Skip to content

continue reading…

Source: En record de Carmelo López Esteruelas » Temps de Franja

// Carles Sancho

És recent la mort de Carmelo López després d’una llarga malaltia que, a poc a poc, l’anava limitant. Va nàixer al petit municipi de Jatiel —Bajo Martín, Terol— el 1940, estudià batxillerat a l’Institut d’Alcanyís i ingressà com a treballador de correus a la capital del Baix Aragó el 1958. Set anys més tard es traslladà a l’oficina de Vall-de-roures com administrador de correus on va treballar fins la seua jubilació. El 1982 serà un dels impulsors de l’Asociación Cultural de Valderrobres (ASCUVAL) i de la revista comarcal bilingüe, sobretot en la primera època, Gaceta del Matarraña. Boletín informativo y cultural que estarà activa durant una dècada, entre 1984 a 1993.

Per dinamitzar la lectura de la població, apareixerà com un dels principals promotors de la Biblioteca Municipal de Vall-de-roures. També s’implicarà durant molt de temps en la Junta de Pares i Mares en els seus primers passos de l’Institut ‘Matarraña’. El seu interès en el món de la cultura el portarà a formar part de la Junta Directiva de l’Asociación Cultural Repavalde que es constituirà el 2003, una vegada desapareguda ASCUVAL. Amb el professor Manuel Segurana Roglán publicaran Valderrobres paso a paso (2005) un treball molt complet i ampli sobre la capital del Matarranya. Carmelo tenia una gran afició per recórrer tot el terme del seu poble d’adopció, visitar masos i parlar amb els masovers, fotografiar, preguntar als més vells, entrevistar als personatges més interessants sobre costums i tradicions i anotar en tota classe de detalls tot allò que observava i que li contaven. Totes estes investigacions han donat lloc a un arxiu personal prou estens i important, fruit del seu minuciós treball de recerca durant més de quaranta anys. Publicà gran quantitat d’articles a Gaceta del Matarraña, en solitari i amb col·laboracions, i també a La Comarca, Diario de Teruel, programes de Festes de Vall-de-roures i altres pobles de la comarca. El 20017, ja molt afectat per la seua malaltia, es va organitzar un emotiu homenatge a Vall-de-roures en reconeixement del seu treball en el món de la cultura i una exposició amb una petita mostra del seu gran arxiu personal.

Primer número de la ‘Gaceta del Matarraña’. / Arxiu de Carles Sancho

Source: Avantpassats | Lo Finestró

Publicat al Diario de Teruel

El culte als avantpassats és una constant de les cultures humanes, i pot anar, posem, des d’un nom mig il·legible en un fossar embardissat a la magnificència de les piràmides egípcies. Xina va fer del culte als avantpassats durant segles un succedani de religió al costat d’un budisme molt aigualit i dels elitismes confucians i taoistes. En les nostres cultures peregrinem a les tombes dels grans noms de les arts i de la política a corrua feta: a la tomba de n’Antonio Machado, o a la d’en Pompeu Fabra, ambdues a  la Catalunya Nord –a la primera, com potser recordareu, no fa pas gaire hi va anar el Cap del Govern Espanyol, en Pedro Sánchez; a la segona no, és clar. I s’hi segueix anant, a totes dues, i a la d’en Shakespeare,  en Goethe, en Schiller, … . I ja ens agradaria de poder anar a la d’en Lorca, o i tant!, però era inevitable que passés el que va passar com tots sabeu; molt lamentable, sí, però ben desitjat pels seus assassins, per raons evidents. Més lamentable és que coses així segueixquen passant, i no pas per les evidents i tràgiques circumstàncies lorquianes, sinó per pur tant-se’ns-en-dona burocràtic: va estar a punt de passar a la tomba on era soterrat n’Àngel Guimerà a qui, setanta anys després de la seva mort, quan les seves obres ja no podien produir ingressos, l’Ajuntament de Barcelona li va escriure que o pagava per la tomba o les seues despulles anirien a la fossa comuna. Per un feliç atzar algú va llegir aquest escrit als diaris i ho va denunciar, amb el resultat que l’Ajuntament barceloní va assumir-ne les despeses de la tomba guimeraniana. En el cas d’en Felip Pedrell no ha estat així i l’Ajuntament de Barcelona ha dut les despulles a la fossa comuna del cementiri de Sant Gervasi. En Pedrell havia mort el 1922 i en acostar-se el seu centenari des de Tortosa, d’on en Pedrell n’era fill, van pensar en retornar-n’hi les despulles. Van fer passos, i des de l’Ajuntament de Barcelona els respongueren, amablement això sí, que havien fet tard.

