En el llibre s’hi troba el treball de tres persones que estimen el seu patrimoni immaterial; l’herència dels avantpassats: el parlar de Favara
Faltava poc per les cinc de la tarda del 26 d’octubre quan vam posar el peu a la vila, i només fer-ho vam intuir que havíem invertit bé les darreres hores de llum solar abans del canvi d’hora que anuncia l’hivern. El motiu del nostre desplaçament a Favara de Matarranya era que estàvem citats al teatre municipal per assistir a la presentació del llibre Tres estudis sobre el favarol (el habla catalana de Favara), dels autors Roberto Albiac Balaguer, Mireia Sànchez Monsech i Lucía Oliver Rojo.
L’edició havia anat a càrrec del Centro de Estudios Comarcales del Bajo Aragón-Caspe (CECBAC), una de les filials d’àmbit comarcal de la Institución Fernando el Católico (òrgan de cultura que depèn de la Diputación Provincial de Zaragoza, adscrit al CSIC) i que, en una aposta valenta del seu actual president, Amadeo Barceló, s’ha publicat per primera vegada en aquesta institució un llibre escrit en català i sobre la parla catalana d’una de les viles de la comarca.
Els assistents a la presentació, que omplíem bona part de les butaques (cosa que no acostuma a passar en aquests actes), vam escoltar ben atents les explicacions dels ponents, que van exposar els seus interessants treballs de fi de grau universitari que conformen el llibre. El de Mireia Sànchez, fet a la Universitat de Barcelona, tracta els parlars del Baix Matarranya (Maella, Favara, Nonasp i Faió), situant-los entre el català nord-occidental i el tortosí. Per la seva part, el de Lucía Oliver, de la Universidad de Zaragoza, aporta els principals trets de castellanismes lèxics al català de Favara que es parla actualment.
En el cas del treball de Roberto Albiac, fet a la Universitat de València, ens aporta informació sobre el paral·lelisme lèxic entre l’aragonès i la parla catalana pròpia de Favara. Roberto és col·laborador de la revista Temps de Franja, amb la columna Esparpillant paraules (una de les millors que s’escriuen a la Franja!), en què en cada entrega ens acosta als lectors el ric vocabulari de la vila. A més, des del 2018 és estudiant de doctorat de la Universidad de Zaragoza amb una tesi, Els parlars del Matarranya, un treball que, juntament amb altres que aborden els parlars d’aquest territori, ens atorgarà un gran atles i estudi geolingüístic de gran part del Matarranya històric.
La presentació va cloure quan ja era fosc, però això no ens va impedir saciar la nostra necessitat de començar la lectura durant el trajecte en cotxe, mentre descobríem en les primeres pàgines una presentació i una introducció de primer nivell, fetes respectivament per Javier Giralt, filòleg de la Universidad de Zaragoza i membre de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, i per Pere Navarro, filòleg de la Universitat Rovira i Virgili.
En el llibre vam trobar els treballs de tres persones que estimen el seu patrimoni immaterial; l’herència dels seus avantpassats: el parlar de Favara, entès com a dialecte consecutiu del català, que habita els nostres pobles des de les successives repoblacions que es van produir després de l’època de la Reconquesta. Una parla rica, diversa, que és viva, i ara també estudiada i valorada.
