Skip to content

Archive

Category: Franja

Origen: La llengua de la Franja

En quina llengua parlen a la Franja de Ponent? La pregunta pot semblar ximple, però ha aixecat molta polseguera les darreres setmanes. L’avantprojecte de llei de llengües que vol tirar endavant el govern aragonès, del Partit Popular, diu que l’idioma que parlen a la Franja de Ponent és l’aragonès oriental i no el català o un dialecte de la nostra llengua.

Aquesta avantproposta de llei ha posat a l’ull de l’huracà els veïns d’aquesta zona d’Aragó, a tocar de Catalunya, que no sap en quin idioma parla. Equip de reporters ha anat fins allà per constatar l’embolic que ha generat aquesta polèmica i la divisió que hi ha en el mateix territori sobre com anomenar l’idioma que utilitzen en el seu dia a dia.

Origen: Aiguaviva i Desideri Lombarte | Lo Finestró

42548659Enguany la 25a. Trobada Cultural del Matarranya promoguda i organitzada per l’Associació Cultural del Matarranya, Clarió i l’Ajuntament d’Aiguaviva se celebrarà en esta vila del Bergantes el proper 4 d’octubre. Població d’estreta relació amb l’escriptor matarranyenc Desideri Lombarte que coneixia prou bé perquè va publicar el treball “Toponímia d’Aiguaviva. Primera aproximació (Aiguaviva del Bergantes)” en el Butlletí Interior de la Societat d’Onomàstica XLI, setembre 1990 –pàgs. 1 a 24- sense que l’autor el poguera veure’l imprès a conseqüència de la seua mort. I és que a la dècada dels vuitanta del segle passat el pena-rogí va conèixer, al barri d’Horta de Barcelona on vivia, “Cuadrau [Quadrat] Esteban Retabé, de 76 anys, llaurador, nat a Aiguaviva el 12 d’abril de 1912. Que va vindre a Barcelona l’any 1967.” Continua en l’introducció del seu treball Lombarte …”fa vint anys que viu a Barcelona, tot i que ha fet algunes estades temporeres al lloc, i aquesta circumstància pot donar peu a alguna influència del català barceloní, la qual cosa no fa més que remarcar l’afinitat absoluta i la proximitat que hi ha entre el català del Principat i l’arcaic catalanesc de la conca del Bergantes. I no ho dic com si això fos un miracle, que no ho és, ho dic pensant en tots aquells paisans nostres mal informats, que estan encara entestats en pensar que la llengua d’Aiguaviva o la de Vall-de-roures, com la de Fraga o la de Tamarit de Llitera, no tenen cosa a veure amb el català de la Plana de Vic, poso per exemple”. Afegeix en la introducció “jo aquí, de la mà del meu informador, [Cuadrau Esteban] només intento recollir i deixar constància de la toponímia aiguavivana, tal com ell me la va recitant, respectant al màxim la seua toponímia”… “Aquesta toponímia mereix una enquesta més extensa i contrastada, perquè és de llei fer-ho i perquè s’ho val. I, si les cames m’hi porten, la faré, l’enquesta” és per això que l’investigador titula “Primera Aproximació”. El treball metòdic de Lombarte recull les partides, els masos o masades, les ermites, els molins d’oli, l’horta o la vega, l’aigua, rius, barrancs, fonts…, coves i coberts, camins, carreres i noms de cases. També va fer un mapa de localització de la toponímia que el butlletí no va publicar i que, posteriorment, vam fer-ho a la revista Sorolla’t núm. 11, desembre 2000 –pàg. 31-. Potser seria interessant ara una nova edició completa del treball de Desideri Lombarte sobre Aiguaviva.

Carles Sancho

Ta comenzar o curso bi seremos iste chuebes en a Mostra d’Entitats que se i zelebra con motibo d’a Diada en l’Arc de Triomf. Seremos en o puesto lumero 97. Como de cutio meteremos una paradeta sobre lengua y cultura aragonesa. A Mostra comenza  dende as 9 d’o matino dica as 21 d’a nuei. Si tos agana pasar-tos á saludar, fer una charradeta u mercar bella cosa… http://www.gentdelaterra.cat/

 

Antimás tos informamos que, como gosa estar zagueramén, l’Asoziación Rebellar partizipará en os autos d’ OMENACHE A OS ARAGONESES CAITOS EN 1714 EN ESFENSA D´OS FUEROS Y A CORONA d´ARAGÓN. 

Fossar de les Moreres (Barcelona) 10:30.

Matèria, Temps i Esforç, el refugi dels millors valors

El valor de recuperar valors que ens fan millors

Un nou espai cultural de Barcelona s’omple de valors.

Benvolguts,

Us invito a participar de La xerrada “El valor de recuperar valors” que tindrà lloc dijous 10 de setembre a les 19h al nou espai cultural de Barcelona Els 4 Gats del Serret el nou espai cultural de Barcelona on Juanjo Fernández demostrarà que, més enllà de crisis –que s’han produït al llarg de tota la Història- els valors els vivim i els posem en pràctica cada dia. “Si bé és cert que hi ha obstacles, dificultats i “peròs” a l’educació en valors, no és menys cert que podem donar resposta al repte de trobar un valors fonamentals de referència, i viure’ls amb coherència perquè les noves generacions els visquin també amb autenticitat”, afirma Juanjo Fernández.

Respecte, Responsabilitat, Sinceritat, Solidaritat, Tolerància, Diàleg… tots tenim molt clar que els valors són molt importants, i que la seva absència és catastròfica: és la tan anomenada “crisi dels valors”. Molts d’aquests valors ja ens eren especialment propis en el món rural, i es poden encabir en tres grans conceptes: Matèria, Temps i Esforç. En la xerrada “El valor de recuperar valors” hi haurà l’oportunitat de descobrir aquests valors fonamentals, de comprovar que no és el mateix inculcar, transmetre, descobrir o educar valors, i de concloure que la nostra actitud esperançada és la millor eina perquè tornin a la família, a l’escola, a la feina i a tot arreu aquests valors que ens fan millors i que són garantia de futur.

Salut i llibres !!

Adjunto localització dels 4 GATS DEL SERRET en construcción

https://www.google.es/maps/place/Carrer+d’Arag%C3%B3,+108,+08015+Barcelona/@41.3842059,2.1531104,17z/data=!4m7!1m4!3m3!1s0x12a4a2862e319609:0xa81223b03e0cbc18!2sCarrer+d’Arag%C3%B3,+108,+08015+Barcelona!3b1!3m1!1s0x12a4a2862e319609:0xa81223b03e0cbc18

Octavio Serret – llibreria Serret

http://www.serretllibres.com/

http://www.serretllibres.com/autorsebrencs

http://es.linkedin.com/pub/octavio-serret/27/36b/4bb

http://www.facebook.com/llibreria.serret

http://twitter.com/serretllibres

http://es.slideshare.net/serretllibres

https://www.youtube.com/user/serretllibres/feed

http://www.serretllibres.com/forums

Origen: Soro se reúne con Fomento para reivindicar mejoras en la N232

Origen: Las aguas de Ribarroja regarán 1.300 hectáreas en Fayón

Origen: Desapareix el LAPAO però el català continuarà sense fer acte de presència a la Franja de Ponent – Racó Català

Després de la reunió que va mantenir amb el primer secretari del PSC Miquel Iceta, Javier Lambán, president d’Aragó des de les darreres eleccions, va anunciar que derogaria la Llei de Llengües del 2013 “el més ràpid possible”. Lambán va avançar que la nova llei faria explícita “l’existència de tres llengües a l’Aragó, en els termes que explicitava la Llei del 2009”. Això no ha de fer xalar ningú, perquè només vol dir que el català recuperarà el seu nom, sí, però els seus parlants seguirem mancats dels drets lingüístics més bàsics, que només es poden aconseguir amb l’oficialitat. La Llei del 2009 només reconeixia una “zona històrica amb predomini del català, juntament amb el castellà”.

De moment, Lambán ha comunicat la derogació de la Llei del 2013 -que denominava “Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental” (LAPAO) el català i “Lengua Aragonesa Propia del Área Pirenaica y Prepirenaica” (LAPAPYP) l’aragonès- sense proposar cap alternativa. Una mesura presa de cara al públic, per quedar bé amb tothom: per un costat, aprofitant que la reunió tindria ressò a Catalunya per la presència de l’Iceta, deroga una Llei catalanofòbica que realment es va quedar en paper mullat; per l’altre, s’estalvia anunciar una nova llei que li porta problemes dels sectors més reaccionaris de l’aragonesisme, deixant clar que “és evident que només pot haver-hi una llengua oficial a l’Aragó, el castellà”. Jugada rodona, però mentrestant a la Franja seguim vivint en l’al·legalitat lingüística que només beneficia la llengua predominant.

Com diu la companya Marta Canales, del Casal Jaume I de Fraga, “això és una declaració de principis; el català és folklore i els catalanoparlants, ciutadans de segona”. Per tant, continua sense haver-hi res a celebrar i molt per al qual continuar lluitant. Concretament, fins que se’ns garantisque el dret de parlar la llengua que vulguem, quan vulguem i on vulguem.

El LAPAO va ser una presa de pèl, correcte. Però la seua simple derogació no retornarà la vitalitat lingüística del català a la Franja ni farà pujar de nou el percentatge de parlants fins al 90%, quan ara és només el 50%. El que necessitem és una nova Llei que reconegue els drets de tots els parlants de català, que ens permetisque emprar-lo a l’administració i que l’ensenyament sigue de qualitat i amb el català com a llengua vehicular, i no pas com una simple optativa. Reconèixer el nom de la llengua mentre se la deixa morir no serveix de res.

L’entitat recorda que ara es vol retornar a la llei del 2009, que ja era desastrosa

Origen: Plataforma per la Llengua vol que l’Aragó oficialitzi el català un cop derogat el LAPAO | Nació Digital

L’entitat recorda que ara es vol retornar a la llei del 2009, que ja era “desastrosa”

Jordi Palmer | 03/09/2015 a les 17:01h
La Plataforma per la Llengua considera que l’anunci del govern aragonès de derogar en breu la llei del LAPAO, anunciada pel president Lambán, no permetrà l’oficialització del català, sinó que simplement significarà un retorn a la llei del 2009. Bernat Gasull, membre d’aquesta entitat, ha recordat que la llei del 2009, la que ara es vol recuperar, “era desastrosa”, tot i que la del 2013 “encara era molt pitjor”. En aquest sentit, Gasull ha defensat que el català sigui reconegut com a “oficial”, un extrem descartat per les mateixes paraules del president aragonès, que va assegurar que l’única llengua oficial seria el castellà.

Gasull ha fet aquestes declaracions en el marc de la presentació de l’informe Balances lingüístiques, un acte en què Julià de Jodar, també present en representació de la CUP ha assenyalat els “aires electoralistes inquietants” del fet que Lambán fes aquest anunci en companyia de Miquel Iceta, i ha alertat que una futura majoria del PP “els faria recuperar la llei que ara deroguen”.

Origen: Iceta, a favor de retornar a l’Aragó l’art de la Franja si ho avalen les sentències judicials | Nació Lleida

El líder del PSC diu que resoldrà en un any el litigi si és president de la Generalitat

À.Ll / Europa Press , Lleida | Actualitzat el 02/09/2015 a les 17:43h
Miquel Iceta Foto: ACN

El líder del PSC i candidat a la Generalitat, Miquel Iceta, s’ha compromès a resoldre ràpidament el conflicte dels béns religiosos que enfronta a Aragó i Catalunya: “Si fos president, en un any o ho resolc o me’n vaig”. En declaracions després de reunir-se a Saragossa amb el president d’Aragó, el socialista Javier Lambán, Iceta s’ha referit així als béns religiosos en dipòsit a Catalunya i que diverses sentències obliguen a tornar a la comunitat aragonesa.

En aquest sentit, Iceta diu que “si hi ha sentències judicials, s’han de complir sense dilació i sense excusa”, i ha argumentat que els polítics tenen l’obligació de no deixar a la justícia la solució dels problemes. “Hem d’anticipar-nos i buscar per la via del diàleg i l’acord una solució” a una qüestió que afecta uns béns de són de l’Església, però que tenen un elevat valor cultural, ha dit.

El socialista opina que aquestes obres “han de ser gaudides a Aragó i també a Catalunya” per la via dels acords “que faci falta”, i ha recordat que hi ha hagut moments amb una aproximació important dels governs català i aragonès, quan va ser consellera catalana la socialista Caterina Mieras. Per a Iceta, “sembla mentida que unes obres d’art puguin interposar-se en l’amistat d’aragonesos i catalans”, i ha afegit: “No hi pot haver un problema d’aquesta naturalesa que no siguem capaços de resoldre”.

El president d’Aragó, Javier Lambán, ha precisat que aquests béns han de tornar a la Comunitat “en compliment de sentències judicials i per pur sentit comú”.

https://twitter.com/JordiGuardiolaF/status/639040226862727168

Javier Lambán acusa a Rajoy de ser “el mejor aliado de Mas” por su “inmovilismo” y reivindica el papel integrador de Aragó por su situación de vecindad y sus estrechas relaciones con Catalunya. Anuncia la derogación de la vigente Ley de Lenguas para volver a la formulación de la existencia de tres lenguas, castellano, catalán y aragonés.

Origen: El presidente de Aragón: “Debemos dejar de lado a los sectores que han alentado el anticatalanismo” | Diario Público

El govern aragonès derogarà la polèmica llei del LAPAO | VilaWeb

Origen: Lambán: Habría que proclamar con orgullo la existencia de hablantes en catalán en Aragón

Relación entre Aragón y Cataluña

Lambán: “Habría que proclamar con orgullo la existencia de hablantes en catalán en Aragón”

Efe. Zaragoza| Actualizada 02/09/2015 a las 14:17    

El presidente de Aragón ha anunciado la “rápida” derogación de la ley de lenguas para volver a la de 2009.

Reunión entre el presidente Lambán y el candidato del PSC Mikel IcetaReunión entre el presidente Lambán y el candidato del PSC Miquel Iceta Efe

El presidente de Aragón, Javier Lambán, ha anunciado que de la manera “más rápida posible” el gobierno que lidera va a presentar en las Cortes una iniciativa para derogar la vigente ley de lenguas de la comunidad y volver al modelo que establecía la norma de 2009.

En declaraciones a los medios tras reunirse en Zaragoza con el candidato del PSC a la Generalitat, Miquel Iceta, Lambán ha insistido en que su intención es volver a la formulación de la existencia de tres lenguas en Aragón -castellano, catalán y aragonés- después de haber hecho “el ridículo más espantoso” con la ley vigente, promulgada por el anterior gobierno PP-PAR.

“Lejos de que nadie rechace reconocer la existencia de hablantes en catalán en Aragón, deberíamos proclamarlo como un orgullo“, ha enfatizado el presidente, quien ha insistido en que hay que reconocer esta realidad.

Ha explicado que aunque es “evidente” que solo puede haber una lengua oficial en Aragón, que es el castellano, también lo es que hay partes de Aragón donde se hablan otras, que son lenguas propias y que como tales “deben tener reconocimiento legal y determinada protección” y entenderlas como un derecho “al menos en las zonas en las que se hablan”.

A juicio de Lambán, dentro del “aragonesismo moderno” que trata de ejercer, es necesario que en la comunidad se haga un “exorcismo de viejos fantasmas” y de “viejos complejos de inferioridad” de algunos sectores de la sociedad que “han alimentado un anticatalanismo absolutamente inconsistente e inconsecuente“.

Estos sectores, ha añadido, se han negado a reconocer “realidades absolutamente palmarias”, como que hay decenas de miles de aragoneses que hablan catalán o aragonés.

Les guerres napoleònica i carlistes a la frontera

La presentació del llibre “Les guerres napoleònica i carlistes a la frontera de Catalunya, el País Valencià i Aragó (1808-1936)”, de Josep Sánchez Cervelló (Onada Edicions 2015) i la conferència sobre el mateix tema tenen lloc el dijous, 17 de setembre a les 19 h. al campus Terres de l’Ebre, a Tortosa.

La conferència va a càrrec de l’autor de l’obra, professor d’Història Contemporània de la URV. Presenten el llibre Núria Gil, professora del Departament d’Història i Història de l’Art de la URV, i Roc Salvadó, historiador i professor de la UNED a Tortosa.

Aquest acte està organitzat per l’Antena Cultural de Tortosa de la URV amb la col·laboració de l’Ajuntament de la ciutat, la Diputació de Tarragona i Onada Edicions, de Benicarló.

Preu: 20,00 €
ISBN: 978-84-15896-50-0
Autor: Sánchez Cervelló, Josep
Nombre de Pàgines 440
Nombre d’il·lustracions 9
Enquadernació Rústica amb solapes
Data primera edició Gener de 2015
Altura 24.00 cm
Amplada 17.00 cm

Les guerres napoleònica i carlistes a la frontera

 Sinopsi

“Les guerres napoleònica i carlistes a la frontera de Catalunya, el País Valencià i Aragó (1808-1936)” vol contribuir a pal·liar l’escassa informació que es té sobre els conflictes del segle xix i la primera meitat del segle xx a la zona delimitada pel Baix Aragó, per les Terres de l’Ebre, per la zona castellonenca de la diòcesi de Tortosa i pel Priorat. El desconeixement del que va succeir en aquesta frontera imprecisa entre els territoris de l’antiga Corona d’Aragó deriva, en gran part, en el fet poc conegut que la dreta de l’Ebre en aquells moments va formar part successivament de la Capitania General d’Aragó, de la de València i de la Comandància General del Maestrat, però mai no va pertànyer a la demarcació militar de Catalunya, la qual cosa ha impedit que el carlisme d’aquest territori no haja assolit historiogràficament la importància que realment va tenir. Moltes de les històries que aquí s’expliquen no apareixen als llibres d’història, perquè aquesta zona, ara empobrida, amb elevades taxes migratòries, marginal i perifèrica, no ho era quan es van produir els fets que ara s’expliquen: la guerra napoleònica, les insurreccions dels malcontents o camalluents, les tres guerres carlistes i els preparatius del cop d’estat de 1936.

Autors

Josep Sánchez Cervelló (Flix, 1958). És degà de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, catedràtic d’Història Contemporània i acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de la Història. Ha escrit: Revolución portuguesa y su influencia en la transición española (1993-1995); La Revolución de los Claveles en Portugal (1997); Descolonización y surgimiento del Tercer Mundo (1997); El último imperio occidental: la descolonización portuguesa (1998); Conflicte i violència a l’Ebre. De Napoleó a Franco (2001); ¿Por qué hemos sido derrotados? Las divergencias republicanas (2006); Ramón Nogués Bisset, president de les Corts republicanes a l’exili (2004); Els papers de Tarradellas. República, exili i transició (2005); La Segunda República en el exilio 1939-1977 (2011). Ha coordinat: Marcel·lí [Domingo] que torna (1995); La República al Camp de Tarragona (2006); La província de Tarragona durant el franquisme (1995); El carlisme al territori de l’antiga diòcesi de Tortosa, 3 vol. (2004); Portugal en la Edad Contemporánea (1807- 2000) (2000); Maquis, el puño que golpeó al franquismo (2003); Història de les Terres de l’Ebre (vol. III-V) (2010-2011).

La Franja