Skip to content

continue reading…

Miralls buits

Perquè al cap i a la fi, la moda que no deixa petjada a dins, només és silenci del que voldríem ser

Luismi Agud

Recuperar el rebost

Recuperar el rebost és més que una qüestió pràctica: és una manera de connectar amb la nostra cultura culinària, de tornar a posar en valor l’art de planificar i d’apostar per una vida més autosuficient

Vicent Pallarés

Edificis de pedra seca

I aquí està la feina que haurem de fer per donar sentit a l’Associació que s’ha format per rescatar los edificis de pedra seca

Tomás Bosque

El misteri de la morra

Una manifestació cultural característica de les comarques del Matarranya i el Baix Aragó, així com de la resta de la província de Terol, apareix a una de les obres més destacades d’un dels escriptors hispanoamericans més celebrats de tots els…

Lluís Rajadell

La possibilitat de Déu

Desitjaria de cor tindre la fe de mons pares; poder sentir, per exemple, la pau de posar-se en les mans de Déu quan la vida es complica

Carles Terès

Un dia sense llum

Com a societat, hem arribat a un punt en què pot ser el debat s’hauria de centrar en una cosa que ha quedat enrere: l’autosuficiència

Estela Rius

Un Pedrís per a escoltar música

Perquè Joaquín Rivero ens va permetre gaudir de la millor música. Va estar bonic mentre va durar.

Lluís Rajadell

De l’escriptura no es menja

Perquè el món actual està preparat fet per i per a la producció.

Luismi Agud

Programa del MAGAZIN del dissabte 21 de juny de 2025.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos en directe per internet anant a (google/la veu del baix matarranya). Tel. 976 635 263—616 094 447. El programa es repeteix el diumenge a les 9 hores. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra pàgina d’internet.
11- 11:40.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/ El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals.
11:40 – 11:55.- Jaime Rebenaque, director del Ceip “Virgen del Portal” de Maella, ens farà un resum d’allò més destacat del curs 2024-2025.
11:55-12:30.- ÀGORA.- “L’AMISTAT I L’AMOR OMPLEN LA NOSTRA VIDA D’ESPERANÇA”. Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Neus Valls, Luis Valén, Arancha Bielsa, Eduardo Satué i Elías Satué.
12:30- 12:40- Estiu i vida social. Neus Valls, psicòloga.
12:40-12:55.- Els refranys de Bienvenido Giménez.
12:55 -13:10.- Esports. Jornada de convivència esportiva i dinar, el passat dissabte dia 14 de juny. Jose Manuel Pelegrín i Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Les Bruixes de Salem (Massachusetts) 1692.
13:25- 14.- Entrevista a Juanje Villalba Forner, alcalde de Favara. Ja hi som pràcticament a la meitat de la legislatura. Repassarem les qüestions més destacades.
Participants.- Jaime Rebenaque, Joaquín Meseguer, Neus Valls, Arancha Bielsa, Luis Valén, Ramón Arbona,Eduardo Satué, Bienvenido Giménez, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Juanje Villalba, Marcos Calleja i Elías Satué.
És l’últim magazine de la temporada 2024-25; la 2025-26 començarà a finals de setembre. Però abans el 2 d’agost estarem en antena amb les XXIV HISTÒRIES DEL RIU, (La Marató de radio de La Veu del Baix Matarranya)

Source: Catalunya i Aragó: de la membrana a la frontera | Flocel Sabaté* | Patrimoni | El Punt Avui

opinió

Els successius governs d’Aragó han fomentat la cohesió mitjançant l’enfrontament amb el veí català

El 1149, la seu episcopal de Roda es trasllada a Lleida arran de la conquesta. La disputa pels límits amb la veïna diòcesi d’Osca es clou el 1203, quan la delimitació resta fixada en el curs mitjà i inferior del riu Alcanadre, límit alterat el 1571 en haver d’encaixar-hi la nova diòcesi de Barbastre. Al segle XIII Ribagorça és definida com una vegueria, capital Benavarri. El representant reial exercia tres càrrecs alhora, atès que era “veguer de Ribagorça i de Pallars i sobrejunter de Sobrarb i les Valls”, és a dir, regia dues regions administrativament catalanes i una d’aragonesa. El 1300, però, Jaume II accepta els arguments aragonesos i traspassa Ribagorça a Aragó, malgrat les protestes de les corts catalanes el 1305. El 1322, la creació del comtat de Ribagorça porta el límit a la riba de la Noguera Ribagorçana. Les cessions de Tamarit, Mequinensa i Fraga, al mateix segle XIV, imposen la delimitació actual. En canvi, la vall d’Aran, inicialment vinculada amb Aragó, manté una forta relació amb Catalunya, tal com Pere el Cerimoniós segella el 1381.

La definició aragonesa de la Ribagorça comporta que la diòcesi de Lleida resti sobre territori aragonès i català, cosa que retrata la societat real, perquè les terres cedides a Aragó mantenen majoritàriament la llengua i cultura catalanes i tenen Lleida com la seva capital de serveis. Encara a mitjan segle XX els habitants de Vilanova de Sixena declaren que el seu mercat principal és Lleida. Com escrivia el 1973 el catedràtic de geografia de la Universitat de Saragossa, Antonio Higueras Arnal, Aragó arribava al final del franquisme sense una xarxa de capitalitats potents, raó per la qual els seus límits eren porosos i inexistents, sobretot en el costat oriental. Amb l’arribada del règim democràtic, el nou govern autonòmic aragonès assumeix el repte de cohesionar i dotar d’identitat la regió. En el costat oriental es podria haver optat per fer ressaltar la singular unitat social per damunt de la segmentació administrativa recalcada per les províncies establertes el 1833. Però es va preferir tot el contrari. Per això la diòcesi de Lleida va ser retallada el 1995-98 a fi que s’ajustés a la ratlla provincial. Tot empenyia a crear fronteres identitàries mentals, en expressió de Ramon Sistac. Ara els serveis ja no venen de Lleida i el límit es percep en tots els detalls de la quotidianitat; “no servimos a catalanes” va etzibar secament el farmacèutic fa poques nits a un alumne meu que, arran de la malaltia del seu avi, s’havia apropat a la farmàcia més propera, situada, tanmateix, a l’altre costat de la ratlla.

Els successius governs d’Aragó han fomentat la cohesió mitjançant l’enfrontament amb el veí català. El 2018 el govern regional prohibeix que els llibres de text incloguin l’expressió “catalanoaragonesa”, mesura revisionista que va més enllà del franquisme, atès que els llibres escolars publicats a Saragossa el 1945 explicaven la “Reconquista catalano-aragonesa”. El 2019 el president Lambán difongué un calendari que incloïa cada mes una màxima identitària: al maig criticava l’expressió catalanoaragonesa; a l’agost advertia que els reis havien de ser citats segons la numeració aragonesa perquè la catalana era fruit de la historiografia catalanista, i al setembre deia que tots els habitants de la Corona d’Aragó eren arreu percebuts com a aragonesos. Cap d’aquestes afirmacions supera el llistó del rigor històric: la corona era catalanoaragonesa des de l’origen, perquè Alfons el Cast el 1169 era assessorat pels seus barons “Catalanorum et Aragonensium”; els reis empraven la numeració catalana (Pere Terç) perquè segons la fisiologia de l’època la transmissió sols era masculina; i desenes d’historiadors de tot el Mediterrani constaten que els provinents de la Corona d’Aragó eren genèricament identificats com a catalans.

Aquest context ajuda a entendre el seguit de sentències judicials. El 2017 un jutge substitut en un jutjat de primera instància d’Osca autoritza que un escamot de 80 guàrdies civils entri de nit, metralleta en mà i en formació d’assalt, al Museu de Lleida per endur-se 44 obres d’art provinents de Sixena; quan el 2021 el Tribunal Suprem s’hi pronuncia, reconeix que les obres havien estat adquirides per la Generalitat de Catalunya però troba un defecte de forma que permet anul·lar-ne la validesa. El mateix 2021, un jutge de primera instància de Barbastre imposa el trasllat de 111 peces del Museu de Lleida provinents de diferents parròquies de l’antiga diòcesi, de les quals consta el respectiu document d’adquisició per part del bisbe Messeguer (1889-1905), però el jutge n’anul·la la validesa. Finalment, l’operació de rescat dirigida per Josep Gudiol el 1936 de les pintures murals de Sixena afectades per l’incendi provocat pels escamots locals passa a ser explicada com un espoli i el 2025 el Suprem n’ordena el retorn al monestir sense més consideracions.

El context explica curioses concomitàncies. El jutge que va emetre la primera de les sentències esmentades va voler agrair a la premsa aragonesa “el inmenso cariño que me demostraron los aragoneses”. I tot i que l’Església imposa, sota justificació evangèlica (1Cor. 6.1), que les causes entre eclesiàstics s’han de dirimir internament, en el present cas el bisbe de Barbastre-Montsó va portar, el 2016, el seu homòleg de Lleida davant del tribunal civil, cosa que va abocar, el 2020, a una curiosa guerra de comunicats entre bisbats. En coherència amb l’estratègia de cohesió regional, les autoritats polítiques aragoneses engresquen el fervor popular amb declaracions en què recalquen com n’estan, de maltractades, les obres a Catalunya i fomenten la seva recepció a Aragó amb una gernació que hi aporti “cantos, vítores y aplausos”. Tot plegat contrasta amb la fredor amb què s’han viscut els fets a Catalunya.

Esperem que el major rebombori que assoleix la tercera de les sentències no sigui perquè aquesta no afecta Lleida sinó Barcelona.

*Catedràtic d’història medieval de la Universitat de Lleida i membre de l’Institut d’Estudis Catalans

Source: La fusió entre Óscar Blanch i Toni Barceló protagonitzen la gala final de ‘JoTalent’ | Matarranya Media

Valorización de los olivares del Matarraña

Source: Los olivares protagonizarán un proyecto europeo para el desarrollo rural

Source: Que ens tornin Hasel i es quedin Sixena

 

Abans de fer d’escriptor, Moncada va voler ser pintor. En aquest article repassem la seva biografia, des de la seva arribada a Barcelona fins a la redacció de ‘Dante S.A.’, la novel·la que va deixar inacabada

De dreta a esquerra, Moncada i els seus companys de feina Toni Bartomeu o Quim Cucurull

De dreta a esquerra, Moncada i els seus companys de feina Toni Bartomeu o Quim Cucurull

Jesús Moncada volia ser pintor. La dada és essencial per entendre bé el rerefons del projecte monumental que l’autor de Mequinensa va deixar inacabat, del qual, per primer cop, es publiquen diversos capítols en aquest número. El seu protagonista, Calixte Sansa, més que probable alter ego de l’escriptor, és un professional de la pintura que viu a Itàlia, des d’on explica el dissortat final de “la Dante”, una editorial amb més de cent anys d’hi

Continuar llegint… Jesús Moncada: del pinzell a la ploma

Source: Calaceite venera la Santa Espina con una misa concelebrada por el cardenal Omella

Source: Un estudio confirma que son 8.000 personas las que hablan el idioma considerado en peligro de extinción

Programa del MAGAZIN del dissabte 14 de juny de 2025.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos en directe per internet anant a (google/la veu del baix matarranya). Tel. 976 635 263—616 094 447. El programa es repeteix el diumenge a les 9 hores. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra pàgina d’internet.
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/ El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals.
11:45 – 12:05.- Entrevista a l’alcalde de Faió Roberto Cabistany Díaz. Ja hi som a la meitat de la legislatura; repassem les qüestions més destacades.
12:05-12:40.- ÀGORA.- “EL VEÏNAT. LES RELACIONS ENTRE VEÏNS ”. Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Neus Valls, Luis Valén, Arancha Bielsa i Elías Satué.
12:40- 12:55.- Parlarem d’agricultura i de noves idees, amb el favarol Adrian Panillo Ambrona.
12:55-13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín i Ramón Oliver.
13:10 -13:25.- Coneguem millor la nostra lengua amb Roberto Albiac Balaguer.
13:25- 13:40.- Biografies de grans personatges. Marco Polo
13:40- 14.- Entrevista a Fernando Taberner Salvador, alcalde de Nonasp. Ja hi som pràcticament a la meitat de la legislatura. Repassarem les questions més destacades.
Participants.- Roberto Cabistany, Joaquín Meseguer, Neus Valls, Arancha Bielsa, Luis Valén, Ramón Arbona, Adrian Panillo, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Robero Albiac, Fernando Taberner, Marcos Calleja i Elías Satué.

Source: Seis años de prisión por intento de homicidio y lesiones en Valderrobres

Programa del MAGAZIN del dissabte 7 de juny de 2025.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos en directe per internet anant a (google/la veu del baix matarranya). Tel. 976 635 263—616 094 447. El programa es repeteix el diumenge a les 9 hores. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra pàgina d’internet.
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/ El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals.
11:45- 11:55.- Els Amics de la Llontxa.
11:55-12:30.- ÀGORA.- “UNA BONA EDUCACIÓ, DIUEN QUE ÉS LA SOLUCIÓ DE LA MAJORIA DELS PROBLEMES; PERÒ QUÈ ÉS UNA BONA EDUCACIÓ? ”. Joaquín Meseguer, Neus Valls, Luis Valén, Arancha Bielsa i Elías Satué.
12:30- 12:40.- Corresponsal a Maella. Yolanda Abad.
12:40-12:55.- ALAN TURING. Biografia de grans personatges.
12:55 -13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín i Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Pàgina escolar dels alumnes del CRA Fabara- Nonaspe “Dos Aguas”
13:25- 13:40.- Què llegim? Raquel Llop Labaila.
13:40- 14.- Entrevista a María Elena Bondía Pinós, alcaldesa de Maella. Ja hi som pràcticament a la meitat de la legislatura. Repassarem les questions més destacables.
Participants.- Els amics de la Llotxa, Yolanda Abad, Joaquín Meseguer, Neus Valls, Arancha Bielsa, Luis Valén, Judith Andreu, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Escolars del CRA Fabara – Nonasp “ Dos Aguas”, Raquel Llop, Mª Elena Bondía Pinós, Marcos Calleja i Elías Satué.

Source: Los vinos del Matarraña buscan convertirse en DOP con apoyo de la Diputación de Teruel

Source: Primer día de selectividad en el IES Bajo Aragón: «Toda mi familia ha puesto velas en la iglesia»

Source: Azero inicia un crowdfunding para financiar su décimo disco

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.