La Franja

Source: La carregada d’Òscar Dalmau contra el ‘chapurriau’

El famós presentador català Òscar Dalmau ha carregat durament aquest divendres contra el ‘chapurriau‘, denominació despectiva del català parlat a la Franja de Ponent. En un tuit que respon un article d’un usuari que reivindica el ‘chapurriau’ com “un dialecte diferent al català”, Dalmau adverteix: “Ni cas”.

“Els que estimen una llengua mai en diran “chapurriau”. Això és un mot despectiu dels castellanoparlants intolerants per dir que el català parlat a la Franja era una llengua mal parlada, “chapurreada”, perquè no l’entenien”, ha explicat Dalmau.

òscar dalmau@philmusical

Ni cas. Els que estimen una llengua mai en diran “chapurriau”. Això és un mot despectiu dels castellanoparlants intolerants per dir que el català parlat a la Franja era una llengua mal parlada, “chapurreada”, perquè no l’entenien. https://twitter.com/marcelpena_/status/1162061562531725318 …

Marcel Pena@marcelpena_

“Amics del Chapurriau se encuentra tan confuso que se hirió a sí mismo”:
Amics del Chapurriau confirman que Beceite, Arnes y Morella habla la misma lengua https://locacaodelafacao.wordpress.com/2019/08/15/amics-del-chapurriau-confirman-que-beceite-arnes-y-morella-habla-la-misma-lengua/ …

766

6:32 PM – Aug 16, 2019

Twitter Ads info and privacy

248 people are talking about this

La Franja és un territori que actualment pertany a l’Aragó i compta amb un total de 47.686 habitants, dels quals el 88,8% de la població adulta -unes 42.000 persones-  és catalanoparlant. Dalmau és parella de la també presentadora de televisió Thais Villas, nascuda a Fraga, a la comarca del Baix Cinca, a la Franja.

Source: Los coordinadors del projecte “Fem memòria”, pregoners de les Festes de Saidí | Mas de Bringuè

Fotos: grup “Fem memòria”

MÀRIO SASOT

Sergio Rivas Fullola i Sonia Ezquerrra Coronas, guanyadors enguany de la XXIX Beca Amanda Llebot i Colom que atorga l’Institut d’Estudis delBaix Cinca (IEBC-IEA) pel seu projecte “Fem memòria”, han sét los encarregts d’obrir com a pregoners les festes d’estiu de Saidí el passat dimecres, 14 d’agost, des del balcó de l’Ajuntament.

La Comissió de Festes i la Corporació Municipal van voler reconèixer així la important tasca de recuperació de la memòria cultural i històrica que estan portant a terme aquests dos joves d’origen saidinès des que van decidir crear el projecte “Fem Memòria”  l’any 2018.

Durant el seu discurs, pronunciat davant d’una plaça de la Constitució ocupada per centenars de persones que aplaudiren moltes de les seues intervencions, van agrair la gran acceptació i participació en lo seu projecte de la població de Saidí i el suport d’institucions com l’Ajuntament, l’IEBC, l’associació Lo Branquil i els alumnes i professors de l’escola San Juan Bautista de la localitat, entre altres.

Al llarg d’aquest temps, amb l’objectiu de recuperar records i empremtes de la història recent de Saidí (la llengua, els costums i tradicions del poble, etc) Sonia i Sergio han entrevistat a més de vint persones grans de la localitat, han recuperat un puial de fotografies antigues de gran valor antropològic i sentimental per a la memòria del poble i n’han fet ampla difusió dels seus resultats per mig de les xarxes socials (Facebook, Instagram…) i dels mitjans de comunicació locals comarcals i regionals (Radio fraga, Aragón Ràdio, Digital Fraga TV, revista Temps de Franja, Diario del Alto Aragón, etc.). També van fer actes de presentació del projecte durant les passades festes de Sant Antoni i a la Fira del maig de Saidí.

Cabdal importància ha tingut la iniciativa de col·laboració de l’escola de Saidí, on els alumnes, preguntant els seus iaios i iaies van recollir més de 160 paraules i expressions de la llengua local, algunes de les quals les van il·lustrar en més d’una vintena de punts de lectura que es van exposar als passadissos i sales del centre.

Sergio Rivas és diplomat en Ciències Empresarials i llicenciat en Administració i Direcció d’empreses i treballa com auditor i administrador d ‘empreses. Sònia Ezquerra és llicenciada en Psicologia i actriu, i treballa en projectes d’inserció laboral i social.

Les vies de contacte per a informar-se o participar en el projecte “Fem memòria” són: A Facebook (Fem Memòria Saidí), a Instagram (fem.memoria) i al correu electrònic (fem.memoria@hotmail.com)

Els pregoners, amb l’alcalde de Saidí i president de la comarca del Baix Cinca, Marco Ibarz

Source: Trobada literària estival a la Codonyera | Lo Finestró

Una música d’arrel morisca del desaparegut grup valencià Al Tall ens introduí a la lectura de José Miguel Gràcia del seu emotiu poema “De les tres llunes, la Lluna-broixa” dedicat “molt especialment a la Sigrid i a l’Artur per l’estima que tenen a la Codonyera, a la seua llengua, al seu paisatge i a la seua gent”. El text va servir per tancar l’acte de presentació del llibre d’Artur Quintana La Vall de Balat. Memòries de l’Aragó 1948-2017.

José Miguel Gràcia va organitzar a la Codonyera, el 10 d’agost al vespre, la presentació del llibre del nostre company i mestre. Lo Cantó del Fossar/Carrera Major va ser el lloc de trobada d’una trentena d’amics i coneguts per assistir a la convocatòria literària. Va iniciar la vetllada, a la Sala Cial i Tiarra, l’audició del popular tema de Jaume Sisa “Qualsevol dia pot sortir el sol” per acollir i donar la benvinguda als assistents a l’acte. Seguidament l’amfitrió va fer una petita biografia de l’autor del volum i, més tard, resumí la primera part de les memòries d’Artur Quintana ja editades per l’Associació Cultural del Matarranya a la col·lecció “Quaderns de les Cadolles” que acaben el 2003. L’epíleg final del volum el llegí un altre bon amic de Bellmunt, Ramon Mur. A continuació Carles Sancho descrigué la segona part de les memòries inèdites, fins el 2017, que apareixen en el nou volum, editat per Rolde de Estudios Aragoneses. L’obra és d’obligada lectura per conèixer com està i com evoluciona la complexa situació de les tres llengües aragoneses, segons el prologuista i crític literari Esteve Betrià.

Després de la convocatòria literària, José Miguel i Maricarme, ens van convidar a una copa de cava i un pica-pica per continuar l’animada conviarsa entre amics i coneguts que ens havíem aplegat per homenatjar l’Artur Quintana que, malgrat estar a Alemanya, volgué presentar el llibre a la seua vila adoptiva.

Arnau Timoneda

https://www.facebook.com/pg/Festival.Torredarques/posts/?ref=notif

Source: Acord per reparar la séquia de Massalcoreig a Fraga

Ling

Source: Podemos ocupará Medio Natural y Gestión Forestal en Agricultura – Noticias Aragón – El Periódico de Aragón

En la Consejería de Educación, Cultura y Deporte (que lleva el socialista Felipe Faci) CHA mantendrá la dirección general de Política Lingüística con su actual responsable, Nacho López Susín al frente. En la pasada legislatura ha sido un referente en la defensa de las lenguas propias de Aragón, el aragonés y el catalán, y tendrá que lidiar con la postura del PAR, que se opone a denominar catalán a la lengua que se habla en el Aragón oriental.

Source: Impiden a piragüistas de Sevilla recoger sus medallas por llevar la bandera de España

Source: IV Festival Internacional de Cinema de Mequinensa » Temps de Franja

Source: II Certamen de Teatre Amateur de Mequinensa » Temps de Franja

Source: Fortalesa i esforç* » Temps de Franja

// Ramon Sistac

bàsicament, perquè és extraordinàriament polisèmica; és a dir, que té un tarter de significats que, encara que potser tenen alguna relació entre ells, són molt diferents. De fet, ni tan sols tenim gaire clar si, des del punt de vista del seu origen, és una paraula o en són dues de diferents. En principi, flamenc, com flamejant, volia dir ‘en flames’, ‘com les flames’ o més aviat ‘del color de les flames’. Segurament prové del neerlandès flaming, paraula que, a la seua vegada, podria estar formada sobre el llatí flamma, però no necessàriament perquè, si flamenc ve de Flandes, Flandes en flamenc (és a dir, en neerlandès) és Vlaanderen (i flamenc vlaams). Quin embolic, oi?

Flamencs al Delta de l’Ebre. / Carles Terès

*Publicat a Temps de Franja n.140, gener de 2019

Continuar llegint… Flamenc* » Temps de Franja

// Patrici Barquín

80.000 fascistes munten una mena de desfilada de la victòria pel centre de Roma, mentre arriba aquella hora de la nit en que tot se torna una mica surrealista, especialment als bars, i això va passar a eixa hora maleïda.
Salvini se despulla disposat a submergir-se a un càlid bany de multituds i jo me disposo a pagar veient que lo meu cos ja està una mica saturat d’alcohol i de nit. A la barra, una ampolla en un estrany dibuix i al davant de l’ampolla, un parroquià que, d’una glopada, engoleix un “xupito” d’aquella poció màgica. Òbviament, no puc evitar atansar-me i mirar més atentament lo dibuix de l’etiqueta.
Bolsonaro declara una mena d’Estat integrista evangèlic, mentre reparteix odi i amenaces per tot Brasil, contra tot allò que a ell li sembla diferent, quant me col·loco les ulleres d’aprop i veig un cérvol coronat en una enorme cornamenta i una creu lluminosa, com si aquella bestiola anés a oficiar missa o una espècie d’aquelarre nòrdic. Pregunto al parroquià que què é allò que està bevent:
—Jägermeister.
—I aixó, què é?

Continuar llegint… L’avanç del Jägermeister* » Temps de Franja

Source: Paraules* » Temps de Franja

Source: IV Festival Internacional de Cinema de Mequinensa » Temps de Franja

Lluís Rajadell

La verema sempre valdrà diners». Ho dien mon pare i mon iaio als anys vuitanta del segle XX. Quan no valie la pena treballar les oliveres perquè les olives anaven tirades de preu, la vinya ere una bona alternativa. Des de l’hecatombe de l’olivar per la gelada de febrer de 1956 fins als anys vuitanta del segle passat, la verema ere el cultiu que donave esperança als llauradors. Es van arrencar molts bancals d’oliveres per a plantar-hi vinya. A mida que avançave la mecanització del treball, més oliveres acavaben cul per amunt per a deixar lloc als ceps. De Bernatxa, sobretot, però també Macameu i Carinyena. Va ajudar a millorar els preus del raïm la construcció de la cooperativa vitivinícola de Vall-de-roures, que va obligar a les bodegues particulars a pagar millor la verema si volien omplir els trulls. A més, la qualitat del vi de la comarca es més que acceptable. Continuar llegint… Vinya i oliveres