El propassat 17 d’octubre, una delegació de membres de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua (AAL) va assistir a l’acte d’obertura del curs acadèmic 2025-2026 de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), celebrat a València, en un acte presidit per la Ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant.
Entre els representants aragonesos hi havia el seu president, el secretari i la tresorera, que van saludar els responsables de l’AVL i van participar en el programa protocol·lari juntament amb altres institucions acadèmiques. Aquesta presència reforça els vincles de col·laboració i diàleg entre totes dues corporacions en l’àmbit de les llengües pròpies i del treball normatiu, docent i divulgatiu.
Després de l’acte protocol·lari, la delegació de l’AAL va mantenir una reunió de treball amb la presidenta de l’AVL, Verònica Cantó, el secretari general, Agustí Colomer i el cap de la unitat de recursos lingüisticotècnics, Josep Lacreu, durant la qual es va parlar de l’estat dels projectes de les dues acadèmies, i de les possibilitats de col·laboració. Concretament, l’AVL es va oferir a compartir amb l’AAL el codi font de les seues eines lexicogràfiques per tal que l’AAL puga desenvolupar ferramentes similars dins els seus projectes lexicogràfics.
La reunió va concloure amb la invitació per part del president de l’AAL a que una delegació de l’AVL faci pròximament una visita a la institució aragonesa.
La delegació de l’AAL amb la presidenta de l’AVL, Verònica Cantó i el president del Consell Valencià de Cultura, José María Lozano.
Publicació anual de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, dedicada a la investigació, estudi y difusió de les llengües pròpies d’Aragó: aragonès i català.
El projecte examina les actituds lingüístiques dels adolescents i com perceben la utilitat i el prestigi del català
La recerca, impulsada per la Universitat de Lleida, compta amb el suport dels ajuts Creu Casas Sicart, que fomenten estudis arrelats al territori
04.09.2025. La Xarxa Vives d’Universitats i l’Institut Ramon Muntaner impulsen un projecte de recerca que analitza l’impacte de les xarxes socials en la promoció de la llengua catalana a la Franja de Ponent, a l’Aragó, especialment en el públic juvenil. La iniciativa, liderada per Fernando Senar, professor del Departament de Psicologia, Sociologia i Treball Social de la Universitat de Lleida (UdL), ha rebut 5.000 € de finançament dels ajuts Creu Casas Sicart 2025, adreçats a impulsar la recerca vinculada al context local i comarcal.
“Tot i ser la llengua pròpia i tradicional de la població, el català pateix una situació de diglòssia: queda sovint restringit als àmbits més informals, mentre que el castellà s’imposa en els usos formals, com l’educació, l’administració o els mitjans de comunicació”, ha explicat Senar. La situació presenta importants reptes per al manteniment i el futur del català, especialment entre la població adolescent, un col·lectiu clau per a la continuïtat de la llengua.
Un dels elements clau que aborda aquesta investigació és l’impacte de les xarxes socials: “Els adolescents passen gra part del seu temps en aquests entorns digitals, un marc de socialització on la llengua predominant és el castellà. En conseqüència, es treballa amb la hipòtesi que les xarxes socials podrien estar accelerant el desplaçament del català fins i tot en contextos informals, on tradicionalment aquesta llengua havia imperat”, ha especificat Senar.
Els resultats d’aquest treball pretenen aportar una visió actualitzada de la realitat sociolingüística dels joves de la Franja, que permeti desenvolupar polítiques educatives i culturals eficaces orientades a reforçar l’ús i la percepció positiva de la llengua pròpia. A més, també facilitarà dades per ajudar els centres educatius a integrar plans pedagògics que reforcin la llengua, valorant i protegint les particularitats lingüístiques del territori.
Sobre els ajuts Creu Casas Sicart
La Xarxa Vives d’Universitats i l’Institut Ramon Muntaner convoquen anualment els ajuts Creu Casas Sicart de recerca en el context local i comarcal per a personal docent i investigador de les universitats de domini lingüístic catalanoparlant, amb la col·laboració del Departament de recerca i Universitats a través del Pla d’Enfortiment del Català (PEC) i del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Els projectes finançats, oberts a qualsevol àmbit de coneixement, han de presentar propostes d’aplicabilitat i retorn social dels resultats, així com a tindre el marc de referència els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides tant en el procés de recerca com en els seus resultats, que hauran de ser consultables en accés obert.
El dissabte 9 d’agost del 2025 al Saló de la Casa de Cultura de l’Ajuntament, aquell on, com deureu recordar, van tenir lloc els ominosos Fets de la Codonyera del 20 de març del 2010 —on va anar d’un pèl que no acabessin en linxament dels que informaven sobre l’aleshores recent Llei de Llengües—, doncs allà mateix es va presentar, en el marc de les Setmanes Culturals d’aqueixa vila, el projecte d’AtlasLingüísticodigital del Bajo Aragón, entenent com a Bajo Aragón l’actual Comarca del Bajo Aragón. Aqueix projecte fou presentat per un del seus autors, lingüista, especialitzat en entonació, de la UNED barcelonina adscrita a la de Madrid.
J. R. Molins. / Sigrid Schmidt von der Twer
Després d’una breu presentació de 0,8 minuts en català i 2,2 en castellà per part de l’escriptor Jose Ramón Molins Margelí, el ponent va iniciar el seu parlament enraonant-nos en castellà, tal com havia estat anunciat al programa distribuït per l’Ajuntament Codonyerenc, si bé les projeccions dels escrits amb què el ponent sovint acompanyava les seves paraules eren en català. El projecte s’ha creat, deia, perquè tots els tres atles anteriors –ALPI, ALEANR i ALDC— que havien inclòs algun, bastants o molts punts de la Comarca, si bé en el darrer cas només a la seva àrea més oriental, eren dels anys trenta, seixanta i noranta del segle passat, i no tots han estat digitalitzats. En aquest nou Atles han preguntat 120 paraules a dotze de les 15 localitats de la Comarca: 8 de llengua castellana i quatre de catalana que el presentador oralment anomenava chapurriado, i xapurriat a l’escrit. Això ha estat fet a sis informants per localitat dividits en tres grups d’edat: fins a 20, entre 20 i 40 i de 60 enllà, i s’ha observat que a les viles de xapurriat han dit que tot ells anomenen així el que parlen, mentre que en les de castellà han dit que el nom del que parlen era castellà, tret d’algun cas entre les generacions de fins a 20 anys que deien que era espanyol, tot i que un s’ha corregit i ha dit castellà. També en les 120 paraules enquestades els investigadors han maldat per triar mots susceptibles de tenir origen aragonès, llengua parlada a l’àrea central i occidental de la Comarca en segles passats. Una important novetat ha estat d’incloure-hi l’entonació, tant oralment com gravada, dels informants. El ponent ha afegit que, amb comptades excepcions, ha tingut moltes facilitats per part dels ajuntaments per a fer les enquestes i trobar informants. La feina de replega, ara ja acabada, ha estat feta majoritàriament l’any passat, i ha estat molt interessant i enriquidora per al ponent mateix. Aqueix ha lloat la gran riquesa lingüística de la zona de chapurriado, i que no s’hauria de perdre,afegint que, entre els factors que n’amenacen la continuïtat, hi ha el fet que la zona on el xapurriado s’ensenya a l’escola tenen mestres que no en saben. En iniciar el torn de preguntes li vaig dir en català que jo entenia que coneixent ell com s’havia manifestat el públic codonyerenc quan els Fets, no podia arriscar-se a anomenar català la llengua catalana que parlen, si no volia ser escridassat o pitjor encara, però que era inacceptable que l’anomenés també així en els textos que presentava i comentava, per molt que fent-ho coincidís amb l’opinió del nostre president d’afirmar que a l’Aragó mai no s’hi ha parlat, ni s’hi parla, ni s’hi parlarà català, i es mostrés amb ell contrari a les declaracions de la romanística internacional segons les quals a l’Aragó es parla català. Vaig afegir que els parlants codonyerencs des de Casp han estat sotmesos a unes elits molt majoritàriament catalanòfobes, i se’ls fa molt difícil ara d’alliberar-se’n, però que ell, com a científic, si volia mantenir-se digne, no hauria de compartir. Vam mantenir diàleg, també en català per part del ponent, i així mateix ho va fer en aqueixa llengua a unes quantes preguntes o comentaris de part del públic fetes igualment en català, fins que un barceloní de llengua catalana present entre el públic va mirar de reconduir al castellà, dirigint-se-li en aqueixa llengua al ponent. I ho va aconseguir, que el ponent, amb uns breus comentaris en castellà, va cloure l’acte.
Source: Aragó asfíxia les seues llengües – El Temps
El popular Jorge Azcón va bufar dies enrere les espelmes dels seus dos anys com a president d’Aragó. Un mandat que ha estat marcat per una primera etapa de coalició amb Vox i el PAR, i una segona de bipartit amb els regionalistes conservadors. Sota la influència de l’extrema dreta, Azcón ha practicat una política d’ofegament a l’aragonès i el català, exemplificant-se amb l’asfíxia financera que ha sotmès a l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua.
Els aragonesos havien arrancat sis pàgines del calendari d’ençà que el popular Jorge Azcón havia arribat a la presidència d’Aragó. L’exalcalde de Saragossa havia assolit la comandància de l’executiu aragonès gràcies a firmar una coalició amb l’extrema dreta Vox i atorgar diversos alts càrrecs al Partit Aragonès, de caire conservador i, aparentment, regionalista. Com a comandant en cap de l’administració aragonesa, acudia a principis del 2024 al Comitè Europeu de les Regions, que se celebrava al Parlament Europeu.
Des de Brussel·les, Azcón persistia en el discurs tradicional que el conservadorisme aragonès — i de manera més incisiva l’extrema dreta espanyolista— havia mantingut sobre les llengües pròpies d’Aragó, és a dir, sobre l’aragonès i el català, present a la Franja de Ponent. El baró popular ratificava la seua oposició a la normalització de l’aragonès i avivava el secessionisme lingüístic negant la unitat de la llengua catalana. «A la zona oriental d’Aragó, no es parla català, sinó modalitats lingüístiques pròpies. La gent de Fraga parla fragatí», sostenia en contra de la ciència filològica.
La negativa a reconèixer la presència del català a la Franja i el desinterès per la promoció de la llengua aragonesa exemplificaven la política lingüística desplegada d’ençà que va substituir el socialista Javier Lambán al capdavant de la màxima institució d’autogovern d’Aragó. «L’any que Azcón va governar del bracet de Vox va caracteritzar-se per la censura més absoluta sobre l’aragonès i el català de la Franja i una política d’assimilació cultural castellana. S’han emprat les llengües com a arma política», expressa Jorge Pueyo, diputat de la Chunta Aragonesista —dintre del grup parlamentari de Sumar— al Congrés i una de les veus més mediàtiques de l’aragonesisme.
«La censura a les llengües ha estat total: han deixat sense fons l‘Acadèmia Aragonesa de la Llengua, que treballava tant pel català com per l’aragonès; han laminat els treballs desenvolupats per la Direcció General de Política Lingüística, que estava fent una bona feina; han eliminat les ajudes que atorgava, i han suprimit la càtedra Johan Ferrández d’Heredia de la Universitat de Saragossa», desgrana. «Fins i tot, estan incomplint la seua pròpia llei de llengües del 2013, que establia una certa presència de l’aragonès a la programació de la ràdio i la televisió pública», ressalta.
L’aliança del PP amb Vox a l’Aragó —trencada a l’àmbit governamental a partir de juliol del 2024, però persistent per la influència parlamentària dels ultradretans— ha provocat que els populars «actuen d’acord amb el que abans pensaven, però callaven», segons ressalta el diputat estatal de la formació aragonesista. «Es va arribar a plantejar l’eliminació del reconeixement del català i de l’aragonès com a llengües pròpies d’Aragó. S’ha de recordar que pregonen —especialment Vox— la idea franquista d’atomització de les llengües per impedir que hi haja una comunitat lingüística. Diuen que són modalitats lingüístiques locals per negar la totalitat de la comunitat lingüística», explica, així com critica que el PAR, un partit de reconegut anticatalanisme, «no faça res per l’aragonès».
A través del seu diputat al Congrés, Jorge Pueyo, la Chunta Aragonesista ha obtingut una línia de finançament estatal per a l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua| Europa Press.
«Quan Vox estava a dintre del Govern d’Aragó, l’actitud va ser molt combativa contra les llengües. Fins i tot, es van fer declaracions explícitament secessionistes envers el català a la Franja. Ara bé, l’eixida de Vox de l’executiu aragonès ha relaxat un poc la política lingüística, fins al punt que el PP no ha donat suport a propostes dels ultres contra el reconeixement del català», apunta Natxo Sorolla, sociolingüista de la Universitat de Saragossa i investigador especialitzat en les constants vitals del català a la Franja. «Totes les polítiques desfavorables que s’hi van anunciar i que desmuntaven les accions tímides del govern anterior han passat a un segon pla», ressalta.
Ofegament econòmic
La croada contra les llengües pròpies de l’executiu d’Azcón ha tingut com a blanc l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, que ha estat ofegada econòmicament. Una esmena de l’extrema dreta Vox va implicar l’eliminació de l’única font d’ingressos de la institució. «La situació actual és d’inacció institucional, perquè van desaparèixer dels pressupostos totes les partides corresponents a subvencions a entitats locals i associacions, premis, i altres programes de difusió i promoció», dissecciona Juan Pablo Martínez, secretari de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua i director de l’Institut de l’Aragonès, l’entitat dintre de la institució que impulsa la llengua aragonesa.
«Des de la Direcció General de Patrimoni Cultural, s’ha mantingut el suport a accions concretes, i també s’ha mantingut l’estatus de l’aragonès i el català en l’ensenyament, com a llengües pròpies d’Aragó, però la falta de pressupost fa inviable l’existència d’una política lingüística», exposa. I complementa envers l’actitud desplegada per l’executiu integrat pel PP i el PAR: «El Govern actual ha respectat les competències de l’Acadèmia en matèria normativa, però no ha demanat assessorament a l’Acadèmia —tampoc ho va fer el govern anterior— a l’hora de planificar aspectes com ara l’ensenyament de les llengües pròpies o l’aprovació de termes toponímics, ni per a implementar una política lingüística real de protecció i promoció de les llengües».
L’asfíxia financera ha llastrat l’activitat de la institució. «La falta de finançament d’aquests dos anys ha obligat a ajornar projectes a mitjà termini, encara que no ha canviat el dia a dia del treball dels acadèmics i acadèmiques, perquè l’Acadèmia ha treballat des de la seua creació sense quasi recursos. Per a complir amb les tasques encomanades per la llei, l’Acadèmia hauria de comptar amb un finançament estructural i estable, com la resta d’institucions d’aquest tipus», afirma.
Enfront de l’ofegament practicat pels conservadors, regionalistes i ultradretans, la Chunta Aragonesista, a través del seu diputat estatal, Jorge Pueyo, va aconseguir una línia de finançament del Govern espanyol del PSOE i Sumar que atorgava 50.000 euros a l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua i altres 50.000 euros a la Diputació de Saragossa per a sufragar activitats d’entitats per la cultura pròpia. Els aragonesistes també negocien una altra ajuda pública a la institució per part de l’administració estatal, així com lluiten «per demanar que l’aragonès, del bracet de l’asturià, s’incorpore a l’ensenyament de les Escoles Oficials d’Idiomes i disposen d’una xicoteta partida reglada en la futura llei de cinema». «És una qüestió de drets mínims», subratlla.
«La subvenció del Ministeri de Cultura a l’Acadèmia repara un greuge que s’estava produint, ja que l’aragonesa era l’única acadèmia lingüística que no rebia una aportació de l’Estat», reivindica Martínez. Aquest ajut públic, segons detalla, «permetrà a l’Acadèmia reprendre alguns dels projectes ajornats i col·laborar en activitats culturals i d’investigació amb altres institucions i entitats». «Hauria de ser el Govern aragonès, posseïdor de les competències en matèria de llengua, qui estiguera interessat a promoure les llengües. L’executiu d’Azcón no sols incompleix la Carta Europea de les Llengües Minoritàries i la Constitució espanyola, sinó també actua contràriament a l’Estatut d’Aragó, on s’indica que ningú pot ser discriminat per raons de llengua», retrau Pueyo.
SOS lingüístic
L’arraconament lingüístic practicat pel PP i PAR amb la promoció entusiasta de la ultradreta Vox es produeixen en un moment de SOS idiomàtic de l’aragonès. «La situació de l’aragonès és molt complicada, ja que continua sent una de les llengües més amenaçades, segons adverteix la Unesco», avisa Pueyo. «L’aragonès està en perill d’extinció, però el Govern d’Aragó es nega a protegir aquest patrimoni. És increïble perquè no es toleraria que decidiren obertament desprotegir qualsevol element patrimonial d’importància del territori aragonès», contraposa.
Abans de l’arribada de Jorge Azcón al Govern d’Aragó, es van produir accions contra la llengua aragonesa per part de consistoris en mans del PP, Vox i l’aleshores existent Ciutadans, com ara la retirada dels cartells bilingües presents a Osca| EL TEMPS.
«La preservació d’una llengua en una situació tan precària com ara l’aragonès necessita un suport decidit per part de totes les administracions aragoneses, siguen del color que siguen», assenyala Martínez. «Ni la inacció actual, ni una política basada en accions simbòliques, seran suficients per a salvar l’aragonès. Cal, i de manera urgent, un pacte polític entre els principals partits aragonesos per a elaborar una estratègia ambiciosa per a l’ensenyament, promoció, preservació i normalització de l’ús de les llengües pròpies, de manera que les línies directrius bàsiques es mantinguen independentment de quin partit lidere el govern», planteja.
Si la situació de l’aragonès és delicadíssima, la vitalitat del català a la Franja ofereix símptomes preocupants. «En els anys noranta, hi havia una majoria de la població de la Franja que parlava català. Ja durant l’inici de segle, en els 2000, vam veure que hi havia un percentatge important de població que no tenia el català com a llengua inicial; i amb l’enquesta del 2014, ens vam adonar que la situació havia canviat: continuava havent-hi una majoria de població que parlava català com a llengua habitual, però hi havia una part important —vinguda de fora i no catalanoparlant— que no emprava la llengua», il·lustra Sorolla.
«Les dades de les enquestes més recents probablement ens mostren una realitat prou diferent i molt més assimilable a la del País Valencià o les Illes. De fet, observem processos oberts de substitució lingüística. Encara que no es mostrava a les dades generals, sí que veiem un trencament de la transmissió de pares a fills en estudis sobre població infantil i adolescent, especialment a la part del nord a la Franja, a la Ribagorça i al Baix Cinca», desenvolupa. «Encara més, en els darrers estudis fets al Baix Cinca, fins i tot entre la població més conscient lingüísticament, la presència de la llengua és bastant reduïda», alerta. Una regressió lingüística que coincideix amb temps polítics de tisorades i arraconament de les llengües pròpies de l’Aragó.
Una transcripció a primera vista de la declaració de Bernat Puigsec, de #Queretes, guarda del terme, sobre el robatori d’unes figues. El testimoni, per la lletra, es pot situar a la 2a meitat del XV, però no té data. És un full solt de l’Arxiu Capitular de #Tortosa. Ací està: 👇 pic.twitter.com/ghIJeEanwz
— Agustí Campos #MazónalaPresó (@agusti_campos) May 29, 2025
…e senyaladament, ell e son companyó lo veheren entrar en la vinya d'en Montagut, de n'Anthoni Steve e d'en Sperandeu Çapera e d'en Rosell, en les qualls, colín figues e donant-ne als cans e honpliu (sic) una cistella…
— Agustí Campos #MazónalaPresó (@agusti_campos) May 29, 2025
E lo dit Robiolla giràs ab sa lança que portava, tirà-li hun bot e de continent donà a fogir e ell encalçà'l e aconseguí e lançà-li la una al coll e pensant-lo haver pres al collar e del gipó e no u feu sinó al caputxo. pic.twitter.com/4rUumpbj7L
— Agustí Campos #MazónalaPresó (@agusti_campos) May 29, 2025
…poder que si•l podia pendre que•l prengués. E seguís que lo dia mateix, ell, testimoni, qb quatre hòmens lo encalçaren fins al terme del Ledó. E lo dit Robiolla li dehia que ell degolaria a ell de ses mans.
— Agustí Campos #MazónalaPresó (@agusti_campos) May 29, 2025
La glotofobia o discriminación lingüística será el eje central de la jornada de sociolingüística que se celebrará el miércoles 19 de marzo en la Biblioteca María Moliner —sesión matinal— y el Aula Magna de la Facultad de Filosofía y Letras —sesión vespertina— de la Universidad de Zaragoza.
Las sesiones de la jornada “De la glotofobia a la diversidad lingüística: retos de la sociolingüística actual en múltiples contextos” se enmarcan dentro de la actividad de los proyectos de innovación docente “Laboratorio de Derechos Culturales y Diversidad Cultural” (PICT 5333) y “Conectando voces: diálogos interculturales dentro y fuera del aula” (PICT 5591), además de formar parte de la docencia en sociolingüística de las distintas filologías de la Universidad.
Desde la organización subrayan el carácter transversal y abierto del encuentro, que abordará la discriminación lingüística en diferentes contextos: desde el ámbito francófono hasta las lenguas históricas de Aragón —aragonés, catalán y castellano—, pasando por lenguas con una fuerte presencia en la sociedad actual, como el árabe, o lenguas de comunicación global, como el inglés.
Uno de los puntos destacados de la jornada será la conferencia inaugural del sociolingüista Philippe Blanchet (Université de Rennes 2), referente en el estudio de la glotofobia, quien ofrecerá una visión general del fenómeno. Junto a él, especialistas de la Universidad de Zaragoza, como Natxo Sorolla, Maite Moret, Elena Albesa, Nayara Ortega, Isabel Herrando, Ángeles Vicente y María Ballarín, abordarán la discriminación lingüística desde múltiples perspectivas y contextos.
El propósito de la jornada es “generar un espacio de formación, reflexión y diálogo”, un foro de “aprendizaje” en el que se pongan sobre la mesa “los desafíos de la sociolingüística actual y se reivindique el valor de la diversidad cultural y lingüística”. “Queremos que sea un encuentro de debate sobre los derechos lingüísticos, para que la diversidad lingüística y cultural pueda ser realmente respetada”, apuntan desde la organización.
