Skip to content

Origen: Cientos de personas asisten a las Jornadas Históricas de Cretas

Origen: La comarca del Matarraña aprueba los presupuestos de 2017 “bajo mínimos”

Origen: Vilafranca del Cid contará con ambulancias 24 horas tras años de peticiones

También se beneficiarán de esta medida otras localidades como La Iglesuela del Cid, Cantavieja o, incluso, Mirambel, Tronchón o Fortanete, poblaciones más alejadas. «Era lo que queríamos y lo que estábamos pidiendo. Era una reivindicación conjunta, porque me consta que también se ha hecho mucha presión desde otras localidades que, ahora, se podrán beneficiar», explicó.

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 3 desembre de 2016)

Mozart tenia 30 anys  al 1786. Estava en plena maduresa creativa. Tothom està d’acord en que aquesta data inaugura les últimes grans creacions del geni de Salsburg: les tres darreres simfonies, les últimes peces camerístiques, els últims concerts per piano, les peces mesòniques, el Rèquiem, l’Ave verum, el concert per clarinet o les cinc grans òperes finals.

Tothom està d’acord en que els millors concerts per piano són el últims, però en la seva època Mozart va anar perdent clientela un darrere l’altre, res a veure amb els èxits dels concerts anteriors. Les òperes finals van evolucionar de l’èxit de les Noces de Fígaro (malgrat que “tenia massa notes”) al desconcert que produí  Don Giovanni, al fracàs (com ara) de La Scuola degli amanti, més coneguda com Cosí fan tutte, o a l’oblit i incomprensió (com ara) de La Clemenza di Tito. És cert que La Flauta Màgica va ser un èxit, però a un teatre popular, diguem-ne de barriada.

El públic de la època il·lustrada i pre-revolucionaria no va comprendre massa bé les innovacions mozartianes.

El públic d’ara tampoc. Tant els auditoris simfònics com els grans teatres d’òpera estan pensats per al repertori romàntic. Els millors concertistes de piano i violí no toquen Mozart. Els grans directors no dirigeixen Mozart. Les estrelles del cant (Flòrez, Kauffman, Netrebko, Garanca) no canten Mozart. El públic operístic espera molt més (i és molt més crític) del “bel canto”, de Verdi, Puccini, Wagner o Richard Strauss, que del geni austríac. Les òperes de Mozart no apassionen massa als països mediterranis. Gairebé mai venen amb repartiments de luxe. Fins i tot una abonada del Liceu les va definir com “operetes”. Curiosament el públic tampoc se molesta gaire si el “cast” és mediocre. Mozart és el millor només de boca. Com en la seva època, ni l’òpera de la Llibertat (Don Giovanni), ni la de la Igualtat (Les Noces), ni la de la Fraternitat (Flauta Màgica), ni la de la posada en solfa de les tres coses (Cosí) troben el seu lloc entre el públic. Caldrà esperar millors temps per donar la raó als saberuts musicòlegs o al Salieri d’Amadeus.

Antoni Bengochea

Origen: La difícil relació entre Mozart i el públic | Viles i Gents

Origen: 38 parejas se dan cita en el tradicional concurso de “butifarra”

MAGAZIN 10 de desembre de 2016.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora : “Les presons”. Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramon Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Actualitat cunícola. Michel Campanales
12:40- 12:55.- Presentació VI Foro”Wirberto Delso”. Entrevista al president de l’Asssociació Pedro Carceller.
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín i Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Corresponsal a Casp. Néstor Fontoba
13:25- 13: 40.- Actualitat agrària. Alberto Balaguer.
13:40- 13:50.- Les vacunacions; nou calendari de vacunacions per a 2017. Entrevista a Esmeralda Gascón, infermera.
13:50- 14.- Què Nadal ja ve!!! El cuiner maellà, Rubén Catalán, ens prepararà unes bones postres.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Luis Valén, Ramón Arbona, Michel Campanales, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Néstor Fontoba, Alberto Balaguer, Marcos Calleja i Elías Satué.

Desde la Asociaciaón Wirberto Delso, el sabado dia 17 de diciembre a la 6 de la tarde en el cine-teatro municipal de Fabara se ha programado la conferencia-debate : Las injusticias sociales en la España actual y Racismo, a cargo del profesor Juan Carlos Monedero de Madrid ( Podemos) y el filosofo de Barcelona R.C.C. Presentara el acto el compañero Presidente de la Asociación, Pedro Carceller,el exconsejero de cultura de la DGA Jose Bada Panillo y el Alcalde de Favara Paco Domenech. Para los interesados en enriquecer el debate vuetra presencia será muy bien acogida.

