CONVOCATÒRIA DE Candidatures a Premi Franja «Cultura i Territori» 2025
Des d’Iniciativa Cultural de la Franja obrim el procés de selecció de candidatures al Premi Franja «Cultura i Territori» 2025. Podeu fer arribar les vostres propostes, amb la indicació dels mèrits de la candidatura, a l’adreça iebc.iea [arrova] gmail.com no més tard del 31 de gener.
El Premi Franja «Cultura i Territori» pretén distingir persones o entitats destacades en la defensa de la llengua i la cultura de les comarques catalanoparlants d’Aragó; per això les persones o entitats candidates han de ser prou significatives i preferentment han d’haver realitzat una tasca d’abast general a tota la Franja.
La concessió i lliurament d’aquest premi és anual. Les associacions integrants d’ICF valoraran les candidatures i emetran un veredicte. El lliurament del premi, que es farà públic oportunament, tindrà lloc durant la gala anual de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, que se celebrarà el dissabte 21 de febrer, coincidint amb el Dia de la llengua materna.
Al nostre lloc, Aiguaïva, lo rader dia de l’any donem la benvinguda a un personatge de llegenda anomenat: «l’Home dels nassos». Des de sempre, dels iaios als pares i dels pares als fills, tots los nins i nines del lloc hem sentit de l’arribada de l’home dels nassos, qui baixant del mont Montnegrell tenie: «tants nassos com dies li quedaven a l’any».
Des de fa quatre anys amb la col·laboració de l’associació cultural del lloc Caliu, l’associació de famílies d’alumnes AFA La Font, l’Estudi d’Aiguaviva i l’Ajuntament de la localitat celebrem l’arribada d’este personatge al lloc. Lo dia abans de les vacances de Nadal los nins de l’estudi i els mestres pugen a la plaça a decorar l’arbre de Nadal. Allà agarren un totxo o una vareta de fusta on marcaran una osca o un tall per cada mentida que hagen dit durant l’any i un membre del Caliu los llegeix la història de l’Home dels nassos en la llengua del lloc. Lo dia 31 de desembre tornen a la plaça i cremen los totxos i varetes de fusta en una foguera. En acabar tots corrents se’n van a buscar l’Home dels nassos per les carreres del lloc. Quan lo troben, se’n tornen a la plaça i l’Home dels nassos comprove que els nins no han fet massa mentides. Tots fan una filera i u per u reparteix llaminadures als nins i nines. Lo nostre amic nassut fa un discurs menut en la nostra llengua (només sap parlar en català) i lliura la clau del lloc a l’alcalde amb los millors desitjos pel nou any. En acabar l’associació Caliu fa una xocolatada per a tot lo món i l’Home dels nassos marxe al Montnegrell.
Per a la recuperació d’esta tradició d’Aiguaviva que compartim amb altres localitats del Matarranya històric, hem de destacar la tasca de Mariflor Altavella, veïna del lloc, que va recopilar i recollir informacions i dites tant dels seus familiars i com dels seus veïns sobre este personatge nadalenc.
La història de l’home dels nassos a Aiguaviva que va recopilar Mariflor i que se llegeix als nins de l’estudi a la plaça és la següent:
NINES I NINS!! ESCOLTEU!!
M’han dit, que han dit, que… pot ser…
Que també enguany, com cada any i després de Nadal, lo dia 31, lo rader dia de l’any, un home estrany vindrà i mos dirà:
“Jo sic l’home dels nassos i vaig de lloc en lloc olorant les mentides que els nins i les nines han contat i, si mentides no hi trobo, alguna cosa dolça los dono».
L’home dels nassos és un gran nassut, que té tants nassos llargs i grans com dies l’any.
Sombrero duu, jaqueta gran, i una gaiata pa caminar. I a la mà ben agarrada una maleta a on moltes coses li agrade guardar.
Prepareu-vos les varetes pa marcar les mentides que hau pogut contar i abans que aplego l’home dels nassos a la foguera de la plaça les vindrem a cremar, pa que l’home dels nassos no les pugue olorar.
Després per carreres i carrerons, places i placetes, l’anirem a buscar. I quan lo trobem, a la plaça en ell vindrem.
Apropeu-vos, apropeu-vos, sin paor, ell vos olorarà u a u, però com mentides no hi trobarà, alguna llaminadura vos donarà.
La clau de l’any nou a l’alcalde li donarà i se despedirà de tots, pa marxar a uns altres llocs.
Després quan acabo la faena tornarà al Monegrell a on viu tot l’any.
I per celebrar la visita de l’home dels nassos una xocolatada pa tots i totes n’hi haurà. tots i totes n’hi haurà.
En Aragón es verdad, se vive muy bien. En Aragón vivimos fenomenal. Estamos cerquita de Salou, estamos…
Lo conoce bien usted.
Bueno, estábamos hablando. Os he hecho… os he hecho, digo, decir esto me vais a permitir la broma, pero es que “yo parlo el catalá de veritat. Molts estius en la Costa Daurada jo viure TV3 i parlo una miqueta de…” … es mentira, no hablo catalán.
Si vol podem continuar en català. Perquè primera que l’entén perfectament.
Entens, entens, entens…
Que mira, ahora que sale este tema y que nos quedan dos minutos, y tampoco queremos quitarle más tiempo. Sobre el tema del catalán en la Franja d’Aragó
¡Aragón oriental!
… o Aragón Oriental
No nos gusta la Franja
Bueno, ¿aquello que es LAPAO todavía existe? ¿Sigue existiendo o no? Porque creo que fue un invento raro, ¿no? Era que era la lengua de la Franja… Bueno, no sé muy bien cómo era aquello. Pero estamos de acuerdo en que hablan catalán aquellas personas que viven en aquella zona de Aragón.
Dejadme que os cuente algo que también explico mucho. A mí me encanta que la gente hable lo que le dé la gana. Es decir: ¿y qué dice el Estatuto de Autonomía de Aragón? Artículo 7 del Estatuto de Autonomía de Aragón: nosotros tenemos que respetar las lenguas y las modalidades lingüísticas propias de Aragón. Cuando se aprobó el Estatuto de Autonomía de la comunidad autónoma hubo un debate sobre incluir aragonés o catalán en el Estatuto de Autonomía y no lo hicimos. Lo que hicimos fue, con una amplísima mayoría, hablar de las lenguas y de las modalidades lingüísticas de Aragón. Y la realidad es que en Aragón este asunto, en el día a día, no genera un debate. La opinión, ¿cuál es la opinión? Es que en Fraga hablan fragatí con normalidad, en Mayén hablan maellano con normalidad y en Benasque hablan benasqués con normalidad.
El alcalde de Fraga, la alcaldesa de Mayén y el alcalde de Benasque, que son del Partido Popular… Es decir, no lo digo yo: son localidades en las que mayoritariamente han decidido lo que hablan. Y cuando hay una imposición respecto de “no, lo que habláis allí es catalán”, bueno, ellos no lo quieren llamar catalán. Los aragoneses no lo queremos llamar catalán. Es decir, los aragoneses queremos llamarlo de otra forma distinta. Este debate: ¿alguien duda de que en la Comunitat Valenciana se habla valenciano? ¿No?.
Alguien sí lo duda
Claro… Bueno, yo creo que está bastante claro que en la Comunidad Valenciana hablan valenciano, y lo que dice su Estatuto de Autonomía es exactamente eso. Y en Aragón hablamos lenguas y modalidades propias de nuestra comunidad autónoma. Y lo hacemos con normalidad, y lo hacemos con libertad, y no tenemos ningún problema.
Pero valenciano es lengua oficial en la Comunidad Valenciana; en Aragón no lo es. Las diversas lenguas a las cuales usted se refería en Aragón…
Pero en Aragón tú te puedes dirigir a la administración en castellano, no es obligatoria ni siquiera en la zona donde se hablan. Bueno, es optativa, ¿no?
A ver, pero claro, faltaría más. Quiero decir: cualquiera que quiere estudiar… En Fraga, los niños en el colegio tienen una asignatura que se llama “catalán”, igual que los niños en Huesca, arriba en el Pirineo, tienen asignaturas que se llaman “francés”. Sí, claro. Es decir, hay mucha gente que opta por estudiar esas asignaturas por cuestiones tan prácticas como la vecindad. Y lo hacen con normalidad absoluta. Pero yo creo que el sentimiento mayoritario que hay en nuestra comunidad autónoma, y luego el término jurídico que utiliza nuestro Estatuto de Autonomía, es el que os acabo de contar. No hay debate. O sea, no hay un debate con la pasión que yo veo en algunos sitios. Y sobre todo, lo que no estamos dispuestos es a que nos digan que nosotros somos ninguna Franja. No somos ninguna Franja. Eso es Aragón, es el Aragón Oriental. La Franja tiene consideraciones políticas, en mi opinión, que nosotros no estamos dispuestos a aceptar desde ningún punto de vista. No es una Franja, es Aragón Oriental. Y la normalidad y la libertad me parece que es lo que mejor nos sienta.
MATRÍCULA CURSOS DE CATALÀ EOI ALCAÑIZ (per a nou alumnat)
🟢 B2.1, B2.2, C1.1, C1.2, C2 (tots els cursos es poden seguir de manera presencial o en línia)
🕐PAS PREVI: PROVA DE CLASSIFICACIÓ si no teniu el certificat del nivell anterior. Inscriviu-vos-hi aquí abans del 15 de setembre a les 14 h:
https://eoialcaniz.com/prueba-de-clasificacion/ (NOTA: per poder accedir al C2 és requisit tenir prèviament un certificat del nivell C1)
🕑 PAS 1: PREINSCRIPCIÓ*, fins al 22 de setembre a les 23:59. En aquest pas encara no pagueu ni us comprometeu, però és requisit per poder-s’hi matricular.
https://eoialcaniz.com/preinscripcion-y-matricula-alumnos-nuevos/
🕒 PAS 2:*MATRÍCULA dels preinscrits admesos del 24 de setembre al 30 de setembre. L’ordre s’estableix per sorteig.
https://eoialcaniz.com/preinscripcion-y-matricula-alumnos-nuevos/
🟢 MÉS INFO: catalan@eoialcaniz.com
📣 Consulteu aquí els horaris de classe: chrome-extension://efaidnbmnnnibpcajpcglclefindmkaj/https://eoialcaniz.com/wp-content/uploads/HORARIOS-ALCANIZ-2025-26-Catalan-copia.pdf
