Skip to content

whatsapp-image-2016-09-23-at-14-14-15

Origen: Carles Sancho presenta lo llibre de ‘Batiste’ de Lluís Rajadell, a la 26ª Trobada Cultural del Matarranya 24 de setembre que es celebre a Queretes !!

26ª Trobada Cultural del Matarranya

Dissabte 24 de setembre de 2016 a Queretes

 

A les 12 h.:      Benvinguda de l’Alcalde de Queretes.

Presentació de l’ASCUMA, a càrrec del President.

Lloc: Restaurant La Era de Queretes

 

 

A les 12:30 h.: Presentació del llibre de Lluís Rajadell La ternura del pistolero. Batiste, el anarquista indómito, a càrrec de Carles Sancho Meix.

Història Contemporania, Medieval i Guerra Civil

“LA TERNURA DEL PISTOLERO, BATISTE, EL ANARQUISTA INDÓMITO”

Midi Libre, el periódico de referencia en Montpellier, dedicaba su portada del 19 de mayo de 1948 al macrojuicio que se celebraba en la Corte de Justicia de Toulouse contra una célula colaboracionista desmantelada en el sudeste francés. En la fotografía de los acusados que ilustra la información, aparecen tres refugiados españoles. Su líder es el anarquista Juan Bautista Albesa Segura ‘Batiste’, nacido en Valderrobres en 1911 y que fue prototipo del ‘hombre de acción’ anarcosindicalista.

LLEGIR

+ http://www.serretllibres.com/cataleg/124779/la-ternura-del-pistolero-batiste-el-anarquista-indomito

 

A les 13:00 h.: Presentació del full informatiu turistic de Queretes, a càrrec de Juan Luis Camps.

Acte seguit  vermut i cante improvisat amb La Rondalla dels Ports.

Lloc: Restaurant La Era de Queretes

 

 

A les 14:30 h.: Dinar de germanor amb la Rondalla dels Ports al Restaurant la Era de Queretes. Menú de 15 €. Reservar trucant al 978 85 15 21-628 69 77 51 abans del dia 18 de setembre.

Lloc: Resturant la Era de Queretes

 

 

A les 17:00 h.: Visita guiada pel poble amb parada al Centre d’interpretació de la Llengua Ibera. Ronda  literariomusical per bodegues de Queretes amb la Ronda dels Ports.

Lloc: Centre d’interpretació de la llengua ibera.

 

A les 19:00 h.: Conferencia sobre la verema i cata de vins de la Comarca.

Lloc: Centre Cultural i bar del Centre Cultural

 

A les 20:00 h.: Cloenda de la Jornada amb l’actuació del grup Ya Babe que interpretaran  temes propis i poemes de Desideri Lombarte musicats.

Lloc: Centre Cultural

 

Articles relacionats

Origen: Oficina de turismo Mosqueruela

La DGA col·laborarà per impulsar la Vall del Zafan com a connexió BTT entre l’interior aragonès i el litoral català. Ara s’ha plantejat una primera inversió de 50.000 euros per a millorar el traçat d’Alcanyís El conseller de Vertebració del Territori i Mobilitat de la DGA, José Luis Soro, es va reunit ahir dilluns amb […]

Origen: Aragó apostarà per avançar la connexió entre La Puebla i Tortosa per la Via Verda – Ràdio Matarranya

ESTUDIAR CATALÀ A ARAGÓ

Les escoles oficials d’idiomes us ofereixen l’oportunitat d’estudiar català i obtenir un títol oficial.

TERMINIS OBERTS:

* PROVA DE CLASSIFICACIÓ: Si teniu un nivell i no teniu un títol per justificar-lo, podeu accedir a cursos superiors a 1r amb la prova de classificació.

Us hi podeu inscriure fins demà dia 23 de setembre:

A Alcañiz http://www.eoialcaniz.com/secretaria/prueba-extraordinaria-de-clasificacion.

A Monzón o FragaENLACE SOLICITUD – PRUEBA DE CLASIFICACIÓN: http://www.javagestion.com/sitepno/entra.asp?idcentro=HU2

A Saragossahttp://www.eoiflc.org/index.php/articulo-de-admision/prueba-clasificacion

*MATRÍCULA A 1r O CURSOS SUPERIORS AMB TÍTOL D’ACCÉS:

Ha acabat el període de preinscripció, però a l’octubre s’oferten les places no cobertes.

NIVELLS QUE S’IMPARTEIXEN:

A Alcañiz: Nivell Bàsic, Intermedi, Avançat (B2) i C1

A Monzón: Nivell Bàsic, Intermedi, Avançat (B2)

A Fraga: Nivell Bàsic, Intermedi

A Saragossa: Nivell Bàsic, Intermedi, Avançat (B2)

No deixeu passar l’oportunitat de tenir el vostre títol oficial de català!

ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA
Facebook: Associació ASCUMA
Web: ascuma.org

 

noticia-alto-aragon-1

Origen: Una molt bona notícia | Lo Finestró

ramondandres

Ramón Andrés

patrick-sauzet

Patrick Sauzat

michael-metzeltin

Michael Metzeltin

(Publicat al Diario de Teruel)

Passada l’ominosa legislatura Lapapyp-Lapao recuperem ara, de mica en mica, la nostra dignitat d’aragonesos que aquella legislatura ens havia furtat amb la seua lingüística-ficció. L’aragonès i el català tornen a ser llengües pròpies i històriques del nostre país, i ja no som la riota lapapyp-lapaoista del món. El nou Govern procura millorar la tan precària situació de les nostres llengües minoritzades amb la recent creació d’una Direcció General de Política Lingüística. En el cas concret de la normativa veiem que la del català ja fa més d’un segle que ha estat àmpliament aconseguida, mentre que per a l’aragonés, si bé s’ha avançat força en normativa fonètica, morfosintàxica i lèxica, comptem en aquest moment amb tres ortografies diferents.  Resulta molt difícil tirar endavant en la normalització de l’aragonés sense una ortografia uniforme, cal doncs aconseguir-la com més prompte millor. Vist que els partidaris de les tres ortografies són incapaços de posar-se d’acord, el director de la DGPL, J.I. López Susín, amb molt bon criteri, ha convocat  tres lingüistes especialitzats en  llengües romàniques perquè facen una proposta ortogràfica que puga ésser acceptada pels representants de les tres ortografies aragoneses ara vigents. I això és la molt bona notícia: que tres professors universitaris, els romanistes Ramón d’Andrés  d’Oviedo, Patrick Sauzat de Tolosa del Llenguadoc i Michael Metzeltin de Viena, ja han posat fil a l’agulla,  i per al primer semestre del 2017 volen presentar una ortografia de consens per a l’aragonès. En les llengües romàniques comptem amb un altre cas, molt semblant, i prou ben reeixit, en la unificació de diferents propostes normatives. Es tracta del retoromànic parlat a Suïssa, on el professor universitari Heinrich Schmidt, retoromanista de llengua alemanya de Zuric, va rebre als anys setanta l’encàrrec de la Lia Rumantscha, la coordinadora de les diverses associacions de foment del retoromànic, per unificar les codificacions de les cinc variants del retoromànic de Suïssa, i no tan solament l’ortografia, ans també la fonètica, morfosintaxi i  lèxic. Si els retoromànics ho han aconseguit, i això que ho tenien força més difícil que nosaltres, que només hem d’unificar l’ortografia, és  lícit esperar que ens en sortirem.

Artur Quintana

L’aula de La Portellada no s’ha pogut mantenir per la falta de xiquets, però La Vall del Tormo s’incorporarà en breu al servei en uns 9 xiquets L’Escola Infantil ‘Sagalets‘ de la Comarca del Matarranya va començar el curs escolar a primers del mes de setembre. En aquesta ocasió, l’inici del curs s’ha fet en […]

Origen: Sagalets’ comença el curs escolar en una aula menys – Ràdio Matarranya

Origen: El periodista y escritor Luis Rajadell presenta la novela ‘La Ternura del Pistolero’

valderrobres-rajadellfirmaserret

Lo que no se documenta, no pasa a la historia, no ocurrirá así con la vida de Juan Bautista Albesa ‘Batiste’, un controvertido anarquista protagonista de muchas peripecias de la década de los años ‘30 en el Matarraña y que ahora protagoniza el libro ‘La Ternura del Pistolero’ del escritor y periodista valderrobrense Luis Rajadell.

 

La librería Serret de Valderrobres fue el lugar elegido por Rajadell para presentar el libro que recoge y narra la controvertida vida de bautista uno de los personajes de la Guerra Civil y Post-gerra con más tradición oral en la comarca.

El libro está diferenciado en dos partes, por un lado recoge la biografía de Bautista Albesa, un anarquista de Valderrobres que nació en 1911 y murió en el exilio. Por otro lado se cuenta la historia de una colonia que el propio Albesa fundó para acoger a los niños de familias republicanas procedentes del Bajo Aragón y que huyeron ante el avance de las tropas franquistas en el territorio; en esta parte se narra el periplo y la historia de cómo los niños abandonan Valderrobres para acabar en un campo de concentración en Reus y muchos de ellos acaban en distintos puntos de Francia y Bélgica.

El contexto histórico de la novela discurre por una etapa en la que los movimientos anarquistas cobraron mucha fuerza en todo el Bajo Aragón Histórico y en especial en el Matarraña, donde durante los años ‘30 incluso se llegaron a poner en práctica varias colectivizaciones en numerosos municipios. «Se trata más de un trabajo periodístico que histórico; he pretendido recopilar los periplos de todos esos niños, muchos de ellos aún entre nosotros y hacer que el protagonista de estos hechos sea Bautista; la labor de documentación ha sido apasionante», explicó Rajadell.

El periodista valderrobrense comenzó a indagar sobre el personaje allá por los años ‘80. Fue en 1989 cuando Rajadell tuvo la oportunidad de entrevistar a Batiste. Lo cierto es que el libro recoge lo controvertido del personaje, quien protagonizó desde hechos heroicos como la fundación de esta colonia de acogida, hasta distintas fechorías. Uno de los episodios más controvertidos de su vida fue la condena a 5 años de cárcel por colaboración con los nazis, hecho que «desconcierta» a Rajadell quien no ve explicación tras constatar su convicción por las ideas libertarias hasta el fin de sus días.

Origen: Un nacionalismo espanyol desinformau enriste contra l’aragonés (Jiménez Losantos) |

(cat) Un nacionalisme espanyol desinformat ataca a l’aragonès (Jiménez Losantos)

L’últim dimarts 13 de setembre, en un dels tradicionals programes de les “matins de la Ràdio amb Federico”, el polifacètic periodista de Terol F. Jiménez Losantos (Orihuela del Tremedal, 1951.09.15), va tornar a tenir una de les seves típiques sortides de to.

La seva condició d’haver nascut a la província de Terol no li ha lliurat aquest cop l’habitual desconeixement amb que el nacionalisme espanyol sol tractar les notícies de les minories lingüístiques de l’Estat espanyol. I així, a l’anunciar el principi del nou curs escolar amb les noves classes en aragonès com a assignatura vehicular, Federico va començar a bordar i afirmar que a llengua aragonesa mai s’havia parlat a Terol, Saragossa ni tan sols a Osca capital.

Desconeixem els estudis que Federico hagi tingut com a complement al periodisme, però creiem que si ha de criticar un tema, de les maneres que ell ho fa, hauria d’informar-primer.

Per totes / tots és conegut que a Saragossa són moltes les persones practiquen la llengua aragonesa i se socialitzen en ella, en el que pot considerar-se una petita comunitat de parlants.Algunes ho transmeten als seus fills / es.

