Programa del MAGAZIN del dissabte 31 de gener de 2026.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos en directe per internet anant a (google/la veu del baix matarranya). Tel. 976 635 263—616 094 447. El programa es repeteix el diumenge a les 9 hores. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra pàgina d’internet.
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/ El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals.
11:45-11:55.- Piràmide alimentària (dels EEUU). Rubén Catalán, xef maellà.
11:55-12:30.- ÀGORA.- “LA IGUALDAT”. Luis Valén, Ramón Arbona, Neus Valls, Joaquín Meseguer, Arancha Bielsa, Eduardo Satué i Elías Satué.
12:30- 12:40-De vegades ens toca de viure “Moments traumàtics”. Neus Valls, psicòloga.
12:40-12:55.- Corresponsal a Nonasp. Mario Rius.
12:55 -13:10.- Esports. Jose Manuel Pelegrín, Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- El cine. Lifo Ros
13:25- 13:40.- No solamente a Favara, en moltes altres viles esperem en candeletes les Festes de Sant ROC. Però qui era Sant ROC?
13:40: 14.- Entrevista a Pedro Martínez, Agent de Protecció de la Naturalesa. Parlarem de “La FLORA i la FAUNA hivernal al nostre país”
Participants.- Rubén Catalán, Neus Valls, Ramón Arbona, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Mario Rius, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Lifo Ros, Pedro Martínez, Marcos Calleja i Elías Satué.
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: LlenguaDins del programa de les VI Jornades ‘La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana’ organitzades per l’IEC a Barcelona, es va presentar dijous un interessant estudi sobre “Usos i actituds lingüístiques dels/les adolescents de la Franja: L’impacte de les xarxes socials en la promoció del català” elaborat per investigadors/ores de la Universitat de Lleida.
Tenim encara poc contingut creat en la nostra llengua, així que, influencers, particulars i institucions: animeu-vos a utilitzar-la!
Alguns/es ja ho esteu fent en prou èxit i també en llengua aragonesa!👏
Source: Ninvios | Revista de l’Academia Aragonesa de la Lengua
ISSN: 3101-2825 (versió digital), 3101-3864 (versió impresa)
D.L.: Z 1555-2025
DOI: https://doi.org/10.65066/raal
Edita: Academia Aragonesa de la Lengua
ISNI: 0000 0005 2839 8134
Aquesta revista s’ha editat amb l’ajuda del Govern d’Aragó i del Ministeri de Cultura.
Número actual
Volumen inicial de la Revista de l’Academia Aragonesa de la Lengua.
Director: Javier Giralt Latorre
Amb la colaboració de:
Govern d’Aragó
Ministeri de Cultura
https://revistas.academiaaragonesadelalengua.org/raal/ca/about/submissions
Vacant extraordinària de professor de català l’Escola Oficial d’Idiomes a Montsó. Requisits: llicenciatura en filologia o humanitats, C1 de català i màster d’educació. https://educa.aragon.es/-/oferta-semanal-sec
Source: CONVOCATÒRIA pel ‘PREMI FRANJA’ 2025 – Temps de Franja
Des d’Iniciativa Cultural de la Franja obrim el procés de selecció de candidatures al Premi Franja «Cultura i Territori» 2025. Podeu fer arribar les vostres propostes, amb la indicació dels mèrits de la candidatura, a l’adreça iebc.iea@gmail.com no més tard del 31 de gener.
El Premi Franja «Cultura i Territori» pretén distingir persones o entitats destacades en la defensa de la llengua i la cultura de les comarques catalanoparlants d’Aragó; per això les persones o entitats candidates han de ser prou significatives i preferentment han d’haver realitzat una tasca d’abast general a tota la Franja.
La concessió i lliurament d’aquest premi és anual. Les associacions integrants d’ICF valoraran les candidatures i emetran un veredicte. El lliurament del premi, que es farà públic oportunament, tindrà lloc durant la gala anual de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, que se celebrarà el dissabte 21 de febrer, coincidint amb el Dia de la llengua materna.
Fins ara les persones i entitats premiades han estat:
Pietro Cucalón, Octavi Serret, José Bada Panillo, Emilio Gastón, Projecte d’Animació Cultural per a les escoles de la Franja “Jesús Moncada”, Fundació Jordi Casas i Llebot, Josep i Francesc Mauri, Javier Giralt, Carme Alcover, Teresa Maria Ballester, Chusé Aragüés, Àngel Villalba, Tomàs Bosque, Pepa Nogués, José Ignacio López Susin, Sigrid Schmidt von der Twer, A escampar la boira (programa d’Aragón TV) i, en la darrera edició, Ramon Mur. (Podeu consultar-ho en aquesta pàgina)
Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA
Fraga
iebc.iea@gmail.com
CONVOCATÒRIA DE Candidatures a Premi Franja «Cultura i Territori» 2025
Des d’Iniciativa Cultural de la Franja obrim el procés de selecció de candidatures al Premi Franja «Cultura i Territori» 2025. Podeu fer arribar les vostres propostes, amb la indicació dels mèrits de la candidatura, a l’adreça iebc.iea [arrova] gmail.com no més tard del 31 de gener.
El Premi Franja «Cultura i Territori» pretén distingir persones o entitats destacades en la defensa de la llengua i la cultura de les comarques catalanoparlants d’Aragó; per això les persones o entitats candidates han de ser prou significatives i preferentment han d’haver realitzat una tasca d’abast general a tota la Franja.
La concessió i lliurament d’aquest premi és anual. Les associacions integrants d’ICF valoraran les candidatures i emetran un veredicte. El lliurament del premi, que es farà públic oportunament, tindrà lloc durant la gala anual de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, que se celebrarà el dissabte 21 de febrer, coincidint amb el Dia de la llengua materna.
Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA
Fraga
Source: L’Home dels nassos a Aiguaïva – Temps de Franja
// Pietro Cucalón
Al nostre lloc, Aiguaïva, lo rader dia de l’any donem la benvinguda a un personatge de llegenda anomenat: «l’Home dels nassos». Des de sempre, dels iaios als pares i dels pares als fills, tots los nins i nines del lloc hem sentit de l’arribada de l’home dels nassos, qui baixant del mont Montnegrell tenie: «tants nassos com dies li quedaven a l’any».
Des de fa quatre anys amb la col·laboració de l’associació cultural del lloc Caliu, l’associació de famílies d’alumnes AFA La Font, l’Estudi d’Aiguaviva i l’Ajuntament de la localitat celebrem l’arribada d’este personatge al lloc. Lo dia abans de les vacances de Nadal los nins de l’estudi i els mestres pugen a la plaça a decorar l’arbre de Nadal. Allà agarren un totxo o una vareta de fusta on marcaran una osca o un tall per cada mentida que hagen dit durant l’any i un membre del Caliu los llegeix la història de l’Home dels nassos en la llengua del lloc. Lo dia 31 de desembre tornen a la plaça i cremen los totxos i varetes de fusta en una foguera. En acabar tots corrents se’n van a buscar l’Home dels nassos per les carreres del lloc. Quan lo troben, se’n tornen a la plaça i l’Home dels nassos comprove que els nins no han fet massa mentides. Tots fan una filera i u per u reparteix llaminadures als nins i nines. Lo nostre amic nassut fa un discurs menut en la nostra llengua (només sap parlar en català) i lliura la clau del lloc a l’alcalde amb los millors desitjos pel nou any. En acabar l’associació Caliu fa una xocolatada per a tot lo món i l’Home dels nassos marxe al Montnegrell.
Per a la recuperació d’esta tradició d’Aiguaviva que compartim amb altres localitats del Matarranya històric, hem de destacar la tasca de Mariflor Altavella, veïna del lloc, que va recopilar i recollir informacions i dites tant dels seus familiars i com dels seus veïns sobre este personatge nadalenc.
La història de l’home dels nassos a Aiguaviva que va recopilar Mariflor i que se llegeix als nins de l’estudi a la plaça és la següent:
NINES I NINS!! ESCOLTEU!!
M’han dit, que han dit, que… pot ser…
Que també enguany, com cada any i després de Nadal, lo dia 31, lo rader dia de l’any, un home estrany vindrà i mos dirà:
“Jo sic l’home dels nassos i vaig de lloc en lloc olorant les mentides que els nins i les nines han contat i, si mentides no hi trobo, alguna cosa dolça los dono».
L’home dels nassos és un gran nassut, que té tants nassos llargs i grans com dies l’any.
Sombrero duu, jaqueta gran, i una gaiata pa caminar. I a la mà ben agarrada una maleta a on moltes coses li agrade guardar.
Prepareu-vos les varetes pa marcar les mentides que hau pogut contar i abans que aplego l’home dels nassos a la foguera de la plaça les vindrem a cremar, pa que l’home dels nassos no les pugue olorar.
Després per carreres i carrerons, places i placetes, l’anirem a buscar. I quan lo trobem, a la plaça en ell vindrem.
Apropeu-vos, apropeu-vos, sin paor, ell vos olorarà u a u, però com mentides no hi trobarà, alguna llaminadura vos donarà.
La clau de l’any nou a l’alcalde li donarà i se despedirà de tots, pa marxar a uns altres llocs.
Després quan acabo la faena tornarà al Monegrell a on viu tot l’any.
I per celebrar la visita de l’home dels nassos una xocolatada pa tots i totes n’hi haurà. tots i totes n’hi haurà.
Programa del MAGAZIN del dissabte 10 de gener de 2026.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos en directe per internet anant a (google/la veu del baix matarranya). Tel. 976 635 263—616 094 447. El programa es repeteix el diumenge a les 9 hores. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra pàgina d’internet.
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/ El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals.
11:45-11:55.- Presentarem la “5 ena Quedada del Matarranya Autèntic” i els Betlems Nadalencs de Nonasp. Simeón Vicente
11:55-12:30.- ÀGORA.- “Propòsits d’Any Nou; i la IA que ja és aquí”. Luis Valén, Ramón Arbona, Neus Valls, Joaquín Meseguer, Arancha Bielsa i Elías Satué.
12:30- 12:40- Tornar a la normalitat alimentària. Inés Méra Gallego, farmacéutica i dietista nutricionista.
12:40-12:55.- Refranys per entendre la vida. Bienvenido Giménez
12:55 -13:10.- Esports. Jose Manuel Pelegrín, Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- El cine. Lifo Ros
13:25- 13:40.- Retalls d’història. Paco Doménech.
13:40-14.- Entrevista a Arancha Valén Terraza, favarola i mestra vocacional; ara exerceix a Bellver de Cinca.
Participants.- Simeón Vicente, Ramón Arbona, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Neus Valls , Arancha Bielsa, Inés Mera Gallego, Bienvenido Giménez, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Lifo Ros, Paco Doménech, Arancha Valén , Marcos Calleja i Elías Satué.
Source: Resultados de la búsqueda de «viles i gents»
XXVII Marxa Senderista del Mesquí
Un comboi als mil participants que només es pot fer si dotzenes de voluntaris de totes les associacions del poble treballen de franc i en tota la il·lusió perquè la festa sigue un èxit total
Que Mèxic pago el mur… i el resort de Gaza (Extremadreta VI)
I això quadre en lo que Trump, o Milei, han fet bandera: moure la finestra d’Overton
Sempre
Cal que abans d’afirmar un ‘sempre’, comptem fins a deu, no fos cas que se’ns escapés una mentida
Fira d’Artesans de Nonasp
Si estau pensant què fer este cap de setmana, a Nonasp teniu un molt bon pla
Fa tres segles
Urries, partidari de l’aspirant Borbó i futur rei d’Espanya, es mostra com a un enemic declarat de Catalunya —«aquella Provincia», com ell l’anomena— per la seua implicació en la guerra
La rebel·lia del matcha latte
La dissidència no passa per portar banderetes, ni per cantar l’himne a la porta de la universitat
El silenci dels esmolets
Ara, aquest silenci ens parla d’una pèrdua més gran: la desconnexió amb un món més humà, on els objectes es reparaven i les relacions es cultivaven
Efectes de la despoblació
Una geografia descolorida de portes i finestres tancades que es corca per dins en les goteres i per defora, fa de joquer dels coloms
Source: ‘L’Angorfa’, l’opinió de Montse Castellà
Quan se parla de l’ús del català, des de Catalunya tendim a oblidar un dels pulmons de la llengua: la Franja. Recentment, pel pont de la Puríssima, una amiga de Barcelona que va passar uns dies per la comarca del Matarranya em va dir, gratament sorpresa, com de feliç havia estat passejant per Vall-de-roures, Beseit o la Freixneda i sentint parlar aquell català tan genuí. Al forn, al bar, a la farmàcia, pel carrer. Tothom se li adreçava i l’atenia en la mateixa llengua. “Es parla molt més català que a Barcelona!” Però és molt més que això: no es tracta només de l’ús social, és també la tasca ingent de recuperació de memòria i tradicions que fan les associacions d’esta zona, amb un treball de formigueta imprescindible.
Amb coratge, il·lusió i compromís mantenen viva la flama d’una cultura comuna, que també inclou, per descomptat, la vida fluvial d’uns rius i els seus afluents que vertebren una terra. Seria injust pensar que voluntarisme i professionalitat no van de bracet. Massa sovint s’usa lo valuós activisme per a desvirtuar la qualitat d’un projecte, com si des de l’estima de base no es poguessen elaborar iniciatives de qualitat. Una bona mostra n’és L’Angorfa, la revista del Grup d’Investigació Coses del Poble, de Mequinensa, que publica anualment i que justament ahir, diumenge, va presentar el seu vuitè volum.
En una sala Goya plena de gom a gom, la dignitat que Franco va voler ofegar com a càstig pel seu republicanisme i ateisme, va renàixer com creixien les riades abans no es construïssen les preses que anegarien una part del Poble Vell, avui encara mig dempeus com a símbol de resistència. Este volum conté articles d’alt nivell sobre història, llengua o exili, amb interessants investigacions sobre els mequinensans als camps nazis (obra de Miguel Ibarz), al voltant de la influència àrab en les paraules heretades del riu, com llaüt, arjau o galatxo (firmada per Maite Moret-Oliver i Javier Giralt), o també uns apunts d’Hèctor Moret referents a la riquesa lingüística nord-occidental en les seues traduccions de Jesús Moncada.
Los mequinensans tenen un preciós català a la gola que ja voldrien molts dels que s’omplen la boca amb la unitat de la llengua que després no practiquen, ni prou, ni bé
Precisament, en l’exemplar presentat ahir, a més de les habituals pàgines de recerca, antropologia i costums, hi ha un monogràfic dedicat a este gran escriptor, amb motiu del vintè aniversari de la seua mort. Hi trobem textos de la seua actual editora, Maria Bohigas, del director teatral i dramaturg Marc Rosich o del filòleg Artur Quintana, entre molts altres noms d’una heterogènia llista que ronda la trentena de persones, que versen sobre l’obra de Moncada des de diferents punts de vista. Un exercici d’enriquiment de la memòria col·lectiva i de llengua compartida, no debades una de les darreres activitats organitzades per l’entitat Coses del Poble es diu “Lletres que són ponts”.
L’acte va cloure amb l’actuació dels Hobby’s, un grup de música local que fa sixanta anys que toquen junts; sis dècades d’amistat i cançons. De persistir i estimar. De fer xarxa. Entre el públic assistent: gent jove i nombroses persones grans, velles. Les mirava i pensava: totes estes són nascudes al Poble Vell i, per tant, a totes se les va fer fora de casa quan lo pantà es va començar a omplir. Quanta història als seus ulls. Amb gaiato, amb arrugues, amb un preciós català a la gola que ja voldrien molts dels que s’omplen la boca amb la unitat de la llengua que després no practiquen, ni prou, ni bé. La llengua ha de resistir, com va resistir Mequinensa fa dècades i com resistix avui amb un fort associacionisme arrelat a la terra i a un món que sembla que desapareix però que perviu en la paraula i en la gent que la defensa parlant-la. Siguem-ne dignes companys de camí i veïnatge.
😵💫 Bona tarde gent! Tal com tos vam dir, avui anunciem que lo rader concert d’este 2025 a l’Argilaga serà lo pròxim dissabte 20 de desembre, una nit en la que la canya burra tornarà al CSA de la mà de Los Azero i Poble Nostrum !!! Dos bandes que no necessiten moltes presentacions…
🐺 AZERO en molts bolos, anys i discos a les esquenes, tornaran a pujar al nostre escenari (la radera volta va ser al 2019 quan mos vam despedir del local de l’antiga Argilaga a Vaderrobres) per a presentar lo seu nou disco ‘Tras la madrugada’. Ja sabeu que en concert descarreguen una bona dosi de rock de poble al que mesclen punk, rock, melodia, bailoteo, guitarreo i festa per a que ningú estigue quieto ni un sol segon.
🐦⬛I obriran la nit l’obriran un dels grups residents i habituals del CSA, POBLE NOSTRUM. Punk rock en tocs oi! en format duet, baix/bateria, vinguts des de la Torre del Compte i Valderrobres. Ja sabeu tupa tutupa en vena, en alguns mitjons temps i lletres reivindicatives.
🥰 Si trobàveu a falta la canya a l’Argilaga este concert no tos lo podeu perdre. Estem segures que xalarem a tope i que serà una bona manera immillorable de dir adeu musicalment a este 2025!!!
👉 IMPORTANT. L’aforament és limitat i los donatius s’acceptaran per ordre d’arribada. Així que no tos adormiu molt a vore si tos quedareu sense poder vindre !!!!!!!
🔴 Recorda que pots fer los teus donatius anticipats (6 euros per persona) a través de Bizum 657 40 17 32 posant al concepte AZEROPOBLE. I si vols col·laborar en l’artista, però no pots vindre al bolo, fes lo donatiu posant AZEROPOBLE0