Source: Pepa Nogués: “A l’Aragó no s’ha acabat de forjar mai una consciència lingüística”
03.02.2026 – 21:40
- Entrevista a Pepa Nogués, activista lingüística i integrant de les llistes de la Chunta Aragonesista a les eleccions de les Corts de l’Aragó
- De l’ambició a la invisibilització: què proposen els partits sobre el català a l’Aragó?
VilaWeb s’ha posat en contacte amb la resta de partits que concorren a les eleccions per entrevistar-ne els candidats franjolins, però no n’ha obtingut cap més resposta positiva.
Pepa Nogués Furió (Carlet, Ribera Alta, 1972) és antropòloga, especialitzada en etnologia. S’ha format a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i viu a la Portellada (Matarranya). Ha investigat la cultura popular i el patrimoni etnològic, amb treballs sobre jocs tradicionals i memòria oral, sobretot a la Terra Alta, el Matarranya i les Terres de l’Ebre. Activista lingüística, forma part de l’Associació Cultural del Matarranya. Ha estat professora de llengua catalana i literatura a l’IES Matarraña de Vall-de-roures i actualment ensenya català a l’escola oficial d’idiomes d’Alcanyís.
El 2020 va rebre el premi Franja: Llengua i Territori, en reconeixement d’una trajectòria sostinguda de compromís cultural i lingüístic. En aquestes eleccions, forma part de la llista de la Chunta Aragonesista a les Corts. Hi parlem per copsar com es viuen les eleccions a la Franja de Ponent i com poden afectar la realitat lingüística del territori.
—D’ençà que vau arribar al Matarranya, heu estat una activista destacada per la llengua. De fet, vau rebre el premi Franja: Llengua i Territori 2020 per la vostra tasca. Per què vau decidir de fer el salt a la política?
—Perquè la situació ja és bastant insostenible i la previsió d’una crescuda de Vox la fa apocalíptica. Jo simpatitze amb la CHA i fa temps que hi col·labore. Primer, per la llengua; després, per la llengua i pel medi ambient, perquè em preocupa el canvi climàtic i els projectes de grans centrals eòliques al Matarranya; i ara per la llengua, el medi ambient i la democràcia. És a dir, hem anat cada dia pitjor. Ja no només hem de defensar la llengua, sinó també aquest sistema que hem construït i que sembla que trontolla. Si volem aturar Trump i aquesta mena de gent, hem de començar per casa nostra.
—Amb l’arribada de l’extrema dreta al govern a la darrera legislatura, la situació tant del català com de l’aragonès ha empitjorat. Les partides pressupostàries destinades a la promoció de les llengües pròpies s’han congelat o reduït i, fins i tot, hem vist el president Azcón negant que a l’Aragó s’hi parli català. D’on ve aquesta agressivitat contra les llengües pròpies de l’Aragó?
—És agressivitat i també negacionisme. La base és que a l’Aragó no s’ha acabat de forjar mai una consciència lingüística, que normalment existeix als territoris on hi ha llengües minoritzades. En algun moment hem estat a punt, però no s’ha acabat d’aconseguir mai del tot. Hem estat intermitents. Hem avançat amb certs governs, després hem retrocedit… El problema és que cada vegada que retrocedim és més difícil de remuntar. Hi ha gent que simplement entén que a l’Aragó es parla castellà, que és la llengua d’Espanya, i encara no ha superat aquesta idea. Segurament, no ha llegit la història de l’Aragó, ni l’estatut…
—Hi ha un component d’anticatalanisme?
—Crec que és simplista dir que és per anticatalanisme. Crec que és la punta de l’iceberg. En el fons, la base és la idea d’estat que va implantar Felip V d’una Espanya amb una sola llengua, que encara avui és defensada per una determinada ideologia. En qualsevol cas, l’anticatalanisme jo l’he viscut sempre. Sóc valenciana, per tant, des que tinc ús de raó. I aquí a l’Aragó ja fa molts anys que existeix, malgrat que alguns diuen que el procés d’independència l’ha fet augmentar. Però un exemple molt clar que mostra per què no és un factor decisiu és que a l’Aragó tenim tres llengües, i les dues històriques són el català i l’aragonès. I l’aragonès, que a més té un nom molt clar i identificatiu, també pateix i també ha rebut els atacs de PP i Vox. Per tant, pense que el problema ve de l’arrel.
—Creieu que aquesta manca de consciència lingüística fa que atacar les llengües pròpies doni vots?
—Sí, és clar. La llengua està instrumentalitzada. Vox en parla clarament en el seu programa. Negacionisme i segregacionisme. No reconeixen els dictàmens de la ciència i de la lingüística i neguen la unitat de la llengua. I pel que fa a la manca de consciència lingüística és perquè no s’ha explicat mai d’una manera clara: tu parles català perquè ets aragonès. Això no s’ha explicat. No s’explica a les escoles, no s’explica als llibres. Aleshores, encara sort que, gràcies a la gent, al seu sentit comú i a la seua voluntat d’informar-se, es manté la llengua. Però de la mateixa manera que dic això, puc dir que no hi ha un rebuig generalitzat contra les llengües. Aquest problema no existeix entre la gent. No cal ser lingüista per a veure que ens entenem amb la gent de Barcelona, de València, de Mallorca, de Perpinyà o d’Andorra. Tothom ho sap.
—Però sí que hi ha gent que fa servir aquest discurs de confrontació.
—És gent puntual, però que té poder als mitjans. A més, és un discurs molt fàcil de vendre. I quan crides, és molt fàcil que s’escampe. En canvi, la gent que cada dia prepara activitats o que escolaritzen els seus fills en centres que fan projectes lingüístics potser no es veu tant. I prova d’això és la normalitat amb què la gent de la Franja viu la llengua materna a les escoles. L’alumnat majoritàriament cursa l’assignatura voluntària de català, amb tota normalitat. El problema és que si això no ho promous al govern i queda en mans dels claustres, doncs les famílies depenen d’una direcció de centre concreta. Però quan l’assignatura s’ofereix en les mateixes condicions que la resta, l’alumnat s’hi apunta majoritàriament.
—Com qualificaríeu la implantació del català a l’ensenyament aragonès?
—És molt limitada. S’hauria de millorar, evidentment. Aquest curs fa quaranta anys que s’implanta i, des d’aleshores, si bé és cert que s’han anat fent passes menudes, sempre hem estat dins del marc que es va aconseguir, que és una situació intermèdia entre tenir una sola llengua i ser bilingüe. Llavors, es fan malabarismes. Hi ha instituts on, si vols cursar català, et quedes sense poder fer servir el transport escolar, perquè no quadren els horaris; i altres que pots fer set o vuit hores de les vint setmanals en català. I aquests centres, si abans tenien poc suport, ara no en tenen gens.
—Fa unes quantes setmanes, la Universitat de Lleida va publicar un estudi que apuntava que les xarxes socials contribueixen decididament a desplaçar el català a la Franja. Heu notat aquest retrocés?
—El català, a més de no ser una llengua hegemònica, és una llengua minoritzada a l’Aragó. I no tenim un govern fort que la protegisca, com protegeix altres coses. Fins fa pocs anys, la llengua es mantenia molt viva i érem un dels territoris on es parlava més de tot el domini lingüístic català, però ara ja no és així perquè aquelles circumstàncies han canviat. Ara tenim una demografia molt diversa, ha arribat molta immigració, que benvinguda siga, i també patim els efectes de la globalització i les xarxes. Les comunicacions ja no són amb el veí, no són en cercles petits, sinó que són globals. Per tant, si en llocs on la llengua està molt protegida, com ara Catalunya, ja sabem la situació que hi ha, doncs imagina’t nosaltres. Per exemple, les meues filles, que tenen catorze i disset anys, hi ha un abisme en l’ús de la llengua que fan. Ja no parlem de diglòssia, sinó de substitució.
—Quines mesures proposa la CHA per a provar de revertir aquesta situació?
—La primera cosa que cal fer és recuperar-nos d’aquests dos anys i mig de retrocessos. Recuperar la dinàmica que duia la Direcció General de Política Lingüística i que l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua recupere impuls. Després, recuperar el suport als projectes de les escoles, recuperar l’acompanyament als centres perquè desenvolupen l’assignatura en les millors condicions possibles, recuperar el seminari de professors de català, continuar creant materials, reforçar la web de llengües, que era una estructura fantàstica com a repositori d’informació, de notícies i també de divulgació… I recuperar la llei de llengües de l’Aragó, que ens possibilita de fer servir la llengua als ajuntaments. I tot això sempre mirant cap a una estructura tan pròxima com siga possible a aconseguir-ne la cooficialitat, que soluciona tots els problemes legals.
—Revisant programes electorals, ni PP ni PSOE presenten cap proposta cap relacionada amb la llengua. Us sorprèn?
—Sí, en el cas dels socialistes, és la seua pràctica. En el cas del PP sorprèn perquè el que acaben de fer en l’anterior legislatura que han governat és anar en detriment de les llengües. De manera que hem de llegir aquesta manca de propostes com un moviment en detriment de les llengües. Però bé, altres vegades s’han presentat amb programes obertament contra les llengües pròpies. Per tant, intente fer-ne una lectura positiva. És tan evident que parlem català que no es poden presentar com un partit modern i europeu i anar en contra de la ciència. Però en tot cas, qualsevol no actuació és una actuació en negatiu.
—En canvi, Terol-Aragó Existeix fa una campanya molt directa sobre la qüestió lingüística.
—Sí, com a integrant de l’Associació Cultural del Matarranya, jo celebre que haja aparegut aquest petit horitzó. És un partit transversal i sabem que hi ha gent allà dins que hi és totalment contrària. Per tant, els que hi estan a favor han estat valents de manifestar-se. És cert que aquest suport no apareix en el programa electoral i que aquests anys que han ocupat espais de govern no han fet absolutament res, però necessitem tothom qui pense que la llengua s’ha de mantenir. Crec que és una mostra del que et comentava abans, que no hi ha cap conflicte lingüístic i que s’ha assumit amb naturalitat que parlem català. I això és gràcies a molta i molta gent que durant molts anys ha treballat per la llengua. La llengua és una cosa que l’hem de protegir entre tots, hem d’anar tots a una. En aquest cas, he pres partit per la Chunta, perquè és el que ho ha dit sempre més clarament i ho ha demostrat quan ha governat.
—Què en penseu, del viratge a la dreta que ha fet el PSOE en la qüestió lingüística?
—Darrerament, el PSOE no s’ha compromés gens i, a més, Javier Lambán va fer una campanya d’anticatalanisme insultant, sense pensar que també era representant d’uns aragonesos que parlàvem i parlem català. Nosaltres no enteníem res. Eren insults innecessaris. Era una qüestió gairebé personal. Després, quan parlem amb els partits a escala local i comarcal, la situació és ben diferent. Al territori, hi pot haver veus discrepants, que criden molt, però si les comptes veus que són poques. Tothom és conscient de tot allò que ha passat fins ara, però vull pensar en el futur. Pense que és la darrera oportunitat que tenim per a actuar, contra el procés de substitució lingüística que patim i l’auge reaccionari arreu del món. Per això fais costat a un partit que dóna suport a les llengües de l’Aragó, amb un candidat –Jorge Pueyo– que també va guanyar el premi Franja: Llengua i Territori pel programa Escampar la boira, que va ser el primer de la història de la televisió pública aragonesa fet en català i aragonès.
—A diferència de les darreres eleccions al congrés espanyol, en aquest cas la Chunta no es presenta juntament amb Sumar. Per què?
—Pense que és en l’esperit de tots que hem d’anar units i així s’ha vist al congrés. Però aquestes eleccions han estat sobrevingudes i no hi ha hagut temps d’organitzar-se. A més, la resta de partits són d’àmbit estatal i també depenen de les decisions que es fan des de fora. Realment, les barreres que s’han posat han arribat des de Madrid.
