Skip to content

La ICF manté una llista de difusió que et permetrà rebre ~ 1 correu setmanal amb informació de la Franja. Subscriu-te!

Source: Parlo català » Temps de Franja

Source: Aragonés y catalán en la literatura de Aragón | Cursos de verano

Fecha evento:
14/07/2021 al 16/07/2021
Coordinadores:

Javier Giralt Latorre, Profesor Titular de la Universidad de Zaragoza / Francho Chabier Nagore Laín, Profesor Titular de la Universidad de Zaragoza

Presencial
Horas lectivas totales:
25.00h.
Horas lectivas presenciales:
21.00h.
Horas no presenciales:
4.00h.
Tarifa general:
140 euros
Tarifa reducida:
120 euros

Objetivos:

El aragonés y el catalán carecen de un reconocimiento oficial en Aragón que ha impedido que se hayan podido acometer acciones de política y planificación lingüística. Ello tampoco ha favorecido una enseñanza de ambas lenguas en ninguno de los estadios de nuestro sistema educativo, ni siquiera en el universitario. Sin embargo, ese no ha sido impedimento para que numerosos escritores, motivados por su amor a estas lenguas minorizadas, hayan dado el paso de emplear el aragonés o el catalán en sus composiciones, desarrollándose en época contemporánea unas literaturas que, pese a su interés, son escasamente conocidas. Por otra parte, tanto el catalán como el aragonés fueron lenguas escritas en el Aragón de la Edad Media. Y luego, entre los siglos XVII y XIX existen algunos testimonios –poco a poco rescatados por los estudiosos– que reflejan una cierta continuidad en el uso literario de estas lenguas.

Los objetivos de este curso son: 1) ofrecer una aproximación a la historia de la literatura en Aragón escrita en aragonés y catalán; 2) presentar el panorama de la creación literaria en aragonés y en catalán en nuestra región en época contemporánea (ss. XX y XXI); 3) analizar la producción literaria en aragonés y en catalán en el ámbito de la poesía, la prosa y el teatro; y 4), dar voz a los propios escritores con el fin de que compartan su experiencia personal de escribir en aragonés y en catalán. En definitiva, la pretensión del curso es poner al alcance de quienes están interesados por las lenguas de Aragón (y por la literatura en general) una visión amplia de una realidad literaria poco conocida y poco atendida -que en raras ocasiones ha tenido cabida en el ámbito académico universitario-, con el fin de que pueda ser valorada en su justa medida.

Programa:

Miércoles, 14 de Julio
10:00 h. La literatura medieval y del siglo XVI en aragonés [2]
12:00 h. Textos literarios en aragonés de los siglos XVII, XVIII y XIX [12]
16:00 h. La poesía en aragonés (siglos XX-XXI) [9]
18:00 h. La prosa en aragonés (siglos XX-XXI) [7]

Jueves, 15 de Julio
10:00 h. El teatro en aragonés (siglos XX-XXI) [8]
12:00 h. La poesía en catalán en Aragón [5]
16:00 h. La prosa en catalán en Aragón [10]
18:00 h. En teatro en catalán en Aragón [6]
20:15 h. Presentación del libro: El “continuum románico”. La transición entre las lenguas románicas, la intercomprensión y las variedades lingüísticas de frontera [4] [6]

Viernes, 16 de Julio
10:00 h. Escribir en aragonés [1] [3]
12:00 h. Escribir en catalán [11] [5]

Ponentes:

1 Ana Giménez Betrán, Profesora en IES Pirámide (Huesca)
2 Antonio Pérez Lasheras, Profesor Titular de la Universidad de Zaragoza
3 Chusé Inazio Nabarro García, Profesor en IES Lucas Mallada (Huesca)
4 Francho Chabier Nagore Laín, Profesor Titular de la Universidad de Zaragoza
5 Héctor Moret Coso, Profesor en INS Miguel Tarradell (Barcelona)
6 Javier Giralt Latorre, Profesor Titular de la Universidad de Zaragoza
7 José Ángel Ibáñez Sánchez, Profesor de la Universidad de Zaragoza
8 Mª Pilar Benítez Marco, Profesora de la Universidad de Zaragoza
9 María Ángeles Ciprés Palacín, Profesora de la Universidad Complutense de Madrid
10 María Teresa Moret Oliver, Profesora Asociada de la Universidad de Zaragoza
11 Merche Llop Alfonso, Profesora jubilada
12 Óscar Latas Alegre, Técnico de Cultura – Comarca Alto Gállego

Alumnado:

· Profesores de los diferentes niveles educativos, especialmente los vinculados a las áreas de Lengua y Literatura, y a las lenguas de Aragón o interesados en ellas.
· Alumnado universitario del ámbito de la filología, educación, humanidades, sociología, antropología, etc.
· Profesionales interesados en ejercer como como investigadores en torno a las lenguas minoritarias de Aragón.
· Público general.

Formación exigible a los interesados en matricularse:
Tendrán preferencia los titulados universitarios, pudiendo inscribirse público en general.

Reconocimiento de créditos:

Solicitado el reconocimiento como créditos por las Actividades universitarias culturales por la Universidad de Zaragoza.

0,5 ECTS

1. Los asistentes pueden solicitar individualmente a los Servicios Provinciales de Educación el reconocimiento de la actividad como Formación Permanente de Profesorado presentando el certificado de haber realizado el curso.

2. Reconocimiento como créditos ECTS en el Grupo 9 de Universidades (G-9): Más información en https://cursosextraordinarios.unizar.es/ (Apartado créditos).

3. Créditos ECTS en otras universidades.

Los estudiantes interesados en que su Universidad les reconozca como créditos ECTS por haber realizado un Curso de Verano de la Universidad de Zaragoza, deben consultar con la Secretaría de su Facultad o Escuela de origen tal posibilidad.

Procedimiento de evaluación:

· Los asistentes que quieran optar a convalidar el Curso por créditos ECTS deberán realizar una reseña por cada una de las sesiones.
· En la reseña deberán sintetizar los contenidos aprendidos en cada una de las sesiones y reflexionar sobre ellos, aportando una opinión personal.
· Dicha reseña tendrá en total una extensión aproximada de 3.000 a 6.000 palabras.
· Se valorará la capacidad de comprensión y análisis de las ideas principales expuestas en las diferentes sesiones.
· Los coordinadores del curso serán los encargados de evaluar las reseñas.

Lugar de celebración:

Aulas de la Residencia Universitaria de Jaca
C/Universidad, 3
22700 Jaca (Huesca)

Alojamiento:

Residencia Universitaria de Jaca, C/Universidad, 3 – 22700 Jaca (Huesca)

Consultas y reservas de alojamiento:
http://www.unizar.es/resijaca
Tfno.: 974 36 01 96
e-mail: resijaca@unizar.es

Source: Gent del Matarranya

El dijous dia 1 d’abril va morir Pasqual Vidal i Fígols de Massalió als 75 anys. Pasqual va ser un pensador i investigador de les tradicions i costums del Matarranya i especialment de la seva localitat natal. Dibuixava i tenia un estil característic que il·lustrava tot aquell patrimoni material i immaterial que anava recopilant al llarg de la seva vida. Les seves aportacions,  dibuixos i fotografies, han estat definitives per a la recuperació. Destacava per la tenacitat i capacitat de treball.

Entre les seves publicacions es poden trobar llibres com: A la falda de la iaia-Literatura oral de Massalió (ASCUMA), Festes i tradicions de la Comarca del Matarranya-Vila de Massalió (DGA) i La cuina senzilla-Quadern 5-Massalió (Cinctorres Club). Va col·laborar com a il·lustrador als llibres de Joan Josep Rovira: Rutes Carlistes (Cinctorres Club), Pa Blader (Tartaruga Edicions) i Terra Màtria i al llibre coordinat per Teresa Lombarte: A la taula… al primer crit! Com es menja al Matarranya, del Bergantes a l’Algars (Asociación de mujeres y consumidores Kalat-Zeyd, Calaceit). A més va fer els dibuixos del llibre de Rafael Ferrer: Literatura oral de La Fresneda (ASCUMA), els dibuixos del Museu Etnològic Lo Masmut de Pena-roja de Tastavins i del Museu Etnològic de Nonasp amb l’Associació Amics de Nonasp. Va il·lustrar també una Guia didàctica: La vida als masos de Pepa Nogués i Guies del Port (Programa Educació Ambiental del Parc Natural dels Ports). Va presentar quatre llibres del seu amic Luis Felipe Navarro i va aportar testimonis de literatura oral de Massalió, junt amb Carme Alcover, per als llibres: Lo Molinar. Literatura popular catalana del Matarranya i Mequinensa, (IET, ASCUMA, CARRUTXA).

Té nombrosos articles a revistes i periòdics: Temps de Franja, Sorolla’t, Rolde-Revista de cultura aragonesa, Gaiteros de Aragón-Revista de música y cultura popular, Cinga. Anuari de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, L’Eixam, Kalat-Zeyd, Llibres de festes de Massalió i La Comarca.

Pasqual Vidal va formar part de manera molt activa en les activitats del seu poble donant suport a la recuperació de l’interior de l’ermita de Massalió, la pujada ‘dels Dolors’, la catalogació de l’església i torre i el disseny de les creus del terme, entre elles la ‘Creu de la Replaceta’. Membre de la Coral de Massalió, va participar en l’enregistrament del CD de l’Associació Corals del Matarranya, Música Tradicional del Matarranya. Va ser soci de l’Associació Cultural del Matarranya on va fer recerca, va preparar exposicions i xerrades. Sempre interessat per la cultura i l’ensenyament impartia tallers a les escoles.

L’any 1999 va rebre un premi i homenatge per part de la Asociación de Gaiteros de Aragón. L’any 2006 va guanyar el primer Premi ‘Pau Vila’ de la Universitat de Barcelona-Institut de Ciències de l’Educació amb Margarita Celma, publicant el llibre didàctic: Fa un munt d’anys al Matarranya.

Un record sincer per a aquest defensor de la llengua i cultura catalana a l’Aragó.

Margarita Celma

 

Pasqual Vidal i Fígols y Margarita Celma.

Més informació

Source: Més català a Perpinyà que a Fraga | Cultura | EL PAÍS Catalunya

Source: Democràcia plena | Lo Finestró

(Publicat al Diario de Teruel)

Les veus del deep state i també del govern no paren de repetir “Espanya és una democràcia plena”, però la dita diu “Mira de què es vanta i sabràs què li falta”.  Si Espanya fos una democràcia com cal a què venen totes aquestes lloances? No discutiré la formalitat democràtica de l’Estat espanyol, tot i que en la pràctica cada vegada les escletxes se li evidencien més i més. És un fet que el poder judicial està usurpant funcions del legislatiu i comença a fer-ho també de l’executiu. Posarem exemples dels retalls a la llibertat de expressió: empresonament dels titellaires de Madrid, el raper Pablo Hasél en el mateix cas, Valtònyc exiliat i més gent condemnada per delits d’odi. Què em dieu de la sentència del Constitucional –minvat i caducat– quan va anul·lar els articles més importants de l’Estatut català, havent-hi estat aprovat en referèndum? És normal en una democràcia que la justícia pugui decidir d’allò que poden aprovar els Parlaments, inclús d’allò que poden parlar? Prestigiosos juristes i professors nacionals i internacionals han posat en evidència les irregularitats o tibament fins a trencar les costures en el procés català. Més que justícia hi ha venjança i repressió. Es pot repetir fins l’extenuació que a Espanya no hi ha presos polítics ni exiliats, però hi són. Què hi pensa la resta del món: una rebel·lió inventada, una sedició sense actes violents i uns activistes i la presidenta del Parlament i gairebé tot el govern a la presó o a l’exili. Cada vegada són més les veus que posen de manifest la deficiència democràtica espanyola: el 22/03/2021 el Consell d’Europa alerta Espanya per les condemnes a presó a artistes i la Comissió de Venècia critica Espanya per la llei mordassa i vol que la reformi. El 27/03/2021 toc d’atenció del Consell d’Europa a Espanya perquè Cuixart i els presos polítics pateixen “intimidació”. El 31/03/2021 el govern dels Estats Units ha alertat Espanya de les escletxes que hi ha a la democràcia espanyola i ha advertit de la vulneració d’alguns drets humans al país. Fa pocs dies una jutgessa obliga Marlaska a restituir Pérez de los Cobos, etc, etc.  El Suprem censura la llibertat ideològica de la Universitat. Un tuf ultradretà es va escampant. Llegiu els informes d’Amnistia Internacional. Espanya és una democràcia plena, sí, però d’escletxes per on s’evapora la democràcia.

José Miguel Gràcia         

 

 

Com a acte d’enguany de l’activitat “Quedaran les paraules”, la Comarca del Matarranya (Departament de Cultura) ha organitzat  una caminada literària per al dia 23 a Ràfels. Es faran lectures –capítols del meu llibre  sobre lo Floro relacionats amb els indrets de Ràfels i el Matarranya– tal com s’indica en el cartell que adjunto.

 

Source: Caminada literària. Comarca del Matarranya | Lo Finestró

Source: Si això és un home

Si això és un home

De l’infern patit a Auschwitz Primo Levi va escriure un testimoni esfereïdor que, alhora, constituís una dolorida reflexió sobre la condició humana titulat Se questo è un uomo (1947)

Si això és un home

De l’infern patit a Auschwitz Primo Levi va escriure un testimoni esfereïdor que, alhora, constituís una dolorida reflexió sobre la condició humana titulat Se questo è un uomo (1947). Quan los presoners queden reduïts a la supervivència animal, desapareixen los valors de la solidaritat i la empatia inherents a la humanitat, i l’home dixa de ser-ho també entre els altres condemnats a l’extermini: «Qualsevol que hagi esperat que el seu veí acabi de morir per emportar-se un quart de pa, també és, sense culpa seva, més lluny del model de l’home pensant que el pigmeu més cru i el sàdic més atroç», diu l’escriptor italià. Lo 20 de març mos va dixar un home bo, Josep Anton Carrégalo, fill de Mont-roig, de qui mos queda a la memòria la seua personalitat amable amb tots, lliure de prejudicis ideològics, i la seua excepcional tasca d’investigador, creador literari i activista cultural. Per amor al seu poble natal va impulsar l’associació Sucarrats i va estudiar el seu folklore amb treballs molt reconeguts pels especialistes. Temps de Franja, revista amb la qual va col·laborar, li va dedicar una sentida necrològica i s’hi ha reeditat l’entrevista que el 2009 li va fer Artur Quintana. Pocs dies desprès, lo blog pretesament cultural del «Chapurriau» va publicar una altra necrològica on s’alternaven la llista de mèrits del mont-rogí i expressions difamatòries amb voluntat de ferir: «Estire la garra lo folclorista Carrégalo», és l’eloqüent títol, sota el qual se fa etimologia de mal gust amb lo seu cognom i es menysprea a d’altres estudiosos, en la línia d’alguns articles del blog. Sortosament, les xarxes socials s’han convertit en tribunes personals que poden difondre qualsevol idea sense filtres, però també permeten que opinions malaltisses o comentaris vulgars, denigrants o d’odi que abans se quedaven a la barra del bar ara es llànçon desacomplexats a l’esfera pública. I poden arribar a casos d’abjecció tan deshumanitzada com este, que tracta d’emportar-se el bon nom del veí que acaba de morir.

Col·lectius Lo cresol i Viles i gents, Associació Cultural Sucarrats i Associació Cultural del Matarranya

Està obert el termini per la inscripció a les proves per obtenir la certificació de català a Aragó i a València.

-ESCOLES OFICIALS D’IDIOMES D’ARAGÓ
Està obert el termini per a la preinscripció als exàmens per lliure fins al dia 9 a les 14 h. Esta primera fase costa 5 minuts i no et compromet a matricular-te després però és obligatòria, de moment encara no es fa el pagament.
El B2 serà a Alcanyís, el C1 a Fraga i el C2 a Saragossa. La data d’examen del C1 és el 16 de juny i la recuperació el 16 de setembre. El C2 és a finals de maig. Després els acceptats faran la matrícula del 20 al 30 d’abril. https://www.eoialcaniz.com/index.php/matricula/libre

-JUNTA QUALIFICADORA DE CONEIXEMENTS DE VALENCIÀ
El termini per a la preinscripció per als nivells A2, B1, C1 i llenguatges específics serà des del 8 d’abril a les 10:00 h fins al 15 d’abril a les 10:00 h. Calendari proves B2: 13 novembre; C1: 12 i 26 de juny; C2: 6 i 20 de novembre
https://www.gva.es/va/inicio/procedimientos?id_proc=21624&version=amp

-CONSORCI PER LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA – Generalitat de Catalunya
Ja s’ha tancat el termini. Va ser al febrer.

Source: Calaceite reabrirá este mes la Carretera Nova dañada por Gloria

Source: Si això és un home | Lo Finestró

Columna publicada avui dia 6 d’abril al Diario de Teruel amb referència a Josep Anton Carrègalo i als comentaris injuriosos de un blog xapurreista.

L’España llenada i la cultura

Sergio del Molino publica l’any 2016 “La España vacía”. Se considere que l’impacte del llibre va posar en l’agenda pública el problema de la despoblació rural

L'España llenada i la cultura

En les cultures passe una cosa pareguda. Alguns parlen de cultures o llengües «minoritàries», perquè s’enfoquen en lo seu volum (actual). Però les llengües no només són minoritàries, si no que han estat «minoritzades». Perquè si una llengua perd hasta els espais centrals de la societat, és que el poder ha hagut per a traure-la d’allà. I els Estats han acumulat cada vegada més poder per a apartar i arraconar allò que es considere «perifèric». Hasta tal punt que alguns ciutadans consideraran que allà mai havie existit cap altra llengua que la de l’Estat.

Hasta el punt que el mateix Sergio del Molino, de la «España vacia», pot publicar que «El aragonés tiene gramática, un instituto, horas de enseñanza en algunos centros escolares, un progama en la tele y, pronto, al parecer, será oficial. El día que tenga hablantes no le faltará ya de nada.». O Daniel Gascón, autor d’»Un hipster en la España vacía», diu que se «considera bilingües lugares donde la lengua minoritaria no ha tenido presencia». Sí. La minorització d’una cultura, com l’aragonesa, pot fer veure que el català i l’aragonès no estaven aquí quan lo castellà es va imposar com a llengua del poder. Buidats. Però també minoritzats. Aixina estem.

Natxo Sorolla – Viles i gents

Source: L’España llenada i la cultura

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.