La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentSource: Temps de Franja
Source: Taula rodona sobre comunicació i llengua » Temps de Franja
// Redacció
Dissabte 25 de gener, a la sala de Plens de l’ajuntament de Calaceit, va tenir lloc la taula rodona sobre comunicació i llengua a la comarca del Matarranya i a l’espai lingüístic català en general.
L’acte va començar amb la salutació del regidor de Cultura de l’Ajuntament de Calaceit José Manuel Anguera. A continuació, el delegat de Cultura de la Generalitat a les Terres de l’Ebre Ferran Bladé va presentar els ponents.
Va obrir el foc el coordinador de Temps de Franja, Carles Terès, que va fer un resum de la història i el funcionament de la revista des de l’any 2000 fins a l’actualitat. Va descriure l’evolució des dels 10 números anuals en paper fins els quatre actuals, complementats pel portal web i els butlletins electrònics. Va remarcar el valor que té una longevitat així tenint en compte que tots els col·laboradors, d’un nivell molt alt, ho fan de manera desinteressada.
A continuació, en Daniel Condeminas, consultor en comunicacions i membre de la FOLC, va explicar la importància de la reciprocitat plena dels canals autonòmics que emeten en la nostra llengua. Per a il·lustrar-ho, va detallar com funciona l’espai radioelèctric i que són els múltiplex dels que disposa cada corporació. També va parlar de la normativa europea, que obliga les grans productores de continguts a què el 30% de l’oferta sigui de producció europea, amb l’objectiu de fomentar la diversitat cultural i lingüística que caracteritza la comunitat que representa.
Després va ser el torn de n’Àlex Susanna, escriptor i director de la Fundació Vila Casas. Va remarcar la importància de fer coincidir el perímetre lingüístic amb el comunicatiu, ja que l’actual panorama globalitzador pot suposar una gran oportunitat per a la nostra cultura, però també una greu amenaça atesa la fortalesa de les grans llengües hegemòniques. La fórmula per a no quedar despenjats es incidir en l’educació i la cultura de la població. També va fer una interessant proposta per a la vila amfitriona, Calaceit, que ostenta la capitalitat cultural del Matarranya. Després de constatar el declivi del pes cultural de la població, va fer una crida a les institucions i entitats a crear un espai que reuneixi la petjada de totes les personalitats de l’art i la literatura que van residir o estar-se a Calaceit al llarg del segle XX.
Tot seguir, Jorge Puig, va fer una explicació sobre el funcionament del grup d’empreses de comunicació que dirigeix, Mas Mut Produccions S. L., entre les que hi ha Ràdio Matarranya, el portal web matarranya.media i el periòdic Notícies del Matarranya, les dos primeres en català i el periòdic en castellà. Va ser mol interessant conèixer com pot tirar endavant una iniciativa privada en una zona perifèrica i poc poblada com la nostra comarca, amb qualitat professional i sempre atents a tot allò que passa en cadascuna de les viles que la formen. Va parlar també dels projectes a curt i mitjà termini de l’empresa Mas Mut produccions, entre els que hi ha l’aspecte audiovisual, en col·laboració amb altres empreses de les terres de l’Ebre i els Ports.
Finalment, el president de l’Institut d’Estudis Catalans, Joandomènec Ros, fent honor a la seua condició de doctor en biologia i ecòleg, va exposar l’«ecosistema» comunicacional científic. La funció de les publicacions científiques pot ser de disseminació o de divulgació. La primera permet a un investigador posar a disposició dels seus col·legues escampats pel món els seus treballs i reflexions. La segona consisteix en fer la ciència entenedora per al públic en general, sempre, això sí, des del rigor. En el cas de la disseminació de coneixements, el més habitual és fer servir l’anglès, com a llengua franca. En canvi, quan es tracta d’arribar a la gent del carrer, és lògic usar l’idioma de la comunitat cultural a la qual va dirigit. Una de les funcions de l’IEC és confeccionar i subvencionar publicacions en català adreçades tant a científics (disseminació) com a persones no especialistes (divulgació).
Un cop acabades les exposicions, el moderador Ferran Bladé va encetar un diàleg amb els ponents i el públic sobre els temes que s’havien abordat.
En acabar, els assistents van seguir la tertúlia al vestíbul de la sala de Plens amb l’acompanyament d’unes exquisides pastes típiques de Calaceit.
Intervenció d'en Daniel Condominas. / Jorge Puig
Un moment de la taula rodona. / Cèlia Badet
Source: Revista ‘Ripacurtia’, segona etapa » Temps de Franja
// Glòria Francino Pinasa
La revista emblemàtica i pirinenca del Centre d’Estudis Ribagorçans ha engegat una segona etapa, amb un format similar a les sis precedents des de 2003, i continguts nous, però sempre lligats al voltant de la comarca de la Ribagorça i del Pirineu.
Va ser presentada el passat 28 de desembre de 2019 a la sala de la Confraria de San Sebastià del Pont de Suert, on també hi va haver una xerrada sobre el projecte Pobles abandonats, a càrrec de Carles Barrull, i es va començar a treballar sobre el tema. I el dia 15 de gener de 2020 la mateixa revista va ser presentada a l’Aula Magna de l’Institut Ilerdenc de Lleida.
El present número 1 Ripacurtia de la segona etapa comprèn:
Un dossier titulat Fronteres. De la política al fet social, religiós i artístic:
“Migraciones en Benabarre durante la época moderna (1566-1792)” de José Abel Ajates Cónsul y José Antonio Salas Ausens,
“Los tratados de los Pirineos: una visión de la diplomacia entre 1598 y 1659” de Antonio Carlos Ramo Antón,
“El taller de la Ribagorça i l'(a)afrontera” de Maria Bertran Armadans,
“Síntesis de la reforma protestante en el Alto Aragón” de Pablo García Rubio,
“Antropología de lo posible sobre imaginarios colectivos triangulares (Aragón- Catalunya- Occitania) de Daniel Lerín Cristóbal.
Una miscel·lània:
“Els Congressos Internacionals d’Estudis Pirinencs. La participació de Francesc Torrella i Niubó (1920- 2008)” de Jan Brugueras i Torrella.
”Els catalanoparlants, els diglòssics i els monolingües. Grups sociolingüistics a la Franja” de Natxo Sorolla.
“L’evolució glacial a la Coma de Burg (Pallars Sobirà)” de Alexis Vizcaíno i Albert Pélachs.
Apartat de treballs de recerca i recensions:
“La Franja de Ponent: problemàtica i directiu d’estudi” de Joaquim Torrent Blanch.
“La Ribagorça a l’època moderna. Territori d'(a)frontera” de Xavier Valls.
“Recensió de Don Juan Bayarte y Ávalos (1622-1689), un governador de la Ribagorça a la Mediterrània de Carles II” de Josep Manuel Martínez París.
Resums, normes de publicació i publicacions del CERIb conformen aquesta revista que encapçala la segona etapa. Que sigui fructífera!
Presentació al Pont de Suert. / Enric Marquès
Presentació a l'IEI. / Enric Marquès
MAGAZIN 1 de febrer de 2020.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora:”Mites, ídols i famosos” Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40. Crònica d’una manifastació agrària. Alberto Balaguer
12:40- 12:55.- Corresponsal a Casp. Néstor Fontoba
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén i Ramón Oliver
13:10- 13:25.- El cine. Lifo Ros.
13:25- 13: 40.- Pàgina escolar del col.legi” Virgen del Portal” de Maella
13:40 – 14.- Entrevista a… Pepe Polo, presidente de la Federación provincial de entidades vecinales y culturales de Teruel y miembro de la Coordinadora de la Plataforma España vaciada en Aragón (EVAragón).
Participants: Mari Conchi Balaguer, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Néstor Fontoba, Alberto Balaguer, Lifo Ros, alumnes del col.legi de Maella, Pepe Polo, Marcos Calleja i Elías Satué.
"Històricament els pobles de la Corona d’Aragó (especialment les elits) s’han discutit molt per interessos enfrontats, però també tenen una història de convivència i solidaritat importantíssima que sovint es passa per alt". Cristian Palomo a @elpuntavui: https://t.co/jZZRloYGUi
— Vicent Baydal (@vicentbaydal) January 22, 2020