Skip to content

Archive

Category: Franja

Isabel Campo, del PP, creu que la mobilització forma part de l’estupidesa humana

Origen: La regidora d’un poble d’Aragó que reclama tres obres a Lleida insulta els representants de les entitats | NacióLleida

Origen: “Lo Floro” a l’Institut Blume d’Esplugues | Lo Finestró

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Dins de les activitats que ofereix Òmnium d’Esplugues en defensa de la llengua i la cultura, el 8 de juny, Josep Miquel Gràcia va realitzar una lectura escenificada del seu llibre Pasqual Andreu, lo Florit. Lo Floro en vers a l’Institut Joaquim Blume d’Esplugues, Van assistir els dos grups d’alumnes de 4rt. d’ESO seguint la lectura amb força atenció i complaença. Cal recordar que aquesta lectura de l’esmentat llibre ja s’ha realitzat en dos ocasions a l’Institut de la Mallola de la mateixa localitat. Com l’oferta està oberta, es probable que el pròxim curs es repeteixi en altres Instituts. Segons l’opinió dels professors dels centres on han tingut lloc les lectures, és molt recomanable per als alumnes la diversitat de trets dialectals del català del llibre, així com la pròpia construcció i estructura de les contalles versificades del bandoler franjolí, lo Floro.

“L’Institut Joaquim Blume és un centre de la xarxa pública del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, creat el curs 1991/92 per tal de facilitar la compatibilitat de l’activitat acadèmica amb la tecnificació esportiva dels nois i noies en edat escolar. Està ubicat en el complex del Consell Català de l’Esport a Esplugues de Llobregat.

Actualment ofereix els estudis del segon cicle de l’Educació Secundària Obligatòria (3r i 4t d’ESO) i els de Batxillerat de totes les modalitats (exceptuant l’artística). La major part de l’alumnat de l’Institut que cursa aquests estudis gaudeix, al mateix temps, d’una beca del Pla de Tecnificació Esportiva de Catalunya. Són nois i noies procedents de diverses comarques catalanes i de la resta del territori de l’Estat.

A més, el centre ofereix el Cicle Formatiu de Grau Superior d’Animació d’Activitats Físiques i Esportives de dos cursos acadèmics de durada. La inscripció en aquest cicle és lliure, és a dir, els alumnes que el cursen no estan, en general, becats pel Pla de Tecnificació.”

Lluís Roig

Origen: Actuació d’Anton Abad al Centre Aragonès de Barcelona | Mas de Bringuè

ep000283_1

El proper divendres 10 de juny, a les 11, 30 de la nit, el  cantautor de Saidí Anton Abad, actuarà a la sala d’actes del Centre Aragonès de Barcelona, al carrer Goya de la capital del Principat dins dels actes programats per l’Institut d’Estudis Catalans i el Centre Aragonès de Barcelona, durant les jornades  Franja, Llengua i Territori.

Anton Abad actuarà acompanyat del  músic marroquí  Mohamed Souleiman (violí i percussions) i del co-vilatà de l’Anton, Màrio Sasot (bandúrria).

Abans, a les 7 de la tarda del mateix 10 de juny es celebrarà una taula redona a  la UNIVERSITAT CENTRAL  DE BARCELONA (Plaça universitat)  titulada “La Llengua Catalana a l’Aragó”, en la que intervindran  José Enrique Gargallo, Ramon Sistac, Hèctor Moret i Natxo Sorolla.

Ja a la seu del Centre Aragonès, abans del concert, hi haurà un sopar a les 22 hores.

Les jornades van començar el  DIJOUS 2 de juny a la seu de l’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS  amb la presencia del periodista i presentador Òscar Dalmau i l’actuació d’Ángel Villalba (Fabara).

EL DIMECRES 8 DE JUNY va tindre lloc  al CENTRE ARAGONÉS DE BARCELONA  la inauguració de l’exposició “Desideri Lombarte: Ataüllar el món des del Molinar” de l’Associació Cultural del Matarranya.

 

Més endavant, el DIVENDRES 17, al  KOITTON CLUB, de Sants, a les  21:30h. Actuarà els grups Eixam de Massalió i Omeveigues de Vall-de-roures, que presentarà el seu treball “De l’hort al corral”.

El  DIUMENGE 19 AL CENTRE ARAGONÉS DE BARCELONA a les 11:30h,  està prevista l’actuació de Ministrils de l’Obach (Ribagorça) i el grup  Chundarata.  (Barcelona/Aragó)

LOCALITZACIONS de les seus on es celebren les Jornades:

: Institut d’Estudis Catalans C/ Carrer del Carme, 47 Tel. 93 270 16 20 informacio@iec.cat

Centro Aragonés de Barcelona C/ Joaquín Costa, 68 Tel. 93 317 5854 (barcelona@centroaragones.org)

Origen: Benifallet acull el I Concurs de Jota Cantada de les Terres de l’Ebre | Ajuntament de Benifallet

Font: La Competència

  • El Greatest Hit (03-06-16)

Emès el Divendres 03-06-16

Descarrega-te’l

http://www.racalacarta.com/download.php?file=0603%2012h%20(Divendres%2003-06-16)%20Actualitat%20en%201%20minut%20(%20).mp3

Intervención en el programa Aragón Fin de Semana de AragónRadio, hablando sobre la hipótesis de Sapir-Whorf (29 de mayo de 2016)

Origen: Aragon Fin De Semana Hipótesis Sapir Whorf : Free Download & Streaming : Internet Archive

Origen: Llengua i territori: Jornades sobre el català a l’Aragó | Lo Finestró

Sin título

Ahir dijous dia 3 van començar, a l’Institut d’Estudis Catalans, les Jornades sobre les comarques catalanoparlants de l’Aragó. Continuaran els dies 8, 9, 17 i 19 segons programa que podeu veuré aquí

 

El pleno de las Cortes de Aragón ha rechazado hoy acometer una reforma de la ley de patrimonio de 1999 (reformada en sucesivas ocasiones) que pedía el PAR con el objetivo de eliminar de su enunciado las denominaciones de “aragonés” y el “catalán de Aragón”.

 

La diputada María Herrero ha defendido la propuesta, basada en el rechazo a la enmienda que, a iniciativa de CHA, se incluyó en la ley de acompañamiento de los presupuestos de 2016 para modificar parcialmente la ley de patrimonio. Al aprobarse la enmienda, quedó establecido que “el aragonés y el catalán de Aragón, en los que están incluidas sus variedades dialectales, son las lenguas y modalidades lingüísticas propias a que se refieren el artículo 7 del Estatuto de Autonomía de Aragón de 2007 y la Ley 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón”.

Para Herrero, que se utilice una ley de acompañamiento para hacer interpretaciones del Estatuto de Autonomía implica no tener respeto ni lealtad a este texto, además de “hurtar” a las Cortes la posibilidad de debatir sobre la conveniencia de volver a incluir los nombres concretos de estas lenguas en las leyes. Por eso, su propuesta, que solo ha sido apoyada por el PP, pasaba por dar al artículo 1 de la ley de patrimonio la siguiente redacción: “Aragón tiene como propias, originales e históricas la lengua aragonesa propia de la zona oriental y la lengua aragonesa propia de la zona pirenaica y prepirenaica, con sus diversas modalidades lingüísticas”.

Algunos portavoces han criticado que esta redacción vuelve a poner en primera línea los acrónimos lapao (lengua aragonesas propia del área oriental para referirse al catalán y sus ) y lapapyp (lengua aragonesa propia de las zonas pirenaica y prepirenaica para referirse al aragonés), que alcanzaron el “absurdo” y que suponen, según Susana Gaspar (Ciudadanos), el “máximo desprecio” para estas lenguas y para sus hablantes”. Estos nombres, ha agregado la diputada de C’s, “en poco o en nada ayudan a dignificar” estas lenguas o a los habitantes de estas zonas.

Aunque todos los portavoces han apostado por el consenso en el delicado tema de las lenguas, ha quedado en evidencia que la denominación de éstas es un punto de conflicto, y por eso Amparo Bella, de Podemos, ha propuesto que se escuche a la gente que las habla para llegar a acuerdos y la socialista Margarita Périz ha indicado que deben ser los lingüistas y los académicos quienes decidan sobre estas denominaciones.

Mientras, ha añadido Périz, el Parlamento debe dedicarse a lo que le mandata el Estatuto, que es su promoción y protección con políticas lingüísticas adecuadas.

La diputada de Podemos, además, ha recordado que los problemas de los aragoneses de estas zonas “no son de nomenclatura” y ha llamado a poner “el foco” en “los verdaderos problemas” de los ciudadanos.

Gregorio Briz (CHA), por su parte, ha estimado que la propuesta del PAR “ayuda muy poco al consenso”, aunque el Gobierno de Aragón tiene “la mano abierta” para llegar a un acuerdo siempre que no se luche contra la “realidad tozuda”.

Y es que, ha agregado, el asunto de la denominación de las lenguas quedó abierto en el Estatuto y había que cerrarlo con una “ley concreta” en tanto en cuanto se modifica la ley de lenguas que impulsó el gobierno PP-PAR en 2013 y que fue la que fijó las denominaciones que dieron lugar a los citados acrónimos.

Para el popular Fernando Galve, la introducción de esta modificación de la ley de patrimonio en la de acompañamiento demuestra una “actitud desleal” con el Estatuto, que fue apoyado, ha recordado, por la “inmensa mayoría” de la Cámara, a excepción precisamente del grupo que presentó la enmienda, CHA.

A su juicio, que el catalán y el aragonés sean lenguas propias de la comunidad “no es una emergencia social” ni una “inmensa preocupación” para los ciudadanos

Origen: Javier Sagarra dimite como consejero del Bajo Aragón – Caspe – La Comarca

Javier Sagarra dimite como consejero del Bajo Aragón – Caspe

El caspolino Javier Sagarra dimitió, el martes, como consejero de la comarca del Bajo Aragón – Caspe.

Sagarra anunció su renuncia en el transcurso de la sesión plenaria que se desarrolló esta semana en Fabara ante la sorpresa del resto de los miembros, incluidos los de su propio partido. El motivo de su marcha se debió a una situación que se produjo en el pleno y que considera como una “burla” al estado democrático. “No estoy dispuesto a seguir sentado en un consejo comarcal que aplaude a un antisistema”, asegura en un comunicado.

El edil caspolino se refiere al maellano Víctor Pratas, que tomó posesión de su cargo como consejero de Chunta Aragonesista este martes durante el pleno. Prats realizó su juramento en catalán y acatándose a la fórmula “por imperativo legal”. Esta cuestión no gustó al grupo comarcal del Partido Popular que aseguró no haber entendido sus palabras y enfadó a Sagarra, que tras varios dimes y diretes con los consejeros del PSOE y CHA decidió anunciar su dimisión. “Creía que los cargos públicos que no aceptaban plenamente la constitución quedaban lejos de nuestra comarca, pero al escuchar al consejero de Maella quién tomó posesión leyendo en catalán, entendí que no era sólo una falta de respeto sino un paso más para convertir a nuestro territorio en un apéndice independentista”, explica.

Desde Chunta Aragonesista aseguran que no entiende esta postura y remarcan que el Bajo Aragón – Caspe es una zona bilingüe. “Juro en su lengua y eso no tendría que causar problema. Además la fórmula de imperativo legal es la que han realizado todos nuestros consejeros”, indica Rafael Lumbreras, vicepresidente de la institución y portavoz de CHA.

Desde la creación de las comarcas, Javier Sagarra ha formado parte de todos los consejos comarcales e incluso presidió del 2009 al 2011 la institución.

Llengua i territori. Jornades sobre el català a l’Aragó
—Conferència de premsa— 

Demà, dijous, es presenta a l’Institut d’Estudis Catalans Llengua i territori. Jornades sobre el català a l’Aragó

Aquestes jornades intenten mostrar, amb un fil conductor musical, una realitat que reflecteix les diferents propostes expressives, d’estil i generacionals, que han contribuït a dignificar d’aquest territori

La Colla de Charradors O Corrinche i el Rolde Aragonés de Barzelona, amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Catalans,presentaran Llengua I territori. Jornades sobre el català a l’Aragó el dijous 2 de juny, a les 16.30 hores, a la Sala Puig i Cadafalch de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona). Les jornades analitzaran quina és la situació del català en aquest territori i el context social, jurídic i polític que afecta la llengua.

En la conferència de premsa intervindran Òscar Dalmau, periodista i presentador amb vincles familiars al Matarranya;Arturo Mahiques, membre de la Colla de Charradors O Corrinche, i  el veterà cantant de Favara Ángel Villalba, que tancarà l’acte.

Acte Conferència de premsa: presentació de Llengua I territori. Jornades sobre el català a l’Aragó
Data Dijous 2 de juny de 2016
Hora 16.30 hores
Lloc Sala Puig i Cadafalch de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona)

Barcelona, 1 de juny de 2016

(Publicat a La Comarca el 27 de maig del 2016)

A la meua radera columna parlava d’aquell llunyà 1967, quan vam dixar Mont-roig per a establir-mos a Santa Coloma de Farners.
Gràcies a les veus que havie donat mon pare per Santa Coloma trobar faena per a mi no va ser difícil.

Resulte que en la meua època d’ensopiment i indefinició adolescents havia fet algunes pràctiques de mecanografia a Mont-roig amb una feixuga màquina que els pares havien llogat a Saragossa. I, a falta de professor, per a aprendre’n vaig seguir el “método ciego” -sense mirar al teclat i utilitzant tots los dits-, tal com s’explicave en un llibret que van comprar a la capital. Ells consideraven que un bon mecanògraf tindrie sempre obertes les portes del mercat laboral. I el temps els va donar la raó, perquè al poc d’arribar vaig entrar a treballar a l’oficina d’un transportista-“recader”. Encara que, més que d’oficinista el que vaig fer durant aquell període va ser anar d’aquí cap a allà repartint paquets i cobrint urgències i vacants. Recordo que a la primeria, sol al despatx, jove i inexpert com era, m’aterrave que sonare el telèfon. Però el que m’angoixave, pobret de mi, no ere tant la falta de costum, ja que a Mont-roig, a casa, n’havíem tengut, sinó més bé el pensar que si algú telefonave, amb aquell català tancat que parlaven no entendria res. I em figurava que fer repetir les coses als clients podrie comportar un greu demèrit per a mi.

Realment allò em va tindre niguitós una bona temporada. Fins que, a poc a poc vaig anar perdent la temor. I allí, a casa del “recader”, teclejant molt de tant en tant, em vaig guanyar les garrofes uns quants mesos, compaginant, a espentes i redolons, los estudis i el treball. Fins que l’any 1969, en vista que al jutjat necessitaven personal, com que estava fent pràctiques de mecanografia amb professor i havia guanyat en neteja i velocitat, hi vaig entrar a col·laborar com a “meritori”, és a dir, com a aprenent “gratis et amore”. I aquell va ser l’inici de la meua dedicació professional, una ocupació que haurie de durar quaranta-tres anys.

José Antonio Carrégalo

Origen: Método ciego | Viles i Gents

Origen: El Cretense de fútbol Alevín gana la liga de Tarragona

Los Gandules han hecho la canción a Andorra (Teruel), donde muchos oyentes nos explicaron que llegaban allí equivocados al intentar llegar a Andorra La Vella, ¡por culpa del GPS! ¿Sabéis que es el lignito?

Origen: Los Gandules nos llevan a… ¿Andorra? o a ¿Andorra?

És un dels més consolidats dels Països Catalans i aplega milers de persones amb dos objectius principals: defensar la unitat cultural dels territoris de banda i banda del riu de la Sénia i la Franja d’Aragó, i alhora denunciar l’oblit d’aquesta comarca per part de les institucions.

Origen: Pepet i Marieta s’alia amb Aspencat, Obrint Pas i la Gossa Sorda per promoure l’Aplec dels Ports | VilaWeb

Achenda d’o 4º seminario:
“A TOPONIMIA ARAGONESA”
—–
Sabado, 14 de mayo de 2016. 10:00 h a 19:00 h
Ponén: Jesús Vázquez Obrador (Universidad de Zaragoza)
Puesto: Sala Pradilla, Centro Aragonés de Barcelona
Organiza: O Corrinche (Barcelona) – Centro Aragonés de Barcelona
Colaboran: Universitat de Barcelona (UB) e Institut d’Estudis Catalans (IEC)
10:00 h – 10:15 h. Parolas de biembenida (CAB) e presentazión a cargo de Lluís‐Xavier Flores Abat (O Corrinche)
10:15 h – 11:30 h. “Introducción general a la toponimia desde el punto de vista lingüístico y métodos de estudio” (Jesús Vázquez Obrador –Univ. Zaragoza)
11:30 h – 12:00 h. Descanso/café (30 men.)
12:00 h – 13:00 h. “Fonética histórica, morfología y morfo‐fonología original y medieval del aragonés relictas en la toponimia del Alto Aragón” (Jesús Vázquez Obrador –Univ. Zaragoza)
13:00 h – 15:00 h. Descanso pa comer (2 oras)
(NOTA: se coordinará una chenta conchunta en o restaurán d’o CAB –pre d’o menú 10 €)
15:00 h – 16:00 h. “Léxico petrificado en los topónimos y origen prerromano de algunos nombres de localidades altoaragonesas” (Jesús Vázquez Obrador –Univ. Zaragoza)
16:00 h – 16:40 h. “Fuens pa l’estudio d’a toponimia aragonesa: Un tastet a la bibliografía existent” (Lluís‐Xavier Flores Abat)
16:40 h – 17:00 h. Descanso (20 men.)
17:00 h – 17:45 h. Presentazions breus (10 men. + 5 men. de preguntas)
• Presentazión 1: “Instamap y su utilización en toponimia” (María Jesús Jiménez – Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)
• Presentazión 2: “Un estudio d’a toponimia de Ribagorza” (Andreu Comas)
• Presentazión 3: “O proyeuto Toponimia de Fuencalderas” (Carles Arbués, Pau Arbués y José Arbués)
17:45 h – 18:15 h. “Toponimia, una forma viella d’acercar-se de nuevas a l’aragonés”
(Chuan Carlos Bueno Chueca, –Sociedá Lingüistica Aragonesa)
18:15 h ‐ 19:00 h. Preguntas e debat.
(Estau d’o conoiximiento y rechistro d’a toponimia en Aragón. Posibles proyectos colaboratibos. Parolas de conclusión d’o seminario)

La Franja