La Franja - Actualitat sobre la Franja de Ponent Skip to content

TFG complet: Substitució i Manteniment Lingüístics: el cas benasquès

Alumna: Lídia Peres Muñoz

7. Conclusions

Hem vist que tenim representacions tant positives com negatives del benasquès. Ara per ara és difícil afirmar si hi ha manteniment o substitució lingüística a la Vall de Benasc, però amb les dades que tenim sembla ser que ja fa anys que s’està produint un canvi. Aquest canvi va començar amb la generació dels pares, quan la majoria van decidir deixar de transmetre la llengua autòctona perquè no la veien d’utilitat pels seus fills. Com deia Babia, quan una família és mixta ja no transmeten el benasquès com a llengua materna, els pares transmeten el castellà als fills. També deia (potser en broma) que com a mesura per salvar el benasquès seria bo que guanyés un Òscar a la millor pel·lícula en llengua no anglesa. No ha estat així, però sí que ha participat en la pel·lícula Palmeras en la nieve, i els habitants de Benasc n’estan ben orgullosos. Babia s’equivocava quan deia que si el benasquès no té una ortografia unificada, ni lèxic, ni gramàtica fixats, no es podria implantar a les escoles. Hem comprovat que ja s’ha implantat a l’escola, l’única cosa que falta és que es facin més hores d’aquesta assignatura a tots els cursos. Molts estrangers han volgut aprendre’l, però per més que insisteixin no hi ha manera que els autòctons vulguin ensenyar el seu idioma; a la que veuen que algú parla patuès però no massa bé, automàticament canvien al castellà enlloc d’ajudar-lo a parlar millor. El Govern d’Aragó hauria de cuidar més la cultura i reconèixer el benasquès com a llengua oficial. El cas aranès va anar així i ha funcionat. Actualment trobem que molta part de la població ja ha passat a adoptar el castellà com a llengua primera perquè és la llengua de l’administració i la més parlada, i ara que els lingüistes han donat compte del cas benasquès i estan treballant en el manteniment de la llengua, el poble no li veu el sentit. El poble és conscient del problema de la desaparició de la seva llengua i no voldria que passés, però sembla que ja fa temps que ha assimilat el que potser ja no té retorn. També tenim el problema de la falta de feina a Benasc. Si tots els joves (o gairebé tots) acaben marxant a les ciutats que els poden oferir més possibilitats laborals, encara quedarà menys gent al poble que adopti la llengua autòctona dels pares, la faci servir i quan aquests joves tinguin fills en un futur també els hi transmetin.

Per explicar el manteniment de la llengua, trobem que encara hi ha famílies que transmeten el benasquès als seus fills, que de tant en tant es publica en patuès i que l’han començat a implantar a l’escola. Pensen que la llengua autòctona forma part de la seva cultura i que s’ha de mantenir com sigui perquè forma part dels seus símbols d’identitat. De moment ja és un pas que algunes famílies el vulguin mantenir, que els joves i estrangers estiguin disposats a aprendre’l i que s’hagi implantat a l’escola. També és molt bo que s’estigui negociant de fer més hores de patuès a l’escola i que els estudiosos estiguin creant una gramàtica del benasquès. El que haurem veure és si es pot revertir l’efecte ara que l’han implantat a l’escola i les noves generacions tenen oportunitat d’aprendre’l i a més els agrada la llengua, però falta augmentar més el seu ús, tant a l’escola com en tots els altres àmbits, sobretot en el familiar perquè és el més important; hem de remarcar que si es deixa de transmetre de pares a fills és quan desapareixerà del tot. Les nostres hipòtesis, doncs, eren correctes tant pel que fa al manteniment com pel que fa a la substitució de la llengua excepte una, la de l’augment del seu ús gràcies a la implantació de l’escola i els esforços de les elits. No és que sigui incorrecta, però és aviat per afirmar-ho. La podrem corroborar o desmentir d’aquí uns anys, quan els nens que ara estan aprenent patuès a l’escola hagin crescut i tinguin fills. Veurem llavors quina és la llengua que transmeten als seus descendents. Potser el benasquès encara es manté viu perquè la vall on es parla està protegida per altes muntanyes que fan difícil l’accés a la resta del territori espanyol i també a França, tot i que a França era més fàcil l’accés i sí que hi arribaven per comercialitzar (el patuès s’assembla molt al patois, d’aquí que s’entenguessin per comercialitzar). En definitiva, la seva situació geogràfica ajuda a que es mantingui perquè se situa a la part més oriental del Pirineu aragonès.

TFG complet: Substitució i Manteniment Lingüístics: el cas benasquès

Source: Valderrobres saca a relucir su ingenio en la charlotada – La Comarca

Source: Las carrozas y comparsas desfilan en Aguaviva a ritmo de batucada – La Comarca

Source: Beceite pide recursos para gestionar el elevado turismo y generar empleo – La Comarca

Source: ¡A por el mejor pollo! – La Comarca

Source: La magia de los títeres envuelve a Fabara – La Comarca

Source: El Matarraña estalla en fiestas honrando a la Asunción de la Virgen – La Comarca

Source: Dos heridas leves en un nuevo accidente en la carretera de Maella – La Comarca

Source: Los pueblos del Algars urgen soluciones tras 2 semanas sin agua – La Comarca

Source: Presentan una nueva edición de la revista de historia y cultura de Beceite – La Comarca

Source: · PRESENTACIÓ DEL POEMARI “ESCLAT” DE MERXE LLOP – Lenguas de Aragón

Día 20 d’agost, a les 22,30 h., al Museo Etnològic – NONASP

 

Intervindran:

Estela Rius, presentará l’acte y farà de coordinadora.

Cinta Mulet (poeta), farà una introducció sobre els poemes.

Merxe Llop, autora, dirà unes paraules.

Marta Castelló (rapsoda).

Alberto i Enzo Martín, guitarra i contrabaix.

Source: Martí de Riquer i la llengua aragonesa | Viles i Gents

(Publicatal Diario de Teruel el 23 de juny del 2018)

És ben sabut, però no pas prou pel que observo massa sovint, que gran part de la nostra ciutadania es dedica amb cos i ànima a la destrucció de totes les llengües espanyoles, amb l’única i sola excepció de la castellana. Per a aconseguir aqueixa desitjada destrucció molts intel·lectuals, d’aquells que posen les seves ideologies per damunt la ciència, difonen amb abús d’autoritat, prevaricació doncs, tot un seguit de prejudicis en contra d’aqueixes llengües, uns prejudicis que, gràcies a disposar els dits intel·lectuals d’un poderós aparell mediàtic, la gran massa de la població acaba per assumir a ulls clucs. Un d’aquests prejudicis més difós és el de titllar de dialectes les llengües espanyoles no castellanes, las demás com les anomena la Constitución. I d’aquesta manera, encolomant-los un sol estigma –dialecte– s’aconsegueix de fer desaparèixer totes las demás. Perquè si són dialectes  no són llengües, sinó part d’una altra llengua, el castellà, és clar que sí! I així veiem que quan en Manuel Alvar va publicar el primer gran estudi sobre l’aragonès el titulà precisament El dialecto aragonés, i era ben conseqüent quan més tard declarava que el aragonés es un idioma universal que se llama español. Tanmateix no tothom combrega amb rodes de molí: l’any 1935 en Martí de Riquer, aleshores un jove escriptor i romanista català que prometia, més tard académic de la de Belles Lletres i de l’Española, publicà una  lletra de batalla a La Publicitat contra en Joan Sacs per haver escrit aquest que Aragó on a l’Edat Mitjana es parlava [] un castellà macarrònic. En Riquer posà ben clar que: Això no és cert. A Aragó mai no s’ha parlat altra cosa que l’aragonès. Aragonès s’hi parlava a l’Edat Mitjana, en aragonès s’hi escrivia i és en aragonès la literatura aragonesa. […] llengua ben diferent de la castellana i la catalana. […] I aquesta llengua aragonesa en què parlaven els aragonesos dels segles mitjans, parlen encara els aragonesos actuals. És un text que cal recuperar i comentar com Déu mana. Veieu, doncs,  que no tots els intel·lectuals posen la ciència per davall de la ideologia.

Artur Quintana

Source: La Guardia Civil detiene a tres personas por cultivar marihuana en Maella – La Comarca

Source: Dos heridas leves en un nuevo accidente en la carretera de Maella – La Comarca

Source: El procés dispara Fraga – Notícies Economia – Notícies Economia – e-notícies

Les empreses inverteixen més de 150 milions i la taxa d’atur es redueix del 14% al 5% en tres anys

El procés dispara Fraga

El procés sobiranista, entre altres factors, ha provocat que les empreses inverteixin més de 150 milions i creuen més de 400 llocs de treball directes des del 2015 a Fraga, la capital de Baix Cinca. Aquest municipi d’Osca de poc més de 15.000 habitants, segons informa El Periódico de Aragó, ha aconseguit reduir la taxa d’atur del 14% al 5% en tres anys.

Aquests nombres es deuen, segons aquesta informació, a l’estirada de l’agroalimentació, el dinamisme de la Plataforma Logística de Fraga, la situació estratègica de la ciutat -entre els eixos Madrid-Saragossa-Barcelona i Bilbao-Saragossa-Barcelona-, l’aportació dels immigrants a l’economia local, l’impuls de la indústria, els efectes del conflicte polític a Catalunya i les ajudes del pla de la mineria.

Les empreses que han decidit instal·lar-se o ampliar el seu negoci a Fraga ha estat una constant des del 2014. L’última a anunciar la seva expansió al municipi -fa tot just un mes- ha estat Pinsos Costa, que invertirà més de 61 milions en un nou centre de transformació que s’aixecarà sobre una superfície de 140.000 metres quadrats de la Plataforma Logística de Fraga, una altra de les pedres angulars de l’impuls econòmic del municipi. Aquest projecte, a més, generarà 1.600 llocs de treball nous.

Els habitants de Fraga han passat de tenir una renda per càpita de 13.970 euros el 2014 a assolir els 21.186 euros en el 2016. El tinent d’alcalde, Ricard Alcanyís, diu que “a Fraga, el que vol treballar té feina” i afegeix que “en un futur proper necessitarem mà d’obra qualificada”.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: