Skip to content

La ICF manté una llista de difusió que et permetrà rebre ~ 1 correu setmanal amb informació de la Franja. Subscriu-te!

Source: Avançament de sumari de la Revista de Llengua i Dret número 76 – RLD blog

4 Minoritarias dentro de la minorización. La doble discriminación de las lenguas no oficiales. El caso aragonés

José Ignacio López Susín (director general de Política Lingüística. Gobierno de Aragón).

Las legislaciones internacional, estatal y autonómica contemplan la igualdad como un principio básico. Sin embargo, en materia lingüística encontramos disfunciones que discriminan a los hablantes de las lenguas habladas históricamente en un territorio, pero no declaradas expresamente oficiales en él, frente a quienes hablan la lengua oficial del Estado o alguna lengua cooficial. Parte de la doctrina y la práctica institucional y administrativa han instaurado la creencia en una jerarquización entre las lenguas habladas en España que se aparta de la letra y el espíritu de la Constitución. Este artículo analiza esta situación, a la vez que plantea la existencia de un tertium genus o situación de cuasioficialidad de las lenguas propias no oficiales. Tras el estudio de la legislación, la jurisprudencia y la praxis, se alcanza la conclusión de la existencia de una doble discriminación para los hablantes de las lenguas reconocidas oficialmente pero que no gozan de un estatus de oficialidad.

Source: La nevada se extiende y provoca las primeras incidencias en carreteras

Source: Teruel Existe apoya los Presupuestos y logra que arranque la autovía entre Alcañiz y Reus con un gran consenso

La Agrupación de electores Teruel Existe presentó una enmienda conjunta con varias formaciones catalanas para dotar con un millón de euros el Estudio informativo de la autovía entre Alcañiz (Teruel) y Reus (Tarragona), la prolongación de la A-40 hasta el Mediterráneo cuyo desarrollo tan solo se preveía inicialmente entre Cuenca y Teruel. Finalmente ha sido aprobada con 287 sies, 3 noes, y seis abstenciones. Teruel Existe valora que este consenso “evidencia de un lado la especial importancia de este eje de comunicación para las comunidades autónomas del este de España, y de otro respalda el trabajo parlamentario desarrollado en las cámaras en busca del consenso y del bien común”.

Se trata de una infraestructura demandada reiteradamente por el Movimiento ciudadano, incluida en su plan de infraestructuras denominado Teruel 2019-2030 que fue presentado públicamente hace 2 años. Esta autovía a partir de la N-420 es un eje de especial trascendencia que permite superar el aislamiento de la provincia por el nordeste, al crear un nuevo eje hasta el litoral de Tarragona. Una vez finalizado será un eje vertebrador trascendental para todo el sector este de la península, un gran espacio geográfico que carece de una articulación norte-sur en el interior. “Es evidente que falta un elemento vertebrador principal, que además afecta a provincias que sufren un acusado problema de despoblación”.

En esta enmienda explican que “es un proyecto en el que se viene trabajando desde 2009”. Una autovía que conectará las infraestructuras de alta capacidad del litoral (A7, AP7, corredor mediterráneo) existentes en el entorno Tarragona y de Reus, con la futura A-68 (Bilbao-Zaragoza-Vinaròs), cuya construcción está avanzando en el norte de la provincia, en las Ventas de Valdealgorfa.Recuerdan que esta conexión une y da servicio a importantes núcleos urbanos como Alcañiz, Gandesa, Mora d’Ebre, y Reus, y que “su futura prolongación entre Alcañiz y la A-25 en Monreal del Campo o la A40 en Teruel conectaría el Mediterráneo a la altura de Tarragona, con el centro (área metropolitana de Madrid) y el oeste peninsular, contribuyendo a descongestionar la A-2 y la A-3”. Consideran que es “un avance estratégico en la conexión del eje del litoral mediterráneo con el interior peninsular y en la conformación del eje mediterráneo interior”.

La Cámara de Comercio de Reus ha emitido un comunicado en el que concede una «enorme transcendencia» a la aprobación de la enmienda. Lo califica de un «hecho sin precedentes» que la corporación valora muy positivamente atendiendo al trabajo hecho durante los últimos dos años para reclamar el desdoblamiento de este eje con conversaciones periódicas que la corporación ha mantenido con representantes políticos, entre ellos, Teruel Existe.

Source: Una ocasió perduda, o potser no » Temps de Franja

// L’oncle Jupiari

Lo dissabte 13 i el domenge 14 de novembre s’ha presentat a la Torre de Vilella, al Matarranya, en bon éxit de públic, lo documental Lo Chapurriau dirigit per Ferran Rañé, ben conegut artista barceloní en arrils torredanes —un agüelo seu ere de la Torre— i realitzat per Gemma Blasco. A cada un d’estos dos dies s’hi han projectat 4 capítols d’una duració de quinze minuts cada un. Jo no hi vai assistir per raons òbvies, si bé he pogut informar-me’n ben complidament en persones que hi van ser presents. Tots ells m’han explicat que el documental ere ben fet. Pel cartell del documental, distribuït pel territori, en Rañé ha comptat en l’ajuda de la Diputació de Terol, de la Comarca del Bajo Aragón i de l’Ajuntament de la Torre de Vilella, institucions totes regides pel PSOE, segons tinc entés, entre d’altres més.

En una entrevista des de Temps de Franja a en Rañé se li va preguntar si no trobe absurd que un intel·lectual com ell, inevitablement ben informat, titulo lo seu documental Lo Chapurriàu, conegut qualificatiu infamant per a designar ixe patrimoni tan íntimament aragonés que és lo català de la Torre de Vilella, d’agon ell té a gala declarar que venen ancestres seus. I este qualificatiu encar resulte més contradictori quan afirme que fa el seu documental pal foment i estudi del parlar de la Torre de Vilella, una llengua que, en tota la raó del món, qualifique d’espléndida, i que sap que es trobe en avançat procés de substitució per parlars castellans. Atrapat en flagrants contradiccions l’actor va intentar ixir-se’n, com un nou Ponç Pilat, dient que ell no entrave en això de si català o xapurriau, i afegint: quina ha de ser la gramàtica que per a escriure’l [lo xapurriau] és un tema que s’haurà de debatre, tot fent veure que ignore que la gramàtica del català fa segles que es va establir pa a tots els territoris agon se parle —la Torre inclosa, és clar.

Lo film és parlat totalment en català —fet que cal subratllar— subtitulat en castellà en l’ortografia acadèmica d’ixa llengua. Quant al títol i als crèdits observo que són en català i en castellà, escrits en el primer cas en una ortografia-ficció de base castellana, i en el segon en l’ortografia acadèmica d’ixa llengua. S’hi presenten conviarses sobre el català propi dels actors i la cultura que ixa llengua conforme, en especial la camperola tradicional, però no només. Al primer capítol ixen assentats al voltant d’una mesa tres persones originàries de localitats que els seus termes fan boga en lo de la Torre de Vilella: de la Codonyera, representada per José María Celma, qui ja pels anys seixanta del segle passat havie informat àmpliament del seu català al meu company Artur Quintana —sí, aquell que els de la revista torredana Eco del Barranfondo qualifiquen de sicari al servei de l’imperialisme català; de la Ginebrosa hi parle la coneguda escriptora en llengua catalana Carmeta Pallarés, i de la Canyada de Beric ho fa una senyora que, malauradament, no conec. En tots los siat capítols restants han actuat de la mateixa manera los torredans, entre ells Nieves Velilla, gran narradora, que té textos publicats a Lo Molinar. Literatura popular catalana del Matarranya i Mequinensa, entre altres llibres.

Lo Chapurriàu, este documental que os he presentat, pot ser ben profitós sobretot per a les escoles des d’Aiguaviva de Bergantes a l’Alguer i de Bono a Guardamar, si més no, i ben útil pals estudiosos, especialment pals lingüistes. I ixo a pesar de les manipulacions a què l’ha sotmès en Ferran Rañé. Només s’han d’aplicar al documental uns canvis mínims, com titular-lo Lo català de la Torre de Vilella, o, si més no, La llengua/Lo parlar del Bergantes i el Mesquí, i escriure com cal els textos catalans dels crèdits, i, ixo sí, que les institucions turolenques del PSOE que l’han promocionat i la Direcció General de Política Lingüística no amàgon el cap davall de l’ala com fins ara i reacciónon com cal. Ja se sap que, com diu la dita, “Pagant Sant Pere cante!”.

Cartell de presentació “Lo chapurriàu”, en lo curiós accent obiart a la ‘a’ (una concessió al fabrisme?)

Programa del MAGAZIN del dissabte 27 de novembre de 2021.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya). El programa es repeteix el diumenge de 9 a 12 hores. Tel. 976 635 263
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals…
11:45-11:55.- Refranes del Quijote. Bienvenido Giménez
11:55- 12:30.- Àgora: “El món en que vivim és un món real?” Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Corresponsal a Maella. Yolanda Abad
12:40- 12:55.- Passeig radiofònic per la “Fira dels Oficis” de Nonasp de la mà de Josep María “Lo Gravat”
12:55- 13:10.- Esports . José Manuel Pelegrín.
13:10- 13:25.- La dietista- nutricionista Laura Gandul nos hablará de la publicidad engañosa dirigida a los menores y de la Navidad que ya llega, con sus “comilonas” familiares.
13:25- 13:40.-Actualitat agrària. Manifestació d’agricultors a Madrid, en contra de la davallada de la renda dels agricultors. Alberto Balaguer
13:40-14.- Entrevista a Pilar Mustieles, alcaldesa de Caspe, diputada provincial, delegada de Igualdad en la DPZ, y secretaria regional de Igualdad en el PSOE.
Participants: Marcos Calleja, Bienvenido Giménez, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, Yolanda Abad, José María Ráfales, José Manuel Pelegrin, Laura Gandul, Alberto Balaguer, Pilar Mustieles, Luis Carví i Elías Satué.

Source: La Comarca del Matarraña finaliza el sistema de automatizado de la infraestructura de agua potable

Source: El SEPRONA denuncia a los organizadores de una competición de pesca que se celebraba sin autorización en Fayón

Source: En els deu anys de Licantropia | Lo Finestró

// Tuabech Terès Antolín

Recordo que, quan tenia cinc anys, tots els personatges que apareixien a la televisió —tant sèries, com pel·lícules, com programes del dia a dia— eren blancs: els protagonistes, els presentadors, els dibuixos animats… fins i tot els extres de les pel·lícules eren tots blancs.

Les noies eren rosses, amb el cabell llis i llarg, amb ulls blaus, verds o d’un castany clar molt bonic, llavis fins i un nas estret i recte. Les poques noies que se suposava que eren negres o d’una altra ètnia, tenien una aparença el més semblant possible a la d’una noia blanca, com a Espies de veritat: cabell llis, la pell molt clara —per a una persona negra—, i ulls també clars.

No va ser fins que tenia uns dotze anys que vaig veure per primer cop una persona negra a un programa de televisió espanyol. Del programa, no en recordo el nom, però sí que recordo que era una noia molt lletja que feia el paper d’una prostituta que amb prou feines parlava el castellà. Hauria d’esperar fins als quinze anys per veure una noia negra guapíssima, amb el cabell ‘afro’ i que no estava estereotipada, aparèixer en una pel·lícula espanyola.

El fet de no veure a gent que s’assemblés a mi representada en els mitjans espanyols, va ser la raó per la qual sempre he optat per consumir sèries, pel·lícules i programes de mitjans de comunicació estrangers, específicament dels Estats Units, Canadà i Regne Unit. Gràcies a aquests programes vaig poder veure que la gent com jo també podem ser advocats, metges, presidents, actors, cantants, empresaris, esportistes…

Si no hi ha diversitat en els mitjans de comunicació, la idea que reben les nenes i noies, joves i influenciables (com jo quan tenia sis anys), en veure qualsevol pel·lícula, sèrie o programa de qualsevol mena, és que si no ets una noia blanca, amb el cabell ben llis, el nas estret i recte, els llavis fins i ulls de color clar, no pots ser res més que una prostituta, un immigrant que faria qualsevol cosa per aconseguir el visat o un delinqüent. A més a més, no pots ser atractiu de cap manera.

És per això que crec que els mitjans de comunicació tenen un paper crucial. Ells han de ser qui fomentin la representació i la diversitat; d’aquesta manera noies com jo no tindrem l’autoestima pel terra perquè creiem que no som guapes. Això s’aplica a tot, tant a la raça com als diferents tipus de cossos, d’orientació sexual… La representació i la diversitat poden canviar per complet l’autoestima i la percepció d’un mateix.

‘Espies de veritat’. / Marathon Media Group

Source: La importància de la representació en els mitjans de comunicació » Temps de Franja

Source: Presentacions desiderianes a dojo i a raig fet » Temps de Franja

// Júlia Llambert

En Desideri Lombarte, que en vida no ho va tenir gaire fàcil per a publicar, frueix pòstumament d’una força considerable difusió de la seua obra. A finals del segle passat van aparèixer cinc poemaris inèdits, tres antologies poètiques, i dues més recentment. Se n’ha recollit el teatre i se n’ha editat la novel·lística, l’epistolari, i diversos treballs d’història i etnologia. Resten encara inèdits una traducció fragmentària del Cantar de Mío Cid, un extens estudi dels masos de Pena-roja i una cinquantena d’articles i algun pròleg en llibres, revistes i diaris, si més no. El 28 d’abril d’enguany, diada de Sant Afrodisi de Besiers, l’Instituto de Estudios Turolenses, que ja abans havia col·laborat en l’edició de bastants textos lombartians, ha inaugurat la Biblioteca Turolense, dedicada a obres completes o altres de celebrats autors terolencs en qualsevol llengua, amb l’edició de l’Obra Poètica Completa d’en Desideri Lombarte. És un volum de 715 pàgines —o de 728 si hi incloeu l’índex i el colofó— esplèndidament editat, amb un pròleg de n’Hèctor Moret i de n’Artur Quintana, qui, junts amb en Carles Terès i els serveis editorials de l’IET, n’han tingut cura.

Per a difondre el llibre l’IET ha programat una nodrida tanda de presentacions: sis fins ara. La primera ha estat el 6 d’octubre a la Llibreria Laie de Barcelona a càrrec de n’Héctor Moret —en podeu llegir més detall ací. Ha seguit el 23 d’octubre a la Biblioteca Municipal de Pena-roja amb parlaments d’en Manuel Rando, President de la Diputació de Terol, en Carles Terès i n’Artur Quintana. El quatre de novembre, dia de sant Carles Borromeo, a la Llibreria La 2 de Viladrich de Tortosa, la presentació per part d’en Carles Terès i n’Artur Quintana, curadors de l’edició, i d’en Joaquín Guillén en nom de l’IET, ha comptat també amb un recital de poesia lombartiana per part de n’Emigdi Subirats i en Manel Oller.

Quintana i Terès en plena presentació a la 2 de Viladrich. / Sigrid Schmidt von der Twer
Quintana i Terès en plena presentació a la 2 de Viladrich. / Sigrid Schmidt von der Twer
Emigdi Subirats recitant Lombarte acompanyat a la guitarra d'un alumne seu. / Sigrid Schmidt von der Twer
Emigdi Subirats recitant Lombarte acompanyat a la guitarra d’un alumne seu. / Sigrid Schmidt von der Twer

L’endemà en Juan Villalba, vicepresident de l’IET, ha fet conèixer l’OPC lombartiana a la Llibreria Primado de València. El dissabte 6 ha tocat el torn de la presentació al Centre Cultural La Bohèmia de Castelló de la Plana amb en Joaquín Guillén i n’Artur Quintana, de qui em consta que en acabar l’acte es va dirigir, en companyia de l’escriptora vall-de-rourera Mar Puchol, al carrer de Cavallers per a admirar la rajoleta o taulellet que recorda les Normes Fabrianes del 1934.


Rajola commemorativa de les Normes de Castelló de 1934. / Sigrid Schmidt von der Twer
Rajola commemorativa de les Normes de Castelló de 1934. / Sigrid Schmidt von der Twer

A. Quintana i J. Guillén. presentant l'OPC lombartiana a Castelló / Mar Puchol
A. Quintana i J. Guillén. presentant l’OPC lombartiana a Castelló / Mar Puchol
Presentació a Castelló de la Plana. / Sigrid Schmidt von der Twer
Presentació a Castelló de la Plana. / Sigrid Schmidt von der Twer

La saguera presentació, ha sigut a Tarragona a la Llibreria la Capona —Quan sona la Capona, no sona per Tarragona diuen de la campana gran de la Catedral. Hi han parlat en Joaquín Guillén i n’Artur Quintana, i ens han recordat que en un “Lo primer camí”, un gènere memorialístic dels escriptors franjatins on expliquen a Temps de Franja com van descobrir que el nostre xapurriau de l’Aragó és bona llengua, es català del bo, com canta en Tomàs Bosque, doncs sí que en un “Lo primer camí” publicat per en José Antonio Carrégalo, escriptor i investigador mont-rogí traspassat enguany, s’hi llegeix: La meua descoberta del català com a llengua de cultura va ser gràcies a què un advocat amic de Valls […]em va passar un número de la revista Desperta,ferro! amb una poesia de Desideri Lombarte, “A la conquesta de la Roca.” Em va impressionar fortament. Escriure una cosa tan meravellosa en aquell xapurriau! Va ser decisiu. I ací s’acaben els puials i muntons de presentacions lombartianes. Com haureu pogut observar l’Obra Poètica Completa ha estat prou ben presentada a Catalunya i al País Valencià, però gairebé gens a l’Aragó, o gens del tot si considereu que la presentació a Pena-roja ha estat feta sobretot per ser la vila nadiua d’en Desideri, i no tant per ser aragonesa ni franjatina. Confiem que d’altres en seguiran pel nostre país.


A. Quintana i J. Guillén a la presentació de Tarragona. / Rubén Carrégalo
Part dels assistents a la presentació de Tarragona. / Sigrid Schmidt von der Twer
Part dels assistents a la presentació de Tarragona. / Sigrid Schmidt von der Twer

L’Obra poètica Completa d’en Desideri Lombarte va ser programada l’any 2015 com d’immediata publicació a la col·lecció lo Trinquet que l’IET edita des del 2009. Tanmateix l’edició de l’OPC es va anar endarrerint fins ara al 2021 en publicar-se com a número 1 de la Biblioteca Turolense, i és així com ara pot reiniciar-se la sis anys interrompuda col·lecció Lo Trinquet, on ja es troba en procés d’edició el poemari Aplec d’en juli Micolau, i un munt més d’obres fent cua per a ser publicats

Source: Endesa reforzará la red del Matarraña frente a nevadas

Source: 32a Convocatòria de les beques Amanda Llebot » Temps de Franja

// Redacció

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA, col·laborador de l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, convoca aquest concurs amb l’objectiu de fomentar la investigació sobre temes locals i comarcals. Hi ha la modalitat general i l’escolar.

Les bases són les següents:

 

Bases Convocatòria general

1a. El treball haurà de ser inèdit i pot tractar sobre qualsevol tema que tinga com a marc de referència el Baix Cinca (llengua, història, geografia, economia, etnologia, ciències, etc.).

2a. La dotació econòmica de la beca és de 1.000 euros.

3a. El projecte del treball a realitzar es podrà presentar fins al 30 de novembre de 2021 i tindrà una extensió màxima de 12.000 caràcters. Aquest projecte servirà de base al jurat per assignar la beca. El projecte seleccionat s’anunciarà durant la gala anual de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA.

4a. Una vegada presentat el treball, que haurà de ser abans del 30 de novembre de 2022, es lliuraran els 1.000 euros de la beca. Part d’aquesta quantitat podrà rebre’s abans si se’n justifica la necessitat, sempre que la investigació estigui en procés de realització. La no presentació del treball dins de l’esmentat termini donarà per anul·lada la beca, almenys que se sol·liciti i sigui concedida una pròrroga. L’autor es compromet a realitzar una presentació pública del seu treball en un acte organitzat per l’IEBC-IEA.

5a. L’extensió del treball serà de un mínim de 100 pàgines, i es presentarà en suport paper, acompanyat de les fotografies i il.lustracions que es crega convenient, i en suport digital. Es podrà presentar també en format audiovisual o altres sempre que les característiques del treball ho demanen.

6a. Tant el projecte com el treball podran redactar-se en català o en castellà.

7a. El projecte i el treball aniran identificats amb el nom, adreça i el telèfon dels seus autors i s’enviaran a:

XXXII CONVOCATÒRIA DE LES «BEQUES D’INVESTIGACIÓ AMANDA LLEBOT»

Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA

Apartat 116 22520 Fraga

8a. El Jurat estarà format per un membre de la Junta de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA i aquells professionals que es crega oportú, segons el tema dels projectes presentats, el nom dels quals es donarà a conèixer en el lliurament dels premis. El premi es pot declarar desert. El jurat completarà al seu criteri les omissions que hi puga haver en la redacció d’aquestes bases, així com els possibles dubtes d’interpretació.

9a. La participació implica la lliure acceptació d’aquestes bases.

10a. L’Institut d’Estudis del Baix Cina – IEA tindrà el dret de publicació del treball en qualsevol suport i idioma. L’autor podrà publicar-lo per la seua part amb el permís de l’Institut i sempre indicant que es tracta d’un treball becat en la convocatòria de les beques Amanda Llebot de l’IEBC-IEA.

INSTITUT D’ESTUDIS DEL BAIX CINCA – IEA / FUNDACIÓ JORDI CASES I LLEBOT

Fraga, 31 de juliol de 2021


Bases Modalitat escolar

1a. El treball haurà de ser inèdit i pot tractar sobre qualsevol tema que tinga com a marc de referència el Baix Cinca (llengua, història, geografia, economia, etnologia, ciències, etc.).

2a. Es convoca una beca de 300 euros.

3a. Hi podran participar, de forma individual o en grup, els alumnes matriculats el curs 2021/2022 a segon cicle d’ESO, Batxillerat o Cicles Formatius als centres educatius de la comarca. Els treballs es realitzaran sota la direcció d’un professor del centre.

4a. El projecte de treball es podran presentar fins al 30 de novembre de 2021 i servirà de base al jurat per a assignar la beca. El projecte seleccionat s’anunciarà durant la gala anual de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA. El termini de presentació del treball serà fins al 30 de novembre de l’any 2022, al lliurament del qual es farà entrega dels 300 euros del premi. Esta quantitat podrà rebre’s abans, si se’n justifica la necessitat. La no presentació del treball dins de l’esmentat termini donarà per anul·lada la beca, almenys que se sol·liciti i sigui concedida una pròrroga.

5a. L’extensió del treball serà flexible, sent a criteri del jurat la valoració de la seua qualitat i extensió suficients. Haurà de presentar-se, per una part, en paper, a doble espai, per una sola cara, acompanyat de les fotografies i il·lustracions que es crega convenient i, per una altra, en suport digital. Es podrà presentar també en format audiovisual o altres sempre que les característiques del treball ho demanen.

6a. Tant el treball com el projecte podran redactar-se en català o en castellà.

7a. El treball i el projecte aniran identificats amb el nom, l’adreça i el telèfon dels seus autors i del professor que els dirigeixi i s’enviaran a:

XXXII CONVOCATÒRIA DE BEQUES D’INVESTIGACIÓ “AMANDA LLEBOT”

Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA
Apartat 116 22520 Fraga

8a. El jurat estarà format per un membre de la Junta de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca-IEA i aquells professionals que es crega oportú, segons el contingut dels projectes presentats. Els premis es poden declarar deserts. El jurat completarà al seu criteri les omissions que hi pugui haver en la redacció d’estes bases, així com els possibles dubtes d’interpretació.

9a La participació implica l’acceptació d’estes bases.

10a. L’Institut d’Estudis del Baix Cina – IEA tindrà el dret de publicació del treball en qualsevol suport i idioma. L’autor podrà publicar-lo per la seua part amb el permís de l’Institut i sempre indicant que es tracta d’un treball becat en la convocatòria de les beques Amanda Llebot de l’IEBC-IEA.

INSTITUT D’ESTUDIS DEL BAIX CINCA-IEA / FUNDACIÓ JORDI CASES I LLEBOT

Fraga, 31 de juliol de 2021

 

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.