Skip to content

Archive

Category: Franja

#CosesDeLaRede – Asturies Dixebrá

https://twitter.com/EAcerete/status/661892594847338496

 

Origen: Presentació de dos llibres de David Pagès | Lo Finestró

Presentació de dos llibres de David Pagès

 Coberta-Catala 2.indd

david-pagès-1-680x380L’Ajuntament de Calaceit, Ascuma (Associació Cultural del Matarranya), Curbet Edicions i Llibreria Serret, es complauen a convidar-vos a la presentació dels llibres de David Pagès i Cassú:

500 raons per parlar català (pròleg de Carles Duarte)

Referents. Entrevistes a 40 personalitats dels Països Catalans (Pròleg de Joaquim Ferrer)

L’acte tindrà lloc el proper dissabte 2 de gener, a les 19.00h, a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Calaceit (Plaça d’Espanya, 1. Hi intervindran: Miquel Blanc i Grau, escriptor i David Pagès i Cassú, autor del llibre.

A les 12.00h, l’autor signarà llibres a la llibreria Serret, a Vall-de-Roures (Avda. Hispanitat, 21)

Origen: diaridetarragona.com – Les cartes al director del dia

Omella, arquebisbe electe

Juan Joseé Omella, bisbe de Logroño, ha estat designat arquebisbe de Barcelona. Mons. Omella, nat a la Franja de Ponent, parla català, sant Josep de Calasanç també hi va néixer i en els seus escrits es declara pertanyent a la nació catalana. Omella és originari, per naixement de la Catalunya natural, no de l’administrativa conformada a la lleugera des de 1833, la natural inclou la Franja, el que passa és que sembla que el nou arquebisbe que no se n’hagi adonat malgrat l’edat i els anys de ministeri.

Arribarà a la nova diòcesi com si fos un capellà foraster desconeixedor del la història i dels contingut de l’església catalana conformada al llarg dels segles pels seus propis màrtirs, pares doctrinals, confessors i verges sants, fundadors de d’ordres i congregacions. També amb un contingents d’estudis bíblics que han fet realitat que en un segle s’editessin cinc bíblies catalanes, amb un sentiment exquisit de la litúrgia. I encara amb moviments socials de gran abast inserits en la societat.

Publicidad

El nou arquebisbe no podrà oblidar que Catalunya, tota, va néixer bressolada per l’Església, Cuixà Ripoll.. i que té per referent Montserrat i Poblet..

Les moltes virtuts personals que ha de tenir un bisbe del nostre temps ningú les pot posar en dubte en la persona del nou arquebisbe. Però haurà de tenir en compte que les mans sacerdotals, per ser humanes, també deixen empremtes i que és bo i saludable que marquin en consonància amb la identitat del ramat que li ha estat confiat.

Hi ha a Catalunya capellans i bisbes que haurien desenvolupat amb la dignitat escaient la funció encomanada a Mnns. Olmella i el seu nomenament, en conseqüència, ha propiciat una certa suspicàcia en força sectors del poble fidel.

Se li retreu que la seva signatura consti en el document rubricat per alguns bisbes espanyols sobre la unitat sagrada d’Espanya, que fos defensor acèrrim de la devolució de les peces d’art propietat del Museu diocesà de Lleida a favor del bisbat de Barbastre quan en fou titular, sense atendre les justificacions dels que n’eren propietaris pel dret de custòdia i compra. Tot això darrer caldrà considerar-ho aigua passada.

Està en les seves mans i en el seu fer que Juan José Omella, els anys que estigui a Barcelona, es mostri com el pastor de l’església catalana que molts esperàvem i desitgem.

No sé que ho fa, però, em ve a la memòria la frase que vaig poder sentir d’un gran capellà del bisbat d’Osona, Mn. Rovira Tenas, referint-se a l’allau d’immigrants vinguts a Catalunya els anys cinquanta i seixanta : “ Fem-los catalans, que seran bons cristians “

Joaquim Arenas i Sampera

(Tarragona)

Origen: Votar per les nostres viles | Viles i Gents

Votar per les nostres viles

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 12 de desembre del 2015)

Ha arribat la campanya electoral després d’una llarga precampanya en tot lo seu ritual: blocs cronometrats a les teles, notícies de portada als informatius, polítics que abracen xiquets i repartissen globus o fotos, debats dels candidats, debats de periodistes… I paperassa a les bústies que sintetitza els programes de cada partit, tan sintètica com els eslògans que van repetint los candidats.

Fa uns anys que no voto a la meua vila aragonesa, obligada a empadronar-me a la ciutat catalana de residència. Això o no rebre atenció sanitària. Però encara penso en clau rural a l’hora de votar, amb la consciència culpable per l’abandó, i miro les propostes dels partits sobre l’Espanya interior, despoblada i envellida, engolida per les ciutats. La nostra llei electoral pondera el vot de la circumscripció sobre el nombre de votants, amb la voluntat d’equilibrar el despropòsit demogràfic. Los programes van per un altre camí, amb líders, estètiques i missatges ben urbans.

Entre els pasquins propagandístics rebuts, un partit emet un missatge únic de plantar cara a l’Estat i cap proposta de govern; un altre es planta contra el secessionisme i desgrana una llista de temes ben diferents de la gestió realitzada. Dos aposten per la integració Catalunya-Espanya: un fa una llista sensata de solucions, cap d’elles sobre temes rurals; l’altre demana un acte de fe, ni una proposta acompanyant la cara del candidat a Madrid i la candidata a Barcelona.

A Catalunya, rics en partits, em queden algunes propostes per rebre: dos d’esquerra, tres de centre-dreta. No hi tinc massa confiança. Lo sistema de partits establert —tot i les noves aparicions—, forts amb llistes tancades, se pot permetre tractar els votants com a menors d’edat d’elecció en elecció. Així los candidats aniran fent quilòmetres atents al director de campanya. I després, com en aquella caravana de Mister Marshall, continuaran ignorant l’àmbit rural, ben instal·lats als seus escons. Sé d’un partit que va més enllà i amb tota impudència, obertament, se vol carregar los seus alcaldes en nom de l’eficiència “ciutadana”, és a dir, urbana.

María Dolores Gimeno

Socios/as y amigos/as de Rolde de Estudios Aragoneses:

El viernes 18 de diciembre, a las ocho de la tarde, se presentará el libro de Antonio Peiró: Emigrantes y política. Aragoneses en Cataluña, editado por la Fundación Gaspar Torrente. Será en el hotel Don Yo de Zaragoza (c/ Bruil, 4-6),
Esta presentación se enmarca en los actos organizados por esta Fundación, dentro del “Día de las Libertades Nacionales de Aragón” (ver más info).

Rolde de Estudios Aragoneses
Asociación Cultural Declarada de Utilidad Pública (O.M. 29-07-97)
Entidad Declarada de Interés Público Municipal por el Ayuntamiento de Zaragoza
Moncasi, 4, enlo. izda. 50006 Zaragoza
Tfno. y Fax 976 372 250

www.roldedeestudiosaragoneses.org
www.rolde.org

Origen: Juan José Omella, nuevo arzobispo de Barcelona, pide «no doblegarnos ante la ideología de género» – ReL

Origen: Alcañiz acogerá una jornada pro taurina para aficionados catalanes

La afición taurina catalana ha escogido la capital del Bajo Aragón para celebrar una jornada reivindicativa de la tauromaquia. La Federación de Entidades Taurinas de Catalunya buscaba un lugar en el que poder disfrutar de su afición fuera de su comunidad. En 2012 entró en vigor la prohibición de las corridas de toros en Cataluña después de que el parlamento aceptara una Iniciativa Legislativa Popular por 68 votos a favor, 55 en contra y 9 abstenciones.

Alcañiz ha sido la escogida por su cercanía con Cataluña, porque es una zona con afición taurina y porque su plaza vive un «buen momento». «Se lo ofrecí y me dieron el visto bueno enseguida», explica el empresario de la plaza, Alberto García. El gerente de Tauroemoción prevé que puedan llegar hasta la capital bajoaragonesa más de 3.000 personas que beneficiarían al sector de la hostelería.
Desde la Federación recalcan que no se trata de un acto cerrado y que estará abierto a todos los aficionados. «Queremos reivindicar lo que estamos viviendo en Cataluña para que no crezca. Fuimos los primeros en caer pero la prohibición se puede extender a otras comunidades», afirma Enrique Guillén, vocal de la Federación. El impulsor de la jornada asegura que también quieren demostrar que la tauromaquia tiene muchos seguidores en Cataluña, especialmente entre el público joven. «Quieren hacer ver que es algo antiguo pasado de moda cuando no es así», opina Guillén.
La jornada reivindicativa se celebrará el día 6 de marzo. Comenzará con una clase gratuita de toreo con novillos y por la tarde tendrá lugar una corrida de toros y novillos a beneficio de la Federación. Tanto los toreros como las cuadrillas que participarán serán catalanes. El cabeza de cartel es el diestro Serafín Marín.

Se renueva el contrato
Por otro lado, el Ayuntamiento de Alcañiz y Tauroemoción firmarán próximamente la prórroga del contrato de gestión de la plaza de toros municipal para 2016 por 24.000 euros. La empresa fue la ganadora del proceso de ajdudicación del coso taurino en 2014. El contrato era bianual prorrogable por dos años más anualmente. Ahora había que renovar y las dos partes han estado de acuerdo. «Tauroemoción ha levantado la plaza y ha conseguido atraer a aficionados. Ha sufrido un cambio radical en los dos últimos años», asegura el concejal de Fiestas de Alcañiz, Nacho Carbó.
El contrato se renueva en las mismas condiciones. A cambio de 24.000 euros, el empresario debe organizar, cómo mínimo, durante las fiestas patronales un festejo mayor, vaquillas todas las mañanas y el fútbol vaca. «Todos los extras no nos cuestan dinero. Me hace especial ilusión que se organize aquí una fiesta reivindicativa de Cataluña. Además, será bueno para la hosteñería porque, como mínimo, los aficionados comerán aquí», opina.

Origen: Òmnium d’Esplugues presenta “Lo Floro” a l’Institut “La Mallola” d’Esplugues | Lo Finestró

insti-logo-png

Avui 14 de desembre, una cinquantena d’alumnes del 1r curs de batxillerat de l’Institut “La Mallola” d’Esplugues de Llobregat han assistit a la presentació del llibre Pasqual Andreu, lo Florit. Lo Floro en vers de Josep Miquel Gràcia. L’autor ha recitat una sèrie de poemes del llibre, emfatitzant en les varietats dialectals en les que està escrit, així com en la pròpia vida del Floro, meitat llegenda, meitat fets reals. De la crueltat del bandoler i dels robatoris, el poemari de Josep Miquel Gràcia ens trasllada a la voluntat d’actuar com a justicier sense solució de continuïtat. Han obert l’acte Isabel Ximénez, coordinadora pedagògica i Carla Barreres, professora de català, la qual ha presentat Josep Miquel Gràcia com a autor de la Franja, destacant la figura del Floro en el seu context històric. Amb aplaudiments dels alumnes s’ha clos la xerrada, els esperaven més classes abans de migdia. L’acte estava patrocinat per Òmium Cultural d’Esplugues. El dit patrocini va sorgir amb motiu de la presentació del Premi Sambori 2016.

Òmium Cultural d’Esplugues

P1070889

Origen: Estevan: «Con los pies en el suelo, veo difícil la A-68. Apuesto por las variantes»

Los 13 kilómetros de la N-232 en Monroyo que ahora se están reparando llevan 20 años esperando las obras. Han pasado por años de bonanza económica en los que tampoco se hizo nada.
Ahí se juntaron una serie de factores que no tuvieron que ver con la política, salieron mal las cosas. No obstante, hay que pedir responsabilidades a los que gobernaron entonces.

Origen: DGA pide una tregua a Renfe y prevé mantener el tramo Caspe – Fayón

Prevén una reunión con el nuevo Gobierno central con la que habrá que establecer otras cuestiones dudosas del convenio actual “existen dudas jurídicas ya que el Gobierno de Aragón está pagando trayectos fuera de las fronteras de Aragón como son las extensiones hasta Lleida o Caudiel”… Origen: DGA pide a Renfe tiempo para negociar con el Gobierno Central un nuevo convenio

Origen: Artur Quintana premiat

Un dels millors filòlegs especialistes sobre les llengües minoritàries de l’Aragó és el professor i amic barceloní Artur Quintana. Membre de l’Academia de l’Aragonés, membre honorari del Consello d’a Fabla Aragonesa, president d’Iniciativa Cultural de la Franja i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans entre altres entitats de les que forma part.

Va arribar des de Barcelona a les nostres terres cap al 1965 per fer la tesi doctoral sobre l’estat del català a la Codonyera, just a la frontera de la llengua. Esta intensa experiència investigadora el vinculà per sempre al Mesquí i a la Franja. Fins a tal punt que comprà una casa a la Codonyera i, des de la seua jubilació el 2003, Quintana té la residència al Baix Aragó que comparteix amb llargues estades hivernals a Alemanya, a Espira, on va viure la major part de la seua activitat professional com a professor universitari i bibliotecari. Quintana té un currículum molt ampli i diversificat: traduccions, publicacions, investigacions, columnista, editor, conferenciant, activisme cultural… Com a reconeixement a tota esta extraordinària tasca intel•lectual que ha protagonitzat, este mes de novembre li seran atorgats dos guardons ben merescuts. El primer el 24 a Barcelona rebrà el Premi d’Actuació Cívica 2015 de la Fundació Lluís Carulla que es concedeix a les persones que han fet una tasca important per promoure la llengua, la cultura i els valors que configuren la societat catalana. El segon el Premi “Lo Grifonet” és un guardó que atorga l’Òmnium Cultural de les Terres de l’Ebre i que li serà lliurat el 28 de novembre a Arnes –Terra Alta– com a reconeixement per ser una persona d’una gran trajectòria cultural i científica i per la importància i exemplaritat de la seua tasca intel•lectual, social i humana. Enhorabona Artur!

  • Màrius Pont Fandos Membre de l’ANC i d’Òmnium Cultural
  • 20/11/2015 17:33
Artur Quintana ha estat reconegut amb el premi honorífic “Lo Grifonet”, que anualment atorga Òmnium Cultural Terres de l’Ebre a persones que, per la seua trajectòria cultural o científica, i per la importància de la seua tasca intel·lectual, social i humana, han contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural, social o científica de les Terres de l’Ebre o de les comarques que hi estan relacionades geogràficament i culturalment, com són el Priorat, el Matarranya, el Baix Cinca, els Ports i el Maestrat. Només que hom conega o es documente una mica sobre la trajectòria humana i professional d’Artur Quintana arribarà fàcilment a la conclusió que ens trobem davant d’un d’aquells casos en què la consideració és recíproca, i si el premi pretén honorar la persona, no és menys cert que la persona honora el premi.
Va nàixer a Barcelona i ha passat la major part de la seua vida a Alemanya, on ha sigut professor de la Universitat de Heidelberg. Tanmateix, un dia ja llunyà va fer cap a la Codonyera, a la comarca del Matarranya, arran de l’elaboració de la seua tesi doctoral sobre el parlar característic d’aquella població, i s’hi va sentir tan atret que ja mai més ha deixat de ser codonyerà i d’estar vitalment vinculat a la Franja de Ponent.
És membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Ha traduït de l’anglès i de l’occità, però sobretot de l’alemany. Ha publicat nombrosos estudis. Mai ha deixat de ser investigador i divulgador de la llengua catalana de la Franja i de l’aragonès. Ha participat en els reculls de literatura popular catalana a l’Aragó i s’ha implicat en els moviments culturals d’aquell territori. També és estudiós i difusor capdavanter de la literatura de la Franja, i a hores d’ara resulta especialment emotiu recordar la seua relació amb Jesús Moncada, mequinensà, i amb Desideri Lombarte, pena-rogenc. No és gens arriscat afirmar que els treballs d’Artur Quintana han suposat una injecció a la tan necessitada autoestima de la gent de la Franja i un impuls en el camí que s’ha anat fent des d’associacions, llibreries, editorials, grups musicals o actituds i accions personals, que mereixen tot el nostre respecte i tota la nostra admiració.
Em prenc la llicència d’apuntar que, igual com Artur Quintana es va enamorar del Matarranya i la passió per aquelles terres s’ha intensificat i ha donat un fruit abundós, ens cal sortir de l’oblit en què sovint tenim al territori cataloparlant de l’Aragó, conèixer-lo i apassionar-nos-hi. No podem diluir la llarga trajectòria comuna dins de la Corona Catalanoaragonesa (ai, sempre el problema de les denominacions!) ni tampoc podem arraconar els segles, fins a èpoques ben recents, en què vam compartir bisbats amb molts dels seus pobles. És ben cert que ja existixen iniciatives i realitats de coordinació cultural més enllà de les divisions administratives. Però no és suficient, i la gent de les Terres de l’Ebre, a la cruïlla dels Països Catalans, tenim el deure (i el dret i el joiós repte) de mirar al sud, però també de mirar a ponent, i de forma molt especial a les comarques veïnes del Matarranya i del Baix Cinca. Cal anar més enllà dels Ports de Tortosa-Beseit i de l’Ebre, la serralada i el riu que compartim. Ens cal recórrer els seus paisatges naturals, passejar pels seus pobles, relacionar-nos amb la seua gent, estar atents a les peculiaritats lingüístiques de la seua forma de parlar, impregnar-nos de les seues històries, escoltar les seues cançons, llegir els seus escriptors i escriptores… que són, en definitiva, els nostres paisatges, els nostres pobles, la nostra gent, la nostra llengua, les nostres històries, les nostres cançons, els nostres escriptors i escriptores.
Segur que Artur Quintana se sentirà cofoi que, amb ell, homenatgem tota aquella gent que al Matarranya (i també al Baix Cinca, a la Llitera i a la Ribagorça) fan del dia a dia una manifestació i una defensa de la seua identitat lingüística i cultural, sovint contra corrent en un context advers. Perquè, com deia Bertolt Brecht, autor traduït per Quintana, “quin temps aquest que vivim en què encara hem de defensar el que és obvi!”.

Origen: D’escletxes, ponts i responsabilitats | Viles i Gents

La Franja