Dos cotxes han xocat frontalment en una zona de poca visibilitat. Tres persones han resultat ferides . Tema: successos
Origen: La N-232 registre un accident greu a l’alçada de Torredarques | Comarques Nord
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: FranjaPer altra banda El Matarranya (en castellà, Matarraña) és una comarca de l’Aragó, a la província de Terol. Pren el nom del riu que la travessa.
Fins el 1833 el Matarranya formà part del partit o corregiment d’Alcanyís; amb la divisió provincial d’aquest any restà inclos a la província de Terol (excepte Aiguaviva de Bergantes, que fou atribuït al de Castellote, tots els altres llocs depengueren del partit judicial d’Alcanyís).
La comarca engloba a los municipios de Arenys de Lledó, Beseit, Calaceit, Cretes, Fondespatla, Fórnols de Matarranya, La Freixneda, Lledó d’Algars, Massalió, Mont-roig de Tastavins, Pena-roja, La Portellada, Ràfels, Torredarques, Torre del Comte, Vall de Tormo, Vall-de-roures i Valljunquera. En castellà: Arens de Lledó, Beceite, Calaceite, Cretas, Fórnoles, La Fresneda, Fuentespalda, Lledó, Mazaleón, Monroyo, Peñarroya de Tastavins, La Portellada, Ráfales, Torre de Arcas, Torre del Compte, Valdeltormo, Valderrobres y Valjunquera.
Origen: El català lluita per sobreviure a la Franja de Ponent
Els habitants de la Franja de Ponent utilitzen cada cop menys el català per comunicar-se. Aquesta és una de les conclusions que s’extreuen de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població -impulsada per la Generalitat en col·laboració amb Campus Iberus-, que mostra com l’ús social del català a la zona s’ha reduït un 21% en deu anys i el 2014 només un 50% de la població en feia un ús habitual. Aquesta reducció ha provocat que l’ús general del català i el del castellà siguin pràcticament iguals en una zona amb poca presència del català a les escoles i als mitjans de comunicació.
“Els canvis demogràfics són els principals motius sobre la reducció de l’ús social del català a la Franja”, explica a l’ARA el sociolingüista Natxo Sorolla, l’encarregat de fer l’estudi. Sorolla atribueix aquest descens als canvis sociolingüístics relacionats amb l’augment de la immigració -uns 17,6 punts percentuals els últims deu anys- procedent sobretot de fora de l’estat espanyol, i a la reducció dels catalanoparlants -18,3 punts percentuals- que pertanyen a les generacions d’edats més avançades. Malgrat aquest descens i segons la mateixa enquesta, el 80,4% de la població de la Franja sap parlar el català, el 93,9% l’entén i el 75,3% el sap llegir. Només el 41,8%, però, el sap escriure.
Sorolla també alerta del perill que l’ús del castellà sigui el mateix que el del català. “Fins ara els catalanoparlants eren majoria, però el fet que el castellà s’hagi situat al mateix nivell d’ús perjudicarà el català. Només aprenen el català els joves que el parlen a casa. Els nouvinguts o castellanoparlants no l’aprendran perquè a l’escola és una assignatura optativa i només els pares decideixen si l’estudien o no”, afegeix.
LAPAO: una decisió política
Malgrat la polèmica decisió de l’anterior govern autonòmic del PP, que va decidir denominar el català com a LAPAO (llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental), Sorolla descarta que les polítiques lingüístiques adoptades els últims anys hagin influït en la societat pel que fa a l’ús del català, ja que “els canvis polítics no són tan immediats en sociolingüística”. Tot i això, considera que la nova llei aprovada el 2013 va suposar un “atac frontal i regressiu” al català i a l’aragonès. El text es troba al Tribunal Constitucional després del recurs que van presentar 63 diputats del Congrés, entre els quals hi havia representants de CiU i ERC.
Si bé abans del nou text el català tampoc era considerat com una llengua oficial, sí que es garantien alguns drets bàsics que protegien aquesta llengua a l’Aragó. Es preveia la creació de l’Acadèmia Aragonesa del Català, que pretenia establir les normes d’ús del català a la zona. També va passar el mateix amb l’Acadèmia de la Llengua Aragonesa, que havia de vetllar pels usos de l’aragonès, una llengua pròpia minoritària que es parla al Pirineu d’Osca i que ha passat a denominar-se llengua aragonesa pròpia de les àrees pirenaica i prepirenaica (LAPAPYP).
Les eleccions a les comunitats autònomes del maig passat, però, han deixat un nou marc polític. L’ascens del PSOE amb els suports de Podem, d’Esquerra Unida i de la Chunta Aragonesista pot obrir una nova dimensió a l’hora d’aprovar una nova llei de política lingüística que deixi enrere l’actual. “Demanaré que es preocupin per derogar l’antiga llei del LAPAO i que es recuperi l’antiga o que donin peu a una nova llei més agosarada, encarada cap al trilingüisme i a la cooficialitat de l’aragonès i el català”, diu Josep Anton Chauvell, president socialista de la comarca de la Llitera. Chauvell es mostra optimista després de les intencions de crear una direcció general de Política Lingüística que encara s’ha de materialitzar. “La llei que hi ha ara és denigrant”, etziba.
Malgrat les polèmiques polítiques del PP, el mateix Sorolla creu que en les anteriors legislatures les polítiques dels diferents governs aragonesos havien sigut “molt descafeïnades”, ja que no asseguraven del tot la permanència de la llengua catalana. “Potser no tenien efectes negatius perquè l’hegemonia a la Franja continuava sent de catalanoparlants, però calen lleis més clares respecte a la llengua”, diu. Això sí, afirma que qualsevol llei que canviï l’actual, “per petita que sigui, serà positiva”. “El 2009 es va arribar al màxim reconeixement del català i l’aragonès com a llengües pròpies”, recorda.
El paper dels mitjans
Al carrer, però, intenten separar-se dels debats polítics i destaquen els beneficis que pot aportar el fet de parlar diferents llengües. “A mi parlar el fragatí em permet comunicar-me amb els catalans. Si sabés parlar el basc, el gallec o un altre idioma m’aniria molt bé”, diu la Carmina, veïna de Fraga, mentre recita un seguit de paraules pròpies de la zona com el mullarero (préssec), la segallosa (boira) o la silla (cadira).
Jose Carlos Massagué és responsable de continguts de la revista local Fogaril i la Calaixera, que tracta temes de l’actualitat de Fraga i de la seva comarca i que publica en català amb les característiques lingüístiques pròpies de la zona. Va començar a treballar en aquesta publicació que van fundar els seus pares fa 20 anys, tot just quan ell era un adolescent.
El català estàndard
El Jose Carlos creu que actualment el català fragatí es troba en un moment “molt delicat”, ja que es tendeix a fer estàndard i globalitzar tant el castellà com el català. “El que estudia el català o el llegeix ho fa a través del català estàndard, per la qual cosa no s’aprenen gaires paraules pròpies que es parlen aquí -diu-. Encara que publiquis en català en un blog, si no és estàndard t’ho retreuen i això fa que la gent a vegades no s’atreveixi a parlar en fragatí”, lamenta, tot i que es manté ferm per mantenir la singularitat del català a la zona. “Nosaltres parlem el català però amb les característiques pròpies de Fraga. No ens preocupem si diem alguna cosa bé o no. Som els estudiats”, diu.
S’identifiquen amb el català i no amb el LAPAO
El mateix estudi que alerta de la disminució de l’ús del català a la Franja de Ponent aporta altres dades que conviden a l’optimisme. L’enquesta posa de manifest que cada cop són més els catalanoparlants de la Franja que utilitzen el terme català per referir-se a l’idioma que parlen, en detriment d’altres denominacions locals com el xapurriau (28,6%), el fragatí (9,9%) o el mequinensà (3,5%). Concretament, el 45% de la població enquestada considera que parla el català, fet que suposa un augment de fins a 25 punts percentuals respecte a fa deu anys. El mateix Sorolla creu que, si bé encara s’ha de demostrar amb altres estudis, la polèmica sobre el canvi de la denominació del català a LAPAO ha pogut propiciar un efecte contrari i que la societat se senti més identificada amb el català. “Aquest debat polític sobre el LAPAO ha pogut tenir algun efecte. A l’anterior govern aquest tema se li va escapar de les mans. A la Franja ningú no diu que parla el LAPAO ni el LAPAPYP”, deixa clar el sociolingüista.
Els Pressupostos Generals de l’Estat preveuen destinar 13,2 milions d’euros per al pròxim any, quan els pressupostos de 2014 auguraven una inversió de 28,9
Origen: Universitat Catalana d’Estiu
Presentació del llibre “La Franja de Ponent: aspectes històrics i jurídics”
per Joaquim Monclús (autor)
dia 18, a les 6
Editat des de l’Institut d’Estudis Catalans i amb el suport del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, el llibre se centra en una anàlisi en profunditat de les terres que conformen la Franja de Ponent: la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya. L’obra explica l’evolució històrica d’aquest territori, des de l’època prehistòrica fins a l’actualitat, i es complementa amb l’anàlisi jurídica de diferents fets que han marcat l’evolució de la Franja, una zona definida com “el seguit de terres de llengua catalana que se situen en els límits meridionals del Principat de Catalunya, a cavall de la línia administrativa divisòria actual de les províncies de Lleida i Tarragona i també d’Osca, Saragossa i Terol”.
martes 04 de agosto de 2015
La celebración se desarrolló en la Casa del Agua en Castillonroy
El passado domingo celebró en la ermita la festividad de San Salvador con una misa y reparto de torta por parte del Ayuntamiento de Castillonroy. Después el alcalde de Lleida y presidente de la Comunidad General de Regantes del canal de Piñana, Àngel Ros, asistío a la tradicional Fiesta del Agua de Piñana, que reúne a los miembros de la comunidad de regantes en una misa y una comida en la Casa del Agua de Castillonroy.
El alcalde de Castillonroy, Francisco Rivias, ha acompañado al alcalde de Lleida en esta celebración, a la que también han asistido el presidente de la Junta de Cequiaje, Joan Antoni Boldú, y el presidente de la Comunidad de Regantes, Ramon Piqué. La Casa del Agua de Castillonroy, es propiedad de la ciudad de Lleida, igual que el canal de Piñana y la toma que se encuentra en el término municipal de Castillonroy.
Prioridad absoluta, sin matices, de cara a la mejora de la N-232 y la A-68 a su paso por Teruel y Castellón. Más de 30 representantes políticos de municipios, comarcas, diputaciones y cámaras Alta y Baja de las provincias de Teruel y Castellón se reunieron ayer en Morella para establecer las bases de un «frente común» que sea capaz de agilizar y priorizar las obras de desdoblamiento de la N-232 que conecta el Bajo Aragón Histórico con el Levante (Alcañiz-Morella-Vinaròs) así como la futura A-68, la autopista pendiente desde El Burgo de Ebro hasta el mar Mediterráneo.
El 29 LA FEM GROSSA A BCN !!! Obrim nou Espai Serret – ‘Món llibres, Els 4Gats del Serret’ – BCN
Tinc lo plaer d’anunciar-vos que demà dimecres 29 de juliol a les 19:00, obrim un espai Serret de libres i autors a BCN, cert es també que olem inagurar el 9 o 10 de setembre amb un espectacle literari, l’espai el trobareu als baixos de Mon Medieval, carrer Aragó 108, on ja existeix una llibreria, comptem també en un espai mes gran i privat, per fer tot tipus d’actuacions culturals i espectacles literàries de tota mena per encaixar-ho dins del marc de Terra de Cruïlla.
Un projecte totalment transversal on estem oberts a tot tipus d’iniciatives per dinamitzar la cultura i les arts en totes les seves variants possibles.
Volem inagurar el 9 o 10 de setembre amb un espectacle literari tal i com deu mane, concretamen als baixos de Mon Medieval, carrer Aragó 108, on ja existeix una llibreria i un espai mes gran i privat, per fer tot tipus d’actuacions culturals i espectacles literàries de cualitat dins del marc Terra de Cruïlla.
Que es Terra de Cruïlla us pregunteu ??
Us ho dic clar, es la mare de tots los projectes que tinc al cap, i per suposat els Premis de literatura rural son la base per sumar sinergies i disfrutar junts d’aquest nou marc que s’obre, on lliguem tres punts d’enganxe importants, Els 4Gats del Serret’ – BCN, Museu de la Vida Rural i Matarranya-terres de l’Ebre, en tota la dimensió que comporte presentar-ho a BCN.
Per tan el 29 de juliol hi podreu trobar, fons editorial de Barcino i Edicions Poncianes, al costat de publicacions del Centre d’Estudis Càtars, Mon Medieval, una selecció del llibres Serret i dels títols que considerem mes significatius on premiarem la incorporació dels llibres dels autors que han participat fins ara i en un futur puguen participar al nostre projecte de Terra de Cruïlla.
Espero que us entusiasme el projecte tan i com m’entusiasme a mi i que ho disfrutem junts ;))
Salut i llibres !!
Adjunto localització dels 4 GATS DEL SERRET en construcción
Octavi Serret – llibreria Serret
http://www.serretllibres.com/autorsebrencs
http://es.linkedin.com/pub/octavio-serret/27/36b/4bb
http://www.facebook.com/llibreria.serret
http://twitter.com/serretllibres
http://es.slideshare.net/serretllibres
Enguany es commemora el 10è aniversari de la mort de l’escriptor Jesús Moncada (Mequinensa 1941 – Barcelona 2005 ) i en el marc de l’ Any de les Biblioteques, les Centrals de Biblioteques de Lleida i Terres de l’Ebre impulsen diverses propostes relacionades amb l’escriptor i el seu món.
Jesús Moncada és un autor molt llegit i valorat tant a les Terres de Lleida com a les de l’Ebre, va ambientar la seva obra en el territori limítrof entre Catalunya i Aragó i va recrear vivències i costums dels pobles a la vora dels rius Ebre i Segre.
Dins l’activitat “Llegim Moncada”, s’han proposat diferents iniciatives:
Lectura i comentari de l’obra de Jesús Moncada als Clubs de Lectura de les biblioteques. Un total de 20 biblioteques (13 de les comarques de Lleida i 7 de les comarques de Terres de l’Ebre ) hi participen entre abril de 2015 i maig de 2016 llegint els títols següents: Camí de sirga, Calaveres atònites, El Cafè de la granota i Estremida memòria.
A Lleida hi participen les biblioteques d’Agramunt, Alcarràs, Alguaire, Almenar, Artesa de Segre, Bell·lloc d’Urgell, Bellvís, Juneda, Pardinyes,Torregrossa, Tremp i el Bibliobús Garrigues-Segrià.
Mostra de l’ Exposició “ Jesús Moncada“ a les biblioteques de Lleida i Terres de l’Ebre. Aquesta exposició itinera per un total de 10 biblioteques. Cedida per la Central de Biblioteques de Lleida , consta de 16 plafons que reprodueixen fragments de les obres de Moncada sobre la vida a Mequinensa: la mina, els cafès, els costums, les diversions, els personatges, la desaparició d’un poble sota les aigües, etc.
A Lleida itinera per: Agramunt, Alcarràs, Artesa de segre, Linyola i La Seu d’Urgell.
Sortida a Mequinensa per als integrants dels clubs de lectura que han llegit l’obra de Moncada. A l’octubre es farà una trobada dels clubs de lectura de les biblioteques de Lleida i de terres de l’Ebre a Mequinensa. Aquesta activitat inclourà la ruta literària “Jesús Moncada” i una representació teatral de l’obra de Moncada.
Més informació
¿Que es lo que más les gusta a los valderrobrenses y valderrobrensas de su pueblo?