Skip to content

Archive

Category: Situació sociolingüística

Source: La 28a Trobada Cultural del Matarranya a Calaceit » Temps de Franja

La 28 Trobada Cultural del Matarranya va començar, el diumenge 18 de novembre a les 10 del matí al teatre de la Germandat de Calaceit, amb la cordial rebuda per part de l’alcalde de la vila Josep M. Salsench i del president de l’entitat organitzadora, l’Associació Cultural del Matarranya, Joaquim Montclús que va presentar la programació de la jornada.

Seguidament es va formar la primera taula redona “Tenim llengua per a anys?” amb uns escollits participants que asseguraven un debat molt interessant:

Ramon Sistac i Vicén, de Camporrells —la Llitera—, professor i doctor de dialectologia de la Universitat de Lleida, membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i col·laborador de Temps de Franja.

Joan Maluquer i Ferrer, barceloní, llicenciat en filologia clàssica, editor, vicepresident de l’Ateneu de Barcelona i president de la Comissió de Cultura i gerent i secretari de l’equip rector de la Universitat Catalana d’Estiu.

Àlex Susanna i Nadal també barceloní, amb casa a Calaceit, poeta, gestor cultural, editor, traductor, articulista, professor a la URV de Tarragona, ex director de l’Institut Ramon Llull i director de l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural.

Isidor Marí i Mayals, eivissenc, ha estat professor de la Universitat de les Illes Balears, sotsdirector general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, músic i compositor i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.

Pietro Cucalon Miñana, saragossà de Codos, actualment viu a Aiguaviva de Bergantes, mestre a la Ginebrosa, Aiguaviva i Mas de les Mates, Premi Franja 2008, director de Centre Rural Agrupat de Castellot, ex assessor del Departament de Política Lingüística del Govern d’Aragó i col·laborador de Temps de Franja.

Natxo Sorolla Vidal, matarranyenc de Pena-roja, professor de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, doctor en Sociologia per la Universitat de Barcelona, ha estudiat els casos de substitució lingüística a la Franja i col·laborador de Temps de Franja.

 

Taula dedicada a la llengua. D'esquerra a dreta: Joan Maluquer, Ramon Sistac, Isidor Marí,  

Carles Sancho, Àlex Susanna, Pietro Cucalón i Natxo Sorolla. / Carles Terès

Després de la presentació del tema de debat i dels participants, per part del coordinador de la taula Carles Sancho, vicepresident d’Ascuma, Ramon Sistac va iniciar les intervencions per parlar de Pompeu Fabra, com a merescut homenatge en la celebració del centenari de la publicació de la primera gramàtica catalana el 1918. Seguidament es parlà de la situació i el futur de la llengua al Principat, a les Illes, a la Franja i al Matarranya. Tots els participants a la taula van coincidir en la importància de l’actitud i de la valoració dels propis parlants en l’ús de la llengua per assegurar la seua pervivència. També és imprescindible, per assegurar el futur del català en el territori, la consolidació i el desenvolupament del seu ensenyament en els centres educatius. En les intervencions quedà evident la diferent situació de la llengua ens els territoris de parla per raons polítiques, econòmiques o demogràfiques. Després des del públic hi van haver moltes i interessants intervencions sobre els temes tractats en el debat.

Acabada la primera taula hi va haver un descans de 30 minuts per prendre el cafè de mig matí al Raconet de la Plaça i, seguidament, es va formar la segona taula redona “La Franja avui, mite i realitat” amb els següents participants de reconegut prestigi:

Vicent Sanchís i Llàcer, valencià, periodista i escriptor, professor de Ciències de la Informació de la URL amb diversos llibres al seu haver, ha estat director del diari Avui i vicepresident d’Òmnium Cultural. Actualment és director de Televisió de Catalunya. Té uns quants guardons.

Empar Moliner i Ballesteros, de Santa Eulàlia de Ronçana —Vallès Oriental-—, escriptora, actriu i periodista, ha escrit contes i novel·les. Articulista de l’AvuiAra i El País, col·laboradora de Catalunya Migdia (Catalunya Ràdio) i els Matins de TV3. Es caracteritza pel seu sentit de l’humor.

Anna Arqué i Solsona, lleidatana, especialista en Direcció de Màrqueting i formació en el àmbit de l’empresa, directora de projectes internacionals, té un important bagatge sociocultural i polític. Gran activista per la independència de Catalunya (coordinadora de comunicació internacional).

Josep Sánchez Cervelló, de Flix —Ribera d’Ebre—-, historiador, catedràtic de la URV, especialista en temes la República, guerra civil i franquisme, entre d’altres. Fill adoptiu de Tarragona. Té diverses obres publicades d’història contemporània espanyola i portuguesa.

José Miguel Gràcia Zapater, de la Codonyera -—Baix Aragó—, economista de professió, tardanament s’ha dedicat al món de les lletres, poeta, aficionat a les arts plàstiques, articulista i audiòfil. Ha estat president d’ASCUMA i col·laborador de Temps de Franja.

 



Taula dedicada a la visió de la Franja des de diversos territoris. D'esquerra a dreta: Empar moliner, José-Miguel Gràcia, 

M.D. Gimeno, Vicent Sanchis, Anna Arqué i Josep Sánchez Cervelló. /  Maricarmen Díaz

 

Després d’obrir la taula, la coordinadora María Dolores Gimeno, vicepresidenta d’Ascuma, va donar entrada a les intervencions segons ordre de llunyania respecte al territori de la Franja. La pregunta va ser la mateixa a tots el participants: “La Franja avui, mite i realitat, què en penseu?”, tot i que les respostes van obrir un ventalls d’afirmacions i reflexions tan ample com l’experiència i coneixements del participants feia preveure, sobrepassant tots els cinc minuts previstos, amb exposicions ben interessants. El tema és va obrir molt més durant el període de les intervencions i preguntes dels assistents. Van sortir temes com la real despoblació dels territoris de la Franja, les relacions amb el Govern d’Aragó, la manca de comunicacions entre els territoris franjolins i, per contra, les bones relacions amb els territoris catalans més propers, la influència del procés català, la creixent catalanofòbia a les institucions aragoneses i un important grup de població i molts més temes. El diàleg amb els assistents, la majoria persones que viuen al territori i tenen una visió del dia a dia de les realitats diverses a la Franja, i concretament al Matarranya i Baix Aragó, s’hauria pogut allargar hores, però calia anar a dinar.

Així que, una quarantena dels assistents, van seguir les converses ben entaulats a la Fonda Alcalà.

A les 18 hores, també a la Germandat i com a cloenda de la 28a Trobada Cultural del Matarranya, es va poder gaudir del concert poètic-acústic del grup queretà Ya Babé, que ha musicat poemes d’escriptors franjolins, entre ells el pena-rogí Desideri Lombarte a qui li han dedicat recentment el CD ‘Cantant a Desideri’.

 

 

Source: Xerrada sobre l’Aragó oriental a Saragossa/Charla sobre el Aragón oriental en Zaragoza | Mas de Bringuè

El pròxim dia 15 de novembre de 2018, Màrio Sasot donarà una conferència al Col·legi de Graduats, Ingeniers Tècnics i Perits Industrials d’Aragó a Saragossa amb el títol: “El Aragón oriental, ese desconocido”. 

L’acte s’inclou dins de les XXX Jornades Tècniques- Culturals que organitza el deganat d’aquest Col·legi.

La sessió tindrà lloc a les 19,30 hores a la seu d’aquest organisme, Passeig de María Agustín,  4-6, oficina 17

Díptic Xerrada col·legi de Perits

Source: 28a Trobada Cultural del Matarranya » Temps de Franja

 

PROGRAMA:

Al Teatre de la Germandat

10 a 10:15 h
Benvinguda de Josep Maria Salsench Mestre, alcalde de Calaceit, i presentació de la Trobada per Joaquim Monclús, president de l’ASCUMA.

10:15 a 11:30 h
Taula redona amb motiu de l’Any Fabra. Tenim llengua per a anys? Moderador: Carles Sancho Meix (vicepresident 2n d’ASCUMA). IntervenenJordi Ginebra, comissari de l’Any Fabra i professor de la URV; Joan Maluquer, editor i gerent de la UCEIsidor Marí, filòleg i membre de l’IECAlex Susanna, poeta i director de l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural; Ramon Sistac, professor de la UdL i secretari de la Secció Filològica de l’IEC; i Natxo Sorolla, professor de la URV i doctor en Sociologia.

Pausa/cafè

12:15 a 13:45 h
Taula redona: La Franja avui, entre el mite i la realitat. Moderadora: María Dolores Gimeno Puyol (vicepresidenta 1a d’ASCUMA). Intervenen: Anna Arqué, periodista i delegada de relacions internacionals de la UCEPietro Cucalónmestre i ex tècnic del Departament de Cultura del Govern d’Aragó;Empar Moliner, periodistaJosep Sànchez Cervelló, degà de la Facultat de Lletres de la URV; Josep Antoni Chauvell, president del Consell Comarcal de la Llitera; Vicent Sanchís, director de TV3.

14 h
Dinar de germanor a la Fonda Alcalá.
(Els interessats han de trucar al 978 85 10 28 abans del 12 de novembre.)

Al Teatre de la Germandat

18 h
Actuació del grup de pop rock Yababé en el seu format poètic-acústic.

 

 

Source: Voleu estar informats sobre la Franja? Estem d’aniversari | Xarxes socials i llengües

Screenshot_20181106_140108És final d’any, i a la Franja estem d’aniversari: 14 anys de lafranja.net i la llista ICF!

TFG complet: Substitució i Manteniment Lingüístics: el cas benasquès

Alumna: Lídia Peres Muñoz

7. Conclusions

Hem vist que tenim representacions tant positives com negatives del benasquès. Ara per ara és difícil afirmar si hi ha manteniment o substitució lingüística a la Vall de Benasc, però amb les dades que tenim sembla ser que ja fa anys que s’està produint un canvi. Aquest canvi va començar amb la generació dels pares, quan la majoria van decidir deixar de transmetre la llengua autòctona perquè no la veien d’utilitat pels seus fills. Com deia Babia, quan una família és mixta ja no transmeten el benasquès com a llengua materna, els pares transmeten el castellà als fills. També deia (potser en broma) que com a mesura per salvar el benasquès seria bo que guanyés un Òscar a la millor pel·lícula en llengua no anglesa. No ha estat així, però sí que ha participat en la pel·lícula Palmeras en la nieve, i els habitants de Benasc n’estan ben orgullosos. Babia s’equivocava quan deia que si el benasquès no té una ortografia unificada, ni lèxic, ni gramàtica fixats, no es podria implantar a les escoles. Hem comprovat que ja s’ha implantat a l’escola, l’única cosa que falta és que es facin més hores d’aquesta assignatura a tots els cursos. Molts estrangers han volgut aprendre’l, però per més que insisteixin no hi ha manera que els autòctons vulguin ensenyar el seu idioma; a la que veuen que algú parla patuès però no massa bé, automàticament canvien al castellà enlloc d’ajudar-lo a parlar millor. El Govern d’Aragó hauria de cuidar més la cultura i reconèixer el benasquès com a llengua oficial. El cas aranès va anar així i ha funcionat. Actualment trobem que molta part de la població ja ha passat a adoptar el castellà com a llengua primera perquè és la llengua de l’administració i la més parlada, i ara que els lingüistes han donat compte del cas benasquès i estan treballant en el manteniment de la llengua, el poble no li veu el sentit. El poble és conscient del problema de la desaparició de la seva llengua i no voldria que passés, però sembla que ja fa temps que ha assimilat el que potser ja no té retorn. També tenim el problema de la falta de feina a Benasc. Si tots els joves (o gairebé tots) acaben marxant a les ciutats que els poden oferir més possibilitats laborals, encara quedarà menys gent al poble que adopti la llengua autòctona dels pares, la faci servir i quan aquests joves tinguin fills en un futur també els hi transmetin.

Per explicar el manteniment de la llengua, trobem que encara hi ha famílies que transmeten el benasquès als seus fills, que de tant en tant es publica en patuès i que l’han començat a implantar a l’escola. Pensen que la llengua autòctona forma part de la seva cultura i que s’ha de mantenir com sigui perquè forma part dels seus símbols d’identitat. De moment ja és un pas que algunes famílies el vulguin mantenir, que els joves i estrangers estiguin disposats a aprendre’l i que s’hagi implantat a l’escola. També és molt bo que s’estigui negociant de fer més hores de patuès a l’escola i que els estudiosos estiguin creant una gramàtica del benasquès. El que haurem veure és si es pot revertir l’efecte ara que l’han implantat a l’escola i les noves generacions tenen oportunitat d’aprendre’l i a més els agrada la llengua, però falta augmentar més el seu ús, tant a l’escola com en tots els altres àmbits, sobretot en el familiar perquè és el més important; hem de remarcar que si es deixa de transmetre de pares a fills és quan desapareixerà del tot. Les nostres hipòtesis, doncs, eren correctes tant pel que fa al manteniment com pel que fa a la substitució de la llengua excepte una, la de l’augment del seu ús gràcies a la implantació de l’escola i els esforços de les elits. No és que sigui incorrecta, però és aviat per afirmar-ho. La podrem corroborar o desmentir d’aquí uns anys, quan els nens que ara estan aprenent patuès a l’escola hagin crescut i tinguin fills. Veurem llavors quina és la llengua que transmeten als seus descendents. Potser el benasquès encara es manté viu perquè la vall on es parla està protegida per altes muntanyes que fan difícil l’accés a la resta del territori espanyol i també a França, tot i que a França era més fàcil l’accés i sí que hi arribaven per comercialitzar (el patuès s’assembla molt al patois, d’aquí que s’entenguessin per comercialitzar). En definitiva, la seva situació geogràfica ajuda a que es mantingui perquè se situa a la part més oriental del Pirineu aragonès.

TFG complet: Substitució i Manteniment Lingüístics: el cas benasquès

JACA.- El director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín, ha presentado este jueves en Jaca el libro Lenguas minoritarias de Europa y estandarización, que editó la cátedra Jo

Source: “La escuela es fundamental para mantener y dignificar el aragonés”

convocatòria  de les “Ayudas de investigación 2018” del “Instituto de Estudios Altoaragoneses”, on està inclosa la convocatòria de les XXIX Beques Amanda Llebot de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca: convocatoria_2018
Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA

Source: Seminari sobre polítiques lingüístiques a Aragó, a la Universitat Rovira i Virgili – María Dolores Gimeno Pujol – RLD blog

Amb l’objectiu de passar revista a la situació de les dues llengües minoritàries a Aragó, l’aragonès i el català, la Universitat Rovira i Virgili (URV) va organitzar el passat 4 de maig un seminari entorn de José Ignacio López Susín, director general de Política Lingüística d’Aragó des de 2015. Membre de la CHA (Chunta Aragonesista), partit que ocupa la Consejería de Vertebración del Territorio, Movilidad y Vivienda, dins del govern socialista de Javier Lambán, la seua presència pretenia informar de la intensa activitat legislativa i institucionalitzadora desenvolupada durant l’actual legislatura, successora de l’encapçalada per Luisa Fernanda Rudi: coneguda és la seua Ley de Lenguas de 2013, la qual, derogant la de Marcelino Iglesias (2009), denominà les llengües comunitàries amb perífrasis, de seguida convertides en los acrònims LAPAO i LAPAPYP. També es pretenia debatre sobre els reptes encara pendents de la mà de tres experts, professors a la URV vinculats amb la Franja aragonesa. Així, llengua, política i ciència se van donar la mà, amb la coordinació de Joan Josep Pujadas, catedràtic del Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social i expert en l’etnolingüística de l’Alt Aragó, qui va elogiar del conferenciant l’excepcional circumstància de reunir preparació, militància i adequació al càrrec.

En una ponència titulada “Multilingüismo y políticas lingüísticas en Aragón” López Susín va dibuixar als assistents la realitat lingüística de la comunitat aragonesa, condicionada per la història derivada de l’entronització d’una dinastia castellana després del Compromís de Casp, determinant en la regressió de l’aragonès, i per la manca d’interiorització del seu trilingüisme i el trencament actual de la transmissió familiar de les dues llengües minoritàries. Amb xifres exactes dels parlants, que dins del total de població suposen un 2% de l’aragonès i un 4% del català —unes 56.000 persones—, va presentar el cens lingüístic de cada comarca, també les del domini lingüístic castellà, amb curiositats com 12.291 catalanoparlants censats a Saragossa i 50 a Ejea de los Caballeros (comarca de les Cinco Villas). Així mateix, l’ocasió va servir per presentar la web Lenguas de Aragón, de recent creació —pròximament s’editarà en les tres llengües aragoneses—, que conté una variada informació de tipus històric, normatiu i, sobretot, cultural i didàctic; pel que fa al català va mostrar el recurs Espais literaris de Jesús Moncada (www.jesusmoncada.cat, a l’apartat “Biografías de autores/as y estudiosos/as del aragonés y el catalán en Aragón”) i els materials didàctics de Rebost.

Expert en dret lingüístic, partint de la Constitució de 1978, López Susín va incidir en l’esperança que va suposar l’Estatut d’autonomia i, alhora, la problemàtica del concepte “zonas de uso predominante de las lenguas y modalidades propias de Aragón” del seu article 7, tan indeterminat, fins arribar a les dues lleis de llengües mencionades i a la legislatura actual, en què es va crear la Direcció General que encapçala. En este punt va detallar les accions empreses malgrat un modest pressupost —que ha passat de 15.000 a 200.000€— i a partir del que es podia fer desenvolupant la Ley de Lenguas vigent: un procediment més ràpid que l’elaboració d’una nova llei, va destacar. Així s’ha aconseguit la modificació de la Ley del Patrimonio Cultural, s’ha creat la comissió assessora de Toponímia, i s’han aprovat los currículums de cada nivell educatiu i les bases reguladores de subvencions i premis literaris. És un resultat ben considerable, que es completarà pròximament amb la declaració de les zones d’utilització històrica predominant i la creació de l’Academia Aragonesa de la Lengua, de la qual s’acaben d’aprovar els estatuts. A les conclusions, a part dels avanços aconseguits, evidents si es considera la desolada situació anterior, va mencionar com a tasques pendents abordar la presència trilingüe als mitjans de comunicació públics i a l’Administració.  

A continuació, les intervencions dels tres professors de diferents departaments de la URV van complementar diversos aspectes del fet sociolingüístic. Miquel Àngel Pradilla, del Departament de Filologia Catalana —i membre de l’Institut d’Estudis Catalans— va subratllar l’obligació de l’elit que governa de millorar la matriu valorativa de la llengua més enllà de les polítiques lingüístiques, i, en este sentit, va al·ludir al concepte de “comunitat lingüística” per damunt de la “identització” política del català, una font de conflictes. També va al·ludir al perill d’atomització si es creen acadèmies de la llengua per separat.

Al seu torn, María Dolores Gimeno, professora del Departament de Filologies Romàniques i vicepresidenta de l’Associació Cultural del Matarranya (Ascuma), va parlar de l’associacionisme lingüístic a la Franja, des dels seus orígens als anys 80 —quan van aparèixer els consells locals de la Franja a la Llitera, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca i la mateixa Ascuma— a la recent “Clarió: Associació de Pares del Matarranya en Defensa del Català” (2013), un panorama que ha evolucionat des de la nova democràcia, sensible a les llengües minoritàries, a l’aparició darrerament d’associacions “negacionistes” —de la denominació “català” i de la seua unitat— per qüestions polítiques. Desprès de referir la important tasca realitzada en la dignificació i l’ús del català franjolí en diferents sentits (publicacions, escola, reivindicació política…), va destacar la crisi de l’associacionisme clàssic. Considerat als seus inicis un difusor de la cultura per a tots, ara es veu elitista, massa vinculat al model dels centres d’estudis, mentre pateix dificultats en la seua tasca per la crisi econòmica, per la dispersió dels seus socis i per la manca de relleu generacional. No obstant això, intenta la difusió en xarxes socials i publicacions electròniques, com la revista Temps de Franja, la qual, per necessitat feta virtut, s’edita actualment en part en web (www.tempsdefranja.org).

La darrera intervenció va ser la de Natxo Sorolla, sociòleg i professor del Departament de Gestió i Empresa, que va oferir dades dels processos de substitució lingüística que s’observen tant a l’àmbit de l’aragonès com del català, comparant els casos de la comarca del Baix Cinca i la Llitera i el d’Echo. La situació preocupant derivada del trencament de la transmissió familiar que s’observa històricament en l’aragonès situa la llengua en posició d’amenaça. Pel que fa al català a la Franja no es veu este trencament, encara. Però les últimes dades apunten que el castellà està penetrant com a llengua d’interacció entre xiquets catalanoparlants familiars, circumstància que podria ser l’avantsala d’un procés de substitució imminent, i per evitar-ho, cal posar en acció polítiques lingüístiques més efectives.

En definitiva, esta interessant jornada, interdepartamental i interautonòmica, va servir per conèixer les polítiques de protecció dels parlants minoritaris de la comunitat aragonesa, generadores d’un marc educatiu, cultural i administratiu que puga perviure inclús si canvia l’escenari polític. Una tasca desenvolupada amb encert, sobretot quan la situació derivada del procés i conflictes com los béns de la Franja han exacerbat a Aragó una opinió pública adversa a la consideració de la riquesa secular que suposa el català propi, a part de l’aragonès, en situació tan precària. Al mateix temps, los diferents punts de vista exposats van confirmar la necessitat de continuar reflexionant per tal de buscar l’enteniment entre Aragó i Catalunya en la preservació del patrimoni lingüístic i cultural comú.

 

María Dolores Gimeno Puyol
Filologies Romàniques de la Universitat Rovira i Virgili

Nova convocatòria de dos premis a la investigació en temes socioeconòmics convocats per part del Consell Econòmic i Social d’Aragó.

Premi a treballs d’investigació conclosos o tesis doctorals.

Objecte:

Distingir aquells treballs d’investigació, incloses les tesis doctorals, que, tractant sobre matèries de transcendència econòmica, social o laboral, tinguin especial interès per Aragó. 

Beneficiaris:

Podran participar els autors (persones físiques, jurídiques o grups de recerca) de treballs d’investigació conclosos o tesis doctorals defensades i qualificades amb Excel·lent cum laude, per unanimitat, entre l’1 d’octubre de 2017 i el 15 de setembre de 2018.

Els treballs d’investigació o les tesis doctorals hauran de:

-ser originals i inèdits;

-no haver estat premiats abans del termini per a la presentació de candidatures;

-estar redactats en castellà;

-tractar sobre matèries de transcendència econòmica, social i laboral per a la Comunitat Autònoma d’Aragó.

Documentació:

  • Sol·licitud de participació.
  • Treball d’investigació o tesis doctoral (en format electrònic)
  • Síntesi descriptiva del treball d’investigació o tesis doctoral (màxim 20 pàgines, en format electrònic)
  • Documentació acreditativa de la personalitat (només si no s’autoritza el Consell per a la seva consulta). Veure l’apartat sisè de la convocatòria.
  • L’autor o autors del treball de recerca o tesi doctoral seleccionats per ser premiats per part de la comissió de valoració haurà de presentar, a més, la documentació prevista en l’apartat Sexto.2 de la convocatòria.

Les sol·licituds es poden presentar a través del Registre Telemàtic de la Comunitat Autònoma d’Aragó (http://www.aragon.es/OficinaVirtualTràmits), a la seu del CESA (C / Costa, 18, 1a planta), o per qualsevol dels mitjans previstos a la llei 39/2015. (Veure detall en apartat setè de la convocatòria: Resolució de 15 de juny de 2018).

Termini per presentar les sol·licituds: 28 de setembre de 2018

El resultat de la convocatòria es donarà a conèixer a 3 mesos del termini de presentació de les sol·licituds.

Dotació económica: 3000€

Bases de la convocatòria i Formulari de Sol·licitud

Més informació d’interès: AQUÍ

 

Premi d’investigació “Ángela López Jiménez”

Objecte:

Reconèixer i facilitar la realització d’un projecte d’investigació sobre matèries de transcendència econòmica, social o laboral que tingui especial interès per a Aragó.

Beneficiaris:

-Persones físiques

-Persones jurídiques

– Grups d’investigació compostos per persones físiques o jurídiques, sota la direcció d’un investigador principal o coordinador del projecte i responsable del mateix a tots els efectes.

Els treballs d’investigació o les tesis doctorals hauran de:

-ser originals i inèdits;

-no haver estat premiats abans del termini per a la presentació de candidatures;

-estar redactats en castellà;

– no estar finançat totalment o parcialment per una altra entitat pública o privada.

Estan exclosos els treballs d’investigació cientificotècnics vinculats a un projecte empresarial i les investigacions generadores de patent industrial, o susceptibles d’explotació mercantil directa.

Documentació:

Les sol·licituds es poden presentar a través del Registre Telemàtic de la Comunitat Autònoma d’Aragó (http://www.aragon.es/OficinaVirtualTràmits), a la seu del CESA (C / Costa, 18, 1a planta), o per qualsevol dels mitjans previstos a la llei 39/2015. (Veure detall en apartat setè de la convocatòria: Resolució de 15 de juny de 2018).

Termini per presentar les sol·licituds: 28 de setembre de 2018

El resultat de la convocatòria es donarà a conèixer a 3 mesos del termini de presentació de les sol·licituds.

Dotació económica: 10.000€

Bases de la convocatòria i Formulari de Sol·licitud

Més informació d’interès: AQUÍ

Límites lingüísticos difusos en La Franja: LAPAO y LAPAPYP

Autora: Laura Sánchez García. Trabajo Fin de Grad. Grado de Filología Hispánica (Curso 2013-­‐14). Tutor: Francisco M. Carriscondo Esquivel

4. Conclusión
Los conceptos de dialecto, de variedades lingüísticas y de lengua han intentado ser definidos de una manera rotunda, pero nunca se ha llegado a un consenso entre los lingüistas expertos en la materia. Así, aprovechando esta difusa delimitación de los términos, los partidos políticos se han encargado de tratar el asunto como un arma política. Hablan así de lengua oficial y cooficial, de lengua viva o lengua muerta, sin sostenerse en la mayoría de las ocasiones sobre un cimiento firme. Cambian, como en el caso de la «Ley de Lenguas» de Aragón, el nombre de las lenguas y modalidades de la zona, que actualmente se denominan LAPAO y LAPAPYP , aunque la persona de a pie siga llamándolas como siempre ha hecho: catalán y aragonés. Así, teniendo en cuenta el carácter de herramienta comunicativa de una lengua, podemos decir que los catalano- aragoneses, en este caso, continúan comunicándose, porque el hecho de que cambien las denominaciones no significa que dejen de entenderse, que hablen otra lengua diferente. Además, es de gran interés la existencia de partidos políticos a favor de las nuevas denominaciones (LAPAO y LAPAPYP), como PP-PAR, y partidos en contra, como PSOE, IU,
CHA, CIU, ERC, PSC, ICV-EUIA y CUP. Esto se transmite en los medios y es por ello que percibimos el posicionamiento, en ocasiones inferido, por parte de algunos de los diarios estudiados, como ocurre con los aragoneses, pues, por el contrario, en el caso de los periódicos catalanes, queda rechazada de una manera mucho más clara la nueva «Ley». Continuar llegint… Límites lingüísticos difusos en La Franja: LAPAO y LAPAPYP

Source: Vídeos sobre l’efecte xarxa, la transmissió del català i l’aragonès, i l’estudi dels usos | Xarxes socials i llengües

La setmana passada van tenir lloc les IV Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana” (2018). És fantàstic que els sociolingüistes es trobon cada dos anys i s’explicon los seus projectes en píndoles molt curtes. Però també els moments de cafè on un s’interessa per la recerca de l’altre, un tercer demana un article per a una revista, altres posen les bases per a futurs projectes, o fins i tot els grups d’investigadors aprofiten per a fer reunions menudes de treball. El que actualment es coneix com networking ;)

Us deixo aquí els enllaços als moments dels vídeos on vaig intervenir:

  • «L’efecte xarxa en les llengües minoritzades», on explico com estic desenvolupant la tècnica de l’ERGM en anàlisi de xarxes sociolingüístiques per a analitzar quins factors personals i/o relacionals estan implicats en la tria d’una llengua per a interactuar amb una altra persona. La presentació veu tant de les recerques que faig a partir de la tesi com del projecte que hem desenvolupat amb Anchel Reyes sobre l’aragonès a Echo ( (visiteu el seu bloc Sociolochia, perquè és una joia per a la sociolingüística i la sociologia rural)). Si esteu interessats en l’anàlisi de xarxes en sociolingüística teniu una conferència molt més àmplia aquí.

  • A «L’estudi de la transmissió familiar de la llengua al Cens i l’Enquesta d’Usos Lingüístics a la Franja 2014» recopilava successius estudis que hem fet amb el Seminari Aragonès de Sociolingüística i que en síntesi el que ens mostren és que, si bé les enquestes d’usos lingüístics a la Franja no mostren en termes generals que la transmissió intergeneracional del català estiga patint un trencament, la innovació que hem fet en l’anàlisi del Cens 2011 a Aragó ens ha permès observar que territorialment la transmissió s’està trencant tant a l’extrem nord (Ribagorça) com a l’extrem sud (Mesquí), i molt possiblement, hi ha fluxos contraposats a la Llitera.

  • A «L’ús del català als diferents territoris de llengua catalana. Evolució en la dècada 2003/13» explicava el projecte que desenvoluparem amb altres investigadors, on aplicarem una anàlisi per sintetitzar els usos lingüístics a tots els territoris de llengua catalana. Aquesta tècnica, com ja hem explicat de forma sintètica aquí, ens ha fet possible a Xavier Vila i a mi mostrar que l’ús del català ha decrescut a Catalunya, però concentrat entre els anys 2003 i 2008, i especialment a l’àrea metropolitana de Barcelona i entre generacions grans de castellanoparlants inicials que possiblement ixen del mercat laboral.

Podeu veure la resta de vídeos en els enllaços que venen a continuació. Per temàtica en l’aplicació de l’anàlisi de xarxes en dades massives us recomano els dos estudis que presentava Jordi Morales. En la temàtica de la Franja us recomano la presentació d’Esteve Valls, perquè detecta certs paral·lelismes entre la castellanització del català a la Franja i les zones més sensibles de substitució. I  també us recomano la presentació d’Avel·lí Flors, especialment perquè en el seu estudi sobre els comportaments sociolingüístics dels jóvens de Castelló aplica el concepte de rol sociolingüístic en un pla més qualitatiu, i m’ha ajudat molt també a repensar el concepte (més vídeos):

Més informació: La normalización social de las lenguas minoritarias. Experiencias y procedimientos para la salvaguarda de un patrimonio inmaterial | Cursos de verano

Jaca. Fecha evento:  12/07/2018 al 13/07/2018.Director/Directores: Javier Giralt Latorre, Profesor Titular de la Universidad de Zaragoza, y Francho Nagore Laín, Profesor Titular de la Universidad de Zaragoza. Programa:

Jueves, 12 de Julio
10:00 h.        La normalización externa del gallego (1)
12:00 h.        La normalización externa del asturiano (2)
16:00 h.        La normalización externa del euskera (3)
18:00 h.        La normalización externa del catalán (4)

Viernes, 13 de Julio
10:00 h.        La normalización externa del occitano (5)
12:00 h.        La normalización externa del catalán en Aragón (6)
16:00 h.        La normalización externa del aragonés: enseñanza (7)
17:00 h.        La normalización externa del aragonés: literatura (8)

Ponentes:

1.            Xosé Henrique Monteagudo Romero (Universidad de Santiago de Compostela)
2.            Roberto González-Quevedo González (Universidad de Oviedo)
3.            Patxi Baztarrika Galparsoro (Ayuntamiento de Andoain (Guipúzcoa) )
4.            Miguel Ángel Pradilla Cardona (Universitat Rovira i Virgili)
5.            Carmen Alén Garabato (Paul-Valéry)
6.            Mario Sasot Escuer (IES Andalán de Zaragoza)
7.            Iris Orosia Campos Bandrés (Universidad de Zaragoza)
8.            José Ángel Sánchez Ibáñez (Universidad de Zaragoza) continue reading…

Source: Cap. 93 – Aragonés – 06/05/2018 11:30 – En ruta con la Ciencia – En ruta con la Ciencia

Resumen del vídeoLa lengua en Aragón tiene características particulares que no comparte con el resto de la península ibérica. Desde palabras propias como chipiar o escobar, hasta un idioma propio, el aragonés, que aún se sigue hablando en zonas de Huesca/Aragón y que investigadores aragoneses quieren retratar y conservar. ‘En ruta con la ciencia’ se adentrará en las palabras que usan los aragoneses.

CARTELL CONFERENCIA 4 de maig 2018

Diptic Seminari politiques linguistiques a Arago

SEMINARI SOBRE POLÍTIQUES LINGÜÍSTIQUES A ARAGÓ: “Multilingüismo y políticas lingüísticas en Aragón” a càrrec de José Ignacio López Susín, Director General de Política Lingüística del Gobierno de Aragón.
Dia i hora: Divendres, dia 4 de maig a les 12.00 h
Lloc: Sala de Graus del Campus Catalunya
Organitzen: Departament de Filologia Catalana, Departament de Filologies Romàniques, Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social amb la col·laboració de la Facultat de Lletres. [+] info i contacte: joanjosep.pujadas(arrova)urv(punt)cat

Objectius
La presència a la URV del Director General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, José Ignacio López Susín, és una oportunitat única per a passar revista de la situació de les dues llengües minoritàries de l’Aragó: l’aragonès i el català. L’objectiu principal de la sessió és tenir coneixement de la intensa activitat legislativa i institucionalitzadora duta a terme en la darrera legislatura i avaluar els nombrosos reptes pendents en el camí cap a la dignificació i la consolidació de les llengües minoritàries d’Aragó. La ponència del Sr. López Susín anirà acompanyada de breus intervencions de tres experts en el tema, membres de la URV.

Ponent
José Ignacio López Susín (Saragossa, 1956) és especialista en legislació sobre normalització lingüística. Pertany a les associacions culturals Rolde de Estudios Aragoneses, al Consello d’a Fabla Aragonesa i a la Fundación Gaspar Torrente, entitats que treballen per la promoció i la divulgació de la llengua i la cultura aragoneses. També és autor de llibres i d’articles en revistes especialitzades centrats en el dret aragonès, els drets lingüístics o la lexicografia aragonesa. Des de juliol de 2015 és director general de Política Lingüística del Govern d’Aragó.

Comentaristes
Dr. Miquel Àngel Pradilla. Professor Titular. Departament de Filologia Catalana (URV).
Dra. Maria Dolores Gimeno. Professora Agregada Interina. Departament de Filologies Romàniques (URV).
Dr. Natxo Sorolla. Professor Associat. Departament de Gestió i Empresa. Àrea de Sociologia (URV).
Presentador de l’acte Dr. Joan J. Pujadas. Catedràtic. Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social (URV).

Source: “Adiu” llengües pirinenques? » Temps de Franja

// Roberto Albiac

Durant un curs de la meua etapa estudiantil, despertava cada matí en la panoràmica del 8è pis de la Residència d’Estudiants de la Université de Pau et des Pays de l’Adour. Contemplar des del Bearn l’espectacle de com la climatologia anave modelant tots los dies aquella frontera natural va fer que cresquere la meua fascinació per tot lo que representen los Pirineus: paisatges, pobles, llengües… Un dia vaig descobrir per casualitat l’occità ─i em vaig enamorar d’ell─ en un pamflet universitari del Med’Òc (Movement deus Estudiants d’Occitania) repartit quan anava a entregar documentació Erasmus, lo vaig retrobar bussejant pel dial en Ràdio País i sols va reaparèixer puntualment als cartells promocionals del Carnaval Biarnés i de l’escola Calandreta. Per molt que vaig parar l’orella aquells mesos, mai lo vaig poder reconèixer entre les converses de la gent a les aules, comerços o carrers de les poblacions dels “Pirenèus” que vaig freqüentar, ni rastre del 12%[1] de les enquestes d’usos lingüístics. Com vivia prop de l’Atlàntic, vaig provar també sort en la descoberta dels “Pirinioak” d’Iparralde i vaig tindre un resultat paregut: cap euskaldun del 10%[2] de la zona de Baiona. Los pocs elements de basquitat que vaig poder trobar van ser les ikurriñes que els aficionats del Biarritz Olympique lluïen per a animar al seu equip de rugbi o l’Euskal-Kola que t’oferien alguns cambrers.

 



Els Pirineus des de Pau. / Roberto Albiac

 

Acabada aquella etapa, sempre que he tingut l’oportunitat, he retornat a “Aqueras Montanhas”. Un cap d’any, en la colla, vam llogar una casa rural al cor del Sobrarb. Volia posar en pràctica l’aragonès que havia començat a estudiar però va ser impossible, vaig tindre un déjà-vu: si els habitants d’Aquitània en qui vaig coincidir al passat s’expressaven en la mateixa llengua que a L’Île-de-France, tota “la chen d’os Perinés” que vaig localitzar per aquella comarca parlaven en la mateixa llengua que a la Meseta. I eixe 10%[3]? L’única trista mostra d’aragonès va ser alguna pintada d’esprai pro-oficialitat a les parets i el nom d’algun restaurant.

Fa poc he viatjat als Pirineus orientals. Entrant-hi, una emissora del cotxe anunciava: “Rosselló, Cerdanya, Conflent, Vallespir, Capcir i Fenolleda: Ràdio Arrels”. Fora de les ones radiofòniques, l’únic català a l’ambient venie de turistes del Principat i no dels natius. D’entre la ruta, sols una localitat en noms de carrers en la llengua pròpia; les altres, algun cartell informatiu i poc més. Tornant, a l’últim poble abans de passar la frontera, vaig entrar a un bar/penya de l’USAP (Union sportive arlequins Perpignan-Roussillon) folrat de quadribarrades a on la clientela bevie “Brasserie La Canya”: de nou rugbi, banderes, productes regionals i tots parlant francès… Fet lo caferet, vaig obrir la porta d’eixida i, en veu resignada per reviure la mateixa història, los vaig dir “adéu”, sorprenentment tots me van respondre en un “adiu”. Està agonitzant (lo 5%[4] l’utilitze habitualment) però encara no ha mort.

Los estudis recents posen de manifest que esta maleïda i dolorosa plaga pirinenca ha començat a afectar també al nord de la nostra Franja. Potser mos hauríem de mirar tots a eixos quatre espills que acabo d’exposar i preguntar-mos si volem seguir el mateix camí: passar d’una llengua viva, útil i transmesa a una llengua minoritzada quasi exclusiva d’estudiosos o militants; per a seguir residualment dins de la dominant com a noms de festes, productes o establiments; i acabar com una cultura rememorada només pels vells símbols… Està a les nostres mans i a les mans de les nostres institucions evitar-ho, encara estem a temps.

[1] Lo parlen sense dificultats. Enquesta de 2009 (Regió d’Aquitània)

[2] Euskalgintza IV (2007).

[3] Seminari Aragonés de Sociolingüística (2017).

[4] Enquesta de 2015 (Generalitat, Consell Departamental i Universitat de Perpinyà)

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: