De bon matí, falcilles arran de cara. Passen tan a prop, que el bategar de les ales em faria voleiar el cabell (si en tinguera). Poc després, el sol s’enfila a tot drap i el dia s’esborra de tanta calor. Miro l’era —que ja no ho és, d’era, tot i que ho era— coberta de l’herbassar groc d’un estiu que tot just hem encetat.

Van dir que aquests dies tindríem una onada de calor, i vet aquí que l’han encertada. Maleïda precisió de la ciència meteorològica. El refugi de frescor de Torredarques va perdent efectivitat. Els pins callen, tremolen amb la llepada del vent sobreescalfat: saben que és una promesa de flama. Continuar llegint…  L’scroll infinit de la vida