Artur Quintana

Source: Enrique Bayona: «Creo que la Fundación Valderrobres Patrimonial es ejemplar y un referente a nivel nacional»

Source: La Guardia Civil confirma que el incendio de Nonaspe fue provocado por las labores de un vecino en su finca

Source: Más de 280 pensionistas participan en Peñarroya de Tastavins en el VIII encuentro de Fecojupema

Source: El Bajo Aragón-Caspe y Mequinenza solicitan a DGA que declare «zona catastrófica» las 2.000 hectáreas afectadas por el incendio de Nonaspe

Source: ADEA analiza en Valderrobres el futuro del turismo sostenible

Source: El Gobierno declara zona catastrófica por incendios a Aragón y otras cinco comunidades

Source: El IES Matarraña de Valderrobres acoge a 12 alumnos Erasmus Plus procedentes de Alemania

Source: Valderrobres acogerá el IV Congreso Mundial de Turismo Rural Sostenible

Source: La Codoñera inicia la temporada de piscinas con unas instalaciones renovadas

Source: Nonaspe y Mequinenza piden la declaración de zona catastrófica por los daños del incendio

Source: El COE descarta definitivament la candidatura dels Jocs d’Hivern del 2030

El seu president, Alejandro Blanco, ho farà oficial aquest dimarts

Les conselleres Vilagra i Alsina presenten la logistica de la consulta dels Jocs d Hivern, Palau de la Generalitat, Barcelona.

Barcelona / MadridLa candidatura conjunta de Catalunya i Aragó per als Jocs Olímpics d’Hivern del 2030 ha descarrilat de forma definitiva. El Comitè Olímpic Espanyol (COE) té previst fer l’anunci oficial en les pròximes hores, després d’haver-ho comunicat ja oficialment a les autoritats polítiques. Tal com va avançar l’ARA fa un setmana , el projecte estava contra les cordes i no s’acceptaria, almenys ara, una candidatura exclusivament catalana malgrat que des del COE es té clar qui és el responsable d’aquest fracàs: el president de l’Aragó, Javier Lambán, al qual acusen d’haver boicotejat la candidatura per “anticatalanisme” i “interessos electorals”. Tot i això, mantenen l’esperança que la feina feta fins avui serveixi per presentar una altra candidatura per al 2034 que, aquest cop sí, sigui guanyadora. Aquest proper dimarts des de Madrid el president del COE, Alejandro Blanco, donarà els detalls públicament del fracàs de la candidatura en una roda de premsa. El mateix Blanco s’ha desplaçat aquest dilluns a Barcelona on ha explicat la decisió a la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà.

El malestar amb Lambán de tots els agents implicats en la candidatura és monumental, ja que els tècnics designats per l’Aragó van ser els que, a la reunió celebrada el 21 de desembre del 2021, van fer la proposta de repartiment de les proves entre els dos territoris, i va ser precisament Catalunya qui hi va votar en contra. La proposta es va aprovar i la Generalitat va dir que tot i el seu vot negatiu a partir d’aquell moment defensaria la candidatura. Tot i això, després Lambán va canviar d’opinió i es va negar a secundar l’acord i va reclamar canvis per augmentar el pes de l’Aragó en les proves. Des del COE, però, es considera que la decisió del president aragonès era de caràcter polític i que no hauria servit de res fer concessions. “Si li haguéssim donat un descens d’esquí després hauria volgut una altra cosa. Ell mateix ha reconegut que no volia fer una candidatura juntament amb els catalans, aquest és l’únic motiu”, afirmen. “A més, ja tenia proves en les tres valls, que era el que volia en un principi”, conclouen.

