La Franja

Al nostre lloc, Aiguaïva, lo rader dia de l’any donem la benvinguda a un personatge de llegenda anomenat: «l’Home dels nassos». Des de sempre, dels iaios als pares i dels pares als fills, tots los nins i nines del lloc hem sentit de l’arribada de l’home dels nassos, qui baixant del mont Montnegrell tenie: «tants nassos com dies li quedaven a l’any».

Des de fa quatre anys amb la col·laboració de l’associació cultural del lloc Caliu, l’associació de famílies d’alumnes AFA La Font, l’Estudi d’Aiguaviva i l’Ajuntament de la localitat celebrem l’arribada d’este personatge al lloc. Lo dia abans de les vacances de Nadal los nins de l’estudi i els mestres pugen a la plaça a decorar l’arbre de Nadal. Allà agarren un totxo o una vareta de fusta on marcaran una osca o un tall per cada mentida que hagen dit durant l’any i un membre del Caliu los llegeix la història de l’Home dels nassos en la llengua del lloc. Lo dia 31 de desembre tornen a la plaça i cremen los totxos i varetes de fusta en una foguera. En acabar tots corrents se’n van a buscar l’Home dels nassos per les carreres del lloc. Quan lo troben, se’n tornen a la plaça i l’Home dels nassos comprove que els nins no han fet massa mentides. Tots fan una filera i u per u reparteix llaminadures als nins i nines. Lo nostre amic nassut fa un discurs menut en la nostra llengua (només sap parlar en català) i lliura la clau del lloc a l’alcalde amb los millors desitjos pel nou any. En acabar l’associació Caliu fa una xocolatada per a tot lo món i l’Home dels nassos marxe al Montnegrell.

Per a la recuperació d’esta tradició d’Aiguaviva que compartim amb altres localitats del Matarranya històric, hem de destacar la tasca de Mariflor Altavella, veïna del lloc, que va recopilar i recollir informacions i dites tant dels seus familiars i com dels seus veïns sobre este personatge nadalenc.

La història de l’home dels nassos a Aiguaviva que va recopilar Mariflor i que se llegeix als nins de l’estudi a la plaça és la següent:

NINES I NINS!! ESCOLTEU!!

M’han dit, que han dit, que… pot ser…

Que també enguany, com cada any i després de Nadal, lo dia 31, lo rader dia de l’any, un home estrany vindrà i mos dirà:

“Jo sic l’home dels nassos i vaig de lloc en lloc olorant les mentides que els nins i les nines han contat i, si mentides no hi trobo, alguna cosa dolça los dono».

L’home dels nassos és un gran nassut, que té tants nassos llargs i grans com dies l’any.

Sombrero duu, jaqueta gran, i una gaiata pa caminar. I a la mà ben agarrada una maleta a on moltes coses li agrade guardar.

Prepareu-vos les varetes pa marcar les mentides que hau pogut contar i abans que aplego l’home dels nassos a la foguera de la plaça les vindrem a cremar, pa que l’home dels nassos no les pugue olorar.

Després per carreres i carrerons, places i placetes, l’anirem a buscar. I quan lo trobem, a la plaça en ell vindrem.

Apropeu-vos, apropeu-vos, sin paor, ell vos olorarà u a u, però com mentides no hi trobarà, alguna llaminadura vos donarà.

La clau de l’any nou a l’alcalde li donarà i se despedirà de tots, pa marxar a uns altres llocs.

Després quan acabo la faena tornarà al Monegrell a on viu tot l’any.

I per celebrar la visita de l’home dels nassos una xocolatada pa tots i totes n’hi haurà. tots i totes n’hi haurà.