Skip to content

Source: Entrevista de Puigdemont a The Times | Viles i Gents

(Pubicat al Diario de Teruel el dissabte 5 de maig del 2018)

El passat dia 28 d’abril, el president Puigdemont –els presidents de la Generalitat no perden mai el títol– va fer unes declaracions, en una entrevista al diari anglès The  Times, de caire tant personal com polític. Està convençut que la lluita per la independència “segueix endavant”. Aquest diari anglès considera que Puigdemont és l’enemic “number one” d’Espanya, destacant la força política de l’independentisme català i el paper important de Puigdemont en el procés. En una de les respostes, el president sentencia que no esperaven la reacció tan contundent del Govern espanyol, i diu: “Esperàvem que després de 40 anys de democràcia i essent membres de la Unió Europea hi hauria una nova generació [de polítics]. Estàvem equivocats”. Pronostica que “mai hi haurà diàleg amb l’Estat Espanyol”. Puigdemont manifesta que no ha pensat d’entregar-se a la Justícia espanyola, perquè “es convertiria en un ostatge sense llibertat d’expressió ni moviment”. Envers la situació personal emergeix la seva preocupació quan diu: “No puc fer petons a les filles, no els puc explicar contes… És impossible acostumar-se a aquesta situació. Parlo amb elles per FaceTime, però les veig espantades, ho puc veure als seus ulls”. La seva incertesa es fa més patent quan diu: “Sent realistes no tinc plans de futur. En el pitjor dels casos seré extradit a Espanya, que voldria dir dècades de presó. Si no és així, passaré molts anys a l’exili”.

No puc creuré que la situació de Puigdemont i dels altres exiliats, i més encara els empresonats, s’hagi de perllongar sine die, vull dir, molts anys. Una ferida oberta d’aquestes dimensions no la tancarà l’oblit. Si el poble espanyol no és capaç de col·laborar en el tancament d’aquesta ferida sagnant, mal futur li espera. Tot i que d’algunes coses n’estic ben segur: la justícia, amb la seva embranzida, no pot ser l’agent col·laborador en el desllorigament del conflicte, tot al contrari, a més empresonats més conflicte i més difícil de superar. Fora de la política no hi ha solució. La justícia hauria de poder jutjar als més de dos milions de catalans que van votar independència. Per què només als col·laboradors i inductors? Qui és més culpable, l’inductor d’un acte o el que el realitza? L’opressió és a la dictadura allò que la seducció és a la democràcia.

José Miguel Gràcia

Source: Teruel existeix | Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 12 de meig del 2018)

Clar que Teruel existeix, i lo Matarranya i lo Baix Aragó, i Cuenca i Sòria. Lo tema és si han de ser uns territoris amb possibilitats de desenvolupar-se o uns territoris agonitzants als que se’ls té que subvencionar i anar donant almoines per a que morin dignament. Natros, i ara parlo del Matarranya, no volem morir ni ser una reserva per a fer turisme solament. Lo que demanem es comptar amb una estructura administrativa, sanitària i de comunicacions real i adequada al segle XXI. Fa dos-cents anys que es va establir la divisió en províncies de l’Estat espanyol. A finals del segle passat, sense eliminar les províncies, es van crear les autonomies i també es va procedir a la comarcalització de l’Aragó. Totes estes reformes han fracassat perquè el model final, o no lo coneixem o no ens l’hem cregut i no s’ha descentralitzat pràcticament res. La prova contundent del fracàs és la despoblació galopant del territori. Ara no podem partir del que s’hagués tingut que fer en lo seu dia. Tenim lo que tenim i hem de tocar de peus a terra per endreçar lo mal fet. S’han d’abandonar localismes i defensar conjuntament lo bé del territori. L’Espanya radial, centralista, ha comportat la ruïna de molts territoris de l’Estat. I això també passa amb les autonomies que han propiciat les grans capitals en front de la resta del territori. Si això no s’entén crec que no hi ha res a fer, perquè estos territoris seguiran sacrificant-se en favor de les grans conurbacions de l’estat o de les actuals autonomies. L’acció s’ha de portar a terme fonamentalment a nivell comarcal, on la creació de llocs de treball pot estar per sobre de localismes. Per tant la millora de les comunicacions locals és bàsica, i no em refereixo solament a les carreteres. Es necessita recuperar lo transport col·lectiu aprofitant i complementat la cobertura de les necessitats sanitàries i d’ensenyament. Alhora és urgent la millora de les comunicacions telemàtiques que afavoreixi lo treball a distància. En definitiva hi ha que tornar a escoltar i donar protagonisme als ciutadans del territori. Ens interessa a tots.

Juan Luis Camps

Source: Aragosaurus: 30 años en busca de dinosaurios | Noticias de Ocio y Cultura en Heraldo.es

Source: Decenas de vehículos se desvían por error hacia Torre de Arcas – La Comarca

Source: El català del Matarranya al segle XIV | Lo Finestró

(Publicat al Diario de Teruel)

El febrer d‘enguany ha aparegut El català del segle XIV en textos notarials del Matarranya (Terol) de Javier Giralt i María Teresa Moret de la Universitat de Saragossa, publicat per les Prensas Universitarias d’aqueixa universitat, ben editat i il·lustrat. Els autors tenen merescuda fama pels seus treballs de catalanística, sobretot en l’edició de textos catalans medievals aragonesos. Precedeix el llibre un informatiu pròleg de Jesús Vázquez, conegut romanista i aragonesista. Es tracta d’una important contribució al magne projecte de publicar tots els textos en català de l’Aragó des dels origens fins al 1707, quan amb l’abolició dels furs Felip V prohibí el català. Són 50 pergamins en català, tret de breus fragments en aragonès i llatí. Procedeixen majoritàriament d‘arxius municipals de la Comarca del Matarranya, amb exclusió dels septentrionals de Maella a Faió i els ponentins de la Codonyera a Aiguaviva. Els redactors eren els notaris municipals. Havien de ser aragonesos, viure al nostre país i conèixer les tres llengües oficials de la Corona: aragonès, català i llatí; les altres no. La llengua castellana, que després de Casp (1412) es farà present en l‘escrit, és absent dels documents, i així quan el notari reprodueix les paraules d’un frare calatrau, membre d’una orde castellana, ho fa en català. Els textos són en general contractes de compravenda de terres,  préstecs i àpoques (cobrament d‘aquells) i les dites cartes del consell sobre límits municipals, distribució d’aigües, pastures i temes que toquen a la justícia que exercia el batlle del municipi com a representant del senyor. Donen abundant informació sobre la història social, econòmica, lingüística i jurídica del territori.  Els autors en la segona part del llibre han estudiat a fons la llengua catalana dels textos i n’han fet una esplèndida descripció: grafia, fonètica, morfosintaxi i lèxic amb toponomàstica inclosa. Tant prologuista com autors insisteixen en el fet que els manuscrits ens demostren que aleshores [segle XIV] al Matarranya ja es parlava català. I cal que ho segueixen repetint, sense repòs, perquè a l‘Aragó són molts els nostres conciutadans que neguen amb gran afany aquesta evidència –els LAPAO i afins, entre d‘altres.

Artur Quintana

Source: Camino natural del Matarranya /Algars – Casa Rural Caseres – La Posada – Ca l’Ester – El Niu

Source: Te buscamos a ti para trabajar con MATARRANIA

Pena-roja de Tastavins, 17 de maig de 2018 Les instal·lacions estan ubicades sota el frontó a l’espai de l’antic magatzem municipal Pena-roja de Tastavins compte des del passat 1 de maig amb una sala de dols totalment equipada. L’adequació de la instal·lació i la posada en marxa d’este servei dona resposta a una demanda que els veïns […]

Source: Pena-roja ja compta amb una sala de dols – Ràdio Matarranya

Madrid, 17 de maig de 2018 El president de la Junta d’Usuaris del Matarranya dóna veu a la gestió de l’aigua del territori en la Comissió d’Agricultura El riu Matarranya es va pronunciar amb força este passat 9 de maig al Congrés dels Diputats a Madrid a través de la veu del president de la […]

Source: La conca del Matarranya ressona al Congrés dels Diputats a Madrid – Ràdio Matarranya

Source: Presentació de la novel·la “Espills trencats” a Lleida | Mas de Bringuè

presentació Espills trencats Lleida (3)

 

Presentació del IV PImma Monsó

 

Anton-abad-Ramon-Sistac-web

Ramon Sistac amb l’Anton Abad

 

MARIO 4

Màrio Sasot

Source: Uitena Trobada Vivir en Aragonés

Pruebas de certificación del nivel C1 de los idiomas alemán, catalán, francés e inglés para candidatos en régimen libre 2017-2018 en las Escuelas Oficiales de Idiomas

Source: Asimetries aragoneses* » Temps de Franja

// Editorial

Darrerament s’observa una inusual activitat institucional dedicada a la promoció de les llengües d’Aragó, segurament el fet de tenir una Direcció General de Política Lingüística (DGPL) està començant a donar fruits. Tanmateix, malgrat les bones notícies i intencions, que cal agrair, el tractament que s’està fent de les dues llengües minoritzades pateix d’una certa asimetria.
Anem a pams. El passat mes de febrer, la Universitat de Saragossa (UdZ) va organitzar un Seminari en dos actes, un al Paranimf, on es va presentar l’estudi sociolingüístic de la Chacetania (fet per Anchel Reyes i Natxo Sorolla), i un altre a l’aula magna de la Facultat de Filosofia i Lletres, una classe magistral de l’incombustible Natxo Sorolla sobre la metodologia de xarxes per a estudiar la transmissió intergeneracional del català a la Franja. Aquell dia l’aragonès i el català van estar ben representats, si bé amb un major protagonisme per a la primera llengua. Una simetria lleu. Tot en ordre.
Aquella mateixa setmana de febrer es va celebrar el Dia Internacional de la Llengua Materna, i la UdZ va aprofitar per posar el seu campus virtual (aula moodle) en format trilingüe, de tal manera que tant l’alumnat com professorat ja se’l pot configurar en aragonès o en català, si així ho volen. No deixa de ser remarcable, a més, que la UdZ ho anunciés al seu butlletí en els tres idiomes locals (castellà, aragonès i català). Una simetria perfecta. I tota una mostra de coherència institucional. Per fi.
Aquella mateixa setmana de febrer, el Govern d’Aragó va anunciar que la DGPL firmaria convenis amb ajuntaments per a implementar mesures en favor de la llengua aragonesa, com participar en programes de socialització com ‘Agora a l’aragonés’, organitzar activitats culturals en aquesta llengua, o convocar ajuts de recerca local sobre l’aragonès. En aquest cas, del català res de res. Un cas d’asimetria plena.
Tornem a la UdZ, on l’any passat es va crear la Càtedra Johan Ferrández d’Heredia amb la finalitat d’impulsar la investigació sobre les llengües minoritàries d’Aragó. El novembre de 2017 aquesta Càtedra va organitzar un Seminari sobre ‘Las lenguas de Aragón: Bases para llegar a acuerdos”, que va comptar amb exposicions de lingüistes i sociolingüistes tant de l’aragonès com del català. Simetria perfecta. No obstant això, aquest mes de març la Càtedra ha anunciat l’inici d’un estudi sobre ‘Análisis prospectivo y escenarios sociales de las lenguas propias de Aragón: el caso del aragonés’. Tornem a l’asimetria. Bé, cal dir que s’espera fer el mateix amb el català en un futur indeterminat. Esperem que ho comencin a fer abans del maig del 2019, no siga que les eleccions municipals i autonòmiques tornen a capgirar-ho tot (com d’habitual).
En llenguatge esportiu, de moment portem tres empats i dues derrotes del català. Hem de reconèixer que l’aragonès és una llengua molt més precària que el català, i que per això es mereix un pla de xoc més potent (i més urgent). També sabem que la defensa del català és més incòmoda en l’enrocat ecosistema polític i mediàtic aragonès, però això no hauria d’eximir els governants del deure de protegir els drets dels parlants.
Qualsevol govern preocupat pels drets lingüístics de la seua població no hauria d’estalviar recursos a l’hora de garantir drets tan bàsics. Per sort, el Govern d’Aragó n’és ben conscient. Almenys així ho va expressar el passat febrer el seu president, Javier Lambán, que en una visita a la Real Academia de la Lengua Española (RAE) va declarar que “la lengua española es el principal sustento, soporte y razón de ser de la gran nación española”, va lamentar que el Govern espanyol hagués reduït la seva aportació econòmica en un 50% i va dir que estava disposat a reparar aquest greuge amb la incorporació d’Aragó a la Fundación Pro-RAE. Tot un exemple de sensibilitat lingüística. Perquè podria donar-se el cas que el castellà fos un idioma amenaçat, sobretot a la nostra malaurada Comunitat trilingüe. Vet ací un asimètric salt d’escala.



Natxo Sorolla i Javier Giralt en un acte a la UdZ. / Josep Espluga

*Editorial aparegut a Temps de Franja 137, abril de 2018

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: