Un estiu més, les aules de la Residència universitària de Jaca han acollit els “cursos extraordinaris” de la Universitat de Saragossa, entre els quals el titulat «Fonética histórica comparada de las lenguas iberorrománicas», patrocinat per la càtedra Johan Ferrández d’Heredia i coordinat pels professors Francho Nagore i Javier Giralt, que es va desenvolupar entre el 14 i el 15 de juliol.
L’Ebrefolk, «campus de música i ball populars de les Terres de l’Ebre, Matarranya i Nord valencià», en la seua 10a edició, ha fet estada, per segona ocasió, a Pena-roja. Després de passar per La Jana (al Baix Maestrat, País valencià) i abans de fer cap a Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre, a Catalunya), on té la seu principal, el diumenge 3 de juliol l’Ebrefolk va portar sons i ritmes tradicionals a la vila de Pena-roja, on va aplegar mestres i entusiastes de tota la redolada.
L’Instituto d’Estudios Turolenses (IET) és una veterana institució, fundada l’any 1948, que depèn de la Diputació de Terol. Des dels seus inicis ve realitzant una tasca cultural intensa i eficient en diversos sentits: lo foment de la recerca amb ajuts a investigadors i institucions, la promoció de publicacions (en col·leccions, revistes o obres singulars) i la divulgació a través de conferències, presentacions i exposicions. En definitiva, tracta de combinar el rigor científic i la seua difusió entre un públic ampli, en especial a la seua zona territorial d’actuació.
Vivim temps convulsos i no només per allò que ens amollen a tort i a dret pels mitjans, que si la guerra a Ucraïna, que si l’enèsima variant del virus de la Covid-19, que si la inflació… notícies totes que, més enllà del dolor que causen a tothom que ho pateix en primera instància, no són més que símptomes d’una situació global molt més greu i que fa de mal veure, de mal comunicar i de mal pair.
Fa cinquanta anys, lo món respirave tranquil: los mitjans de comunicació anunciaven que per fi havie conclòs la guerra de Vietnam.
Vietnam estave en guerra des de 1940, quan los japonesos van conquerir el que, per aquell temps, ere colònia francesa. Després que caigueren les dos bombes de la vergonya, França va intentar recuperar lo territori perdut, però l’oposició de la població va ser tal, que es va vore obligada a firmar una vergonyosa pau el 1954.
Un paio gord, oliós, enorme, en xandall, i una barra grossa de pa davall lo braç. Al costat d’una xica primeta, escarransida. Compartixen un espai doble d’aquells grans al metro. Però ell ocupe quasi tot lo seient, i des de dalt, se la mire desafiant. Ella està pràcticament empastrada a les barres, donant l’esquena i evitant lo contacte visual. Ell li solte «xaica, aparta, que em pansiràs!». És una tira còmica que il·lustre el conflicte de llengües a Ucraïna.
Perquè per a entendre el percal, cal entendre el conflicte lingüístic. L’ucraïnès i el rus son dos llengües eslaves tan emparentades que se disputen lo seu origen en los mateixos escrits antics en «eslau oriental». I molts dels grans escriptors russos son d’origen ucraïnès. Perquè el rus sempre ha anat lligat en lo prestigi i el poder, del tsar, o del soviet, però l’ucraïnès és una llengua històricament minoritzada. Situacions que ja coneixem per aquí. Però Ucraïna, com a entitat, és ben real: esta república que, juntament en la de Rússia i dos més, són les fundadores de la Unió Soviètica. D’igual a igual.
Los canons de Navarone és un tros de pel·lícula d’aquelles que vèiem la gent menuda, asseguts a la cuina, davant una tele en blanc i negre, mentre menjàvem una torrada de pa en oli i sucre (lo vi me donava cor agre). Com que se suposava que era una pel·lícula de guerra i d’herois, la veiem quasi com qui va a missa i desplega tota la seua fe, pa poder quedar extasiat davant l’avorrit sermó del capellà. És a dir, la veiem entre l’expectació de que hi hagués una ma de trets i explosions i la realitat d’un gran guió i d’una història carregada de reflexions i resistència contra lo nazisme que tenia terroritzada una part del mediterrani, o de l’Egeu (mai he acabat de tenir-ho clar del tot), a compte d’uns enormes canons estratègicament col·locats: los canons de Navarone. Continuar llegint… ‘Los canons de Navarone’ » Temps de Franja
Natxo Sorolla (Publicat al Viles i gents de La Comarca, 29/7/2022)
Un paio gord, oliós, enorme, en xandall, i una barra grossa de pa davall lo braç. Al costat d’una xica primeta, escarransida. Compartixen un espai doble d’aquells grans al metro. Però ell ocupe quasi tot lo seient, i des de dalt, se la mire desafiant. Ella està pràcticament empastrada a les barres, donant l’esquena i evitant lo contacte visual. Ell li solte «xaica, aparta, que em pansiràs!». És una tira còmica que il·lustre el conflicte de llengües a Ucraïna.
Perquè per a entendre el percal, cal entendre el conflicte lingüístic. L’ucraïnès i el rus son dos llengües eslaves tan emparentades que se disputen lo seu origen en los mateixos escrits antics en «eslau oriental». I molts dels grans escriptors russos son d’origen ucraïnès. Perquè el rus sempre ha anat lligat en lo prestigi i el poder, del tsar, o del soviet, però l’ucraïnès és una llengua històricament minoritzada. Situacions que ja coneixem per aquí. Però Ucraïna, com a entitat, és ben real: esta república que, juntament en la de Rússia i dos més, són les fundadores de la Unió Soviètica. D’igual a igual.
Però la realitat és que ha regnat un «xaica, aparta, que em pansiràs» de Rússia cap a Ucraïna. Si, ho sentiu bé, del gord que no vol que el pansixque l’escarransit. Perquè una tercera part dels ucraïnesos son russòfons. I des de la independència d’Ucraïna (1991) se batalle per gestionar eixa diversitat. L’origen sociolingüístic «immediat» del conflicte actual està en la Llei de política lingüística promoguda el 2012 per Ianukòvitx, president favorable als interessos de Rússia, per la qual qualsevol territori ucraïnès en un 10% de parlants inicials de rus la podie fer cooficial, juntament en l’ucraïnès. L’oposició proeuropea denunciave que eixa política estave feta per a «tranquil·litzar el Kremlin».
Però l’any 2014 es produeix la caiguda del govern (Euromaiden), i un líder proeuropeu, Zelenski, se fa en lo poder: deroguen la llei de política lingüística. Alguns russòfons ho veuen com un perill, i per exemple l’independentisme pro-rus passe del 10% al 40% al Donbass, iniciant-se un conflicte armat. En tot lo percal irromp militarment la invasió russa, en un Kremlin que obertament parle de «no abandonar la nostra gent», als russòfons. «Ucraïna, aparta, que em pansiràs!», li diu Putin a Ucraïna. La resta, ja és la història que coneixeu per les televisions.
Si teniu interès per a entendre el conflicte lingüístic des de dins, i veure com les identitats no sempre coincideixen en la llengua, aquí un tuit explicant història d’Ucraïna per via de la pròpia família, i aquí un altre explicant lo bilingüisme i les relacions de poder al país.
XXI HISTÒRIES DEL RIU.
6 D’AGOST DE 2022
LA MARATÓ DE “LA VEU DEL BAIX MATARRANYA”.
107.6 FM. FAVARA (SARAGOSSA)
9-9:05.- Sintonia “Així m’agrades Matarranya” d’Àngel Villalba.
9:05- 9:20.- La moda i el cuidado dels cabells a l’estiu. Mari Paz Bielsa
9:20- 9:35.- Racó de Natura amb Pedro J. Martínez.
9:35- 9:45.- Les dones favaroles Maite Pina.
9:45-10:05.- Parla el senyor alcalde de Faió, Roberto Cabistany Díaz.
10:05- 10:20.- Cuina d’estiu amb Rubén Martín Mestre, xef favarol als restaurants saragossans “Flor de Lis i Tajo Bajo”
10:20- 10:40.- Hablaremos con la médico de Fabara, doctora Mónica Monclús
10:40- 11:15.- Àgora: “Nuevos modelos de turismo” Arancha Bielsa, Eduardo Satué , Joaquín Meseguer , Ramón Arbona , Luis Valén i Elías Satué.
11:15- 11:30.- Cuina d’estiu amb Rubén Catalán, xef maellà a “La Torre del Visco”.
11:30- 11:45.- Marcos Víctor Calleja, president de la Societat de Caçadors de Favara.
11:45- 12: 05 .- Música per a recordar. Ramón Balaguer.
12:05- 12:20.- . Parla el senyor alcalde de Nonasp Joaquín Llop
12:20-12:35.- Una història de Nonasp. Mario Rius i Estela Rius
12:35- 12:50.- Parla el senyor alcalde de Maella, Jesús Zenón Gil .
12:50- 13:05.- Una història de Favara “Favara al Senat d’Espanya”
13:05- 13:20.- Parla el senyor alcalde de Favara, Francisco Doménech
13:20- 13:35.- Música d’estiu amb Daniel Baquer Cortés
13:35- 13:50.- Cine d’estiu. Lifo Ros
13:50- 14:45- Retalls radiofònics de l´última temporada de La Veu del Baix Matarranya. Marcos Calleja.
14:45- 15:45.- Barreja musical. Country amb Javi Roc / Free Stil amb Marcos Calleja / Iñaki Balaguer
15:45- 16:15.- Festes a Maella. Felipe Cervera, concejal de festes.
16:15- 16:45.- Tertúlia. Sectors econòmics locals. Alberto Balaguer, Michel Campanales i dos convidats.
16:45- 16:55.- Això és fer esport!!! Miriam Llop.
16:55- 17:25.- Festes a Nonasp. Sadoc Gallardo, concejal de festes.
17:25- 17:55.- Els Esports. Esport escolar. Esport Autonòmic José Manuel Pelegrín , Ramón Oliver i altres activitats esportives, José Miguel Latorre del club ciclista de Favara
17:55- 18:25.- Festes a Favara. Mari Carmen Valén Carceller. Concejal de festes.
18:25- 18:40.- Una història de Maella. Yolanda Abad.
18:40- 18:55.- Una història de Nonasp. Josep Mª Ráfales “Lo Gravat”
18:55- 19:10.- Natxo Sorolla, sociòleg.
19:10- 19:25.- Una història de Casp. Néstor Fontoba Albiac.
19:25- 19:50.- La Veu del Baix Matarranya: “La teua veu pa tot lo món”. Luis Carví , Ino Balaguer i Miguel Ángel Ruiz.
19:50- 20:05.- Sobre la llengua. Raquel Llop
20:05- 20: 20.- Cristian Garrido Álvarez. Fotògraf. Exposa a Favara per les festes.
20:20- 20:35.- Les festes. Catarsi col.lectiva? Lola Bielsa
20:35- 20:55.- Favarols pel món. Oscar Carceller ,Emma Bielsa. (20 min)
20:55- 21.- Comiat de les XXI HISTÒRIES DEL RIU, la marató de ràdio de La Veu del Baix Matarranya.
TÈCNICS: Marcos Calleja 628 802 430. , Miguel Àngel 625 081 440- 052, Ino Balaguer.
La sede oscense continuará impartiendo su postgrado en Filología Aragonesa y las especialidades en Aragonés de Magisterio.
ACTUALIZADA 27/7/2022 A LAS 20:29
Clases de aragonés en el Campus de Huesca
Universidad de Zaragoza
La propuesta que se anunció el pasado mes de febrero en el Campus de Huesca sobre la implantación de una asignatura complementaria de Lengua Aragonesa en la que podían matricularse los estudiantes de cualquier grado ese mismo curso, se amplia ahora para el curso 2022-2023. Esta oferta contará con dos niveles formativos que distribuirán las clases a lo largo de los dos semestres del periodo académico, y no solo del segundo como ocurría anteriormente. Además, la Universidad de Zaragoza organiza también este verano, a través de una de sus cátedras, un curso online de iniciación a esta lengua romance.
‘Iniciación a la lengua aragonesa’ será impartido por el profesorado del Departamento de Didácticas Específicas de la Facultad de Ciencias Humanas de la Educación. Esta asignatura podrá incorporarse al expediente académico del alumnado en cualquiera de sus cursos oficiales, a los que aportan cada una de ellas 1´5 créditos ECTS – los establecidos por el Espacio Europeo de Educación Superior – y tendrá lugar en horario de tardes.
Con estas iniciativas, explica la profesora Iris Orosia Campos, se pretende que el estudiantado de cualquier titulación pueda adquirir un conocimiento básico inicial sobre la lengua aragonesa, que forma parte del patrimonio cultural de Aragón. La profesora oscense considera especialmente indicada esta formación para futuros educadores y otros profesionales que vayan a desarrollar su trabajo en el Alto Aragón.
Curso de verano sobre el aragonés
La Cátedra Johan Ferrández d’Heredia de Lenguas Propias y Patrimonio Inmaterial de Aragón, de Unizar y DGA, que dirige el profesor del Campus de Huesca José Domingo Dueñas, oferta también un curso en línea de ‘Iniciación a la Lengua Aragonesa’. Hasta el 4 de septiembre puede realizarse, al ritmo que elija el participante, esta formación de 30 horas. La inscripción está disponible en la página https://miriadax.net/curso/iniciacion-a-la-lengua-aragonesa/ .
Formación universitaria sobre la lengua aragonesa
La Facultad de Ciencias Humanas y de la Educación del Campus de Huesca imparte tres títulos sobre la lengua aragonesa. El Diploma de Especialización en Filología Aragonesa, postgrado que se imparte de forma semipresesencial, es uno de ellos. Esta enseñanza que con más de una década de trayectoria fue el primer título universitario sobre esta lengua romance, abrirá una nueva fase de inscripción, dirigida a titulados de cualquier disciplina, del 1 al 30 de septiembre. Los otros dos, las especialidades en Lengua Aragonesa de los grados de Magisterio en Educación Infantil y en Educación Primaria se imparten, solo en la capital oscense, en el cuarto curso de estos grados. Estudiantes de los mismos podrán matricularse en ellas -tras haber solicitado plaza- entre el 1 de septiembre y el 3 de octubre; y los maestros y maestras titulados tendrán un plazo de solicitud para cursarlas después de esa fecha.
Mare de la Font, / que has vist tantes guerres, / Mare de la Font, / escolta’m si vols. / Guarda-mos la sort / de que guanyem ara, / que si sem vençuts / ho perdríem tot. / Queda’t de bon cor / al costat dels nostres. / Planes i montanyes / lo secret tindran.
Fes que plogue molt / quan vinguen los guàrdies. / Caigue l’aigua a tolls / i engànyon camins. / Dis-los que se’n vagen / a prendre bandits, / que nantros no sem / de ningú enemics. / Que prenguen als roïns / matadors del poble / quan l’omplin de sang / per mantin’-se rics.
No n’estic segur de que aquests jocs olímpics arribin a fer-se a Catalunya o a Catalunya i Aragó. També tinc els meus dubtes si, en cas de celebrar-se, aportarien tants i tants beneficis com expliquen els partidaris. Hem costa prendre partit a favor o en contra. En qualsevol cas, en aquest moment, vull fer palesa la meua indignació envers les paraules del president d’Aragó, Sr. Lambán, quan va dir: “Amb aquesta candidatura es pretenia que l’independentisme català tornés a la cleda (redil) constitucional, com a mitjà d’implicar-los en un projecte d’Estat. I Aragó es prestava encantat a aquesta operació”. Quina altivesa la el Sr. Lambán! El 52 per cent dels catans són com ovelles, oi? Continuar llegint… Jocs Olímpics d’hivern 2030 | Viles i Gents
