Skip to content

Archive

Category: Literatura

 

Abans de fer d’escriptor, Moncada va voler ser pintor. En aquest article repassem la seva biografia, des de la seva arribada a Barcelona fins a la redacció de ‘Dante S.A.’, la novel·la que va deixar inacabada

De dreta a esquerra, Moncada i els seus companys de feina Toni Bartomeu o Quim Cucurull

De dreta a esquerra, Moncada i els seus companys de feina Toni Bartomeu o Quim Cucurull

Jesús Moncada volia ser pintor. La dada és essencial per entendre bé el rerefons del projecte monumental que l’autor de Mequinensa va deixar inacabat, del qual, per primer cop, es publiquen diversos capítols en aquest número. El seu protagonista, Calixte Sansa, més que probable alter ego de l’escriptor, és un professional de la pintura que viu a Itàlia, des d’on explica el dissortat final de “la Dante”, una editorial amb més de cent anys d’hi

Continuar llegint… Jesús Moncada: del pinzell a la ploma

Llançament de ELS CAMINS DE SÍSIF – 1970 [Gener – Febrer – Març] , un llibre que travessa història, futbol i memòria.
El 1970, Joaquim Ivars condueix per les  carreteres l’Ebre com a xofer de la companyia d’electricitat i, també, com a taxista particular, travessant terres que la història ha marcat amb força: Mequinensa, Faió, Riba-roja, Flix… Pobles tocats pel riu Ebre, per la guerra i per la construcció dels pantans que ho van canviar tot.
A Mequinensa, el record de la mineria i les barcasses fluvials; a Faió, la memòria d’un poble submergit sota les aigües del pantà; i entre tots ells, la Franja com a territori viu, fronterer i silenciat entre Aragó, Catalunya i València, batega en cada pàgina del llibre, uns habitants que encara ara mantenen viva la flama del que va ser la Corona d’Aragó.
Però Joaquim Ivars també obre un altre camí: el que comença dins d’un bagul ple de papers oblidats trobat entre Riba-roja i Mequinensa. Documents i cartes que el porten al Barça de 1920, amb noms mítics com Samitier, Gamper o Zamora; a la primera selecció espanyola olímpica a Anvers 1920; i a les sancions del 1925, quan el club i tot un poble van ser castigats per xiular un himne imposat.
Amb humor, misteri, nostàlgia i una mirada irònica, Els camins de Sísif – 1970 ressegueix les petjades d’un home i d’un país atrapats entre la memòria i l’oblit. Des dels carrers del barri Xino de Barcelona a una llibreria misteriosa a Tarragona, les parades obligades a Falset per comprar vi, un celler misteriós que es connecta màgicament amb un túnel de tren abandonat prop de Mequinensa, el llibre és un homenatge als pobles que la modernitat va voler esborrar i a les històries que encara bateguen sota la pell del territori.
Un retrat fascinant de la Ribera d’Ebre i la Franja de Ponent, Riba-roja, Mequinensa i l’Ebre amb un relat ple d’ironia i de nostàlgia. Descobreix també la Guerra Civil a l’Ebre, el Barça dels orígens i la bellesa tràgica de la memòria.
Disponible a Amazon.

La Emisora de Radio LA VEU DEL BAIX MATARRANYA, en colaboración con el excelentísimo Ayuntamiento de Fabara, convoca la celebración del III CERTAMEN LITERARIO DE RELATO CORTO “LA VEU DEL BAIX MATARRANYA”. www.escritores.org

El Certamen Literario tendrá las siguientes bases:

PRIMERA.- El ámbito del Certamen es la Comarca del Bajo Aragón Caspe-Baix Aragó Casp. Serán admitidas en el Certamen tanto las personas residentes en las distintas poblaciones de la Comarca como aquellas que lo hicieron en su infancia.

SEGUNDA – Se establecen una única categoría:

  • ABSOLUTA – Desde los 14 años (nacidos hasta 2010 incluido).

TERCERA – El relato podrá presentarse indistintamente en castellano o catalán, concursando ambos idiomas en una única categoría.

CUARTA.- El tema de esta segunda edición será libre en todos los sentidos. El relato presentado ha de ser original, inédito y no haber sido premiado ni seleccionado en ningún concurso literario antes de la terminación total de éste. Sólo podrá presentarse un trabajo por autor.

QUINTA.- La extensión del documento será entre dos y cuatro hojas DIN A4, por una sola cara, mecanografiadas a doble espacio y un tamaño de letra 12. Con el ánimo de incluir a todos los grupos de edad, el trabajo podrá presentarse de manera manuscrita, procurando que sea perfectamente legible.

SEXTA – Los trabajos podrán presentarse por correo electrónico, indicando en el asunto del mensaje el título del relato y en el cuerpo del mensaje los datos personales (nombre, apellidos, teléfono de contacto y fecha de nacimiento) a la siguiente dirección: lvbm.fm@gmail.com
O bien remitiéndolos a:
III CERTAMEN RELATO CORTO “LA VEU DEL BAIX MATARRANYA”
Ayuntamiento de Fabara
Plaza España, 1 – 50793 FABARA (Zaragoza)

Acompañando el relato de un sobre cerrado con el título del relato en el exterior y los datos personales antes indicados (nombre, apellidos, teléfono de contacto y fecha de nacimiento) en el interior. El plazo improrrogable de admisión de los trabajos finaliza el 31 de marzo de 2025.

SÉPTIMA.- El jurado estará compuesto por un miembro de la Junta de la Emisora La Veu del Baix Matarranya, un representante del Ayuntamiento de Fabara y un vocal designado por el Centro Educativo CRA DosAguas. El jurado, cuyo fallo será inapelable, podrá declarar los premios desiertos. Asimismo, está facultado para resolver toda cuestión de su competencia que no hubiese quedado establecida de modo explícito en las presentes bases. El fallo se hará público y los ganadores serán informados personalmente por teléfono o e-mail.

OCTAVA.- El acto de entrega de los premios se realizará el día 23 de abril de 2025 en un lugar y hora que se comunicará a su debido tiempo, siendo condición indispensable para tener derecho a premio estar presente en dicho acto o representado por persona debidamente autorizada.

NOVENA.- LA VEU DEL BAIX MATARRANYA procederá a la lectura de los trabajos premiados en su MAGAZINE semanal. Los trabajos podrán ser leídos por los mismos autores o bien por un locutor de la emisora. Aquellos trabajos no premiados también podrán ser leídos en el citado programa siempre y cuando los autores no expresen lo contrario en los quince días posteriores a la entrega del premio.

DÉCIMA.- La dotación de los premios se establece de la siguiente manera:

  • Primer premio: 200 euros
  • Segundo premio: 100 euros

Todos los relatos premiados serán publicados dentro del LIBRO DE FIESTAS DE SANT ROC 2025.

UNDÉCIMA.- La participación en este concurso significa la plena aceptación de estas bases.

III Certamen Relatos LA VEU DEL BAIX MATARRANYA

Source: Natxo Sorolla a X: “Avui Desideri Lombarte farie 88 anys. I Tomàs Bosque li ha cantat. “Bruixetes de Pena-roja, bruixetes de devuit anys, que cureu la malaltia que ningú més pot curar” https://t.co/I5Wa2qcs1Z @DLombarte” / X

Dimarts 29 i dimecres 30 d’octubre a les 18.30 h EN LÍNIA

Presentació del llibre Pantera i xerrada sobre La cura del llenguatge

Organitza el Departament de Català de l’EOI Alcañiz amb motiu del Dia de les Escriptores (14 d’octubre) i el Dia de les Biblioteques (24 d’octubre)

 

Source: Amb una alegria enorme, deprés d’anys de… – Patricio Barquín Castañ | Facebook

Diari Ara, dimecres 21-8-24, avui

Presentació i recital amb Diego Burián.
Dilluns 19 d’agost. 19.30h.
Lo Convent. La Fresneda.

Source: “Cremar o mito”, poemario bilingüe (castelano-aragonés) de Merche Llop… Reserva tu ejemplar

Ja tenim les dates per a la segona sessió del nostre club de lectura. 🫂Esperem que pugueu estar en alguna d’elles!

🏫22 de juny a les 19h en Nonasp
💻26 de juny a les 19h en línia

✍🏼Per favor, confirmeu-nos a través d’aquest formulari quina opció us ve millor: https://forms.gle/obhAJYQK23VYpWfk8

📖Gaudiu de ‘La terra retirada’!

240502-32 ULTIMA

Fa 35 anys se va complir el que Desideri Lombarte havie escrit: «No faré anar la falç pel groc dels blats / ni esperaré si mou la garbinada, / ni aniré a pasturar més bous al prat». Mos va dixar. No tinc un sol record d’haver coincidit en ell. Per més que segur vam compartir temps i espai. Però la primera imatge que tinc d’ell és d’una commemoració de la seua mort a Pena-roja l’any 1990. En los meus 10 anys, estava a primer fila. Però ni per prodigi infantil ni per res paregut: encara no tenia prou vergonya per a amagar-me. Suposo que la meua ment infantil no devie aguantar les pallisses que s’hi devien repartir :-)

Però (re)descobrir Desideri Lombarte en l’adolescència va fer una marca profunda de per vida. Mai consumixco poesia, i Desideri explicave el meu món. Localisme, costumisme, ruralisme, i en llengua minoritzada. Tots aquells -ismes perseguits per l’homogeneïtzador globalisme, diana clara per al cosmopaletisme i el ciutadàdelmón®. Però Desideri, a més, és un escriptor universal. Té unes raïls que s’alimenten de l’economia de la subsistència dels Masos del Molinar, s’empelten a la Barcelona del desarrollisme, i acaben parlant-mos dels grans temes de la humanitat i la literatura: l’amistat, l’amor, la identitat, lo vincle de l’humà en la terra… i la mort. Mooolta mort!

Continuar llegint… Quan Desideri ja no fa anar la falç pel groc dels blats | Xarxes socials i llengües

Les belles paraules

L’altre dia, ma germana em va enviar uns fragments d’El temps de les Cireres, de Montserrat Roig; uns paràgrafs amb un vocabulari riquíssim usat amb naturalitat i precisió. Estava encantada amb els nous mots que hi descobria. Conec la sensació, ja que soc dels que experimentem plaer quan trobem una paraula que ens és desconeguda, una expressió que descriu amb exactitud un objecte, un estat, una acció, un sentiment o qualsevol altre aspecte de la vida i del món que ens envolta. Quan d’adolescent vaig decidir que havia d’escriure en el meu idioma —precisament per això, perquè era el meu—, em va tocar d’aprendre tot el vocabulari que no m’ensenyaven a estudi. Les paraules que emprava eren les domèstiques, les més íntimes, i em mancaven tots els registres literaris, tècnics o formals. Llegir sempre havia estat un plaer, però va fer-se més gran quan em servia per eixamplar els límits de la llengua de la meua família. Continuar llegint… Les belles paraules

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja