; i ara fa poc, la campanya sense sentit dels impresentables del PP-PAR i la vergonyosa LAPAO, que és la firma estúpida de polítics mediocres, desinteressats per la ciència i la cultura. Un autèntic miracle que, després de tantes contrarietats, les llengües patrimonials d’Aragó segueixin vives.
Fa només unes setmanes, des de les plataformes del poder de l’Espanya centralista, es posaven les mans al cap perquè el barrenat del Trump no hi vol saber res de mantindre el castellà en la influència que deu tenir als EEUU per la molta gent que el parla. De cop i volta, els opressors de les nostres llengües, els que aquí no suporten que una part dels aragonesos visquem en naturalitat la condició de catalanoparlants, han passat a ser els oprimits; a patir en carn pròpia les ofenses dels que es creuen superiors als demés quan, uns i altres, només són monolingües pelats. Aprendran la lliçó ara que algú més poderós que ells menysprea a la llengua castellana?
Felicitem al Govern d’Aragó i al Rector de la Universitat de Saragossa per l’èxit de l’acte central del Dia Internacional de la Llengua materna. Felicitació que cal estendre a tots el centres, professors, alumnes i Associacions que al llarg i ample d’Aragó han programat actes i activitats per celebrar un dia tant senyalat.
Tomàs Bosque
Origen: Trencar fronteres | Viles i Gents
(Publicada a La Comarca el 3 de març del 2017)
Per a trencar fronteres i buscar espais de col·laboració i entesa, des de les perifèries de les diferents comunitats autonòmiques, s’han creat entitats per fer-se més visibles i per sumar esforços per competir en una societat cada vegada més globalitzada. En el nostre territori, des de fa temps, s’ha vist esta possibilitat per desenvolupar-se i vol aprofitar l’alternativa per identificar-se, per mostrar-se més autèntic. I és en la perifèria del triangle constituït per Aragó, Catalunya i País Valencià on s’ha vist la possibilitat per actuar. Territoris que durant l’Edat Mitjana estaven units sota un sol monarca i formaven part de la Corona d’Aragó. D’esta confluència d’interessos va constituir-se la denominada Ruta dels Tres Reis formada per les ciutats d’Alcanyís, Tortosa i Morella, centres d’influència d’àrees territorials àmplies, una entitat principalment amb l’objectiu d’oferir al visitant una bona oferta turística. Una altra realitat de cooperació que va iniciar-se el 2006 va ser la Mancomunitat de la Taula de la Sénia, formada per poblacions que pertanyen a les comarques valencianes del Baix Maestrat i Els Ports, l’aragonesa del Matarranya i la catalana del Montsià. I, finalment, parlarem del projecte ‘3 Territoris: una mateixa terra’, constituït per comarques: Matarranya, Terra Alta i Els Ports. Una entitat últimament amb molt protagonisme. La setmana passada van presentar la nova web i el nou projecte de crear un recorregut senderístic que passo per les tres comarques. Des que es va formar l’agrupació s’ha implicat en diferents projectes: ha publicat una revista ‘Què fem?’, ha editat diversos fullets de promoció turística, ha potenciat la Via Verda i els camins del Matarranya i de l’Algars… I és que les tres comarques comparteixen el caràcter rural de les seues viles, l’espai natural dels Ports de Beseit, uns pobles de gran riquesa monumental, paisatgística i gastronòmic, un gran potencial turístic i compartixen una mateixa llengua.
Carles Sancho Meix