Skip to content

Source: · CONVOCADO EL PROGRAMA “JESÚS MONCADA” PARA EL SURSO 2019-2020 – Lenguas de Aragón

Source: Castanesa: cuando el fiasco del esquí acelera la despoblación en el Pirineo | Público

Source: Abocador i foc, una tragèdia » Temps de Franja

// Marina d’Algars

Era 14 de setembre de 1994, un incendi originat a l’abocador de Nonasp cremava amb força i les flames van afectar 5.175 hectàrees distribuïdes entre els termes municipals de Nonasp, la Pobla de Massaluca, Vilalba dels Arcs, la Fatarella i Riba-Roja d’Ebre. El bomber miravetà Eusebi Miró, del parc de bombers de Móra d’Ebre, es va desplaçar fins al parc de Flix, d’on va sortir amb els companys auxiliars Pedro Vicente Mendoza —de Montsó—, Jaume Munté —veí de Mont-roig del Camp— i Josep Maria Ruiz, de Tarragona. Prop de les quatre de la tarda, el Pegaso amb el qual combatien el foc quedava atrapat entre les flames i els quatre perdien la vida en la lluita contra el foc. Un altre vehicle, del parc d’Horta de Sant Joan, va aconseguir fugir de les flames a l’últim moment i els seus integrants van haver de ser atesos a l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre. El dia 20 de setembre de 1994, de nit, després d’una setmana interminable va començar a ploure. Aquell mes de setembre de 1994, acabaria plovent 118 litres/m², una pluja que va ajudar a apagar el foc i a començar a regenerar l’extensa zona cremada.

A la revista titulada FOC!, editada el gener de 1995 per les revistes locals La Cabana de la Fatarella i Lo Portal de Nonasp amb la col·laboració dels ajuntaments de Nonasp, la Pobla de Massaluca, Vilalba dels Arcs i la Fatarella hi ha una extensa informació sobre l’incendi, amb fotos incloses, entrevistes amb els alcaldes de les localitats afectades, amb caçadors de la Fatarella, que van tenir un paper molt important en les tasques d’extinció, i amb els voluntaris i l’ADF de Gandesa, a més d’altres informacions molt interessants. La revista va merèixer un premi del diari Avui, a la millor revista de premsa local.

L’Ajuntament de Nonasp va recordar aquella tragèdia amb la presència, paraules i entrega de rams de flors al lloc on es va instal·lar un monument en record de les víctimes. També hi fa menció al seu Facebook. Tanmateix, Carmina Borrell, vídua de Miró, familiars, amics i d’altres persones, van organitzar el dissabte 14 de setembre d’enguany un homenatge a les víctimes d’aquell foc a Miravet, a Móra d’Ebre i a Flix amb col·laboració de bombers, banda de música de Benissanet, Ajuntament de Flix, actuació de l’Escola de Música de Flix, gralla per part de Ferran Roca.

A Nonasp i a molts pobles encara hi ha abocadors no controlats!

 



Monument als bobers morts. / Altafara Digital

Podeu descarregar-vos la revista FOC! clicant aquí o sobre la imatge de la coberta (gentilesa d’Altafara Digital)

Source: Recital i glosa amb els poemes de Desideri Lombarte » Temps de Franja

// Redacció

Òmnium Cultural de les Terres de l’Ebre ha organitzat per a este dissabte 21 de setembre un “Recital i glosa amb els poemes de Desideri Lombarte”. La convocatòria amb els interessants s’ha fet per a les dotze del migdia a la Plaça de l’Ajuntament de Pena-roja i, en acabat, hi haurà un dinar al Santuari de la Mare de Déu de la Font. La trobada es fa com a homenatge a Desideri Lombarte per a commemorar els trenta anys del seu traspàs, a la vila on va nàixer l’activista i escriptor franjolí, que recordem que va morir el 3 d’octubre del 1989. Òmnium Cultural de les Terres de l’Ebre sempre ha recolzat les iniciatives franjolines i matarranyenques a favor de la nostra llengua que també és la seua. Recordem que esta mateixa entitat va atorgar el seu premi ‘Lo Grifonet’ el 2015, a la veïna vila d’Arnes, a l’amic Artur Quintana per la seua trajectòria cultural i la seua tasca intel·lectual a favor de la vida cultural, social i científica de les Terres de l’Ebre.

Desideri Lombarte –Pena-roja 1937-Barcelona 1989- és l’escriptor contemporani més important de la literatura catalana al Matarranya. Poeta, amb una obra molt destacada, autor dramàtic, novel·lista, historiador, antropòleg, articulista, dibuixant… Dinamitzador cultural a través de l’Associació Cultural del Matarranya i del Segon Congrés de Llengua Catalana -1986-. Se li han publicat una quinzena de volums i molts articles i col·laboracions en la premsa escrita. Molts cantants i grups han recreat musicalment els seus poemes més populars.