Dins de les Jornades Culturals i la Mostra de Teatre Aficiona’T! que organitza la Comarca del Matarraña/Matarranya, per als propers dies tenim les següents activitats:

DISSABTE, 3 DE DESEMBRE

MASSALIÓ

– 22:00 h. Concert de música celta, ‘Lugh en concierto’, a càrrec del dúo Lugh Música Celta. Saló Social.

DIUMENGE, 4 DE DESEMBRE

LA VALL DEL TORMO

– 19:00 h. Teatre: ‘Las domésticas’ – Grup ‘Mercè Centellas’. Saló Multiusos (Baixos Ajuntament).

DIMARTS, 6 DE DESEMBRE

QUERETES

– 17:30 h. Activitat per a tots els públics, ‘El viatge dels trobadors’ a càrrec de ‘Proyecto Caravana’. Pavelló.

DIJOUS, 8 DE DESEMBRE

AREYNS DE LLEDÓ

– 19:00 h. Tarde de monòlegs i humor a càrrec del còmic aragonés Diego Peña. A La Societat.

També s’adjunta l’enllaç on es troben les activitats que s’organitzen en tota la comarca durant esta primera quinzena del mes de desembre, destacant entre altres, la fira de l’energia de Fontdespatla, les jornades sobre la història de Queretes (dècada dels 50) o el Chiquifestival a Vall de Roures.

http://www.comarcamatarranya.es/images/banners/cultural/1DICIEMBRE16.pdf

 

 

COMARCA DEL MATARRANYA. Departamento de Cultura. www.comarcamatarranya.com

Origen: Avionetes fantasma | Viles i Gents

(Publicada a La Comarca el 11 de novembre del 2016)

Tornen les avionetes fantasma, aquelles que entren sense por dins de les nugolades i aconsegueixen que, al cap d’un moment, la tronada trague ull i es desfaigue mansament.

Sequera rere sequera, des de fa quaranta anys, se senten contar històries de gent que ha vist, perfectament, com les petites aeronaus encaren els núgols quan amenaçe ploure i els desfan. També és veritat que moltes altres vegades els informadors només poden escoltar el soroll de l’avioneta –nítidament, això sí– sense arribar a poder veure-la.
L’activitat antitronada té com a variant tecnològica l’ús de ‘metxeros’, uns dispositus que des de terra emeten cap a l’atmosfera els mateixos productes químics que espargeixen els avions. El més conegut és el iodur de plata, emprat per a reduir la mida del granís o per convertir-lo en inofensives gotes d’aigua. Actualment, l’Administració descarta la sembra amb avionetes i s’inclina, exclusivament, pels ‘metxeros’.
Entre els suposats patrocinadors d’estes campanyes antitronada, des del Matarranya s’ha apuntant a empreses e interessos diversos però tots coincidents en la greu exposició a les pedregades: els arrossars del Delta de l’Ebre, els asseguradors del préssec tardà del Baix Aragó, la tèrmica d’Andorra, les mines de carbó i fins i tot la General Motors –en este cas per a protegir els escampatalls de cotxes que esperen comprador–. El cert és que, en quaranta anys, no s’ha arribat a cap conclusió respecte a la relació entre els vols d’avionetes i la suposada evaporació de les tronades ni, encara menys, respecte de la mà negra que mou els fils d’esta activitat tan destructiva per a l’agricultor i el ramader. Però, entre la gent del camp, sempre que n’hi ha una sequera reapareix la mateixa acusació: alguna cosa tiren en avions o amb els ‘metxeros’ per a que no plogue. I ara torne a passar a la conca de Gallocanta, entre les províncies de Terol, Guadalajara i Saragossa. La sequera torna.

Origen: Trump, i entendre la @masaenfurecida | Viles i Gents

(Publicada a La Comarca el 2 de desembre del 2016)

Estats Units té nou president. Trump, contra tot pronòstic, ha vençut a Clinton, la cara més burocràtica i armamentista dels Demòcrates. Però també ha vençut tota la gent d’ordre del seu propi Partit Republicà.

Ja s’ha dit molt sobre l’extravagància i el radicalisme de Trump, com que perseguirà i emmurallarà tot rastre mexicà als States.
I el cas Trump no és cap excepció. Són molts que lliguen l’empobriment de la classe mitjana mundial, per la radicalització dels efectes del capitalisme, en lo seu estat permanent de descontent. Diuen que això ha portat a la massa enfurida a trencar en lo sistema, ja sigue en Trump a EUA, l’emergència de l’extremadreta a tota Europa, les noves esquerres a Grècia, lo Brexit anglo, los nous partits a Espanya, o el sobiranisme aquí al costat.
En tot cas, també als científics socials se mos ha posat en l’ull de mira: no n’hau encertat ni una, collons!, mos diuen. I poques enquestes havien pronosticat lo triomf de Trump, l’èxit del Brexit, lo NO dels colombians al procés de pau en les FARC, la renovació de la majoria a Rajoy, o el fracàs del sorpasso d’Iglesias a(l posteriorment marginat) Sánchez. En fi, que per més que la ciència social sigue més complexa que les naturals, als científics socials també mos cou.
I és que predir el resultat d’unes eleccions o els cracs de la borsa és més complicat que pronosticar una tronada. Pronosticar què farem los humans afecte directament al que finalment farem, perquè saber què pot passar mos fa canviar el nostre comportament. Si per exemple tenim les capacitats de l’omnipresent i sabem a ciència certa qui guanyarà les eleccions, acte seguit que ho comuniquem, aquells a qui no agrade gens eixe candidat, enlloc de decidir votar el seu partit afí, però més minoritari, decidiran votar-ne un en lo que tenen menys sintonia, però té més possibilitats de guanyar. I el pronòstic ja s’ha trencat. Un comportament paregut si pronostiquem que un banc caurà, o que unes accions pujaran la setmana que ve, o qualsevol pronòstic d’una ciència sobre el comportament humà. Per contra, si com l’omnipresent, sabem que una tronada portarà molta aigua, per més que fem o no fem lo pronòstic, los núgols no deixaran de portar aigua. Caos de tipus 2, li diuen.

Natxo Sorolla

Origen: La DGA apoya de forma decidida las iniciativas para defender el aragonés | Noticias de Aragón en Heraldo.es

La DGA apoya de forma decidida las iniciativas para defender el aragonés

Con motivo del aniversario de la publicación de la obra ‘O Tilón. Recosiros de ra quiesta Balle Tena’, al escritor Félix Gil el director general de Política Linguística ha reiterado el apoyo a las iniciativas para defender el aragonés.

Agencias. EfeActualizada 03/12/2016 a las 20:01
El director general de Política Lingüística del Gobierno de Aragón, Ignacio López Susín, ha reiterado el apoyo decidido del Gobierno de Aragón a las iniciativas que trabajan por impulsar y difundir el aragonés en sus diferentes variedades.
Y lo ha hecho en el transcurso del homenaje que se ha rendido en Tramacastilla de Tena (Huesca), al escritor tensino Félix Gil del Cacho con motivo del treinta aniversario de la publicación de su obra “O Tión. Recosiros de ra quiesta Balle Tena”.

Según explican fuentes del Gobierno de Aragón, en el acto se ha hecho entrega de una placa conmemorativa a la familia, en recuerdo del que se considera el primer autor que publicó un libro en aragonés tensino.

“Una variedad del aragonés sobre la que, afortunadamente, hay otros cultivadores”, ha dicho López Susín, quien ha recordado que desde algunas localidades como Panticosa se está promocionando su uso en la escuela y se está trabajando desde la propia comarca a través del área de lengua aragonesa.

Félix Gil del Cacho (Tramacastilla de Tena, 1924 – Barcelona, 1986) vivió hasta los 40 años en Tramacastilla de Tena donde, como muchos hermanos solteros de la montaña, se dedicó a ayudar al mantenimiento de su casa en las faenas del campo y como pastor recorrió numerosas veces las cabañeras entre el Valle de Tena y la ribera del Ebro.

Su vida, añaden las fuentes, es representativa del carácter y la suerte de tantos montañeses que experimentaron las penurias de la posguerra y posteriormente la emigración.

Después marchó a Barcelona, donde tomó conciencia del valor de sus raíces y, estimulado por estudiosos del aragonés, escribió primero una corta colaboración para la revista Orache (1985) y posteriormente sus “Recosiros de ra quiesta Balle Tena” que, bajo el título de “O tión”, publicó el Gobierno de Aragón al año siguiente de su fallecimiento.
El acto, organizado por la Asociación Cultural Rolde “O Caxico”, en colaboración con la Comarca del Alto Gállego, ha concluido con un concierto a cargo de Jazz 4 Fun.

Origen: Finalizan las obras del viaducto de la N-232 a su paso por Torre de Arcas

Origen: Valdeltormo aprueba eliminar los nombres de las calles franquistas

El conflicto del Río Matarraña: un ejemplo de gobernanza en integración comarcal
Lourdes Casajús Murillo
Universidad de Zaragoza

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: