La Franja

El dissabte 9 d’agost del 2025 al Saló de la Casa de Cultura de l’Ajuntament, aquell on, com deureu recordar, van tenir lloc els ominosos Fets de la Codonyera del 20 de març del 2010 —on va anar d’un pèl que no acabessin en linxament dels que informaven sobre l’aleshores recent Llei de Llengües—, doncs allà mateix es va presentar, en el marc de les Setmanes Culturals d’aqueixa vila, el projecte d’Atlas Lingüístico digital del Bajo Aragón, entenent com a Bajo Aragón l’actual Comarca del Bajo Aragón. Aqueix projecte fou presentat per un del seus autors, lingüista, especialitzat en entonació, de la UNED barcelonina adscrita a la de Madrid.

Després d’una breu presentació de 0,8 minuts en català i 2,2 en castellà per part de l’escriptor Jose Ramón Molins Margelí, el ponent va iniciar el seu parlament enraonant-nos en castellà, tal com havia estat anunciat al programa distribuït per l’Ajuntament Codonyerenc, si bé les projeccions dels escrits amb què el ponent sovint acompanyava les seves paraules eren en català. El projecte s’ha creat, deia, perquè tots els tres atles anteriors –ALPI, ALEANR i ALDC— que havien inclòs algun, bastants o molts punts de la Comarca, si bé en el darrer cas només a la seva àrea més oriental, eren dels anys trenta, seixanta i noranta del segle passat, i no tots han estat digitalitzats. En aquest nou Atles han preguntat 120 paraules a dotze de les 15 localitats de la Comarca: 8 de llengua castellana i quatre de catalana que el presentador oralment anomenava chapurriado, i xapurriat a l’escrit. Això ha estat fet a sis informants per localitat dividits en tres grups d’edat: fins a 20, entre 20 i 40 i de 60 enllà, i s’ha observat que a les viles de xapurriat han dit que tot ells anomenen així el que parlen, mentre que en les de castellà han dit que el nom del que parlen era castellà, tret d’algun cas entre les generacions de fins a 20 anys que deien que era espanyol, tot i que un s’ha corregit i ha dit castellà. També en les 120 paraules enquestades els investigadors han maldat per triar mots susceptibles de tenir origen aragonès, llengua parlada a l’àrea central i occidental de la Comarca en segles passats. Una important novetat ha estat d’incloure-hi l’entonació, tant oralment com gravada, dels informants. El ponent ha afegit que, amb comptades excepcions, ha tingut moltes facilitats per part dels ajuntaments per a fer les enquestes i trobar informants. La feina de replega, ara ja acabada, ha estat feta majoritàriament l’any passat, i ha estat molt interessant i enriquidora per al ponent mateix. Aqueix ha lloat la gran riquesa lingüística de la zona de chapurriado, i que no s’hauria de perdre,afegint que, entre els factors que n’amenacen la continuïtat, hi ha el fet que la zona on el xapurriado s’ensenya a l’escola tenen mestres que no en saben. En iniciar el torn de preguntes li vaig dir en català que jo entenia que coneixent ell com s’havia manifestat el públic codonyerenc quan els Fets, no podia arriscar-se a anomenar català la llengua catalana que parlen, si no volia ser escridassat o pitjor encara, però que era inacceptable que l’anomenés també així en els textos que presentava i comentava, per molt que fent-ho coincidís amb l’opinió del nostre president d’afirmar que a l’Aragó mai no s’hi ha parlat, ni s’hi parla, ni s’hi parlarà català, i es mostrés amb ell contrari a les declaracions de la romanística internacional segons les quals a l’Aragó es parla català. Vaig afegir que els parlants codonyerencs des de Casp han estat sotmesos a unes elits molt majoritàriament catalanòfobes, i se’ls fa molt difícil ara d’alliberar-se’n, però que ell, com a científic, si volia mantenir-se digne, no hauria de compartir. Vam mantenir diàleg, també en català per part del ponent, i així mateix ho va fer en aqueixa llengua a unes quantes preguntes o comentaris de part del públic fetes igualment en català, fins que un barceloní de llengua catalana present entre el públic va mirar de reconduir al castellà, dirigint-se-li en aqueixa llengua al ponent. I ho va aconseguir, que el ponent, amb uns breus comentaris en castellà, va cloure l’acte.