La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentSource: El PP guanya en vots a la Franja de Ponent i el PSOE s’imposa a la majoria de municipis
El resultat electoral a la Franja de Ponent indica un comportament diferenciat del conjunt de l’Aragó, on el Partit Popular s’ha imposat amb claredat i l’única possibilitat de govern és un acord amb Vox. A la Franja, en canvi, el PSOE resisteix millor –amb avantatges de fins a vuit punts en algunes comarques–, Vox hi creix de manera sostinguda i l’espai aragonesista presenta comportaments desiguals segons el territori. El Partit Aragonès, històricament determinant en la governabilitat, és esborrat definitivament per les forces de dreta d’obediència espanyola.
Azcón resta encadenat a Vox i el PSOE s’estimba a mínims històrics a l’Aragó
El territori continua dividit en dues grans zones. D’una banda, el nord del Cinca, més progressista i on els socialistes s’imposen en la majoria de municipis; i, d’una altra, el sector meridional –especialment el Matarranya–, històricament més conservador i, en aquestes eleccions, amb un vot molt fragmentat. Aquesta fractura territorial reapareix amb claredat i confirma una fotografia electoral complexa: l’esquerra manté una base territorial sòlida, però la dreta domina els principals centres de població i consolida posicions estratègiques. Cap bloc no aconsegueix una hegemonia clara i els equilibris locals continuen determinant el pes de cada força.
En conjunt, el PP és la primera força a la Franja, amb 6.294 vots (32,31%), seguit de prop pel PSOE, amb 5.643 (28,97%). Vox ocupa la tercera posició amb 3.821 vots (19,61%) i la Chunta Aragonesista arriba a 1.109 (5,69%). Terol Existeix obté 926 vots (4,75%) i el PAR és a 505 (2,59%). Sumar aconsegueix solament 282 vots (1,45%) i la resta de candidatures hi obtenen percentatges residuals.
Un nord clarament socialista i un sud fragmentat
Al nord del Cinca, el mapa es tenyeix majoritàriament de vermell. De Montanui a Camporrells, el PSOE s’imposa sistemàticament, i cap a l’interior reapareix la força del PP en municipis com les Paüls i Beranui. A la Ribagorça es destaca també el suport a la Chunta Aragonesista, que arriba a l’11,68%.
A la Llitera hi ha pràcticament un empat entre el PP (30,61%) i el PSOE (30,45%), però amb un suport molt elevat a Vox, que supera el 20%. A Tamarit de la Llitera, el municipi catalanoparlant més poblat de la comarca, l’extrema dreta arriba al 23,15%, per damunt de la mitjana aragonesa, cosa que confirma que també s’expandeix en territoris amb forta tradició socialista.
El PP s’imposa sobretot als nuclis més poblats. Al Baix Cinca, Fraga –la ciutat més gran de la Franja– dóna una victòria clara al PP (35,83%), amb Vox com a segona força (23,80%) i el PSOE en tercera posició, a 662 vots del PP. De fet, el PSOE obtindria més vots a la Franja si no es comptabilitzés la capital del Baix Cinca. El PP també s’imposa en municipis com ara Tamarit, Maella i Calaceit, però el PSOE és el partit dominant en la major part del mapa i en els municipis més petits. La població més gran on el PSOE és la força més votada és Mequinensa, amb un 37% dels vots.
El sud presenta un panorama més fragmentat. Al Matarranya hi ha una victòria clara del PP (31,19%), amb triomfs destacats a Calaceit i Vall-de-roures, però amb un suport relativament baix a Vox (14,1%) i una presència notable de l’aragonesisme: Terol Existeix arriba al 12,45%, la CHA al 5,87% i el PAR al 5,49%, que conjuntament superen el 20% dels vots. Alhora, el PSOE hi augmenta el suport respecte del 2023 i passa del 18,73% al 25,77%, una pujada superior fins i tot a la de Vox. Tot i el perfil conservador de la comarca i que el PP guanya fins i tot en municipis petits, la suma d’aquest partit amb Vox hi és inferior a la registrada en la major part del territori i també en comparació amb l’Aragó.
El declivi del PAR i les excepcions locals
Els resultats confirmen la pèrdua d’influència del PAR que, tot i guanyar en municipis com ara Albelda, Lledó i Ràfels, resta fora del parlament per primera vegada d’ençà del 1983. El retrocés simbolitza el declivi d’un espai polític que durant dècades havia estat clau en l’equilibri institucional aragonès.
Entre les excepcions locals, Vox guanya a la Canyada de Beric i Terol Existeix s’imposa a la Codonyera (34,85%), tots dos al Matarranya. També són els municipis on aquests partits obtenen més bon resultat. El millor resultat del PP és a Castigaleu (Ribagorça), amb el 67,5%; el del PSOE, a Bonansa, també a la Ribagorça, amb el 61,53%. La Chunta es destaca a Camporrells (21,33%) i el PAR, malgrat la desaparició parlamentària, arriba al 40,22% a Lledó. Així, en conjunt, la Franja confirma la seva singularitat electoral: resistència progressista, avenç desigual de l’extrema dreta i persistència d’identitats territorials pròpies.
Source: Pepa Nogués: “A l’Aragó no s’ha acabat de forjar mai una consciència lingüística”
03.02.2026 – 21:40
- Entrevista a Pepa Nogués, activista lingüística i integrant de les llistes de la Chunta Aragonesista a les eleccions de les Corts de l’Aragó
- De l’ambició a la invisibilització: què proposen els partits sobre el català a l’Aragó?
VilaWeb s’ha posat en contacte amb la resta de partits que concorren a les eleccions per entrevistar-ne els candidats franjolins, però no n’ha obtingut cap més resposta positiva.
Pepa Nogués Furió (Carlet, Ribera Alta, 1972) és antropòloga, especialitzada en etnologia. S’ha format a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i viu a la Portellada (Matarranya). Ha investigat la cultura popular i el patrimoni etnològic, amb treballs sobre jocs tradicionals i memòria oral, sobretot a la Terra Alta, el Matarranya i les Terres de l’Ebre. Activista lingüística, forma part de l’Associació Cultural del Matarranya. Ha estat professora de llengua catalana i literatura a l’IES Matarraña de Vall-de-roures i actualment ensenya català a l’escola oficial d’idiomes d’Alcanyís.
El 2020 va rebre el premi Franja: Llengua i Territori, en reconeixement d’una trajectòria sostinguda de compromís cultural i lingüístic. En aquestes eleccions, forma part de la llista de la Chunta Aragonesista a les Corts. Hi parlem per copsar com es viuen les eleccions a la Franja de Ponent i com poden afectar la realitat lingüística del territori.
—D’ençà que vau arribar al Matarranya, heu estat una activista destacada per la llengua. De fet, vau rebre el premi Franja: Llengua i Territori 2020 per la vostra tasca. Per què vau decidir de fer el salt a la política?
—Perquè la situació ja és bastant insostenible i la previsió d’una crescuda de Vox la fa apocalíptica. Jo simpatitze amb la CHA i fa temps que hi col·labore. Primer, per la llengua; després, per la llengua i pel medi ambient, perquè em preocupa el canvi climàtic i els projectes de grans centrals eòliques al Matarranya; i ara per la llengua, el medi ambient i la democràcia. És a dir, hem anat cada dia pitjor. Ja no només hem de defensar la llengua, sinó també aquest sistema que hem construït i que sembla que trontolla. Si volem aturar Trump i aquesta mena de gent, hem de començar per casa nostra.
—Amb l’arribada de l’extrema dreta al govern a la darrera legislatura, la situació tant del català com de l’aragonès ha empitjorat. Les partides pressupostàries destinades a la promoció de les llengües pròpies s’han congelat o reduït i, fins i tot, hem vist el president Azcón negant que a l’Aragó s’hi parli català. D’on ve aquesta agressivitat contra les llengües pròpies de l’Aragó?
—És agressivitat i també negacionisme. La base és que a l’Aragó no s’ha acabat de forjar mai una consciència lingüística, que normalment existeix als territoris on hi ha llengües minoritzades. En algun moment hem estat a punt, però no s’ha acabat d’aconseguir mai del tot. Hem estat intermitents. Hem avançat amb certs governs, després hem retrocedit… El problema és que cada vegada que retrocedim és més difícil de remuntar. Hi ha gent que simplement entén que a l’Aragó es parla castellà, que és la llengua d’Espanya, i encara no ha superat aquesta idea. Segurament, no ha llegit la història de l’Aragó, ni l’estatut…
—Hi ha un component d’anticatalanisme?
—Crec que és simplista dir que és per anticatalanisme. Crec que és la punta de l’iceberg. En el fons, la base és la idea d’estat que va implantar Felip V d’una Espanya amb una sola llengua, que encara avui és defensada per una determinada ideologia. En qualsevol cas, l’anticatalanisme jo l’he viscut sempre. Sóc valenciana, per tant, des que tinc ús de raó. I aquí a l’Aragó ja fa molts anys que existeix, malgrat que alguns diuen que el procés d’independència l’ha fet augmentar. Però un exemple molt clar que mostra per què no és un factor decisiu és que a l’Aragó tenim tres llengües, i les dues històriques són el català i l’aragonès. I l’aragonès, que a més té un nom molt clar i identificatiu, també pateix i també ha rebut els atacs de PP i Vox. Per tant, pense que el problema ve de l’arrel.
—Creieu que aquesta manca de consciència lingüística fa que atacar les llengües pròpies doni vots?
—Sí, és clar. La llengua està instrumentalitzada. Vox en parla clarament en el seu programa. Negacionisme i segregacionisme. No reconeixen els dictàmens de la ciència i de la lingüística i neguen la unitat de la llengua. I pel que fa a la manca de consciència lingüística és perquè no s’ha explicat mai d’una manera clara: tu parles català perquè ets aragonès. Això no s’ha explicat. No s’explica a les escoles, no s’explica als llibres. Aleshores, encara sort que, gràcies a la gent, al seu sentit comú i a la seua voluntat d’informar-se, es manté la llengua. Però de la mateixa manera que dic això, puc dir que no hi ha un rebuig generalitzat contra les llengües. Aquest problema no existeix entre la gent. No cal ser lingüista per a veure que ens entenem amb la gent de Barcelona, de València, de Mallorca, de Perpinyà o d’Andorra. Tothom ho sap.
—Però sí que hi ha gent que fa servir aquest discurs de confrontació.
—És gent puntual, però que té poder als mitjans. A més, és un discurs molt fàcil de vendre. I quan crides, és molt fàcil que s’escampe. En canvi, la gent que cada dia prepara activitats o que escolaritzen els seus fills en centres que fan projectes lingüístics potser no es veu tant. I prova d’això és la normalitat amb què la gent de la Franja viu la llengua materna a les escoles. L’alumnat majoritàriament cursa l’assignatura voluntària de català, amb tota normalitat. El problema és que si això no ho promous al govern i queda en mans dels claustres, doncs les famílies depenen d’una direcció de centre concreta. Però quan l’assignatura s’ofereix en les mateixes condicions que la resta, l’alumnat s’hi apunta majoritàriament.
—Com qualificaríeu la implantació del català a l’ensenyament aragonès?
—És molt limitada. S’hauria de millorar, evidentment. Aquest curs fa quaranta anys que s’implanta i, des d’aleshores, si bé és cert que s’han anat fent passes menudes, sempre hem estat dins del marc que es va aconseguir, que és una situació intermèdia entre tenir una sola llengua i ser bilingüe. Llavors, es fan malabarismes. Hi ha instituts on, si vols cursar català, et quedes sense poder fer servir el transport escolar, perquè no quadren els horaris; i altres que pots fer set o vuit hores de les vint setmanals en català. I aquests centres, si abans tenien poc suport, ara no en tenen gens.
—Fa unes quantes setmanes, la Universitat de Lleida va publicar un estudi que apuntava que les xarxes socials contribueixen decididament a desplaçar el català a la Franja. Heu notat aquest retrocés?
—El català, a més de no ser una llengua hegemònica, és una llengua minoritzada a l’Aragó. I no tenim un govern fort que la protegisca, com protegeix altres coses. Fins fa pocs anys, la llengua es mantenia molt viva i érem un dels territoris on es parlava més de tot el domini lingüístic català, però ara ja no és així perquè aquelles circumstàncies han canviat. Ara tenim una demografia molt diversa, ha arribat molta immigració, que benvinguda siga, i també patim els efectes de la globalització i les xarxes. Les comunicacions ja no són amb el veí, no són en cercles petits, sinó que són globals. Per tant, si en llocs on la llengua està molt protegida, com ara Catalunya, ja sabem la situació que hi ha, doncs imagina’t nosaltres. Per exemple, les meues filles, que tenen catorze i disset anys, hi ha un abisme en l’ús de la llengua que fan. Ja no parlem de diglòssia, sinó de substitució.
—Quines mesures proposa la CHA per a provar de revertir aquesta situació?
—La primera cosa que cal fer és recuperar-nos d’aquests dos anys i mig de retrocessos. Recuperar la dinàmica que duia la Direcció General de Política Lingüística i que l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua recupere impuls. Després, recuperar el suport als projectes de les escoles, recuperar l’acompanyament als centres perquè desenvolupen l’assignatura en les millors condicions possibles, recuperar el seminari de professors de català, continuar creant materials, reforçar la web de llengües, que era una estructura fantàstica com a repositori d’informació, de notícies i també de divulgació… I recuperar la llei de llengües de l’Aragó, que ens possibilita de fer servir la llengua als ajuntaments. I tot això sempre mirant cap a una estructura tan pròxima com siga possible a aconseguir-ne la cooficialitat, que soluciona tots els problemes legals.
—Revisant programes electorals, ni PP ni PSOE presenten cap proposta cap relacionada amb la llengua. Us sorprèn?
—Sí, en el cas dels socialistes, és la seua pràctica. En el cas del PP sorprèn perquè el que acaben de fer en l’anterior legislatura que han governat és anar en detriment de les llengües. De manera que hem de llegir aquesta manca de propostes com un moviment en detriment de les llengües. Però bé, altres vegades s’han presentat amb programes obertament contra les llengües pròpies. Per tant, intente fer-ne una lectura positiva. És tan evident que parlem català que no es poden presentar com un partit modern i europeu i anar en contra de la ciència. Però en tot cas, qualsevol no actuació és una actuació en negatiu.
—En canvi, Terol-Aragó Existeix fa una campanya molt directa sobre la qüestió lingüística.
—Sí, com a integrant de l’Associació Cultural del Matarranya, jo celebre que haja aparegut aquest petit horitzó. És un partit transversal i sabem que hi ha gent allà dins que hi és totalment contrària. Per tant, els que hi estan a favor han estat valents de manifestar-se. És cert que aquest suport no apareix en el programa electoral i que aquests anys que han ocupat espais de govern no han fet absolutament res, però necessitem tothom qui pense que la llengua s’ha de mantenir. Crec que és una mostra del que et comentava abans, que no hi ha cap conflicte lingüístic i que s’ha assumit amb naturalitat que parlem català. I això és gràcies a molta i molta gent que durant molts anys ha treballat per la llengua. La llengua és una cosa que l’hem de protegir entre tots, hem d’anar tots a una. En aquest cas, he pres partit per la Chunta, perquè és el que ho ha dit sempre més clarament i ho ha demostrat quan ha governat.
—Què en penseu, del viratge a la dreta que ha fet el PSOE en la qüestió lingüística?
—Darrerament, el PSOE no s’ha compromés gens i, a més, Javier Lambán va fer una campanya d’anticatalanisme insultant, sense pensar que també era representant d’uns aragonesos que parlàvem i parlem català. Nosaltres no enteníem res. Eren insults innecessaris. Era una qüestió gairebé personal. Després, quan parlem amb els partits a escala local i comarcal, la situació és ben diferent. Al territori, hi pot haver veus discrepants, que criden molt, però si les comptes veus que són poques. Tothom és conscient de tot allò que ha passat fins ara, però vull pensar en el futur. Pense que és la darrera oportunitat que tenim per a actuar, contra el procés de substitució lingüística que patim i l’auge reaccionari arreu del món. Per això fais costat a un partit que dóna suport a les llengües de l’Aragó, amb un candidat –Jorge Pueyo– que també va guanyar el premi Franja: Llengua i Territori pel programa Escampar la boira, que va ser el primer de la història de la televisió pública aragonesa fet en català i aragonès.
—A diferència de les darreres eleccions al congrés espanyol, en aquest cas la Chunta no es presenta juntament amb Sumar. Per què?
—Pense que és en l’esperit de tots que hem d’anar units i així s’ha vist al congrés. Però aquestes eleccions han estat sobrevingudes i no hi ha hagut temps d’organitzar-se. A més, la resta de partits són d’àmbit estatal i també depenen de les decisions que es fan des de fora. Realment, les barreres que s’han posat han arribat des de Madrid.
Source: IV CERTAMEN RELATOS CORTOS – Ayuntamiento de Fabara
La Emisora de Radio LA VEU DEL BAIX MATARRANYA, en colaboración con el
excelentísimo Ayuntamiento de Fabara, convoca la celebración del IV CERTAMEN
LITERARIO DE RELATO CORTO «LA VEU DEL BAIX MATARRANYA».
www.escritores.org
El Certamen Literario tendrá las siguientes bases:
PRIMERA.- El ámbito del Certamen es la Comarca del Bajo Aragón Caspe-Baix Aragó
Casp. Serán admitidas en el Certamen tanto las personas residentes en las distintas
poblaciones de la Comarca como aquellas que lo hicieron en su infancia.
SEGUNDA – Se establecen una única categoría:
- ABSOLUTA – Desde los 14 años (nacidos hasta 2011 incluido)
TERCERA – El relato podrá presentarse indistintamente en castellano o catalán,
concursando ambos idiomas en una única categoría
CUARTA.- El tema de esta cuarta edición será libre en todos los sentidos. El relato
presentado ha de ser original, inédito y no haber sido premiado ni seleccionado en ningún
concurso literario, antes de la terminación total de éste. Sólo podrá presentarse un trabajo
por autor.
QUINTA.- La extensión del documento será entre dos y cuatro hojas DIN A4, por una
sola cara, mecanografiadas a doble espacio y un tamaño de letra 12.
Con el ánimo de incluir a todos los grupos de edad, el trabajo podrá presentarse de manera
manuscrita, procurando que sea perfectamente legible.
SEXTA – Los trabajos podrán presentarse por correo electrónico, indicando en el asunto
del mensaje el título del relato y en el cuerpo del mensaje los datos personales (nombre,
apellidos, teléfono de contacto y fecha de nacimiento) a la siguiente dirección:
lvbm.fm@gmail.com
O bien remitiéndolos a
IV CERTAMEN RELATO CORTO “LA VEU DEL BAIX MATARRANYA”
Ayuntamiento de Fabara
Plaza España, 1 – 50793 FABARA (Zaragoza)
Acompañando el relato de un sobre cerrado con el título del relato en el exterior y los
datos personales antes indicados (nombre, apellidos, teléfono de contacto y fecha de
nacimiento) en el interior.
El plazo improrrogable de admisión de los trabajos finaliza el 31 de marzo de 2026.
SÉPTIMA.- El jurado estará compuesto por un miembro de la Junta de la Emisora La
Veu del Baix Matarranya, un representante del Ayuntamiento de Fabara y un vocal
designado por el Centro Educativo CRA DosAguas.
El jurado, cuyo fallo será inapelable podrá declarar los premios desiertos. Asimismo está
facultado para resolver toda cuestión de su competencia que no hubiese quedado
establecida de modo explícito en las presentes bases. El fallo se hará público y los
ganadores serán informados personalmente por teléfono o e-mail.
OCTAVA.- El acto de entrega de los premios se realizará el día 23 de Abril de 2026 en
un lugar y hora que se comunicará a su debido tiempo, siendo condición indispensable
para tener derecho a premio estar presente en dicho acto o representado por persona
debidamente autorizada.
NOVENA.- LA VEU DEL BAIX MATARRANYA procederá a la lectura de los trabajos
premiados en su MAGAZINE semanal. Los trabajos podrán ser leídos por los mismos
autores o bien por un locutor de la emisora.
Aquellos trabajos no premiados también podrán ser leídos en el citado programa siempre
y cuando los autores no expresen lo contrario en los quince días posteriores a la entrega
del premio.
DECIMA.- La dotación de los premios se establece de la siguiente manera:
Primer premio: 200 euros
Segundo premio: 100 euros
Todos los relatos premiados serán publicados dentro del LIBRO DE FIESTAS DE SANT
ROC 2026
UNDÉCIMA.- La participación en este concurso significa la plena aceptación de estas
bases.
La llengua és un tema que sol passar desapercebut abans d’unes eleccions aragoneses, però que al llarg d’esta legislatura ha estat molt present. Ací en fem un repàs.
Esta legislatura ha estat més curta de l’habitual, i ara tornen a convocar als franjolins a unes eleccions aragoneses, separades de les locals, que és la novetat d’esta ocasió. Però no ha estat per voluntat de diferenciar-se i parèixer una comunitat històrica –ja fa anys que se podia haver fet així i no s’ha fet–, sinó que se deu a l’incendi originat a la política estatal. Pur mercadeig polític; a veure si poden governar sense la ultradreta i les seues polítiques populistes, moltes vegades faltades de raó per a afavorir a la gent de dalt.
Però bé, se’ns ha demanat votar i crec que és molt sa saber què volen fer els polítics aragonesos i com mos repercutirà, com a franjolins i com a ciutadans que pertanyem administrativament a esta comunitat autònoma. Una molt bona eina per veure-ho és llegir els programes electorals, escoltar les seues compareixences o preguntar directament als mateixos representants polítics.
La nostra anàlisi la centrarem en no massa aspectes. En realitat, només en un, ja que mos parlaran d’habitatge, d’indústria o dels centres de dades… Però ací ens preocupa un tema que sol passar desapercebut, però pel que acabem eixint escaldant d’una banda i d’una altra: la nostra llengua, el català.
Abans, caldria recordar el context del que ha estat la legislatura, però, com volem rememorar massa el que han estat estos darrers dos anys i mig, intentaré ser breu, ja que no tinc esme de fer una anàlisi en profunditat de la política aragonesa.
Partim de què el Partit Popular d’Aragó va guanyar les eleccions, però, com sabem, la Comunitat Autònoma no ha sigut mai de majories absolutes, així que van haver de pactar en Vox per entrar al Govern i incorporar al PAR en algunes direccions generals (des del 86, amb Hipólito Gómez de las Roces, fa que són al govern d’Aragó en alguna fórmula dispar, la majoria sent part de l’equip de Govern, presidint-lo o com ara, en direccions generals). Després van pactar arribar a acords puntuals en Teruel-Aragón Existe i, un any més tardi, es va rompre la coalició PP-Vox per disparitats en el repartiment de menors no acompanyats, com va passar a tot l’Estat en altres governs autonòmics.
Azcón: “A Aragó no es parla català”
Entre juliol de 2023 i juliol de 2024, alguns dels acords d’esta coalició de dretes van ser eliminar la Direcció General de Política Lingüística, esborrar les subvencions a associacions culturals i lingüístiques –com ASCUMA– i tornar a revisar la Llei de Llengües per treure qualsevol referència al català o l’aragonès normalitzat.
A començaments de 2024, Azcón anunciava, per tapar que no estava fent la seua feina, que eliminarien el català perquè “a Aragó no s’hi parla”. I VOX es vanagloriava que retirarien l’ensenyament del català a les escoles. Això va remoure el vesper a la Franja i es van tornar a reunir els polítics franjolins a Mequinensa per manifestar-se en contra. De mentre, a alguns polítics com l’alcaldessa de Tamarit, començaven a donar suport, sense massa gràcia, a entitats secessionistes lingüístiques, com la FACAO, i feien rebifar altres entitats de caràcter més “progressista” que ho volen englobar tot com a aragonès.
Així, el Govern PP-Vox va començar a enfonsar-se quan començaven a hi haure mocions en contra de les seues propostes. A Mequinensa, el regidor del PP va votar amb els altres grups amb els altres grups a favor de mantenir el català i, a altres ajuntaments i comarques franjolines, el PP s’abstenia o votava a favor d’estes mocions. Això demostra, de nou, que Saragossa i la Franja no són el mateix.
Després que Vox els hi retirés el suport, el PP va canviar de posició i van votar en contra de les mocions de l’ultradreta sobre el català, i fins i tot Azcón va dir que no el retirarie de l’escola “perquè és el que les famílies volen”.
El 2025, va tornar a alçar la veu Azcón per dir que a la Franja no es parlava català, ni es deia Franja i perquè era una imposició catalana. Tot això, en un acte de ‘La Vanguardia’ a Barcelonaon va dir que a “Fraga hablan fragatí con normalidad, y en Mallén hablan maellano con normalidad”.
Fora d’això, poca cosa més, ja que encara que no han fet res per les llengües que sobre el paper han de protegir i mantindre, més enllà de retirar la dotació a l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, que sí que s’ha mantingut com a institució.