L’executiu no ha respost a la resolució de la justícia aragonesa, l’equivalent al síndic de greuges, que demanava que protegís el català a la Franja · El termini per a respondre es va acabar fa més d’un mes
El govern de l’Aragó no ha fet cabal de la resolució de la justícia aragonesa –el nom històric amb què es designa el síndic de greuges– que demanava a l’executiu que protegís el català a la Franja, tal com marca la llei. El document va ser emès per Concepción Gimeno el 27 de juny i el govern encapçalat per Jorge Azcón encara no ha informat la institució si accepta el suggeriment o no, malgrat que el termini per a fer-ho va expirar fa més d’un mes, concretament, el 27 de juliol.
De fet, segons que ha pogut saber VilaWeb, el 19 d’agost la justícia va enviar un recordatori al Departament d’Educació, Cultura i Esport aragonès perquè respongués si acceptava la proposta formulada o no i, si la resposta era negativa, expressés les raons en què fonamentava la decisió. És el primer recordatori dels tres que la justícia envia quan una institució no respon als seus suggeriments. Si després d’aquests tres avisos aquesta actitud es manté, es fa constar en l’informe anual que es presenta a les corts.
En la resolució, la justícia de l’Aragó instava l’executiu a emprar el pressupost previst per als béns culturals immaterials per finançar actuacions en matèria de “llengües i modalitats lingüístiques pròpies de l’Aragó”. En la mateixa línia, recordava a l’executiu el deure de protegir-les i promocionar-les.
L’actual govern de l’Aragó, encapçalat per Jorge Azcón, ha estat molt bel·ligerant en contra del català. Amb el suport de Vox, va suprimir la Direcció General de Política Lingüística i va eliminar el finançament de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua. A més, el 31 de gener, el president Azcón es va arrenglerar amb la ultradreta i va negar que a l’Aragó es parlés català.
Tanmateix, la sortida de Vox de l’executiu arran de l’acord entre els populars i el PSOE pel repartiment voluntari de quatre-cents menors immigrants no acompanyats que havien arribat a les Illes Canàries i Ceuta pot causar un canvi d’orientació en algunes polítiques, entre les quals, les relacionades amb la llengua.
