Skip to content

L’estat espanyol impedeix a la Generalitat recórrer el requeriment per a traslladar les quaranta-quatre obres d’art en litigi que segueixen al Museu de Lleida

Source: Méndez de Vigo aprofita el 155 per afavorir l’Aragó en el conflicte de Sixena

Matarranya, 22 de novembre de 2017 El Consell Comarcal, en sessió extraordinària, va donar llum verda a la posada en marxa del projecte el passat dilluns 13 de novembre amb els vots a favor de PSOE, PAR i CHA i l’abstenció del PP El ple de la Comarca del Matarranya va aprovar, el passat dilluns 13 de novembre, […]

Source: El Matarranya iniciarà un pla pilot de recollida selectiva porta a porta

Source: Méndez de Vigo, reacio a devolver a Aragón las obras de arte de Sijena

Peñarroya de Tastavins, Monroyo, Torre de Arcas y la vecina localidad de Herbés estuvieron desde el domingo al viernes sin servicio

Source: Un nuevo apagón deja a decenas de abonados sin teléfono fijo 6 días – La Comarca

Alto Aragón en Común llama a una confluencia social para salvar el aragonés, ante la difícil situación de esta lengua, y tras los recientes problemas que ha tenido el proceso de acuerdos para su no…

Source: Abrir el aragonés a la sociedad

Abrir el aragonés a la sociedad, para salvar una de las lenguas más amenazadas de Europa
El pasado mes de junio se publicaba en el Boletín Oficial de Aragón la propuesta gráfica de consenso para la lengua aragonesa. Con ello se mostraban los resultados de un proceso que, a instancias de la Dirección General de Política Lingüística, trataba de encontrar una solución a los desacuerdos existentes en cuanto a la grafía del aragonés. Un proceso en el que, quienes nos preocupamos por la salud de nuestra lengua, habíamos depositado muchas expectativas.
La ortografía resultante, pese a haber recabado ciertos apoyos, no lo tiene de varias de las asociaciones que estaban llamadas a concurrir. De esta manera, el proceso finaliza sin haber alcanzado un acuerdo que gozase del favor de todos, por lo que esta nueva ortografía, probablemente convivirá con las ya precedentes.
Desde Alto Aragón en Común valoramos el aragonés como uno de los elementos más destacados del patrimonio del Alto Aragón, sin embargo, queremos recordar que la situación de la lengua aragonesa en su dominio lingüístico es sumamente precaria. Puesto que las clases en la educación reglada todavía no abarcan la totalidad del territorio altoaragonés donde pervive el idioma; que solo en unos pocos centros se imparte de manera curricular y que en la mayoría de ellos lo hace de manera optativa y extraescolar; que la presencia del aragonés en la etapa Secundaria es completamente anecdótica; que las clases son de entorno a una hora semanal, totalmente insuficiente para que los alumnos adquieran un nivel de conocimiento óptimo y, por último, que los algo más de 1000 niños y niñas que cursan aragonés no reciben suficientes estímulos para seguir haciéndolo, debido a que, entre otros, no existen títulos oficiales que acrediten el nivel de conocimiento de la lengua. Mientras tanto, la ruptura de la transmisión generacional es un hecho prácticamente consumado, al tiempo que las comarcas altoaragonesas siguen despoblándose.
Desde hace casi cuatro décadas, tras la recuperación de la autonomía, los diversos gobiernos de Aragón, exceptuando tímidas excepciones en épocas muy concretas, han desatendido el aragonés. Hoy en día se sigue incumpliendo el Estatuto de Autonomía de Aragón, la Constitución Española y la Carta Europea de Lenguas Minoritarias o Regionales, así como las diversas recomendaciones de la UNESCO dirigidas a la protección de las lenguas más vulnerables.
A pesar de que, desde el punto de vista institucional, en estos últimos años se han tomado medidas muy positivas como el aumento del número de maestros y profesores en las etapas de Primaria y Secundaria, así como la elaboración de sendos currículos, Aragón sigue siendo de lejos, una de las Comunidades Autónomas que menos protección da a sus lenguas propias. Prueba de ello es que la presencia del aragonés y el catalán de Aragón en la administración y en los medios de comunicación públicos es inexistente.
La situación del aragonés es agónica y, queramos o no, el tema gráfico no es el problema más urgente que tiene, pero tampoco podemos eternizarnos en su discusión. Pensamos que es importante saber relativizar debates y conflictos pasados y dar pasos adelante que normalicen el uso del aragonés. Una grafía no es un arma para atacar a quién defiende otras ideas, una grafía es un convencionalismo, y, como tal, parte de un acuerdo.
Es por ello, que debemos apostar decididamente por la unidad y el futuro del aragonés, al mismo tiempo que emplazamos a asociaciones, partidos, instituciones y a la sociedad en general a llegar a consensos que faciliten acuerdos.
En todo caso, creemos que cualquier decisión debe apoyarse sobre la realidad directa de nuestros pueblos. Es por ello, que vemos necesario el concurso de diferentes agentes como, entre otros, maestros, escritores, investigadores o activistas locales. Es decir, aquellas personas que mejor conocen las problemáticas de la lengua y que juegan un papel clave en la creación y revitalización del aragonés desde sus comarcas.
Así es que desde Alto Aragón en Común hacemos un llamamiento a estos sectores para que tomen las riendas y se conviertan en protagonistas destacados en el movimiento de dignificación y recuperación del aragonés. Para ello, proponemos la formación de grupos locales, que se puedan replicar en distintos lugares y que tengan unos criterios y objetivos comunes. Grupos que sepan poner en valor todo aquello que nos une, que sepan integrar a distintas sensibilidades y que activen el aragonés desde el ámbito local. Recordamos, que desde los municipios se pueden redactar ordenanzas que impulsen y fomenten el uso del aragonés. Son la primera etapa dentro del largo camino de normalización del aragonés.  Insistimos en que la solución pasa por establecer un gran acuerdo abierto a toda la sociedad, donde quienes mejor conocen las problemáticas del aragonés puedan marcar las prioridades de la lengua, las actuaciones que deben desarrollarse y sobre todo cómo aplicarlas. Estamos plenamente convencidos de que la revitalización del aragonés será obra de sus hablantes desde sus comarcas.
Alto Aragón en Común. Grupo de Lenguas Propias
Si quieres ponerte en contacto con nosotrxs, escríbenos
Rotulación en aragonés en las calles de Barbaruens, localidad ribagorzana, situada al pie del mazizo de Cotiella

Faió, referent en les recreaccions de la Batalla de l’Ebre

D’entre els grups que diumenge van participar en la recreació de Flix, el més nombrós era el grup de voluntaris de Faió, a la comarca del Baix Aragó. El grup, format per una quarantena de voluntaris, és un dels més importants de l’Estat espanyol. A més de participar en actes commemoratius, gestiona un museu de la Batalla de l’Ebre de més de 1000 metres quadrats.

 

 

Natxo Sorolla

Foto de Dolce Bar, via TripAdvisor

Un bar universitari, entre jóvens universitaris. Lo súmmum de la innovació social. Si alguna nova tendència té punts per a difondre’s al llarg de la societat, segurament que els cracks ja li han posat lo cunyo abans que ningú n’haigue sentit parlar. Anem a fer un cafè. M’encarrego de prendre nota. Vaig al del bar i em trobo recitant les demandes: «dos tallats en lleit de soja, un te verd, un tallat descafeïnat i descremat en sacarina…» i em toque el meu, que encara no l’havia pensat: «…i un tallat. Un tallat-normal». Sí. En aquell moment me veig tant en minoria, que inconscientment dic que el meu tallat ha de ser «normal». No és un «tallat» i au. No. És un «tallat-normal».

L’anècdota és cada dia més hegemònica. Faig de voluntari en un acte esportiu i em munten un pollastre per no tindre en compte que hi podie haver un que no menjave carn de gorrino. Encara que no hagueren avisat de l’espeficitat. Organitzem una cena i s’especifique que no hi ha vegans ni vegetarians i que tots podrem menjar carn, peix i ous. I mil «anècdotes» que són cada vegada més part del sistema. Ser «normal» ja no és normal,

És evident que mengem diferent. I cada vegada ho farem més. Vam escomençar en si l’oli d’oliva no ere bo (ara pareix que sí ho és), que si vigilem la carn de gorrino, que si l’oli de palma, que si el sucre refinat, que si… Evidentment, lo menjar sa no només és una qüestió de salut: s’ha convertit en un distintiu de classe. L’alvocat serie lo superaliment preferit als nostres instagrams. Lo posem com a mostra d’estil de vida, com posem la nostra foto de runners.

I d’una cosa ham de «felicitar» l’activisme gastronòmic (i de classe): ha aconseguit trencar la «normalitat» gastronòmica. Suposo que d’aquí un temps ja no podrem dir que som «normals». Perquè serem ja minoritaris. Haurem de demanar «un tallat en lleit de vaca tancada en granja, en altes quantitats de grassa, en bastant sucre refinat, i sobretot, cafeïna, que és per esta droga que jo prenc cafè». A pesar de la meua «normalitat» a vegades me feu sentir ultraconservador. Ho séntigo 😉

(Publicat a Viles i gents, de La Comarca 17/11/2017)

A Noruega no cal ucrònia, a Aragó sí.

És sabut que entre Aragó i Noruega existeixen forts paral·lelismes històrico-lingüístics. Vaig tractar aquest tema no fa gaires anys en un col·loqui a Graus. Ara hi torno amb més detalls. Allà, com ací, parlen tres llengües. Fins a Kalmar (1397), quan Noruega fou incorporada a Dinamarca, parlaven noruec al sud i sami (lapó) al nord, després s’imposà el danès com a llengua escrita oficial i aviat també parlada, mentre noruec i sami sobrevivien en l’oralitat dialectal. Quan les guerres napoleòniques Noruega s’independitzà de la tutela danesa. Aleshores consideraren que per molt danitzada que fos la llengua oficial, calia canviar-li el nom: se’n diria noruec i se li donaria uns canvis mínims per a fer veure que no era danès. Quedava un problema: als territoris on seguia viva en l’oralitat dialectal la llengua noruega, aquesta s’unificà, i des d’aleshores hi ha dos noruecs que cal diferenciar. Al noruec danitzat se li diu llengua escrita (bokmal) i al noruec unificat neo-noruec (nynorsk), que s’ha anat introduint a l’escola i a l’administració. El sami començà a ensenyar-se tímidament el 1959 amb progressos actualment. La situació noruega és força pareguda a la nostra: fins a Casp (1412) aragonès i català eren oficials. Amb els Trastàmares s’imposà el castellà, i l’aragonès quedà a l’oralitat dialectal. El català continuà en precària oficialitat. Fins que el 1707 tots els aragonesos fórem sotmesos a la llengua i lleis borbòniques de Castella. La victòria austriacista del 1713 a Açuara i l’avenç cap a Madrid de les nostres tropes portà a la pau de Nimega: els Borbons mantenien Castella i Carles d’Àustria era proclamat rei d’Aragó, com tots sabem. Aleshores consideràrem que per molt castellanitzada que fos la llengua oficial calia canviar-li el nom: en diguérem aragonès i li vam fer uns canvis mínims per a fer veure que no era castellà –allò de la “ny” i “ç”, i fora “ch”!. Per la unificació dels dialectes aragonesos calia fer diferenciació: a l’aragonès castellanitzat li diem baix-aragonès, a l’unificat alt-aragonès. El català tornà a ser oficial. Els paral·lelismes amb Noruega són veritablement impressionants. Tant ací com allà la tendència és d’unificar ambdues llengües.

Artur Quintana

 

MAGAZIN 25 de novembre de 2017.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora :“La puntualitat, virtut espanyola” Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Cuina de Nadal. Rubén Martín
12:40- 12:55.- Pàgina escolar del col.legi públic “Virgen del Portal” de Maella.
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín i Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Corresponsal a Nonasp. Josep Mª Ráfales “Lo Gravat”
13:25- 13: 40.- Espais naturals. Vicente Roc.
13:40- 14.- Entrevista a … veterinaris vinguts de la República Dominicana a Favara, per a conéixer les tècniques de la cunicultura.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Rubén Martín, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, Josep Mª Ráfales, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Vicente Roc, Marcos Calleja i Elías Satué.

Aquest cop l’editorial de la Fundació Santa Maria, especialitzada en materials educatius, literatura infantil i religió, ha estat l’encarregada de denominar la llengua aragonesa com un ” dialecto histórico, que son variedades dialectales del latín que no han llegado a alcanzar la consideración de lenguas“. Evita de totes maneres possible cridar-la “llengua aragonesa”, i amaga el seu estatus com a llengua de la Cancelleria Reial de la Corona d’Aragó. Segons SM “estos dialectos no progresaron y no evolucionaron hasta lo estatus de lenguas” debido a “circunstancias sociopolíticas y culturales“. L’editorial acaba explicant, en el seu llibre de llengua castellana, que el dialecte Navarro-aragonès és “un resultado de la evolución del latín en las zonas de Navarra y Aragón que conformó unas hablas autóctonas que fueron retrocediendo“.

Esfendemos as Luengas Web: http://esfendemosasluengas.wordpress.com Twitter: @esfende_las Facebook: https://facebook.com/esfendemos.asluengas

 Ràfels, 20 de novembre de 2017 Les fotografies presentades al concurs fotogràfic ‘Comarca del Matarranya’ van ser exposades a la Fira de Medi Ambient de Ràfels on es va celebrar el lliurament de premis. Una fira que es converteix en punt de trobada dels fotògrafs -ja no tan aficionats- que any rere any participen en […]

Origen: Fotògrafs i fotografies del Matarranya se citen a Ràfels – Ràdio Matarranya

Origen: Presentació del llibre: “1893 … i el tren va arribar a Nonasp”

https://www.facebook.com/events/331616600581628/

Origen: El Museo de Valderrobres luce ya el espacio dedicado a Elvira Hidalgo | La Comarca

Origen: Cretas, Cretes, Queretes | Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 11 de novembre del 2017)

Trobar-se a la frontera o parlar idiomes diferents comporta denominacions diverses sobre un mateix topònim. Normalment en són dos, però en lo cas de Queretes en trobem tres: lo castellà Cretas, lo català Cretes i lo català local Queretes. Des de fa uns quants anys lo nom oficial és lo de Cretas – Queretes. Cap problema i tots contens. Queretes té veïnat amb lo poble català d’Arnes i molta relació amb altres pobles de la comarca de la Terra Alta. Relacions familiars, econòmiques, lúdiques i socials de tota mena forjades durant segles i que los seus habitants tenen la intenció de mantenir-les com no pot ser d’altra manera.

L’actual situació política sobre Catalunya ha generat neguit i incertesa, però lo temps passarà i la racionalitat s’imposarà novament. Lo riu Algars que compartim és un riu que los pobles limítrofs mos estimem i gaudim conjuntament d’ell. Crec que avui les separacions difícilment es poden visualitzar per ratlles de delimitació administrativa. Als tríptics turístics de Queretes comptem amb les majestuoses muntanyes dels Ports catalans i de la Via Verda, de la mateixa manera que Arnes, Orta o Gandesa comparteixen i se’n beneficien del Motorland d’Alcanyís, de la bellesa del Matarranya i de la mateixa Ruta del tambor. Tot mos indica que es més fàcil unir que separar. Així felicito i encoratjo al consorci format entre tres comarques limítrofs de tres comunitats diferents, la Terra Alta per Catalunya, los Ports per València i lo Matarranya per l’Aragó. Tres territoris que durant segles han compartit llengua, economia i diferents tipus de relacions socials. Queretes es troba justament al mig d’aquest espai. Fa un temps diem, com un greu inconvenient, que ens trobàvem en la zona més allunyada i equidistant d’estes comunitats. Avui el sentit de llunyania ha canviat, no hi ha distàncies i estes comarques poden sumar conjuntament en l’oferta turística i obtenir molts altres beneficis socioeconòmics. Este és lo camí i no altre.

Juan Luís Camps

Origen: La feria de Aguaviva demuestra su potencial | La Comarca

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: