Skip to content

Archive

Category: Franja

On són els professors de LAPAO? | Lo Finestró.

 

clases_catalan2--644x362

Segons publica ABC digital: “En compliment de la Llei de Llengües, hi haurà tant de classes d’«aragonès oriental» com de català oficial, aquest últim com a assignatura opcional i equiparat a les llengües estrangeres”. L’“aragonés oriental” serà obligatori? Tot el text de la informació és, com a mínim, divertidíssim. Recomano la seua lectura. Fixeu-vos només en la frase anterior que encapçala la informació de l’ABC. La Llei del PP-PAR no fa cap referència a l’obligació del govern d’Aragó d’oferir classes de català oficial, tot i que en la frase sembla que sí. Què vol dir català oficial? Caldria entendre que com l’“aragonès oriental” es sembla tant al català, podria ser català no oficial? A més, la llei del PP-PAR no parla d’aragonès oriental, si no de “lengua aragonesa propia del área oriental”, resumint LAPAO. No se n’ha adona l’ABC que el govern d’Aragó no vol anomenà com a aragonès, ni tals sols el veritable aragonès. Força ràpids van els de l’ABC o els del govern d’Aragó en considerà el català com a llengua estrangera. Possiblement ja estan pensant en una Catalunya independent. Si algun xiquet d’alguna escola de la Franja, veïna de Castelló —Comunitat Valenciana/País Valencià— demana classes de valencià per raons pròpies de proximitat, haurà de demanar-ho com a “valencià oficial”? Serà considerada també com a llengua estrangera? Tot un seguit d’estupideses difícil de superar, però no impossible, perquè el govern PP-PAR, al menys en tot el que fa referència a les llengües pròpies d’Aragó, està dotat de suficient irracionalitat, incongruència, manipulació i qualitat acientífica que qualsevol supòsit o ficció envers el tema, serà anorreada per la realitat en un futur.

Més enllà de tot el que he dit, us he de confessar que, fora broma, la meua gran preocupació, que nit darrera nit no em deixa dormir, és la següent: on són els professors de LAPAO? Estaria ben tranquil si em creies això que em diu un amic: “la conselleria de Cultura d’Aragó ha demanat a la UNIZAR, la creació d’un departament per a formar especialistes de Llengües d’Aragó —LAPAO i tots els seus dialectes i LAPAPYP amb tots els seus dialectes­—, i que no mirin prim amb el pressupost. I si hi hagués alguna excepció a la dita “la realitat sempre supera la ficció”…

Article d’ABC

El Gobierno de Aragón seguirá costeando las clases de catalán en colegios de la «Franja» – ABC.es.

Día 23/05/2014 – 09.19h

En cumplimiento de la Ley de Lenguas, habrá tanto clases de «aragonés oriental» como de catalán oficial, este último como asignatura opcional y equiparado a las lenguas extranjeras

Aragón incluirá como asignaturas de libre configuración autonómica sus modalidades lingüísticas propias: las hablas de los valles pirenaicos y las de las comarcas limítrofes con Cataluña y con la Comunidad Valenciana. Este último es el aragonés oriental, con claras similitudes con el catalán pero con usos diferenciados y consolidados a lo largo de los siglos como modalidad lingüística propia y específica de esta parte de Aragón.

La enseñanza de estas lenguas propias convivirá, en la zona limítrofe con Cataluña (la Franja de Aragón) con las clases de catalán oficial en un buen número de centros públicos de enseñanza, en los que se enseña el catalán desde hace décadas, según han confirmado a ABC fuentes del Ejecutivo autonómico.

Las lenguas del Pirineo y las del Aragón oriental son las modalidades recogidas como lenguas propias de esta región por la ley que aprobó Rudi a principios de la legislatura. Modificó la que había dejado aprobada el PSOEde Marcelino Iglesias pocos años antes, en la que el catalán era tipificada legalmente como «lengua propia» en Aragón.

Rudi eliminó esa consideración. Apostó por la tesis de que las hablas históricas del Aragón oriental no son exactamente el catalán oficial, el normalizado, sino unas lenguas diferenciadas: las «modalidades propias del Aragón oriental».

Esta ley resultó polémica y desencadenó una oleada de críticas por parte del nacionalismo catalán e incluso por la propia Generalitat. Críticas que, en suelo aragonés, compartieron —y siguen compartiendo— el PSOE y los nacionalistas de CHA.

La Ley de lenguas y la enseñanza

Ahora toca trasladar esta Ley de Lenguas de Aragón a los colegios. Todavía no está claro cómo se hará exactamente, pero sí las líneas generales. Por ejemplo, las mismas fuentes han indicado que las modalidades lingüísticas del Aragón oriental serán ofertadas como asignaturas de libre configuración autonómica, de forma que los colegios que lo deseen puedan impartirlas. También se ha confirmado que eso no supondrá la desaparición de las clases de catalán en los centros públicos que las imparten, localidades limítrofes con Cataluña en los que se viene enseñando el catalán desde hace décadas, con el apoyo activo de la Generalitat.

Eso quiere decir que se podrá dar el caso de colegios en los que se imparta al mismo tiempo el «aragonés oriental» y el catalán como asignaturas optativas, pese a la similitud lingüística entre uno y otro.

El catalán se seguirá impartiendo como una asignatura opcional, de libre elección por los centros que lo deseen, y en la práctica quedaría configurada en la categoría de lenguas extranjeras.

Pese a las diferencias surgidas por la política lingüística, el Gobierno aragonés de Luisa Fernanda Rudi (PP) renovó esta legislatura el convenio con la Generalitat para favorecer la promoción y enseñanza del catalán en el Aragón oriental, un convenio que se viene renovando desde hace décadas. Fuentes de la Consejería de Educación han indicado que, pese a que el catalán oficial no es propio de esta parte de Aragón, su proximidad con Cataluña hace que tanto la propia población como las autoridades educativas consideren de interés dar la oportunidad a los alumnos de formarse en el catalán normalizado para abrirles oportunidades laborales de futuro en la vecina región catalana.

José Luis Corral ataca la falsificación de la historia aragonesa.

Un jove denuncia que a l’Aragó també es discrimina el LAPAO

 

La delegació de la DGT a Osca ignora unes al·legacions en català, després d’un possible abús policial per portar el CAT a la matrícula

 

 

La nova llei d’ús, protecció i promoció de llengües de l’Aragó, que va rebatejar el català com a LAPAO (Llengua Aragonesa Pròpia de l’Àrea Oriental), s’incompleix justament pel que fa a l’ús, protecció i promoció de la llengua. Així ho denuncia un jove català que ha vist com la delegació de la direcció general de Trànsit (DGT) a Osca ignorava unes al·legacions pel fet d’haver estat presentades en català, la llengua de la Franja, que suposadament està protegida per aquesta llei.

Marçal Girbau, filòleg i occitanista, va rebre una denúncia de trànsit amb data de l’1 de desembre i va presentar al·legacions en català el dia 18 del mateix mes. El 12 de març va rebre una notificació en què la delegació de la DGT a Osca li reclamava la traducció de les al·legacions al castellà. Després de respondre-hi apel·lant al dret de no ser discriminat per raó de llengua, va veure com el 5 de maig se li aplicava una sanció sense haver considerat les al·legacions.

Incompliment de diverses normatives

Girbau compta amb el suport jurídic de la Fundació Catalunya Fons per a la Defensa dels Drets dels Catalans, especialitzada en aquest tipus de discriminació, que argumenta que d’acord amb la legislació vigent la traducció de la documentació no ha de córrer a càrrec del ciutadà sinó de l’administració. L’entitat assegura que l’actuació de la delegació de la DGT a Osca incompleix la normativa lingüística europea, estatal i autonòmica.

“L’estat espanyol incompleix deliberadament la llei de llengües de l’Aragó, la seva pròpia legislació i, el que és pitjor, la Carta Europea de les Llengües”, lamenta Girbau. Aquest document estableix que els estats signants es comprometen a no refusar actes jurídics per estar redactats en una llengua regional o minoritària. “L’estat espanyol ha signat, ratificat i publicat al BOE aquesta carta, però no se la deu haver llegida”, diu Girbau.

Possible abús policial per portar el CAT a la matrícula

A més de la discriminació lingüística amb la documentació, Girbau assegura que la denúncia va arribar després d’un abús policial per portar el CAT a la matrícula. Mentre circulava per la carretera N-230, en el tram aragonès que va de Viella a Lleida, una patrulla de la Guàrdia Civil que anava darrere seu en un vehicle no policial el va fer parar i el va tractar amb una actitud que defineix com a “agressiva, xulesca i humiliant” pel que considera “raons ideològiques i lingüístiques”.

“Estava nerviós i barrejava paraules en castellà i occità, la llengua que parlo habitualment, ja que fa anys que visc a Tolosa de Llenguadoc”, explica Girbau. Llavors li van recriminar “desconeixement de parlar en espanyol”. En veure la seva documentació en català, li van dir que aprengués a “escriure bé”. També van mencionar el CAT de la matrícula. La denúncia li atribueix un avançament sense visibilitat, que ell assegura que no va existir, i el fet de portar molta neu al sostre del cotxe, cosa que també nega.

mitjançantUn jove denuncia que a l’Aragó també es discrimina el LAPAO.

 

Associació Amics de Nonasp.

Trobada d`Escaladors. Roques del Masmut.

Per al finde del 31 de maig i 1 de juny es ferà la trobada del Masmut que es va suspendre per la pluja. 

TV3 hauria de tancar la meitat dels canals | Lo Finestró.

N-232, la promesa electoral de les últimes sis legislatures | Comarques Nord.

Desarticulen una banda de lladres que actuava als Ports i el Matarranya | Comarques Nord.

Curs “Gestionar la diversitat lingüística d’Aragó”. A Saragossa, del 9 a l’11 de juliol. | Xarxes socials i llengües.

 

Díptic: Curs Sociolingüística UNIZAR

Entre el 9 i l’11 de juliol tindrà lloc un important curs d’estiu sobre sociolingüística aragonesa. Serà la primera edició del curs “Gestionar la diversitat lingüística d’Aragó” a la Universitat de Saragossa, i està promogut pel Departament de Psicologia i Sociologia.

Compta amb un bloc sobre sociolingüística, un altre sobre noves tecnologies i comunicació, i un altre sobre la situació de les llengües i les seues varietats. Entre els participants hi ha la presència d’investigadors que lideren el camp, com el professor Javier Giralt sobre els documents històrics del català en els documents històrics a la Franja, Ramon Sistac i José Antonio Saura sobre les varietats de transició entre català i aragonès, Dominique Blanc sobre l’occità, Natxo Sorolla sobre les dades demolingüístiques del català i de l’aragonès, Carles Terès i Ruben Ramos sobre l’espai mediàtic d’aquestes llengües, un taller sobre noves tecnologies per J. P. Martínez i S. Paricio, i un altre sobre l’Archivo Audiovisual Aragonés per Fernando Romanos, amb la clausura de Chabier Giimeno sobre les llengües i les identitats a Aragó des de les ciències socials.

El curs, com pots imaginar, està dirigit a qualsevol persona interessada amb l’estudi de les relacions entre llengua i societat a Aragó, i en especial, a alumnat universitari (el curs té reconeguts dos crèdits), professorat de secundària i primària que tracta aquestes matèries o es troba immers en àrees de contacte de llengües, i investigadors de l’àrea.

Pots fer la preinscripció de bades a la web “Gestionar la diversidad lingüística de Aragón“: http://riesgo.unizar.es/?p=13

PS: Et demanaria que en faces la màxima difusió possible entre la gent a qui penses que pot interessar.

Natxo Sorolla. Universitat de Barcelona. Chabier Gimeno. Dpto. de Psicología y Sociología. Universidad de Zaragoza.

A Tortosa s’homenatjà a Desideri Lombarte | Lo Finestró.

A Tortosa s’homenatjà a Desideri Lombarte

 

 

Desideri a Tortosa 1

 

Desideri a Tortosa 2Desideri a Tortosa 3Desideri a Tortosa 4La Universitat Rovira i Virgili i Omnium Cultural de Tortosa van homenatjar a Desideri Lombarte el passat 15 de Maig, mitjançant l’acte “Homentge a Desideri Lombarte, una veu del Matarrananya”. Va obrir l’acte Mònica Sales, com a representant Antena Cultura Tortosa de la URV i moderadora de la taula amb unes paraules de benvinguda. Emigdi Subirats, com a representant d’Omnium Cultural explicà la idea de l’homenatge i el justificà lloant la figura del poeta pena-rogí. Tot seguit, Artur Quintana va desenvolupà una detallada biografia de Desideri, des dels primers anys de vida al Mas de Molinar, l’entorn familiar, les primeres lletres, els estudis als Escolapis d’Alcanyís, el treball a Barcelona, la seua dolença esdevinguda massa d’hora, i per sobre de tot, destacà, Artur Quintana, la gran tasca literària de l’escriptor i activista cultural, en un període tan curt, només 8 anys. Cal posar de relleu de la intervenció d’Artur Quintana, l’encert d’haver-hi seleccionat de l’Epistolari de Desideri Lombarte, alguns escrits de Desideri força clarificadors del pensament del poeta i de l`home preocupat per l’esdevenir del català a l’Aragó. Després Monica Sales va donar la paraula a Josep Miquel Gràcia, el qual parlà de l’Any Desideri Lombarte i esmentà el reguitzell d’actes que l’Associació Cultural del Matarranya i altres institucions han portat i portaran a terme. La segona part de la intervenció de Gràcia consistí en la lectura de quatre poemes que el codonyerà ha escrit en el transcurs dels anys en honor de Desideri. Mònica Sales tancà l’acte donant entrada al sentit i ben triat recitatiu de poemes de Desideri per part d’Emigdi Subirats, acompanyat al violoncel per Ferran Benaiges. Totes les intervencions van estar molt aplaudides pels lombartians assistents.

 

                                                                                                              Lluís Roig

 

Desideri a Tortosa 5JPGDesideri a Tortosa 6JPG   

 

 

Detenidos los autores de numerosos robos en el Matarraña.

Alertan que habrá más temblores en el territorio si se reactiva el Castor.

Boikot encapçala el cartell del Franja Rock – Racó Català.

 

El festival més veterà del Matarranya prepara la seva 14a edició per als dies 20, 21 i 22 de juny

 

 

 

El municipi de Pena-roja és, de nou, el focus on el divendres, dissabte i diumenge de la tercera setmana de juny s’hi desenvoluparan els actes que l’Associació Cultural Tastavins amb la col·laboració de l’Ajuntament de Pena-roja han preparat per aquesta 14a edició del Franja Rock.

L’actuació més destacada del concert de dissabte 21 és la del grup madrileny de punk-rock, Boikot, que torna al Matarranya despŕes de molts anys per presentar el se últim disc en directe: Boikotea!!. El grup actuarà a l’Edifici Multiusos de Pena-roja a partir de les onze i mitja de la nit, escenari per on també passaran els valencians Vadebo i els Atzembla, que actuen per primera vegada al Matarranya. Tancaran la nit els puntxadiscos La Llitera Tropical.

Les entrades pel concert es posaran a la venda els pròxims dies i es podran adquirir en diferents municipis del territori, com ara Pena-roja, Valderrobres, Alcanyís, Morella, La Codonyera, Saragossa, Massalió i Corbera d’Ebre. L’organització també habilitarà una zona d’acampada gratuïta. Durant tot el dia del concert hi diferents activitats per la canalla, actes literaris i xerrades al municipi. Els actes del Franja Rock se solaparan amb les activitats de la 24ena Trobada Cultural del Matarranya, que enguany retrà homenatge a Desideri Lombarte.

Vegeu la programació sencera del festival, del qual Racó Català n’és una vegada més mitjà col·laborador, aquí.

Confirman que el proyecto Castor causó temblores en Castelserás y el Matarraña.

La Franja