Segons les dades del Cens de l’INE de 2011, 21000 habitants de Saragossa coneixia l’aragonès o alguna de les seves varietats, un 38% de la xifra total de tot Aragó. D’ells, alguns milers són parlants quotidians de la mateixa.

Encara avui queden restes lèxics en la parla i bastant toponímia local en aragonès (Valdefierro, Valdespartera, camino de la Noguera, Malpica, Cogullada, …). Malgrat la seva riquíssima història, la llengua aragonesa aquesta avui refugiada en algunes zones del Nord d’Aragó, i també de la província de Saragossa.

L’aragonès ha estat llengua quotidiana a Saragossa durant segles (com demostren centenars de documents oficials de la ciutat, entre ells les Actes de l’Ajuntament del segle XV o les “Crónicas del Puente de Piedra”). Bé exemple de l’aragonès de llavors poden ser textos com:

-Un “Pregón anunciando un médico en Zaragoza en 1409“

-El “ Pregón sobre la circulación nocturna por las calles de Zaragoza en 1411″

-La ” Protesta de Sancho Aznárez de Gardeny, síndico del concejo de Zaragoza, ante las Cortes de Aragón en 1389“. Qui demanda explícitament poder accedir a la justícia en “llengua aragonesa” per tractar-se del Regne d’Aragó.

Ja en temps de Jaume I d’Aragó es troben textos extensos en aragonès com “Vidal Mayor”, o per descomptat també el primer text documentat en llengua aragonesa, que precisament és de la província de Saragossa, documents del Monestir de Veruela, com és la “Carta Puebla” de 1245 a Pozuelo d’Aragón.

Per descomptat que la llengua aragonesa també va estar present en textos de Terol, reflex de la seva ocupació també en aquesta província. El “Fuero romance de Teruel” del segle XIII és un bon exemple, i zones de les comunitats de la “Extremadura aragonesa” a Terol tenen un llarg historial de textos oficials.

Llibres editats per “Estudis. El Justícia d’Aragó “com el de Francho Nagore, analitzen els aspectes lingüístics de l’aragonès d’aquests textos en els furs de Terol i Albarracín, per. ex.

Per acabar, només cal passar-se pel Baix Aragó (Terol) per sentir la seva parla viva, i adonar-se que va ser una de les últimes zones a Aragó on es va deixar de parlar aragonès recentment.

Origen: Motivos por los que Zaragoza es ‘conejillo de indias’ para probar nuevos productos en España

Origen: El Temps

Acte en favor del català a La Franja de Ponent i contra el LAPAO

Acte en favor del català a La Franja de Ponent i contra el LAPAO
Aragó vol recuperar la dignitat del català
Moisés Pérez 20/09/2016
Després de la llei del PP aragonès que denominava LAPAO al català que es parla a la Franja de Ponent, el nou govern socialista d’Aragó impulsa una nova normativa que considera «el català llengua vehicular» a l’ensenyament. Mentre aquesta arriba, ha emprès diverses accions per a promocionar la llengua.

C om si de l’argumentari d’Unió Valenciana o del PP més anticatalanista es tractara, l’any 2013 la presidenta d’Aragó, la popular Luisa Fernanda Rudi, va emprendre una campanya per a esborrar qualsevol nexe que connectara el territori de la Franja de Ponent amb la resta de territoris amb els quals fita -Catalunya, a l’est; i el País Valencià, al sud-. L’objectiu principal d’aquella ofensiva, naturalment, va ser el català.

Amb un ús força majoritari, malgrat l’amenaça evident de substitució lingüística pel castellà, Rudi va decidir canviar el nom a la llengua utilitzada pels habitants de tota aquesta franja oriental d’Aragó. De sobte, va establir que ja no es denominava català, sinó Llengua Aragonesa Pròpia de l’Àrea Oriental (LAPAO). Una jugada que amagava eliminar la protecció i regulació que li havia atorgat la norma aprovada per l’executiu aragonès del socialista Marcelino Iglesias. La nova legislació aprovada pel PP i el Partit Aragonès al parlament aragonès va ser un colp de gràcia contra el català, però també contra l’aragonès que va quedar malmès davant del castellà.

Malgrat la polèmica i les crítiques dels habitants d’aquesta zona, Rudi no va plegar. Tot i els intents dels partits de l’esquerra per a tombar la llei a través de la via judicial -en aquest cas, recorrent al Tribunal Constitucional-, no va es va poder aturar. El tribunal espanyol, en la seua deriva centralista, va donar la raó al govern del PP i va donar validesa jurídica a l’invent de la presidenta d’Aragó.

Les urnes, però, han canviat la situació. Amb el socialista Javier Lambán al capdavant del Govern aragonès que conformen PSOE i la Chunta Aragonesista (CHA), la tendència sembla que s’ha invertit. I més quan socialistes, la Chunta Aragonesista (CHA), Izquierda Unida i Podemos estan a favor de retornar la dignitat al català de la Franja de Ponent. Tornar a denominar-lo pel seu nom seria, no debades, el primer pas.

Lapidar el LAPAO

Conscients que l’amenaça de la substitució lingüística és a sobre, el Govern aragonès està preparant una nova llei que torne a blindar el català com a «llengua pròpia» de tot el territori. Un reconeixement que, a priori, també se li atorgarà a l’aragonès, l’altra llengua minoritària d’Aragó.

A partir d’aquest curs escolar, de fet, el català ja és considerat com a «llengua vehicular» als centres públics d’Aragó. Deixant de banda les possibles matèries que els centres decidiran impartir en català, la matèria específica comptarà amb dues hores lectives per setmana. Els centres que vulguen aquesta assignatura hauran de comptar amb una autorització prèvia de la conselleria d’Educació.

Promoció del català

Mentre la nova llei de llengües arriba, el Govern aragonès no s’ha quedat de braços plegats. Amb l’objectiu d’acabar amb els efectes sobre el català -i l’aragonès- que va provocar la llei de Rudi, l’executiu que encapçala Lambdán ha posat en marxa diverses mesures de promoció del català. Símptomes clars d’un canvi de rumb.

Sense comptar amb els retocs a l’ensenyament, el bipartit aragonès ha establert que el català siga considerat com a llengua pròpia d’Aragó a l’àmbit jurídic, després de realitzar una modificació legislativa de la Llei de Mesures Fiscals i Tributàries. A més, ha aprovat una línia de subvencions per a promocionar tant el català com l’aragonès. La partida total és de 200.000 euros, i aquestes seran atorgades a activitats d’àmbit cultural i escènic, de retolació o de la celebració d’altres activitats que tinguen com a objectiu final «la promoció i sensibilització» de les dues llengües minoritàries.

Les ajudes per part del Govern aragonès no se circumscriuen només a aquesta partida. S’ha restaurat el premi literari Guillem Nicolau i s’ha creat un de nou: el Desideri Llombart. Ambdós amb l’objectiu de fomentar la literatura catalana a la Franja de Ponent independentment del gènere utilitzat (assaig, teatre, narrativa i poesia).

Unes mesures que fan camí perquè el català recupere la dignitat perduda a Aragó. Esborrada del llenguatge la denominació LAPAO, el Govern aragonès té el repte de la normalització lingüística. Espantar l’amenaça de la substitució lingüística sembla ser la meta marcada.

El xupinazo i el pregó, que va anar a càrrec dels veïns nascuts l’any 1926, van donar el punt d’eixida a sis dies de festes. La proposta de ‘Castellón Baila’, actuació estel·lar La matinada de dimarts 13 de setembre, Pena-roja de Tastavins va donar per tancades les seues festes patronals. La traca de final de […]

Origen: Lluïdes festes a Pena-roja marcades pel bon temps i un ambient millor – Ràdio Matarranya

Origen: Eixam

Aqui teniu la entrevista que mos van fer per a la contra del Diario de Teruel i que es va publicar el passat domenge !!!!!!

Origen: Valjunquera finaliza los trabajos de mejora en el colegio

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: