Skip to content

Archive

Category: Situació sociolingüística

TFG complet: Substitució i Manteniment Lingüístics: el cas benasquès

Alumna: Lídia Peres Muñoz

7. Conclusions

Hem vist que tenim representacions tant positives com negatives del benasquès. Ara per ara és difícil afirmar si hi ha manteniment o substitució lingüística a la Vall de Benasc, però amb les dades que tenim sembla ser que ja fa anys que s’està produint un canvi. Aquest canvi va començar amb la generació dels pares, quan la majoria van decidir deixar de transmetre la llengua autòctona perquè no la veien d’utilitat pels seus fills. Com deia Babia, quan una família és mixta ja no transmeten el benasquès com a llengua materna, els pares transmeten el castellà als fills. També deia (potser en broma) que com a mesura per salvar el benasquès seria bo que guanyés un Òscar a la millor pel·lícula en llengua no anglesa. No ha estat així, però sí que ha participat en la pel·lícula Palmeras en la nieve, i els habitants de Benasc n’estan ben orgullosos. Babia s’equivocava quan deia que si el benasquès no té una ortografia unificada, ni lèxic, ni gramàtica fixats, no es podria implantar a les escoles. Hem comprovat que ja s’ha implantat a l’escola, l’única cosa que falta és que es facin més hores d’aquesta assignatura a tots els cursos. Molts estrangers han volgut aprendre’l, però per més que insisteixin no hi ha manera que els autòctons vulguin ensenyar el seu idioma; a la que veuen que algú parla patuès però no massa bé, automàticament canvien al castellà enlloc d’ajudar-lo a parlar millor. El Govern d’Aragó hauria de cuidar més la cultura i reconèixer el benasquès com a llengua oficial. El cas aranès va anar així i ha funcionat. Actualment trobem que molta part de la població ja ha passat a adoptar el castellà com a llengua primera perquè és la llengua de l’administració i la més parlada, i ara que els lingüistes han donat compte del cas benasquès i estan treballant en el manteniment de la llengua, el poble no li veu el sentit. El poble és conscient del problema de la desaparició de la seva llengua i no voldria que passés, però sembla que ja fa temps que ha assimilat el que potser ja no té retorn. També tenim el problema de la falta de feina a Benasc. Si tots els joves (o gairebé tots) acaben marxant a les ciutats que els poden oferir més possibilitats laborals, encara quedarà menys gent al poble que adopti la llengua autòctona dels pares, la faci servir i quan aquests joves tinguin fills en un futur també els hi transmetin.

Per explicar el manteniment de la llengua, trobem que encara hi ha famílies que transmeten el benasquès als seus fills, que de tant en tant es publica en patuès i que l’han començat a implantar a l’escola. Pensen que la llengua autòctona forma part de la seva cultura i que s’ha de mantenir com sigui perquè forma part dels seus símbols d’identitat. De moment ja és un pas que algunes famílies el vulguin mantenir, que els joves i estrangers estiguin disposats a aprendre’l i que s’hagi implantat a l’escola. També és molt bo que s’estigui negociant de fer més hores de patuès a l’escola i que els estudiosos estiguin creant una gramàtica del benasquès. El que haurem veure és si es pot revertir l’efecte ara que l’han implantat a l’escola i les noves generacions tenen oportunitat d’aprendre’l i a més els agrada la llengua, però falta augmentar més el seu ús, tant a l’escola com en tots els altres àmbits, sobretot en el familiar perquè és el més important; hem de remarcar que si es deixa de transmetre de pares a fills és quan desapareixerà del tot. Les nostres hipòtesis, doncs, eren correctes tant pel que fa al manteniment com pel que fa a la substitució de la llengua excepte una, la de l’augment del seu ús gràcies a la implantació de l’escola i els esforços de les elits. No és que sigui incorrecta, però és aviat per afirmar-ho. La podrem corroborar o desmentir d’aquí uns anys, quan els nens que ara estan aprenent patuès a l’escola hagin crescut i tinguin fills. Veurem llavors quina és la llengua que transmeten als seus descendents. Potser el benasquès encara es manté viu perquè la vall on es parla està protegida per altes muntanyes que fan difícil l’accés a la resta del territori espanyol i també a França, tot i que a França era més fàcil l’accés i sí que hi arribaven per comercialitzar (el patuès s’assembla molt al patois, d’aquí que s’entenguessin per comercialitzar). En definitiva, la seva situació geogràfica ajuda a que es mantingui perquè se situa a la part més oriental del Pirineu aragonès.

TFG complet: Substitució i Manteniment Lingüístics: el cas benasquès

JACA.- El director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín, ha presentado este jueves en Jaca el libro Lenguas minoritarias de Europa y estandarización, que editó la cátedra Jo

Source: “La escuela es fundamental para mantener y dignificar el aragonés”

convocatòria  de les “Ayudas de investigación 2018” del “Instituto de Estudios Altoaragoneses”, on està inclosa la convocatòria de les XXIX Beques Amanda Llebot de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca: convocatoria_2018
Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA

Source: Seminari sobre polítiques lingüístiques a Aragó, a la Universitat Rovira i Virgili – María Dolores Gimeno Pujol – RLD blog

Amb l’objectiu de passar revista a la situació de les dues llengües minoritàries a Aragó, l’aragonès i el català, la Universitat Rovira i Virgili (URV) va organitzar el passat 4 de maig un seminari entorn de José Ignacio López Susín, director general de Política Lingüística d’Aragó des de 2015. Membre de la CHA (Chunta Aragonesista), partit que ocupa la Consejería de Vertebración del Territorio, Movilidad y Vivienda, dins del govern socialista de Javier Lambán, la seua presència pretenia informar de la intensa activitat legislativa i institucionalitzadora desenvolupada durant l’actual legislatura, successora de l’encapçalada per Luisa Fernanda Rudi: coneguda és la seua Ley de Lenguas de 2013, la qual, derogant la de Marcelino Iglesias (2009), denominà les llengües comunitàries amb perífrasis, de seguida convertides en los acrònims LAPAO i LAPAPYP. També es pretenia debatre sobre els reptes encara pendents de la mà de tres experts, professors a la URV vinculats amb la Franja aragonesa. Així, llengua, política i ciència se van donar la mà, amb la coordinació de Joan Josep Pujadas, catedràtic del Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social i expert en l’etnolingüística de l’Alt Aragó, qui va elogiar del conferenciant l’excepcional circumstància de reunir preparació, militància i adequació al càrrec.

En una ponència titulada “Multilingüismo y políticas lingüísticas en Aragón” López Susín va dibuixar als assistents la realitat lingüística de la comunitat aragonesa, condicionada per la història derivada de l’entronització d’una dinastia castellana després del Compromís de Casp, determinant en la regressió de l’aragonès, i per la manca d’interiorització del seu trilingüisme i el trencament actual de la transmissió familiar de les dues llengües minoritàries. Amb xifres exactes dels parlants, que dins del total de població suposen un 2% de l’aragonès i un 4% del català —unes 56.000 persones—, va presentar el cens lingüístic de cada comarca, també les del domini lingüístic castellà, amb curiositats com 12.291 catalanoparlants censats a Saragossa i 50 a Ejea de los Caballeros (comarca de les Cinco Villas). Així mateix, l’ocasió va servir per presentar la web Lenguas de Aragón, de recent creació —pròximament s’editarà en les tres llengües aragoneses—, que conté una variada informació de tipus històric, normatiu i, sobretot, cultural i didàctic; pel que fa al català va mostrar el recurs Espais literaris de Jesús Moncada (www.jesusmoncada.cat, a l’apartat “Biografías de autores/as y estudiosos/as del aragonés y el catalán en Aragón”) i els materials didàctics de Rebost.

Expert en dret lingüístic, partint de la Constitució de 1978, López Susín va incidir en l’esperança que va suposar l’Estatut d’autonomia i, alhora, la problemàtica del concepte “zonas de uso predominante de las lenguas y modalidades propias de Aragón” del seu article 7, tan indeterminat, fins arribar a les dues lleis de llengües mencionades i a la legislatura actual, en què es va crear la Direcció General que encapçala. En este punt va detallar les accions empreses malgrat un modest pressupost —que ha passat de 15.000 a 200.000€— i a partir del que es podia fer desenvolupant la Ley de Lenguas vigent: un procediment més ràpid que l’elaboració d’una nova llei, va destacar. Així s’ha aconseguit la modificació de la Ley del Patrimonio Cultural, s’ha creat la comissió assessora de Toponímia, i s’han aprovat los currículums de cada nivell educatiu i les bases reguladores de subvencions i premis literaris. És un resultat ben considerable, que es completarà pròximament amb la declaració de les zones d’utilització històrica predominant i la creació de l’Academia Aragonesa de la Lengua, de la qual s’acaben d’aprovar els estatuts. A les conclusions, a part dels avanços aconseguits, evidents si es considera la desolada situació anterior, va mencionar com a tasques pendents abordar la presència trilingüe als mitjans de comunicació públics i a l’Administració.  

A continuació, les intervencions dels tres professors de diferents departaments de la URV van complementar diversos aspectes del fet sociolingüístic. Miquel Àngel Pradilla, del Departament de Filologia Catalana —i membre de l’Institut d’Estudis Catalans— va subratllar l’obligació de l’elit que governa de millorar la matriu valorativa de la llengua més enllà de les polítiques lingüístiques, i, en este sentit, va al·ludir al concepte de “comunitat lingüística” per damunt de la “identització” política del català, una font de conflictes. També va al·ludir al perill d’atomització si es creen acadèmies de la llengua per separat.

Al seu torn, María Dolores Gimeno, professora del Departament de Filologies Romàniques i vicepresidenta de l’Associació Cultural del Matarranya (Ascuma), va parlar de l’associacionisme lingüístic a la Franja, des dels seus orígens als anys 80 —quan van aparèixer els consells locals de la Franja a la Llitera, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca i la mateixa Ascuma— a la recent “Clarió: Associació de Pares del Matarranya en Defensa del Català” (2013), un panorama que ha evolucionat des de la nova democràcia, sensible a les llengües minoritàries, a l’aparició darrerament d’associacions “negacionistes” —de la denominació “català” i de la seua unitat— per qüestions polítiques. Desprès de referir la important tasca realitzada en la dignificació i l’ús del català franjolí en diferents sentits (publicacions, escola, reivindicació política…), va destacar la crisi de l’associacionisme clàssic. Considerat als seus inicis un difusor de la cultura per a tots, ara es veu elitista, massa vinculat al model dels centres d’estudis, mentre pateix dificultats en la seua tasca per la crisi econòmica, per la dispersió dels seus socis i per la manca de relleu generacional. No obstant això, intenta la difusió en xarxes socials i publicacions electròniques, com la revista Temps de Franja, la qual, per necessitat feta virtut, s’edita actualment en part en web (www.tempsdefranja.org).

La darrera intervenció va ser la de Natxo Sorolla, sociòleg i professor del Departament de Gestió i Empresa, que va oferir dades dels processos de substitució lingüística que s’observen tant a l’àmbit de l’aragonès com del català, comparant els casos de la comarca del Baix Cinca i la Llitera i el d’Echo. La situació preocupant derivada del trencament de la transmissió familiar que s’observa històricament en l’aragonès situa la llengua en posició d’amenaça. Pel que fa al català a la Franja no es veu este trencament, encara. Però les últimes dades apunten que el castellà està penetrant com a llengua d’interacció entre xiquets catalanoparlants familiars, circumstància que podria ser l’avantsala d’un procés de substitució imminent, i per evitar-ho, cal posar en acció polítiques lingüístiques més efectives.

En definitiva, esta interessant jornada, interdepartamental i interautonòmica, va servir per conèixer les polítiques de protecció dels parlants minoritaris de la comunitat aragonesa, generadores d’un marc educatiu, cultural i administratiu que puga perviure inclús si canvia l’escenari polític. Una tasca desenvolupada amb encert, sobretot quan la situació derivada del procés i conflictes com los béns de la Franja han exacerbat a Aragó una opinió pública adversa a la consideració de la riquesa secular que suposa el català propi, a part de l’aragonès, en situació tan precària. Al mateix temps, los diferents punts de vista exposats van confirmar la necessitat de continuar reflexionant per tal de buscar l’enteniment entre Aragó i Catalunya en la preservació del patrimoni lingüístic i cultural comú.

 

María Dolores Gimeno Puyol
Filologies Romàniques de la Universitat Rovira i Virgili

Nova convocatòria de dos premis a la investigació en temes socioeconòmics convocats per part del Consell Econòmic i Social d’Aragó.

Premi a treballs d’investigació conclosos o tesis doctorals.

Objecte:

Distingir aquells treballs d’investigació, incloses les tesis doctorals, que, tractant sobre matèries de transcendència econòmica, social o laboral, tinguin especial interès per Aragó. 

Beneficiaris:

Podran participar els autors (persones físiques, jurídiques o grups de recerca) de treballs d’investigació conclosos o tesis doctorals defensades i qualificades amb Excel·lent cum laude, per unanimitat, entre l’1 d’octubre de 2017 i el 15 de setembre de 2018.

Els treballs d’investigació o les tesis doctorals hauran de:

-ser originals i inèdits;

-no haver estat premiats abans del termini per a la presentació de candidatures;

-estar redactats en castellà;

-tractar sobre matèries de transcendència econòmica, social i laboral per a la Comunitat Autònoma d’Aragó.

Documentació:

  • Sol·licitud de participació.
  • Treball d’investigació o tesis doctoral (en format electrònic)
  • Síntesi descriptiva del treball d’investigació o tesis doctoral (màxim 20 pàgines, en format electrònic)
  • Documentació acreditativa de la personalitat (només si no s’autoritza el Consell per a la seva consulta). Veure l’apartat sisè de la convocatòria.
  • L’autor o autors del treball de recerca o tesi doctoral seleccionats per ser premiats per part de la comissió de valoració haurà de presentar, a més, la documentació prevista en l’apartat Sexto.2 de la convocatòria.

Les sol·licituds es poden presentar a través del Registre Telemàtic de la Comunitat Autònoma d’Aragó (http://www.aragon.es/OficinaVirtualTràmits), a la seu del CESA (C / Costa, 18, 1a planta), o per qualsevol dels mitjans previstos a la llei 39/2015. (Veure detall en apartat setè de la convocatòria: Resolució de 15 de juny de 2018).

Termini per presentar les sol·licituds: 28 de setembre de 2018

El resultat de la convocatòria es donarà a conèixer a 3 mesos del termini de presentació de les sol·licituds.

Dotació económica: 3000€

Bases de la convocatòria i Formulari de Sol·licitud

Més informació d’interès: AQUÍ

 

Premi d’investigació “Ángela López Jiménez”

Objecte:

Reconèixer i facilitar la realització d’un projecte d’investigació sobre matèries de transcendència econòmica, social o laboral que tingui especial interès per a Aragó.

Beneficiaris:

-Persones físiques

-Persones jurídiques

– Grups d’investigació compostos per persones físiques o jurídiques, sota la direcció d’un investigador principal o coordinador del projecte i responsable del mateix a tots els efectes.

Els treballs d’investigació o les tesis doctorals hauran de:

-ser originals i inèdits;

-no haver estat premiats abans del termini per a la presentació de candidatures;

-estar redactats en castellà;

– no estar finançat totalment o parcialment per una altra entitat pública o privada.

Estan exclosos els treballs d’investigació cientificotècnics vinculats a un projecte empresarial i les investigacions generadores de patent industrial, o susceptibles d’explotació mercantil directa.

Documentació:

Les sol·licituds es poden presentar a través del Registre Telemàtic de la Comunitat Autònoma d’Aragó (http://www.aragon.es/OficinaVirtualTràmits), a la seu del CESA (C / Costa, 18, 1a planta), o per qualsevol dels mitjans previstos a la llei 39/2015. (Veure detall en apartat setè de la convocatòria: Resolució de 15 de juny de 2018).

Termini per presentar les sol·licituds: 28 de setembre de 2018

El resultat de la convocatòria es donarà a conèixer a 3 mesos del termini de presentació de les sol·licituds.

Dotació económica: 10.000€

Bases de la convocatòria i Formulari de Sol·licitud

Més informació d’interès: AQUÍ

Límites lingüísticos difusos en La Franja: LAPAO y LAPAPYP

Autora: Laura Sánchez García. Trabajo Fin de Grad. Grado de Filología Hispánica (Curso 2013-­‐14). Tutor: Francisco M. Carriscondo Esquivel

4. Conclusión
Los conceptos de dialecto, de variedades lingüísticas y de lengua han intentado ser definidos de una manera rotunda, pero nunca se ha llegado a un consenso entre los lingüistas expertos en la materia. Así, aprovechando esta difusa delimitación de los términos, los partidos políticos se han encargado de tratar el asunto como un arma política. Hablan así de lengua oficial y cooficial, de lengua viva o lengua muerta, sin sostenerse en la mayoría de las ocasiones sobre un cimiento firme. Cambian, como en el caso de la «Ley de Lenguas» de Aragón, el nombre de las lenguas y modalidades de la zona, que actualmente se denominan LAPAO y LAPAPYP , aunque la persona de a pie siga llamándolas como siempre ha hecho: catalán y aragonés. Así, teniendo en cuenta el carácter de herramienta comunicativa de una lengua, podemos decir que los catalano- aragoneses, en este caso, continúan comunicándose, porque el hecho de que cambien las denominaciones no significa que dejen de entenderse, que hablen otra lengua diferente. Además, es de gran interés la existencia de partidos políticos a favor de las nuevas denominaciones (LAPAO y LAPAPYP), como PP-PAR, y partidos en contra, como PSOE, IU,
CHA, CIU, ERC, PSC, ICV-EUIA y CUP. Esto se transmite en los medios y es por ello que percibimos el posicionamiento, en ocasiones inferido, por parte de algunos de los diarios estudiados, como ocurre con los aragoneses, pues, por el contrario, en el caso de los periódicos catalanes, queda rechazada de una manera mucho más clara la nueva «Ley». Continuar llegint… Límites lingüísticos difusos en La Franja: LAPAO y LAPAPYP

Source: Vídeos sobre l’efecte xarxa, la transmissió del català i l’aragonès, i l’estudi dels usos | Xarxes socials i llengües

La setmana passada van tenir lloc les IV Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana” (2018). És fantàstic que els sociolingüistes es trobon cada dos anys i s’explicon los seus projectes en píndoles molt curtes. Però també els moments de cafè on un s’interessa per la recerca de l’altre, un tercer demana un article per a una revista, altres posen les bases per a futurs projectes, o fins i tot els grups d’investigadors aprofiten per a fer reunions menudes de treball. El que actualment es coneix com networking ;)

Us deixo aquí els enllaços als moments dels vídeos on vaig intervenir:

  • «L’efecte xarxa en les llengües minoritzades», on explico com estic desenvolupant la tècnica de l’ERGM en anàlisi de xarxes sociolingüístiques per a analitzar quins factors personals i/o relacionals estan implicats en la tria d’una llengua per a interactuar amb una altra persona. La presentació veu tant de les recerques que faig a partir de la tesi com del projecte que hem desenvolupat amb Anchel Reyes sobre l’aragonès a Echo ( (visiteu el seu bloc Sociolochia, perquè és una joia per a la sociolingüística i la sociologia rural)). Si esteu interessats en l’anàlisi de xarxes en sociolingüística teniu una conferència molt més àmplia aquí.

  • A «L’estudi de la transmissió familiar de la llengua al Cens i l’Enquesta d’Usos Lingüístics a la Franja 2014» recopilava successius estudis que hem fet amb el Seminari Aragonès de Sociolingüística i que en síntesi el que ens mostren és que, si bé les enquestes d’usos lingüístics a la Franja no mostren en termes generals que la transmissió intergeneracional del català estiga patint un trencament, la innovació que hem fet en l’anàlisi del Cens 2011 a Aragó ens ha permès observar que territorialment la transmissió s’està trencant tant a l’extrem nord (Ribagorça) com a l’extrem sud (Mesquí), i molt possiblement, hi ha fluxos contraposats a la Llitera.

  • A «L’ús del català als diferents territoris de llengua catalana. Evolució en la dècada 2003/13» explicava el projecte que desenvoluparem amb altres investigadors, on aplicarem una anàlisi per sintetitzar els usos lingüístics a tots els territoris de llengua catalana. Aquesta tècnica, com ja hem explicat de forma sintètica aquí, ens ha fet possible a Xavier Vila i a mi mostrar que l’ús del català ha decrescut a Catalunya, però concentrat entre els anys 2003 i 2008, i especialment a l’àrea metropolitana de Barcelona i entre generacions grans de castellanoparlants inicials que possiblement ixen del mercat laboral.

Podeu veure la resta de vídeos en els enllaços que venen a continuació. Per temàtica en l’aplicació de l’anàlisi de xarxes en dades massives us recomano els dos estudis que presentava Jordi Morales. En la temàtica de la Franja us recomano la presentació d’Esteve Valls, perquè detecta certs paral·lelismes entre la castellanització del català a la Franja i les zones més sensibles de substitució. I  també us recomano la presentació d’Avel·lí Flors, especialment perquè en el seu estudi sobre els comportaments sociolingüístics dels jóvens de Castelló aplica el concepte de rol sociolingüístic en un pla més qualitatiu, i m’ha ajudat molt també a repensar el concepte (més vídeos):

Més informació: La normalización social de las lenguas minoritarias. Experiencias y procedimientos para la salvaguarda de un patrimonio inmaterial | Cursos de verano

Jaca. Fecha evento:  12/07/2018 al 13/07/2018.Director/Directores: Javier Giralt Latorre, Profesor Titular de la Universidad de Zaragoza, y Francho Nagore Laín, Profesor Titular de la Universidad de Zaragoza. Programa:

Jueves, 12 de Julio
10:00 h.        La normalización externa del gallego (1)
12:00 h.        La normalización externa del asturiano (2)
16:00 h.        La normalización externa del euskera (3)
18:00 h.        La normalización externa del catalán (4)

Viernes, 13 de Julio
10:00 h.        La normalización externa del occitano (5)
12:00 h.        La normalización externa del catalán en Aragón (6)
16:00 h.        La normalización externa del aragonés: enseñanza (7)
17:00 h.        La normalización externa del aragonés: literatura (8)

Ponentes:

1.            Xosé Henrique Monteagudo Romero (Universidad de Santiago de Compostela)
2.            Roberto González-Quevedo González (Universidad de Oviedo)
3.            Patxi Baztarrika Galparsoro (Ayuntamiento de Andoain (Guipúzcoa) )
4.            Miguel Ángel Pradilla Cardona (Universitat Rovira i Virgili)
5.            Carmen Alén Garabato (Paul-Valéry)
6.            Mario Sasot Escuer (IES Andalán de Zaragoza)
7.            Iris Orosia Campos Bandrés (Universidad de Zaragoza)
8.            José Ángel Sánchez Ibáñez (Universidad de Zaragoza) continue reading…

Source: Cap. 93 – Aragonés – 06/05/2018 11:30 – En ruta con la Ciencia – En ruta con la Ciencia

Resumen del vídeoLa lengua en Aragón tiene características particulares que no comparte con el resto de la península ibérica. Desde palabras propias como chipiar o escobar, hasta un idioma propio, el aragonés, que aún se sigue hablando en zonas de Huesca/Aragón y que investigadores aragoneses quieren retratar y conservar. ‘En ruta con la ciencia’ se adentrará en las palabras que usan los aragoneses.

CARTELL CONFERENCIA 4 de maig 2018

Diptic Seminari politiques linguistiques a Arago

SEMINARI SOBRE POLÍTIQUES LINGÜÍSTIQUES A ARAGÓ: “Multilingüismo y políticas lingüísticas en Aragón” a càrrec de José Ignacio López Susín, Director General de Política Lingüística del Gobierno de Aragón.
Dia i hora: Divendres, dia 4 de maig a les 12.00 h
Lloc: Sala de Graus del Campus Catalunya
Organitzen: Departament de Filologia Catalana, Departament de Filologies Romàniques, Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social amb la col·laboració de la Facultat de Lletres. [+] info i contacte: joanjosep.pujadas(arrova)urv(punt)cat

Objectius
La presència a la URV del Director General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, José Ignacio López Susín, és una oportunitat única per a passar revista de la situació de les dues llengües minoritàries de l’Aragó: l’aragonès i el català. L’objectiu principal de la sessió és tenir coneixement de la intensa activitat legislativa i institucionalitzadora duta a terme en la darrera legislatura i avaluar els nombrosos reptes pendents en el camí cap a la dignificació i la consolidació de les llengües minoritàries d’Aragó. La ponència del Sr. López Susín anirà acompanyada de breus intervencions de tres experts en el tema, membres de la URV.

Ponent
José Ignacio López Susín (Saragossa, 1956) és especialista en legislació sobre normalització lingüística. Pertany a les associacions culturals Rolde de Estudios Aragoneses, al Consello d’a Fabla Aragonesa i a la Fundación Gaspar Torrente, entitats que treballen per la promoció i la divulgació de la llengua i la cultura aragoneses. També és autor de llibres i d’articles en revistes especialitzades centrats en el dret aragonès, els drets lingüístics o la lexicografia aragonesa. Des de juliol de 2015 és director general de Política Lingüística del Govern d’Aragó.

Comentaristes
Dr. Miquel Àngel Pradilla. Professor Titular. Departament de Filologia Catalana (URV).
Dra. Maria Dolores Gimeno. Professora Agregada Interina. Departament de Filologies Romàniques (URV).
Dr. Natxo Sorolla. Professor Associat. Departament de Gestió i Empresa. Àrea de Sociologia (URV).
Presentador de l’acte Dr. Joan J. Pujadas. Catedràtic. Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social (URV).

Source: “Adiu” llengües pirinenques? » Temps de Franja

// Roberto Albiac

Durant un curs de la meua etapa estudiantil, despertava cada matí en la panoràmica del 8è pis de la Residència d’Estudiants de la Université de Pau et des Pays de l’Adour. Contemplar des del Bearn l’espectacle de com la climatologia anave modelant tots los dies aquella frontera natural va fer que cresquere la meua fascinació per tot lo que representen los Pirineus: paisatges, pobles, llengües… Un dia vaig descobrir per casualitat l’occità ─i em vaig enamorar d’ell─ en un pamflet universitari del Med’Òc (Movement deus Estudiants d’Occitania) repartit quan anava a entregar documentació Erasmus, lo vaig retrobar bussejant pel dial en Ràdio País i sols va reaparèixer puntualment als cartells promocionals del Carnaval Biarnés i de l’escola Calandreta. Per molt que vaig parar l’orella aquells mesos, mai lo vaig poder reconèixer entre les converses de la gent a les aules, comerços o carrers de les poblacions dels “Pirenèus” que vaig freqüentar, ni rastre del 12%[1] de les enquestes d’usos lingüístics. Com vivia prop de l’Atlàntic, vaig provar també sort en la descoberta dels “Pirinioak” d’Iparralde i vaig tindre un resultat paregut: cap euskaldun del 10%[2] de la zona de Baiona. Los pocs elements de basquitat que vaig poder trobar van ser les ikurriñes que els aficionats del Biarritz Olympique lluïen per a animar al seu equip de rugbi o l’Euskal-Kola que t’oferien alguns cambrers.

 



Els Pirineus des de Pau. / Roberto Albiac

 

Acabada aquella etapa, sempre que he tingut l’oportunitat, he retornat a “Aqueras Montanhas”. Un cap d’any, en la colla, vam llogar una casa rural al cor del Sobrarb. Volia posar en pràctica l’aragonès que havia començat a estudiar però va ser impossible, vaig tindre un déjà-vu: si els habitants d’Aquitània en qui vaig coincidir al passat s’expressaven en la mateixa llengua que a L’Île-de-France, tota “la chen d’os Perinés” que vaig localitzar per aquella comarca parlaven en la mateixa llengua que a la Meseta. I eixe 10%[3]? L’única trista mostra d’aragonès va ser alguna pintada d’esprai pro-oficialitat a les parets i el nom d’algun restaurant.

Fa poc he viatjat als Pirineus orientals. Entrant-hi, una emissora del cotxe anunciava: “Rosselló, Cerdanya, Conflent, Vallespir, Capcir i Fenolleda: Ràdio Arrels”. Fora de les ones radiofòniques, l’únic català a l’ambient venie de turistes del Principat i no dels natius. D’entre la ruta, sols una localitat en noms de carrers en la llengua pròpia; les altres, algun cartell informatiu i poc més. Tornant, a l’últim poble abans de passar la frontera, vaig entrar a un bar/penya de l’USAP (Union sportive arlequins Perpignan-Roussillon) folrat de quadribarrades a on la clientela bevie “Brasserie La Canya”: de nou rugbi, banderes, productes regionals i tots parlant francès… Fet lo caferet, vaig obrir la porta d’eixida i, en veu resignada per reviure la mateixa història, los vaig dir “adéu”, sorprenentment tots me van respondre en un “adiu”. Està agonitzant (lo 5%[4] l’utilitze habitualment) però encara no ha mort.

Los estudis recents posen de manifest que esta maleïda i dolorosa plaga pirinenca ha començat a afectar també al nord de la nostra Franja. Potser mos hauríem de mirar tots a eixos quatre espills que acabo d’exposar i preguntar-mos si volem seguir el mateix camí: passar d’una llengua viva, útil i transmesa a una llengua minoritzada quasi exclusiva d’estudiosos o militants; per a seguir residualment dins de la dominant com a noms de festes, productes o establiments; i acabar com una cultura rememorada només pels vells símbols… Està a les nostres mans i a les mans de les nostres institucions evitar-ho, encara estem a temps.

[1] Lo parlen sense dificultats. Enquesta de 2009 (Regió d’Aquitània)

[2] Euskalgintza IV (2007).

[3] Seminari Aragonés de Sociolingüística (2017).

[4] Enquesta de 2015 (Generalitat, Consell Departamental i Universitat de Perpinyà)

Font: NOTICIES DEL MATARRANYA 128

El estudio concluye que no hay diferencias significativas entre el catalán escrito durante esa época en el Matarraña y el encontrado en textos del mismo siglo en otros territorios catalanohablantes
MARC MARTÍ
La Universidad de Zaragoza (UNIZAR), a través de la editorial Prensas de la Universidad de Zaragoza y dentro de la Colección Estudios, acaba de publicar el libro ‘Sie manifesta cosa a tots hòmens. El català del segle XIV en textos notarials del Matarranya (Terol)’. Es un estudio, desarrollado por Javier Giralt, doctor en Filosolfia y Letras (Filología Hispánica) y profesor titular de filología catalana en la Universidad de Zaragoza, y María Teresa Moret, doctora en Filología Hispánica por la misma universidad, que supone un análisis del catalán que se encuentra escrito en una serie de documentos notariales del siglo XIV encontrados en varios municipios del territorio que concluye que “el catalán que se encuentra en los documentos del siglo XIV en el Matarraña presenta una casi total uniformidad respecto a textos de la misma época escritos en Valencia, Cataluña o las Islas Baleares”.
Documentos
El libro publicado contiene dos grandes partes diferenciadas. Una primera parte donde se encuentra la transcripción de los documentos estudiados. Y una segunda, en la que se desarrolla el análisis técnico de la lengua de los textos. “Hemos seguido la estructura clásica de este tipo de estudios. Así, en primer lugar, se exponen las transcripciones de los 50 textos que forman el corpus documental del estudio”, explicó Giralt, que concretó que “nos centramos únicamente en pergaminos, es decir textos escritos en un soporte de piel, del siglo XIV que son los más antiguos que hemos encontrado escritos en catalán”. Estos documentos proceden en su gran mayoría de los archivos municipales de Fuentespalda, La Fresneda, Calaceite y Mazaleón. En este sentido, se debe destacar que la localización de los objetos de estudio se basó en investigaciones realizadas anteriormente por María Rosa Fort.
Respecto al fondo documental de ese período en el Matarraña, Giralt quiso señalar que “los textos de ese período histórico se encuentran escritos básicamente en las tres lenguas que utilizaba la Corona de Aragón. Es decir, en latín, catalán y aragonés. Y, en el caso del Matarraña, la gran mayoría están escritos en catalán”.
Análisis lingüístico
Como se ha citado anteriormente, el análisis lingüístico de los pergaminos muestra una clara uniformidad con los documentos de la misma época que se encuentran en diferentes puntos de los territorios de lengua catalana. “Estos documentos demuestran que se escribía catalán en el Matarraña. Y no sólo eso, sino que se escribía un catalán muy uniforme y casi totalmente similar al de
Uno de los pergaminos de La Fresneda analizados en el libro. NDM
otros territorios vecinos. Para que nos entendamos, estos pergaminos están escritos en la misma lengua que ‘El Llibre dels fets del rei En Jaume’ y las obras de Ramon Llull”, apuntó el doctor en Filosofía y Letras.
A pesar esta uniformidad, Giralt destacó que si que hay algunas características, casi anecdóticas, ligadas al territorio como son el uso del subjuntivo acabado en -o-, que también se da en otros documentos del área noroccidental del dominio lingüístico del catalán, y algunas palabras concretas que también se encuentran en otros textos ubicados en el área de Tortosa o en algunos puntos de Valencia.
Toponimia y antroponimia
Un aspecto que el estudio ha dejado de lado es la toponimia (estudio de los nombres propios de un lugar) y la antroponimia (parte de la onomástica que estudia los nombres de las personas) que se encuentra reflejada en los pergaminos transcritos. “La verdad es que es un punto en el que nosotros no nos hemos centrado. Pero los documentos son muy interesantes en este sentido, y pensamos que sería muy importante que alguien pudiera utilizar este trabajo para estudiar la toponimia y la antroponimia del Matarraña”, afirmó Giralt.
Denominación
La denominación de la lengua hablada en el Matarraña, y por consecuencia, en todas comarcas de la franja oriental de Aragón, siempre suscita polémica. Si bien, desde el ámbito científico no existe lugar a dudas, lo que se habla en estos territorios es catalán. “La gente puede inventarse o pensar lo que quiera, pero científicamente la lengua hablada en el Matarraña es catalán. Los filólogos y lingüistas lo llevamos diciendo desde hace años, y lo seguiremos defendiendo porque las pruebas empíricas, entre ellas este estudio, así lo demuestran”, defendió el doctor en filosofía y letras de la Universidad de Zaragoza.
Valorar el patrimonio
Más allá del estudio lingüístico, Giralt también destacó el libro pretende dar a conocer el rico patrimonio documental que existe en la comarca del Matarraña. “Aunque la segunda parte del libro es más técnica, la transcripción de los 50 pergaminos que se encuentra en la publicación puede resultar muy interesante para cualquier vecino del Matarraña. Además, pensamos que puede ayudar a conocer y dar valor a la gran riqueza documental que existe en los archivos de los municipios de la zona”, cerró Giralt.