Des de l’ens que presideix Alejandro Blanco són optimistes de cara al 2034 perquè consideren que Catalunya ha deixat una molt bona imatge al Comitè Olímpic Internacional (COI) i obren la porta que aquesta candidatura sigui pilotada bàsicament per la Generalitat, amb vies per explorar possibles col·laboracions fins i tot amb Andorra. També destaquen que la decisió sobre aquests jocs encara la prendrà l’equip actual que hi ha al COI, que ja veia amb bons ulls la del 2030. Per al que sí que no veuen marge és per presentar una candidatura només catalana per al 2030, ja que això significa canviar el projecte i assumir que l’altre ha fracassat, i en aquestes condicions és impossible que el COI hi doni el vistiplau.

Postura de Sánchez i Iceta

La candidatura olímpica que s’ha treballat els últims mesos es veia des del COE com un projecte “tècnicament millorable” en relació a altres propostes interessades en acollir els jocs del 2030, però imbatible pel que fa a la regeneració del territori i a la “política esportiva d’acostament” a Catalunya que es vol instaurar des de l’Estat. Els impulsors responsabilitzen el socialista Lambán de la renúncia que està a punt de fer-se oficial, alhora que es mostren comprensius amb la posició de Pedro Sánchez i el ministre d’Esports, Miquel Iceta, que no han intervingut perquè des d’un primer moment van deixar la negociació en mans del COE. Sí que lamenten que ni el territori més afectat, Osca, ni els sectors econòmics de la comunitat i també polítics, en referència al PP aragonès, no hagin tingut prou força per fer rectificar Lambán. La Diputació d’Osca fins i tot va proposar al COE deixar de banda el govern autonòmic en la negociació, cosa que era inviable.

La candidatura amb Aragó pel 2030 ha quedat “descartada” definitivament, segons ha confirmat Vilagrà en un acte sobre esport femení que al que ha compartit amb Blanco a Barcelona. Malgrat el naufragi del projecte compartit, la consellera ha assegurat que la Generalitat presentarà en els “propers dies” una proposta de candidatura en solitari i, segons ella, ha vist “predisposició” del COE en estudiar-la. Vilagrà també ha atribuït el fracàs de la candidatura conjunta al fet que el govern aragonès l’hagi “torpedinat” amb criteris “no esportius” i ha lamentat el silenci del govern espanyol.

ERC i Junts assenyalen el govern espanyol

Constatat el fracàs de la candidatura olímpica, ara arribarà la batalla pel relat de qui carrega les culpes. ERC i Junts han sigut els primers a obrir foc aquest dilluns assenyalant el govern espanyol. La secretària general adjunta dels republicans, Marta Vilalta, ha acusat especialment el ministre Miquel Iceta d’haver cedit al “xantatge” de Lambán per evitar enfrontar-se als barons territorials socialistes, informa Quim Bertomeu. Pel portaveu de Junts, Josep Rius, la retirada de la candidatura s’ha produït per criteris polítics i no esportius: “Espanya ha decidit anul·lar els Jocs abans que fossin exclusivament catalans”.

El naufragi del projecte olímpic també afecta de ple el PSC, que s’havia mostrat partidari dels Jocs. El líder dels socialistes a l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, no ha volgut polemitzar al·legant que la decisió encara no s’ha comunicat oficialment. Així, ha evitat pronunciar-se sobre Lambán i ha destacat la “feina extraordinària” del COE.

Source: El Convento de la Virgen de la Gracia de La Fresneda entra en la lista roja del patrimonio

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.