Skip to content

La ICF manté una llista de difusió que et permetrà rebre ~ 1 correu setmanal amb informació de la Franja. Subscriu-te!

Día Internacional de la Mujer Trabajadora

La iniciativa es una colaboración del Departamento de Educación, Cultura y Deporte del Gobierno de Aragón con la formación musical Mosicaires
El videoclip se completa con una serie de fichas didácticas que el alumnado puede trabajar en los centros educativos

Imagen videoclip Mosicaries
Con motivo de la celebración el próximo 8 de marzo del Día Internacional de la Mujer, la Dirección General de Política Lingüística del Gobierno de Aragón y la formación musical Mosicaires han presentado su último proyecto de colaboración. Se trata de un videoclip sobre una de las canciones que forman parte del último trabajo discográfico de la formación: Un exérzito d´estrelas, una canción dedicada a todas las mujeres independientemente de su edad, su nacionalidad, sus creencias o el color de su piel.
Con esta iniciativa se trata asimismo de brindar un homenaje a todas aquellas mujeres que continúan a día de hoy siendo objeto de múltiples violencias e injusticias. Es un canto en primera persona que recoge los anhelos o determinaciones que, a juicio de la formación, deberían estar presentes en todas las mujeres, especialmente las de menor edad para afrontar un futuro con las ideas claras.

Source: Històries mai contades del Jesús Moncada » Temps de Franja

 

ORDEN ECD/1615/2020, de 29 de diciembre, por la que se modifica la Orden ECD/1274/2018, de 16 de julio, por la que se regula la certificación de  conocimientos de la lengua aragonesa.

Source: 210 kilómetros para visibilizar la «dignidad rural» de Teruel

Source: El Senado conoce la situación del tren en el Bajo Aragón Histórico

Source: Muts i a la gàbia

Continuo capficat en trobar l’origen de la paraula que, segons alguns, denomina el meu idioma, és a dir «chapurriau» (ho escric amb grafia castellana perquè és es veu que és com cal fer-ho). En algun article anterior ja ho he indagat des de l’òptica de l’etimologia, que és inapel·lable, però com que ningú no em llegeix (potser perquè escric en «chapurriau» en comptes de castellà, que és el que ha de fer un bon chapurriauparlant), no n’he obtingut resposta. Així doncs, m’he permès de molestar un parell de lingüistes eminents per a què m’expliquin d’on trauen les llengües la seua denominació, és a dir, el seu glotònim. El pensament més estès és que ho determina el lloc on s’originen (Castella pel castellà, Portugal pel portuguès…). Però hi ha massa casos on això no és aplicable. En el que ens ocupa, per exemple, això no funciona, perquè no tinc constància de cap territori present, pretèrit ni mitològic anomenat Chapurrilàndia que hagi pogut ser l’origen del nom de la nostra estimada llengua.

Els experts em van dir que el més freqüent és que siga el grup humà que el parla qui dona nom a l’idioma. Com el tema és apassionant, he seguit estirant del fil. Al remat, he vist que molts d’aquests grups humans no es compliquen la vida i s’autoanomenen «la gent», «nosaltres la gent», «la gent dels prats», «els del cap dret», «la gent de la costa, «tots els hòmens»…

En moltes ocasions, però, els pobles i llurs llengües són coneguts per la denominació que els han donat els altres, sovint des d’un punt de vista pejoratiu. És paradigmàtic el gentilici que donen els pobles eslaus als alemanys: Němci (en txec) o Niemcy (en polonès), que significa ni més ni menys que ‘els muts’, que és una manera molt bèstia de dir que no parlen com nosaltres.

Un exemple que m’ha resultat molt familiar l’he trobat a l’altra punta de món, a l’Àfrica més meridional. Quan els neerlandesos van arribar a la zona on fundarien la Colònia del Cap, s’hi van trobar unes persones que parlaven una llengua que, com és lògic, els resultava incomprensible. Així que, sense pensar-s’hi gaire, els van anomenar ‘hottentot’, de l’expressió hotteren-totteren (‘balbucejar, quequejar’). El nom veritable del poble i l’idioma és khoikhoi («humans dels humans» o «humans veritables»), però es veu que no se’ls va ocórrer preguntar-los-hi.

En definitiva, si els alemanys són ‘muts’ per als eslaus i els khoikhoi ‘tartamuts’ per als europeus, d’on deu vindre el nom «chapurriau»? Ho cavil·laré, a veure si per fi en trobo l’entrellat, però em temo que l’etimologia no deixa lloc a gaires dubtes.

// Miguel Ángel Gracia Santos

Reprenc aquí el tema de les energies renovables, sobre les quals he escrit en altres ocasions. Ho faig perquè sóc testimoni aquests dies d’una trista discussió en el si d’una llista de correu a la qual estic subscrit, sobre el futur del Maestrat, aquesta agresta comarca de Terol on tant vaig aprendre. El debat se centra en l’explosió especulativa de desenes de projectes de parcs eòlics. Això no és nou, ni és exclusiu del Maestrat. Tot el contrari, està present per tota la geografia espanyola, aixecant controvèrsies locals, plataformes de protesta i ardents defensors. És injust ficar a tots els habitants de tots els territoris en els mateixos sacs.

Entre d’altres coses, sabem que molts d’aquests projectes es tramiten de manera inadequada, dividint-los en d’altres de més petits per eludir o minimitzar els procediments d’avaluació d’impacte ambiental o les garanties financeres. També sabem que, habitualment, molts d’aquests projectes se situen en límits entre municipis, de manera que els possibles beneficis per ocupació de terra van a parar a un d’ells, mentre el veí simplement es menja l’impacte paisatgístic, motiu pel qual s’enceten les corresponents discussions.

Continuar llegint… L’atractiu de l’extractiu* » Temps de Franja

Source: Vox, vocis | Lo Finestró

Source: «Que Déu me perdono per lo que vaig a dir». Històries mai contades del Jesús Moncada » Temps de Franja

«Que Déu me perdono per lo que vaig a dir». Històries mai contades del Jesús Moncada

// Redacció

“Que Déu me perdono per lo que vaig a dir”. Històries mai contades del Jesús Moncada
Amb la participació de Rosa Maria Moncada i Teresa i Neus Pallarès (germana i amigues personals de l’escriptor)

 

JORNADES DE LITERATURA CATALANA D’ARAGÓ: ELS CLÀSSICS I
Diumenge, 28 de febrer a les 19 h
On line (amb meet, es podrà seguir amb el mòbil)
Inscripcions: Feu click aquí per sol·licitar l’enllaç de la vídeoconferència

 

 

Source: Rutas por Aragón para ver los almendros en flor: del Matarraña a la Hoya de Huesca

Source: Ponsa: “Lliurem les obres de la Franja contra la nostra voluntat, amb indignació i un disgust profund”

BRSCGI – 2021-02-24T083645.773

Source: Polémica por un proyecto de urbanización junto al castillo de Valderrobres

El Ejecutivo aportará 30.000 euros para la realización de diversas actividades relacionadas con las lenguas propias de Aragón
Educación, Cultura y Deporte
 

Con el objetivo de impulsar las actividades de la “Cátedra Johan Fernández d´Heredia, de lenguas propias de Aragón y patrimonio inmaterial aragonés”, el Consejo de Gobierno del Ejecutivo aragonés ha dado hoy el visto bueno para la firma de una adenda al convenio de colaboración que mantienen el Gobierno de Aragón y la Universidad de Zaragoza con el objetivo de contribuir a la generación de conocimiento en las áreas de interés de la cátedra.

Los fines de esta cátedra se centran en el desarrollo de la cooperación entre el Gobierno de Aragón y la Universidad de Zaragoza, favoreciendo la creación de nuevo conocimiento y promoviendo la difusión de todos los aspectos de interés común entre ambas en el ámbito de las lenguas minoritarias de Aragón y muy especialmente del aragonés, así como del patrimonio inmaterial de Aragón, con carácter interdisciplinar y transversal.

La colaboración se centrará específicamente en el desarrollo de las siguientes actividades.

– Apoyar e incentivar proyectos de investigación en diferentes líneas temáticas del ámbito de actuación del Gobierno de Aragón.

– Apoyar la realización de tesis doctorales, trabajos de fin de carrera y fin de máster en el ámbito de actividad cubierto por la cátedra.

– Llevar a cabo tareas de investigación en distintas áreas del saber (sociología, derecho, lingüística, economía, comunicación, educación, antropología…) relacionadas con el objeto de la cátedra.

– Convocar o participar en la convocatoria de becas y ayudas de investigación.

– Realizar colaboraciones y favorecer el contacto con otras universidades de manera que se produzca intercambio de experiencias e información.

– Promover, diseñar y organizar actividades de comunicación y formativas. Conferencias, seminarios, cursos…

– Realizar todo tipo de publicaciones relacionadas con la materia de la cátedra.

– Organizar actividades culturales y de difusión cultural, científica, social o humanística.

El Gobierno de Aragón destinará un presupuesto de 30.000 euros para la ejecución de las acciones incluidas en el acuerdo.

Al amparo de este mismo convenio, durante el pasado año 2020 esta cátedra contribuyó a la edición del libro “Aragonés y catalán en la historia lingüística de Aragón”, se inició una nueva serie dentro de la colección Papers d’Avignon, de Prensas Universitarias de la Universidad de Zaragoza, ha colaborado también en el proyecto “Aragón Natural” y ha realizado dos ediciones del curso Iniciación a la lengua aragonesa, además de otras actuaciones de investigación y formación.

 

Más información en:
http:///index.php/mod.noticias/mem.iDetalle/id.272888

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.