Source: El Govern d’Aragó aprova els estatuts de l’Acadèmia Aragonesa de la Llèngua | Lo Finestró

(Nota del Govern d’Aragó)

Estarà composta per l’Institut de l’aragonès i l’Institut aragonès del català i tindrà quinze membres.

En la seua sessió del 10 d’abril, el Consell de Govern ha aprovat els Estatuts de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua.

Aquest òrgan va ser creat per la Llei 3/2013, de 9 de maig, d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó com a institució científica oficial en l’àmbit de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies.

Les seues competències són: establir les normes referides a l’ús correcte de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó i assessorar els poders públics i institucions sobre temes relacionats amb l’ús correcte de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies i amb la seua promoció social.

Estarà composta per persones de reconegut prestigi en l’àmbit de la filologia, literatura i lingüística, preferentment doctors, i amb preferència, de nadius parlants, que comptin amb una llarga trajectòria en la pràctica i el foment dels valors lingüístics i literaris propis de la comunitat aragonesa, i en la qual estiguin representades les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó.

Com és sabut, segons la Llei 3/1999, de 10 de març, del Patrimoni Cultural Aragonès, l’aragonès i el català d’Aragó, en els quals estan incloses les seves varietats dialectals, són les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó.

Per dur a terme les seues funcions l’Acadèmia comptarà amb dos instituts, un per cadascuna de les llengües pròpies d’Aragó, les competències són:

a) Investigar i proposar al Ple de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua les normes gramaticals de l’aragonès o català d’Aragó, tenint en compte les seues varietats lingüístiques.

b) Inventariar i actualitzar el seu lèxic.

c) Estimular l’ús, ensenyament i difusió de l’aragonès i el català d’Aragó i de les seues diferents modalitats.

d) Defensar i promoure l’aragonès i el català d’Aragó i les seues modalitats i vetllar pels drets lingüístics dels seus parlants.

e) Col·laborar en la formació del professorat.

f) Proposar el criteri d’autoritat en les qüestions relatives a la normativa, actualització i l’ús correcte de la llengua aragonesa o catalana a l’Aragó.

g) Assessorar els poders públics i institucions sobre temes relacionats amb l’ús correcte de l’aragonès o català d’Aragó, la seua promoció social, així com sobre la determinació oficial dels topònims i els antropònims.

h) Les que, en l’àmbit de la seua competència, li encomani el Govern d’Aragó a l’Acadèmia.

El càrrec d’acadèmic és honorífic i la seua elecció correspon, a parts iguals, a les Corts d’Aragó, el Govern d’Aragó i la Universitat de Saragossa.

| 12 marzo, 2018 07.03
¿Los últimos ‘fablans’?
Ánchel Reyes y Natxo Sorolla. Foto: Pablo Ibáñez.

Casi un tercio de las familias hablantes de aragonés (31%) han dejado de transmitir esa lengua como herencia a sus hijos. Eso hace que la comunidad de fablans, que los microdatos del Instituto Nacional de Estadística (INE) y el trabajo del seminario permiten cifrar en 8.425 personas (otros 6.499 lo entienden, pero solo 6.923 lo leen y 4.010 lo escriben), encare un futuro “incierto”, a pesar de que la tradición se mantiene en el 56% de las casas y que otro 13% (uno de cada ocho fablans) la incorpora por otras vías, entre las que destacan la influencia de la pareja y la enseñanza en cursos y academias. Sin embargo, la merma de fablans supera el 20% en cada generación.

Los últimos reductos en los que el aragonés sigue siendo la lengua de uso en las relaciones personales y sociales se localizan en los valles de Benasque, Echo y Ansó, además de en la comarca de La Ribagorza, áreas en las que casi uno de cada cinco habitantes (19,4%) sabe hablarlo, un porcentaje bajo pero netamente superior al 2,9% que suponen los hablantes de la lengua entre el total de la población de la comunidad.

Continuar llegint… ¿Los últimos ‘fablans’? – AraInfo | Diario Libre d’Aragón

Més informació: https://www.facebook.com/groups/353786531380020/permalink/1625866824171978/

foto de Alà Baylac-Ferrer.

CONFERÈNCIA: Comunitats lingüístiques i efecte xarxa : català i aragonès
Natxo SOROLLA, professor a la Universitat Rovira i Virgili
Encarregat de la xarxa CRUSCAT de l’IEC

Dimecres 7 de març 2018, 18h30. Casal Jaume 1er de Perpinyà (23 av. del Liceu).

Cicle de conferències 2017-2018 dels ESTUDIS CATALANS
Amb el suport de l’Institut d’Estudis Catalans i del Casal Jaume 1er

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: