Skip to content

Source: Acte de presentació del conveni entre l’IEC i ASCUMA | Lo Finestró

Source: Comienzan las XIII Jornadas Gastronómicas del IES Matarraña – La Comarca

Source: · ACTOS DEL DÍA DE LA LENGUA MATERNA 2018 DEL GOBIERNO DE ARAGÓN – Lenguas de Aragón

21 de febrero de 2018

 

– 11:00 PALACIO DE CONGRESOS DE JACA.- ACTO INSTITUCIONAL
– 19:00 UNIVERSIDAD DE ZARAGOZA.- FACULTAD DE EDUCACIÓN. Estreno de “Recosiros I. Biblioteca d’autors en aragonés”

Invitacion palacio de congresos de Jaca

Invitacion Universidad

Source: · VÍDEO DEL DÍA DE LA LENGUA MATERNA 2018 EN ARAGÓN – Lenguas de Aragón

VÍDEO DEL DÍA DE LA LENGUA MATERNA 2018 EN ARAGÓN

Alejandro Cortés ha realizado con su equipo el vídeo del Día de la Lengua Materna de 2018, en el que varios niños del Colegio San Juan de la Peña de Jaca que estudian aragonés con la maestra Iris Campos interpretan la canción Únicos de Alejandro Ibázar, cedida por el autor para esta ocasión.

Una versión del mismo será utilizada como anuncio en la radio y la televisión autonómica de Aragón.

 

19-febrero-2018

La Dirección General de Política Lingüística del Gobierno de Aragón presentó la semana pasada en Graus “Rebost” (despensa), una compilación de recursos didácticos online destinados a rescatar y conservar el patrimonio lingüístico de la Ribagorza. Se trata de vídeos, presentaciones en “PowerPoint”, archivos sonoros y documentos con textos, fichas y partituras elaborados por la maestra Nuria Sesé Ferro.

Rebost: la despensa lingüísticaLa finalidad es facilitar a los centros educativos de la Ribagorza recursos didácticos comunes –y adaptados a las variedades lingüísticas-, que ayuden a normalizar la lengua autóctona en la escuela. Asimismo, se ofrece la posibilidad a los centros educativos de contar con materiales ajustados a la realidad sociolingüística de la Ribagorza.

Los materiales son versátiles y funcionales para poder ser utilizados en clase de música, educación física o las asignaturas relacionadas con el medio, además de servir para el aprendizaje de aragonés y catalán.

Cartel ReostEl “Rebost”, la palabra en aragonés ribagorzano que designa la despensa, es el fruto de muchas horas de investigación y de la colaboración de numerosas personas que desean que su lengua –sea el aragonés o el catalán- no se pierda, que se transmita y que sea útil. Es el objetivo también del Gobierno de Aragón, que propició en su día la investigación y que facilita ahora que llegue a sus destinatarios finales: “los docentes y los niños y niñas de la comarca”, explicó el director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín. “Con la ayuda de la tecnología, la riqueza de nuestras lenguas se hace presente en la enseñanza; esperamos y deseamos que el esfuerzo y cariño de su autora consiga alcanzar el objetivo de ser empleado en la escuela”.

Para ser más accesible, se ha organizado con distintos criterios:
– Tipologías textuales (cuentos, adivinanzas, trabalenguas y vocabularios) y juegos con contenido lingüístico.
– Modalidades lingüísticas: aragonés bajo ribagorzano, aragonés benasqués y catalán ribagorzano.
– Bloques temáticos: naturaleza, mundo vegetal y mineral; mundo animal; las personas, necesidades y relaciones; la casa y el entorno próximo.

La autora explica que se ha hecho una adaptación didáctica con fichas y soporte informático (vídeos, archivos sonoros, PowerPoint), que sean funcionales para el profesorado y atractivas para el alumnado, con el objetivo de poder incluirlos en sus temas de estudio como un recurso más. Además, no es necesario dominar la lengua para poder utilizarlo. “Rebost no va dirigido exclusivamente a especialistas, aunque puede serles útil. La presencia del aragonés o el catalán en clases de música, educación física, naturales o sociales ayudaría a normalizar la lengua autóctona en la escuela”, dijo Nuria Sesé, que tiene el catalán de Isábena como lengua materna y conoce de primera mano el aragonés ribagorzano y el aragonés benasqués.

A los contenidos se puede acceder mediante la página web http://lenguasdearagon.org/rebos

Adjuntamos invitación de la Consejera de Educación, Cultura y Deporte a los actos de celebración del Día de la Lengua Materna el próximo 21 de febrero, miércoles.

El acto central se celebrará en el Palacio de Congresos de Jaca a las 11 horas.

A las 19.30 horas se proyectará el documental Recosiros I. Biblioteca d´’autors en aragonés de Vicky Calavia en la Facultad de Educación (Campus San Francisco, Zaragoza)

Dirección General de Política Lingüística

Source: Maella se centrará en su albergue y la residencia de ancianos durante el 2018 – La Comarca

Source: La promesa | Viles i Gents

(Publicat a La Comarca el 2 de febrer del 2018)

En l’imaginari carregalesc Morella ha segut sempre sinònim de fred. Mai no n’haig patit tant com la vesprada d’un dos de novembre, entre 1960 i 1963, a posta de sol, en l’obligada visita anual al cementeri morellà.

Sense calefacció de cap classe, als immensos dormitoris dels “Escolàpios” també en passàvem. I molt. I per a combatre’l cada un se les havie d’apatuscar com podie. Les mantes mos les havíem de dur de casa. Jo vaig arribar a tindre’n cinc. I algunes, que eren amples, doblades. Ere qüestió de traure el màxim profit dels escassos recursos al nostre abast. Jo mateix, quan me posava a dormir, ficava dintre del llit la roba que havia de dur en ser l’atre dia per a mantindre-la calenta. I hi havie qui, tot i el perill de ser castigat, sucumbie a la temptació de no llevâ’s los “calçoncillos”. Es considerave un hàbit antihigiènic i ere severament castigat. El correctiu consistie en dutxâ’s amb aigua freda l’endemà al mati, tant a l’hivern com a l’estiu. Atenent a l’extrema climatologia morellana els alumnes ho consideràvem un càstig cruel. Ere per això que els imprevisibles controls als pocs minuts d’haver-mos gitat eren tant temuts.

A mi em van enganxar un camí. I recordo aquella nit com una de les més roïnes dels meus anys a l’Escola Pia. Pensar que de cop i volta hauries de passar de l’amable escalforeta del llit a la inhumana gelabror de la dutxa ere com un malson insuperable. Em donaven calfreds només de cavil·lâ-hi. Però, per a satisfacció meua, aquell matí la fortuna em va vindre de cara per partida doble. Primerament quan al donar l’aigua va resultar que les canyeries s’havien gelat i no en va eixir gens. I en segon lloc quan lo “padre maestro”, al considerar que el fet d’haver-me hagut d’enfrontar a una remullada en condicions tan extremes ja ere prou penitència, va decidir perdonâ’m. Això sí, amb la promesa de no dormir mai més amb “calçoncillos”.

Aquella lliçó va ser molt dura, certament. Però també molt eficaç. Perquè passats si fa o no fa sixanta anys de la promesa mai no l’haig trencat.

José A. Carrégalo

(Viles i gents, publicat a La Comarca 15/2/2018)

Natxo Sorolla

Sparse, scale-free networkCada nou usuari de Facebook ha tingut un maldecap quan ha de decidir si aquell conegut, en qui fa anys va estudiar, és «amic» o no. Perquè la plataforma denomine «amics» al que simplement poden ser «contactes» o «coneguts», però també «família» o «parella» I tots apareixen mesclats alegrement en això de l’«amistat». Tampoc és fàcil definir l’amistat. Habitualment s’associe en la confiança, en un lligam social especial, normalment entre persones similars a natres, que mos serveixen de referents, de consultors, de cònsol en los mals moments… I sobrepassada la barrera de l’amistat, hi ha els «companys», los «contactes», los «coneguts», los «saludats»…

Granovetter és un sociòleg que es va centrar en estes altres relacions dèbils. Se va proposar explicar «la fortalesa dels llaços dèbils». I va explicar la contradicció aparent entre «fortalesa» i «llaç dèbil» en lo fet que la majoria de gent trobave les seues faenes gràcies als llaços dèbils, que són aquelles persones que coneixem, però en qui no tenim un contacte fort i permanent. Per tant, allà a on hi ha atur crònic, és molt difícil que les amistats més fortes mos conseguixquen treball, perquè tenen tan poques oportunitats laborals com natres. Per això, és important mantindre sempre contactes dèbils en espais molt diversos.

A esta col·lecció de persones que coneixem se la denomine «capital social». I és tan important com lo capital econòmic o el capital intel·lectual. Són eixa grangera, eixe camioner, eixa estudiant de dret, o eixe dissenyador gràfic, que coneixem, i que mos facilitaran navegar per les complicades aigües de la vida. Perquè mos oferiran una recomanació sobre una qüestió legal, los podrem demanar una reparació mecànica senzilla, mos sorprendran en lo millor tall de carn que ham tastat en anys, o mos avisaran de l’oferta laboral de la nostra vida. La fortalesa dels llaços dèbils. Són relacions esporàdiques que realment articulen i enganxen la societat, i són la via per la que es difonen les innovacions, les llengües estàndard, les idees polítiques, los canvis socials… Però d’això ja en parlarem a la pròxima columna.

Matarranya, 16 de febrer de 2018 El conseller de Desenvolupament Rural i Sostenibilitat, Joaquín Olona, i el President de la Comarca del Matarranya, Rafa Martí, van mantenir este dilluns 12 de febrer una trobada per abordar diversos temes que afecten este territori i sobre els quals el Departament de Desenvolupament Rural té competències. Una reunió que segons […]

Source: Hi haurà un procés de participació per abordar una possible figura de protecció al Matarranya – Ràdio Matarranya

Source: El Gobierno de Aragón crea ‘Rebost’, una despensa en internet de materiales didácticos para rescatar y conservar las dos lenguas de la Ribagorza – Aragón_hoy

El director general de Política Lingüística presenta hoy en Graus esta compilación de recursos educativos elaborados por la maestra Nuria Sesé
El objetivo es que los docentes cuenten con herramientas para normalizar la lengua autóctona en la escuelaCartel de Rebost-Ribagorza

El Departamento de Educación, Cultura y Deporte –a través de la Dirección General de Política Lingüística- presenta esta tarde en Graus ‘Rebost’ (despensa), una compilación de recursos didácticos online destinados a rescatar y conservar el patrimonio lingüístico de la Ribagorza. Se trata de vídeos, presentaciones powerpoint, archivos sonoros y documentos con textos, fichas y partituras elaborados por la maestra Nuria Sesé Ferro. La finalidad es facilitar a los centros educativos de la Ribagorza recursos didácticos comunes –y adaptados a las variedades lingüísticas-, que ayuden a normalizar la lengua autóctona en la escuela. Asimismo, se ofrece la posibilidad a los centros educativos de contar con materiales ajustados a la realidad sociolingüística de la Ribagorza y a los docentes y alumnado de aproximarse a la lengua.

Los materiales son suficientemente versátiles y funcionales para poder ser utilizados en clase de música, educación física o las asignaturas relacionadas con el medio, además de servir para el aprendizaje de aragonés y catalán.

A los contenidos se puede acceder mediante la página web http://lenguasdearagon.org/rebos o a través del pendrive incluido en la publicación de los materiales.

“Rebost, la palabra que designa la despensa, es el fruto de muchas horas de investigación, de la colaboración de numerosas personas que desean que su lengua –sea el aragonés o el catalán- no se pierda, que se transmita, que sea útil. Ese es también el deseo del Gobierno de Aragón, que propició en su día la investigación y que facilita ahora que llegue a sus destinatarios finales, los docentes y niños y niñas de la comarca”, ha explicado el director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín. Y ha añadido: “Con la ayuda de la tecnología, y de una atractiva presentación, la rica polifonía de nuestras lenguas se hace presente en la enseñanza; esperamos y deseamos que el esfuerzo y cariño de su autora consiga alcanzar el objetivo de ser empleado en la escuela”.

‘Rebost’ consiste en producciones orales y escritas divididas en:
• Vocabulario básico en las lenguas de la Ribagorza
• Un dossier de jugos tradicionales con componente lingüístico de la Ribagorza
• Una relación de adivinanzas, trabalenguas, etc. Asociados a los temas o los centros de interés más habituales en la escuela
• Presentaciones que puedan resultar funcionales como vídeos, powerpoints y registros sonoros.

Y para ser más accesibles, se han organizado de la siguiente manera:
• Tipologías textuales (cuentos, adivinanzas, trabalenguas y vocabularios) y juegos con contenido lingüístico.
• Modalidades lingüísticas: aragonés, bajo ribagorzano, aragonés benasqués y catalán ribagorzano.
• Bloques temáticos: naturaleza, mundo vegetal y mineral; mundo animal; las personas, necesidades y relaciones; la casa y el entorno próximo.

La autora explica que se ha hecho una adaptación didáctica con fichas y soporte informático (vídeos, archivos sonoros, powerpoint), que sean funcionales para el profesorado y atractivas para el alumnado, con el objetivo de poder incluirlos en sus temas de estudio como un recurso más. Además, no es necesario dominar la lengua para poder utilizarlo. “Rebost no va dirigido exclusivamente a especialistas, aunque puede serles útil. La presencia del aragonés o el catalán en clases de música, educación física, naturales o sociales ayudaría a normalizar la lengua autóctona en la escuela”, ha dicho Nuria Sesé, que tiene el catalán de Isábena como lengua materna y conoce de primera mano el aragonés ribagorzano y aragonés benasqués. Actualmente, trabaja en un centro educativo público de Fraga.

Source: El aragonés se estudia en 30 colegios del Alto Aragón – Radio Huesca

Source: «Xarxes socials i contacte de llengües», amb Natxo Sorolla | Blog del seminari del CUSC

El passat divendres 19 de gener a les 12h va tenir lloc la cinquena sessió del curs 2017/2018 del «Seminari de sociolingüística i política lingüística» del CUSC-UB. En aquesta ocasió, el sociòleg Natxo Sorolla, professor associat de la URV, investigador del CUSC-UB i coordinador de la Xarxa CRUSCAT de l’IEC, va presentar-nos la seua recerca sobre tries lingüístiques i processos de substitució lingüística a partir dels mètodes d’anàlisi de xarxes socials, que després de la seua tesi doctoral ha anat desenvolupant en el seu pas per la Universitat de Groningen com a investigador visitant i en un nou estudi sobre l’aragonès a la comarca de la Jacetània, elaborat juntament amb Anchel Reyes Garreta sota el paraigua del Seminario Aragonés de Sociolingüística.

20180119_121158

Sorolla va començar emmarcant la seua recerca en l’estudi dels processos de substitució lingüística i dels mecanismes que els desencadenen, fonamentalment (a) la bilingüització de la població; (b) la distribució funcional de les llengües (diglòssia); (c) els canvis en la llengua endogrupal, l’objecte central de la seua tesi; i, finalment, (d) el trencament de la transmissió lingüística intergeneracional. Tots aquests factors són causes necessàries perquè es produïsca la substitució, però només les dues últimes en són causes suficients. A més, en la tesi havia incorporat les anàlisis sobre les normes d’ús als territoris de parla catalana i la teoria de l’acomodació comunicativa, que apunta que tot i la tendència general a la convergència d’estils comunicatius entre interlocutors també es detecten tendències divergents que no sempre són negatives ni apareixen només com a resultat del conflicte.

Sobre aquest marc, la seua tesi innovava amb la incorporació de l’anàlisi de xarxes socials, que li permetia posar el focus sobre la interacció i ja no tant sobre els individus o les comunitats/societats, objectes respectivament de la sociolingüística qualitativa i macrosocial. Una aproximació que permet, a més, superar algunes de les limitacions de l’anàlisi demolingüística clàssica: per exemple, la interferència de les actituds lingüístiques en la resposta una pregunta genèrica sobre l’ús del català (o l’aragonès) amb amics, un biaix que es prevé en certa mesura quan es pregunta, en canvi, per “qui parla quina llengua amb qui i en quin moment” (Joshua A. Fishman). També ajuda a prevenir alguns problemes consubstancials a les preguntes habituals sobre normes d’ús en demolingüística (del tipus «quina llengua parles amb algú que et parla en aragonès?») ja que, sovint, la qüestió és precisament que no sol haver-hi aragonesòfons (o catalanoparlants) que interpel·len en la seua llengua familiar a persones de fora del grup. A més, l’anàlisi de xarxes permet diferenciar, posem per cas, entre catalanoparlants convergents i castellanoparlants convergents: tots dos tipus de parlants usen tant el català com el castellà amb amics (i potser ho fan en proporcions similars), però les implicacions sociolingüístiques de cadascun d’aquests capteniments són ben diferents. Finalment, l’anàlisi de xarxes posa el focus sobre el comportament lingüístic (declarat) i no tant sobre l’origen lingüístic. Així, en la seua tesi Sorolla detecta que els catalanoparlants inicials de les comarques centrals de la Franja parlen castellà en un 20% de les interaccions endogrupals (és a dir, amb altres catalanoparlants inicials), i també que els bilingües es comporten de manera similar als castellanoparlants en la interacció amb iguals. Per a explicar aquestes discrepàncies hi desenvolupa el concepte de rol sociolingüístic, que li permet assenyalar que gairebé un 25% dels catalanoparlants inicials desenvolupen rols castellanoparlants amb iguals, cosa que assenyala un punt d’inflexió en la substitució del català entre els adolescents.

La segona part de la sessió estava dedicada, de manera més específica, als mètodes d’anàlisi de xarxes, que aplicats a la sociolingüística permeten respondre velles preguntes amb nous mètodes i també plantejar noves preguntes que no s’haurien pogut respondre abans amb els mètodes disponibles. El ponent va fer un repàs d’alguns dels processos característics del funcionament de les xarxes socials, com ara la selecció (per la qual els atributs compartits pels individus condicionen la formació de xarxes), la difusió (per la qual els atributs d’una part dels membres de la xarxa es difonen entre els seus membres), l’autoorganització (que fa referència a la interdependència de les interaccions socials), la coevolució (per la qual la xarxa social i els atributs de cada individu interactuen i es condicionen mútuament), i finalment el capital social (és a dir, quan el fet de pertànyer a una xarxa determinada passa a ser un atribut dels individus per se). Tot seguit, va presentar la tècnica d’anàlisi exponential random graphs models (ERGM), que ha començar a explorar recentment i que permet incorporar a l’anàlisi de les interaccions dos atributs complementaris dels individus: la llengua inicial i l’autoconfiança en l’ús del català.

En la recta final, Sorolla va presenta els resultats sobre l’ús de l’aragonès a la comarca de la Jacetània, un dels territoris on encara disposa d’una certa vitalitat, a pesar que infants i adolescents només el parlen en un dels pobles: la Val d’Echo. L’anàlisi del cens indica que, en el conjunt de la població d’Aragó, el coneixement de l’aragonès és molt limitat; a més, apunta que és una llengua masculinitzada i clarament envellida, perquè la parla sobretot la població de més edat (entre els menors de 16 anys que saben parlar-la, només al voltant d’un 10% diu que ho fa sempre). Centrant-nos ja en l’estudi sobre la Jacetània, Anchel Reyes i Natxo Sorolla han analitzat les quatre aules de l’escola d’Echo. Han detectat que, a 1r d’ESO, hi ha una certa presència de l’aragonès; a 5è i 6è se’n fa poc ús; a 3r i 4t hi apareixen més usos bilingües; finalment, a l’aula de 1r i 2n de primària se’n fa molt poc ús, en bona mesura perquè en aquest grup hi ha molta més presència de progenitors castellanoparlants. L’anàlisi indica que hi ha més aragonesòfons familiars entre les xiquetes, que fan en conseqüència més ús de l’aragonès entre elles. En línies generals, l’ús del castellà ocupa un 75% de les interaccions entre els infants estudiats, i tot i que els aragonesòfons familiars parlen força aragonès entre ells, es detecta un cert trencament de la norma d’ús endogrupal d’aquesta llengua. D’altra banda, cal dir que els bilingües familiars aragonès-castellà d’Echo parlen més aragonès amb els seus iguals que no ho feien els bilingües familiars català-castellà de la Franja en el cas del català.

1-ac1da6b6ad

L’anàlisi ERGM indica, a més, que hi ha una tendència positiva de formació de tríades (és a dir, d’interaccions recíproques entre tres persones) en aragonès, que no es detecta en el cas del castellà i que apunta a l’existència d’un cert efecte de recer sociolingüístic: en efecte, aquestes tríades ofereixen una certa protecció a la llengua minoritzada. Això, però, no ens en pot fer perdre de vista la debilitat, perquè quan desapareixen aquestes tríades els parlants tenen moltes menys facilitats per a emprar la llengua minoritzada, i emergeixen moltes més interaccions en castellà. Sorolla va reflexionar, finalment, sobre l’existència d’un cert efecte xarxa, pel qual una llengua guanya valor quan la parlen molts individus i en perd, en canvi, a mesura que els parlants se’n «desconnecten», cosa que provoca una disminució ràpida de l’ús. Un efecte que apunta a la necessitat de crear i enrobustir xarxes socials que potencien la interacció entre parlants de la llengua minoritzada, amb l’objectiu de fer-ne visible l’ús i de facilitar la incorporació de persones que no la tenen com a llengua familiar. Tot plegat afavoriria la creació de (proto)comunitats lingüístiques que contribuirien a fer emergir els (pocs o molts) usos possibles d’aquestes llengües.

Source: ¿Tinc dret a escriure l’examen en tortosí? (Albert Pla Nualart)

 

Source: Anglocentrisme Borgia – La Comarca

Lluís Rajadell.

Ho han tornat a fer. I mira que em sap greu. És una sèrie americana ben feta, amb una ambientació acurada, un argument ben parit que enganxa des del primer minut, però l’anglocentrisme dels productors els perd. Ja va passar amb ‘Joc de trons’ i ara tornen a caure-hi ‘Els Borgia’. Al capítol novè de la tercera temporada, Michelleto, l’home de confiança de Cèsar Borgia per als encàrrecs més inconfessables, mata el seu amant, Pascal, després de descobrir que este és un traïdor al servei de la poderosa rival del papa Borgia, Caterina Sforza.

Com sempre passa a ‘Els Borgia’, l’ambientació és enlluernadora. Majestuosos escenaris urbans, personatges històrics, paisatges, armament, indumentària, música, protocol… transporten l’espectador al cor de la Roma renaixentista. El creador de la sèrie, Neil Jordan, es, a més, un cineasta excepcional. Però, quan el sinistre Michelleto s’acomiada del seu patró i protector després de matar a Pascal per encàrrec del propi Cèsar, ho fa escrivint “goodbye” al terra amb la sang de la víctima. Així, en anglès pur i dur. Tota l’acurada ambientació se’n va a prendre pel sac per una maleïda paraula. L’assassí, un valencià trasplantat a l’Italia del Renaixement, escriu un missatge dirigit al seu amo, també italià, en el perfecte anglès del segle XXI. El miratge de la Itàlia renaixentista, s’esmicola grollerament.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: