Els arcs de l’Aljaferia | Lo finestró del Gràcia.

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 26 d’octubre del 2013)

Com és ben conegut, el magnífic Palau de l’Aljaferia de Saragossa es va construir el segle XI per a servir de residència al rei musulmà de la taifa de Saragossa. És el monument d’art islàmic situat més al nord d’Europa. El 1492 es va convertir en residència dels Reis Catòlics, després va passar a ser seu de la Inquisició i més tard caserna militar.

L’any 1868, la “Comisión Provincial de Monumentos” de Saragossa va donar al “Museo Arqueológico Nacional” diverses peces de gran valor, entre elles, dos arcs mixtilinis i un rosetó. En aquell temps, aquest museu s’estava formant a Madrid i les peces donades del Palau de l’Aljaferia eren uns restes més, afectats pel procés de deteriorament de tot el monument.

Amb motiu de l’Exposició Internacional del 2008 i commemorant el 25è aniversari de les actuals Corts d’Aragó, el “Museo Arqueològico Nacional” —estava tancat en aquells moments per reformes— va deixar temporalment a les Corts d’Aragó  o al govern d’Aragó els dos arcs mixtilinis i el rosetó esmentats per a que s’exposessin a l’entrada de la sala de sessions del Parlament aragonès. Atès que el condicionament de l’ària medieval del museu de Madrid fa temps que s’havia acabat, el ministre de Cultura del govern espanyol va demanar, el 5 de març de l’any passat, les peces prestades. Implícita o explícitament el govern d’Aragó i els partits polític aragonesos, sempre han manifestat la seua decisió de no retornar les peces d’art prestades. Tot i que, el 16 d’octubre passat, el diputat de la CHA, Chesús Yuste, va defensar en la Comissió de Cultura de les Corts espanyoles una iniciativa no de llei en la que es demanava la cessió de la propietat dels esmentats arcs a les Corts d’Aragó. La petició va ser rebutjada amb els vots en contra del PP, abstenció del PSOE, CiU i UPD i a favor la CHA i la resta de l’esquerra.  Fa un temps, una iniciativa similar també va ser rebutjada a la Comissió de Cultura de les Corts d’Aragó pels vots en contra del PP-PAR amb l’excusa de que s’estava negociant.

 Amb referència als conflictes territorials d’obres d’art, Aragó sempre ha mirat cap al Llevant, ara ho fa o ho hauria de fer també dirigint els ulls cap al Ponent. O si voleu, amb un ull a cada costat.

Quan de bé ens hagués fet a tots, abans de qualsevol reclamació de béns, aixecar els corresponents “meaculpes” per la deixadesa i oblit seculars envers l’art en general a les nostres terres!

                                                                                        José Miguel Gràcia

BXbnuFVCEAA4gnU.jpg:large (Imatge JPEG, 1023×1476 píxels) – Escalat (59%).

Serrat no descarta la expropiación, aunque confía en que no llegue

http://t.co/TZn0snKE1B

Serrat no descarta la expropiación, aunque confía en que no llegue.

Insistirá a los obispos para que actúen La consejera de Educación, Universidad, Cultura y Deporte del Gobierno de Aragón, Dolores Serrat, no descarta la expropiación de los bienes de las diócesis de Barbastro y Monzón y Huesca que se exhibe en el Museo Diocesano de Lleida, aunque confía en no tener que llegar a esa vía “muy radical”. EFE 25/10/2013 Vota  Resultado  2 votos ZARAGOZA.- “En cuanto a la expropiación, no le voy a decir ni que sí ni que no, es una vía muy radical, es una vía muy compleja, y no nos gustaría tener que llegar a ella, pero en estos momentos no descartamos nada de nada”. Así lo ha reconocido Serrat, en su comparecencia en el pleno de las Cortes de Aragón, a petición de CHA, desde donde se ha planteado la posibilidad de expropiar los bienes, al entender que los “obispos son ahora el problema”, indicó el diputado José Luis Soro. Tras la negativa de los obispos de estas dos diócesis a ceder los derechos de propiedad al Gobierno de Aragón para poder emprender acciones legales, Serrat explicó que los argumentos esgrimidos, en la carta dirigida a la presidenta Luisa Fernanda Rudi, fueron “sorprendentes y decepcionantes”. Al respecto, indicó que comprende que ambas diócesis rechazarán ceder la propiedad de dichos bienes al Gobierno por parecerles “demasiado”, pero indicó que lo que resulta “incomprensible” es que en esa carta “pasaran de puntillas” por la otra opción planteada, la cesión del derecho a emprender acciones legales. De esta forma, comentó que insistirán a los obispos para que, o bien emprenden ellos acciones legales o, en su defecto, cedan ese derecho al Gobierno de Aragón, al entender que es “viable y posible”, ya que existe un “precedente”. Se refirió Serrat a la Orden de San Juan del Monasterio de Sijena, que ha cedido estos derechos al Gobierno de Aragón tras consultarlo con el Vaticano, para recuperar las pinturas de la Sala Capitular, ahora ubicadas en el Museo Nacional de Arte de Cataluña (MNAC), en Barcelona. “Si lo pudieron hacer las hermanas de la Orden de San Juan, lo pueden hacer también los obispos de Barbastro Monzón y Huesca”, ha precisado. De hecho, el Gobierno de Aragón emprenderá acciones legales, después de que el MNAC no haya respondido al requerimiento de devolución de las pinturas presentado hace un mes. Por otro lado, en relación a los bienes vendidos de 1983 al 1992 del monasterio de Sijena, explicó que se presentó una demanda de nulidad de pleno derecho de compraventa en el juzgado de primera instancia de Huesca, un proceso que ahora se encuentra en “fase de contestación”. Por ello, dado este “antecedente”, el Gobierno insistirá a que los obispos cedan la propiedad o el derecho a emprender acciones legales, apuntó Serrat, frente a la postura de los obispos que “erróneamente”, dijo, se aferran a la intervención del Gobierno de España. Serrat aclaró que esta vía ya fue “explorada y denegada”, al tiempo que dijo que ha quedado ya de manifiesto la “incapacidad” del Gobierno de Aragón para emprender acciones legales, sin tener la propiedad, como se reflejó en distintas sentencias. “Si conseguimos que los obispos reclamen, los bienes vendrán pronto, si no tendremos que enfrascarnos en una seria de pleitos, en los que seguiremos insistiendo, pero se nos dificulta las posibilidades de acción”, afirmó. LA OPOSICIÓN LAMENTA QUE RUDI NO COMPARECIERA Por su parte, los grupos de la oposición lamentaron que la presidenta del Gobierno de Aragón, Luisa Fernanda Rudi, no hubiera comparecido, como solicitó CHA, cuando dijo, en su investidura, que se iba a encargar de este asunto “personalmente”. “Ha demostrado que su palabra no vale nada”, reiteró Soro, quien coincidió con el diputado de IU Adolfo Barrena en preguntar por las acciones llevadas a cabo para recuperar los papeles de Salamanca o los Arcos del Palacio de la Aljafería. A este respecto, Serrat anunció que se opondrán a la salida de los arcos de la Aljafería y que están buscando otras vías para reclamar los papeles de Salamanca correspondientes a Aragón, a pesar de no ser los titulares de la propiedad. La diputada del PSOE Cristina Vera calificó de “estrategia mediática” el envío de la carta por parte de la presidenta Rudi a los obispos, al entender que ya conocían previamente la respuesta, mientras que el PP y el PAR han apoyado la gestión del Gobierno.

Govern d’Aragó: “Los lazos lingüísticos que unen Cataluña y Aragón” | Xarxes socials i llengües.

Fa uns dies analitzàvem aquí mateix lo desenvolupament que està fent lo Govern d’Aragó de les directrius que apuntave en la II Llei de llengües (2013). Explicàvem que la Llei implícitament considera que no es parla català, però el contingut és tant indeterminat que fins i tot pot no entrar en contradicció en allò que encara afirma la Llei de Patrimoni Cultural (1997): que a Aragó es parlen català i aragonès.

Dolores Serrat, Consellera de Cultura d’Aragó

Amb tot, hem vist que el Govern tant pot afirmar en document oficial que “el catalán no és una lengua propia de Aragón” com dir que hi ha “una modalidad lingüística de la zona oriental de Aragón denominada catalán”. Finalment lo 3 d’octubre lo Govern d’Aragó i la Generalitat de Catalunya van repetit lo conveni que mantenen des de Iglesias per temes educatius. I al redactat lo català no queda com a llengua estrangera, si no que s’afirma “Que los lazos históricos, culturales y lingüísticos que unen desde hace siglos Cataluña y Aragón constituyen un campo favorable para el desarrollo de relaciones entre centros escolares, docentes y alumnos”. Lo Govern d’Aragó ho tenia fàcil amb no contradir allò que diuen les Universitats. Però han entrat en un camp de dubtes i contradiccions que poc rèdit els pot aportar

Cartell_Cinga_Fòrum_21_octubre_13

ORDEN de 3 de octubre de 2013, del Consejero de Presidencia y Justicia, por la que se dispone la publicación del protocolo de coordinación entre el Gobierno de Aragón y la Generalitat de Catalunya, para el desarrollo de acciones coordinadas en materia de educación.

BOA 24_10_2013

Más de 100 zahoríes solicitan mayor visibilidad.

El Matarraña acogió un encuentro de zahoríes

El zahorí Josep Lluís Castelló es director de Waterfinders, una empresa especialista en la localización de acuíferos e investigación de fallas de largo recorrido de todo el mundo. Actualmente trabaja en Dubai para el emir, el mismo que le ha facilitado el avión que le trasladó hasta España.

El de Castelló es un excepción en un oficio que se practica de forma individual y que es un gran desconocido para el gran público. Los también llamados radiestesistas tienen la facultad de detectar manantiales de agua subterráneos con ayuda de un péndulo y unas varillas que se agitan incontrolados en su mano cuando están sobre una corriente. Es un oficio milenario aunque con poca visibilidad social. Se desarrolla en solitario y, en ocasiones, bajo un aura de misterio y de leyendas ancestrales. Aunque poco a poco se va profesionalizando, aún son una excepción los que se ganan la vida con ello. Solicitan sus servicios, principalmente, empresas perforadoras, ayuntamientos o agricultores.
Este fin de semana se celebró en el Matarraña el segundo ‘Encuentro de Zahoríes en los territorios de Habla Catalana’. El objetivo fue dar visibilidad a este colectivo y que se conozcan entre ellos. En total, se inscribieron más de 100 zahoríes. Los participantes procedían mayoritariamente de territorios catalanohablantes: Aragón, Cataluña y Valencia. También hubo presencia autóctona. Ángel Blasco, de Valjunquera, participó en una de las mesas redondas. Es zahorí desde 1975, cuando empezó por casualidad cuando una empresa de Valencia llegó a su localidad para perforar pozos. Un geólogo supo que poseía la habilidad al comprobar que le marcaba el péndulo, por lo que le inició en la práctica. En el último año ha detectado casi 60 pozos. «No todos valen para esto. Es algo con lo que se nace y que no se puede aprender», afirmó. También acudieron Agustín Angosto (Monroyo) y Paco Francisco Arrufat (Valderrobres), entre otros. El primero se inició con el péndulo gracias a un amigo que quería buscar un pozo y el segundo, por un maestro que le pidió que probara con el péndulo en el colegio.
Gracias a la elaboración de un estudio se detectó el poco conocimiento que se tenia del colectivo en la sociedad y a la vez, la poca interacción entre ellos. Con el objetivo de darles visibilidad, en 2011 se organizó la primera edición del encuentro de zahoríes en Tarroja de Segarra (Lleida), donde se superaron las previsiones con más de 211 inscritos. Dos años después, el Matarraña quiso coger el testigo para que no se pierda esta práctica en la zona. «Es un oficio que realizan de forma voluntaria incluso sin cobrar. Aunque ahora se está profesionalizando», explicó Pepa Nogués, promotora y organizadora del encuentro junto Rosa María Canela.

Aragón emprenderá acciones legales para recuperar los bienes de Sijena – Aragón_hoy.

Aragón emprenderá acciones legales para recuperar los bienes de Sijena

El Consejo de Gobierno ha aprobado hoy emprender acciones legales para recuperar las pinturas murales de Sijena. Lo hace “después de que se haya vencido el plazo dado al Museo Nacional de Arte de Cataluña para poner estas obras de arte a disposición de su legítimo propietario, la Orden de San Juan de Jerusalén, y ante la no respuesta del museo. De este modo, los Servicios Jurídicos del ejecutivo autónomo comenzarán el procedimiento legal por la vía civil para recuperarlos”, ha afirmado el portavoz, Roberto Bermúdez de Castro.

Estos murales románicos son parte fundamental e inseparable del Real Monasterio, catalogado como Bien de Interés Cultural y Monumento Nacional. De hecho, las pinturas de la Sala Capitular, de principios del siglo XIII, tienen un valor excepcional. Una parte de ellas se perdió durante el saqueo e incendio del Monasterio de Sijena. El resto fue arrancado y trasladado a Barcelona en 1960. Allí permanecen sin ningún título jurídico que justifique su posesión ni depósito formalmente constituido.

Tres territoris, una sola terra | Lo finestró del Gràcia.

Morella, la comarca del Matarranya i la Terra Alta s’uneixen per potenciar el turisme, les relacions comercials i establir sinergies socioeconòmiques en els tres territoris. S’agrupen sota el lema “Tres territoris, una sola terra” (i jo diria també: “i una sola llengua”).

Morella, Vall-de-roures, Gandesa , 21 octubre 2013  

El Patronat Municipal de Morella, el Consell Comarcal del Matarranya i el de la Terra Alta, juntament amb les associacions empresarials dels tres territoris (Associació d’mpresaris Turístics de Morella i Comarca, Associació d’mpresaris Matarranya i l’ssociació d’mpresaris d’Hstaleria i de Turisme Rural de la Terra Alta, i les Denominacions d’Origen del vi i l’oli de la Terra Alta), estan posant en marxa iniciatives conjuntes per potenciar el turisme i les relacions comercials entre els tres territoris. Una d’elles, tindrà lloc dijous que ve, amb l’organització d’un presstrip (viatge de premsa), per a mitjans de comunicació i blocaires turístics, que coneixeran els atractius i recursos turístics de les tres zones.

NOTA PRENSA MORELLA-MATARRANYA-TERRA ALTA

Morella, Matarranya i Terra Alta impulsen un projecte turístic conjunt | Comarques Nord.

Petición | Que el Gobierno de España no se lleve a Madrid los Arcos originales de La Aljafería | Change.org.

Els alcaldes de Peralta, Vilanova de Sixena i Berbegal carreguen contra els bisbes | Lo finestró del Gràcia.

L’alcalde de Berbegal, Miguel Ángel Puyuelo, l’advocat Jorge Español, l’alcalde de Vilanova de Sixena, Ildefonso Salillas y la de Peralta de Alcofea, Obdulia Gracia (10-12-2012)

Divendres escrivia el post comentant la negativa dels bisbes de Barbastre i d’Osca de cedir al Govern d’Aragó la propietat de les 113 obres d’art, provinents de les parròquies de la Franja. Els membres del Govern d’Aragó han quedat bocabadats, deia. I per acabar l’escrit preguntava si l’actitud de la presidenta i del seu govern fregava la prepotència, la ingenuïtat o la ximpleria. Em va semblar que les coses s’asserenarien per un temps. Quina ingenuïtat la meua!

Ahir diumenge es va saber pels mitjans de comunicació que els alcaldes de Berbegal, Peralta i Vilanova de Sixena, volen convocar pròximament a tots els aragonesos a manifestar-se multitudinàriament, omplint la Plaça del Pilar, per mostrar el seu rebuig a la constant inactivitat dels bisbes d’Osca i de Barbastre en el litigi dels béns i contra la seua recent decisió de no cedir al Govern d’Aragó, ni la propietat dels 113 béns artístics que estan a Lleida ni els poders per litigar, segons manifesten els alcaldes. Mireu quines coses diuen també dels dos bisbes:

“el recargolat comunicat que van emetre els dos bisbes per justificar la negativa a aquesta cessió, està mancat de veritables raons jurídiques i només pretén enganyar els aragonesos, doncs, en el fons, l’únic que fa és justificar que l’Església ha ficat aquests béns en un museu civil com ho és el Museu de Lleida, vulnerant de ple la mateixa Circular vaticana de museus eclesiàstics que prohibeix expressament que els béns sacres estiguin en un museu civil, i són els bisbes de Lleida els que els han ficat allà, precisament per justificar el no retorn”

I diuen més: “L’escàndol que l’Església està protagonitzant amb aquest assumpte”, afegeixen els alcaldes en el seu comunicat, “és similar als casos més greus que ha tingut últimament l’Església com la pederàstia i les tèrboles finances vaticanes”.

Encara diuen més coses els alcaldes, però crec que ja n’hi ha prou de tants disbarats. Surrealisme aragonès en estat pur.

Ara, els enemics d’Aragó passen a ser els dos bisbes, Alfonso Milián i Julián Ruiz als quals no els hi calen enemics, amb aquests amics municipals.

Jo els preguntaria als alcaldes: per què fiqueu el nas en aquest assumpte? Són vostres les obres d’art? Al meu entendre pertanyen a un bisbat o a un altre, o a una diòcesi o a l’altra.

En aquest joc de disbarats els hi proposo als alcaldes que publiquin un edicte invitant, i per què no ordenant, als feligresos que deixin d’assistir a la missa dominical fins que els bisbes no cedeixin les obres d’art al Govern d’Aragó.

Què dirà el Govern d’Aragó?

Una pregunta al marge: L’alcalde Ildefonso Salillas ha retornat al Monestir de Sixena el reliquiari recuperat de Santa Waldesca? (el de la foto)

Tres ajuntaments de l’Aragó comparen el litigi per l’art sacre amb la pederàstia – VilaWeb.

Tres ajuntaments de l’Aragó comparen el litigi per l’art sacre amb la pederàstia

Els ajuntaments de Berbegal, Peralta d’Alcofea i Villanueva de Sijena (Osca) convocaran ben aviat breu una manifestació a Saragossa per mostrar el seu rebuig a ‘la inactivitat dels bisbes d’Osca i de Barbastre-Montsó en el litigi de l’art sacre’. Aquests consistoris demanen que l’Església cedeixi al govern d’Aragó la propietat dels 113 béns artístics exposats al Museu de Lleida. Per això obriran una campanya perquè ‘la manifestació ompli tota la plaça del Pilar com el 2010’, segons ha avançat l’advocat Jorge Español, que exerceix de portaveu dels tres ajuntaments. Ell mateix ha comparat el litigi amb els escandols de l’Església amb la pederàstia o les ‘tèrboles finances vaticanes perquè tots imcompleixen manaments de Déu’.

Segons Español, ‘la negativa dels dos bisbes a cedir la propietat de les obres d’art al govern d’Aragó està mancada de veritables raons jurídiques i només pretén enganyar els aragonesos’ justificant el fet que ‘l’Església hagi dipositat aquests béns en un museu civil vulnerant la mateixa circular vaticana de museus eclesiàstics que prohibeix expressament que els béns sacres estiguin en un museu civil’, acció de la qual l’advocat culpa al bisbe de Lleida.

Per això, aquests ajuntaments han decidit tornar a manifestar-se a Saragossa i engegar noves accions que ‘es repetiran fins que l’Església cedeixi la propietat o els poders per litigar al govern d’Aragó’. En cas contrari, ha dit, ‘els ajuntaments expropiaran els béns a l’Església’. L’advocat creu que els dos bisbes volen ‘ocultar un problema de desobediència interna de l’Església a les seves pròpies sentències canòniques’.

El precedent d’Eixea

La cessió temporal de dos quadres de la parròquia d’Eixea (La Vall de Lierp, Osca) per exposar-los al poble durant la Festa Major va encendre els ànims de diferents ajuntaments de la Franja de Ponent. Els alcaldes de Berbegal, Peralta d’Alcofea i Villanueva de Sijena lamenten que el bisbe de Barbastre-Montsó consentís aquesta exposició de dues obres que ells consideren ‘segrestades al Museu de Lleida’. Per això creuen que aprofitant la cessió a Eixera s’hi haurien d’haver quedat i per això critiquen que el bisbe hagués permès el retorn a Lleida.

Els bisbes es renten les mans | Lo finestró del Gràcia.

No sé si qualificar de prepotent, ingènua o ximple la decisió de la presidenta d’Aragó de demanar als bisbes de Barbastre-Monsó, Alfonso Milian i d’Osca, Julián Ruiz, la cessió dels béns —113 obres d’art, 27 de les quals hi són a títol explícit de depòsit des del 1970— provinents de les parròquies de la Franja, els quals estan al Museu Diocesà de Lleida, des de fa més de cent anys —86 de les obres d’art. Ben conegut és el conflicte, sorgit de la segregació de les parròquies de la diòcesi de Lleida, l’any 1995. La presidenta d’Aragó, Luisa Fernanda Rudi, i tot el govern justificaven la petició de cessió dels béns per poder reclamar-los fefaentment al Museu de Lleida —a Catalunya, dirien. Si no fos així, que pinta un govern reclamant béns dels qual no en té la propietat. La frase, “Aragó reclamarà les obres d’art a Catalunya”, no té cap sentit, és buida de contingut, només pot arribar a ser un titular periodístic. Qui és Aragó i qui és Catalunya? Ni Catalunya és el Museu de Lleida, ni Aragó es el bisbat de Barbastre-Monsó, ni el bisbat d’Osca.

Com podia, ni tan sols somniar, la Sra. Rudi que el bisbes li cedirien la propietat dels béns! Ara hi són a un bisbat, y si els cediren, a cap bisbat serien. Avui hi ha un govern a l’Aragó i demà potser n’hi haurà un altre. I què faria amb els béns? L’Església és una.

Els bisbes van posar sobre la taula les seues raons formals, reiterant que la cessió de la propietat dels béns està subjecta als preceptes canònics i que “per a l’alienació d’aquestes propietats es requereix la llicència de la Santa Seu” de manera que no es consideraven autoritzats per procedir a la cessió de la propietat. Van manifestar, a més, que no estaven en condicions d’assegurar l’obtenció del consentiment dels organismes diocesans, ni l’autorització de la Santa Seu. Ras i curt, que el Vaticà no ho aprovaria. Una manera de rentar-se els bisbes, Milian i Ruiz, les mans va ser el suggeriment de que seria “més oportú” que el requeriment formal per reclamar la cessió dels béns historicoartístics es fes per part de l’Estat espanyol al bisbat de Lleida i al propi consorci del museu de la ciutat. Els bisbes s’han rentat les mans i han deixat l’amarg pastís a les mans de la Sra. Rudi, a les del govern d’Aragó i a les del PP i PAR. Bocabadats s’han quedat.

El govern d’Aragó ha estat un prepotent, un ingenu o un ximple? Cadascú pot aplicar l’adjectiu que vulgui d’aquests. Us animo a fer comentaris al respecte.