Les inscripcions per a participar en el dinar-homenatge s’ha de comunicar a l’entitat a través del correu electrònic terresdesebre@omnium.cat o al telèfon 618 00 69 85

 

Source: Menysteniment i catalanofòbia | Lo Finestró

(Publicat al Diario de Teruel)

“M’importa un rave el que pensin a Catalunya”, frase pronunciada pel president d’Aragó, Javier Lambán, fa uns quants dies en una entrevista a la cadena SER. La frase, presa fora de context, ens apropa força al tarannà personal i a la concepció catalanofòbica de la política que té el president d’Aragó. Quan diu Catalunya hem de suposar que es refereix a tots els catalans o a la majoria d’ells, oi? Què guanya Aragó amb aquest menysteniment envers la comunitat veïna per part del Sr. Lambán? On és el rendiment? Tot i que, si la frase la col·loquem dins del context en que es va dir, o per què es va dir,  s’agreuja el menysteniment i la catalanofòbia del Sr. Lambán. El president aragonès va voler dir  que no li preocupava el més mínim –la seves paraules textuals ho deixen ben clar– el que pensessin els catalans envers la seua decisió de forçar la destitució del director general d’Administració Electrònica i Societat de la Informació, un càrrec que depèn de la conselleria de Ciència, Universitat i Societat del Coneixement, en mans de Podem. El figuerenc Bruno Pérez Juncàexpert judicial i informàtic forense havia estat nomenat director general només un parell de dies abans. I per què havia estat destituït el Sr. Perez Juncà? Era un incompetent? No tenia prou currículum? No, el motiu va ser perquè el portaveu de Ciutadans havia fet pública una fotografia on apareixia el Sr. Perez Juncà, amb una estelada feta amb espelmes. El Sr. Lambán ja va felicitar públicament la seua consellera per la decisió de purgar el director general i per “la seua forma de gestionar” el cessament en qüestió. Aquí pau i allà glòria. Ni Podemos, ni cap altre partit polític, ni veu autoritzada d’Aragó han fet la més mínima crítica. Què em diu el lector de l’article 14 de la Constitució: “Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social”. Alguns llegeixen només l’article 2 de la norma constitucional, altres en llegim més i sentim vergonya aliena.

José Miguel Gràcia

https://twitter.com/llegendarium/status/1168423758849294336?s=08

Source: Presentem a Sabadell «Arbàgel, un revolt de l’amor», darrer Premi Guillem Nicolau – Òmnium Cultural


https://vimeo.com/358338783

 

Source: Biodiversitat agrícola, música, art i natura a Torredarques (Matarranya) » Temps de Franja

Source: Bona faena* » Temps de Franja

Source: La llengua magnificada » Temps de Franja

Source: Res és lo que pareix » Temps de Franja

Source: Activitats d’estiu a Sopeira i voltants » Temps de Franja

Source: Publicat el treball guanyador de la V Beca Joan Veny, sobre l’evolució del català a la Franja | Institut Ramon Muntaner

Publicat el treball guanyador de la V Beca Joan Veny, sobre l’evolució del català a la Franja 03/09/2019

El treball guanyador de la V Beca Joan Veny, obra del filòleg Esteve Valls, està publicat dins la col·lecció “Biblioteca Tècnica de Política Lingüística” i ja es pot consultar en el web de Llengua catalana. La publicació digital porta per títol La llengua escapçada. Un estudi sobre l’autonomització dels parlars nord-occidentals a la cruïlla catalanoaragonesa. Valls hi analitza l’impacte de la frontera administrativa en l’evolució del català a banda i banda de la Franja tot demostrant que la pèrdua dels trets lingüístics propis de la Franja es deu més a la pressió de la llengua castellana que no pas de la catalana.

L’autor, Esteve Valls, és doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, cap de la Unitat de Català i professor del Departament de Lingüística Aplicada de la Universitat Internacional de Catalunya, membre del Grup d’Estudi de la Variació i del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià i integrant del projecte Fenòmens d’interfície fonètica-fonologia-morfologia des de la perspectiva de la variació lingüística.

El seu estudi va ser mereixedor de la V Beca Joan Veny, l’any 2016. La Beca Joan Veny està convocada per l’Institut Ramon Muntaner amb el suport de la Direcció General de Política Lingüístic i s’atorga a treballs de recerca que tenen com a objectiu l’estudi sobre bases empíriques de qualsevol aspecte vinculat amb la variació lingüística del català.

Convocada la VII edició
La publicació de la V edició de la beca coincideix amb la convocatòria vigent de la VII Beca Joan Veny. Els investigadors que estudiïn qualsevol aspecte vinculat amb la variació lingüística del català poden presentar els seus projectes fins al 18 d’octubre. Aquest premi porta el nom de Joan Veny i Clar (Campos, Mallorca, 1932), catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i un dels lingüistes i dialectòlegs de més prestigi dels Països Catalans. Veny va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 2015 i la Creu de Sant Jordi (1997).

Per a més informació d’aquesta nova convocatòria: https://www.irmu.org/irmu/call/209.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: