Areny i Tremp reivindiquen el paper de la Franja en els orígens del català.
Afirmen que el primer text en llengua catalana es va escriure a la zona fa 1.000 anys i és un jurament de fidelitat a Ramon IV
Plafó de l’exposició sobre els orígens del català
Els Ajuntaments de Tremp i Areny de Noguera (Osca) han celebrat una jornada per reivindicar el valor patrimonial del català a la Franja després de l’entrada en vigor de la nova llei de llengües aragonesa. Durant la jornada s’ha parlat del primer text on el català hi té una presència important. Es tracta d’un jurament de fidelitat a Ramon IV de Pallars Jussà (1028-1047). En aquest document s’hi citen els castells d’Orrit i Areny de Noguera. Aquesta jornada reivindica el paper de la Terreta en els orígens del català i vol trencar amb la visió “anacrònica” que, des del punt de vista científic, significa mantenir les ‘Homilies d’Organyà’ i el ‘Forum Iudicum’ com els primers textos en català. La jornada i la inauguració de l’exposició sobre els orígens de la llengua catalana s’ha fet a Areny de Noguera (Ribagorça Oriental) al mateix municipi que es va convertir en ser el primer de l’Aragó en votar a favor d’anomenar ‘català’ la llengua que es parla al municipi, enlloc d’aragonès oriental, com a resposta a l’avantprojecte de llei de Llengües.
Maite Moret, filòloga i professora de la Universitat de Saragossa, ha explicat que la nova llei de llengües aragonesa, que elimina tota referència al català a favor de la ‘llengua aragonesa pròpia d’Aragó oriental’ (Lapao), l’únic que ha fet és canviar el nom de la llengua que es parlava en aquest territori donat que la gent segueix parlant el mateix. Per a Moret ha quedat demostrat que les fronteres administratives ben poca cosa tenen que veure amb les fronteres lingüístiques.
Moret ha posat d’exemple els textos medievals, escrits en català, que s’entenien d’igual manera a les dos vessants de la Franja i no hi havia cap dificultat de comprensió, igual que passa actualment, ha afegit. Segons Moret, el que sí què és una problema de la nova llei de llengües aragonesa és que els parlants s’han vist desproveïts del nom de la llengua que parlen.
Què pot passar en una o dues generacions?
Ramon Sistac, professor de la Universitat de Lleida, ha defensat la Franja com una terra catalanoparlant des de sempre, des del mateix moment en que el llatí es va convertir en català. Sistac s’ha mostrat contundent i ha dit que des d’un punt de vista científic i universitari el que poden fer els governs és fer polítiques lingüístiques però no canviar el nom d’una llengua. Per Sistac els habitants seguiran parlant català però el que el govern d’Aragó ha evitat amb la nova llei de llengües es qualsevol intent de normalització de la llengua.
Per a Sistac la gent seguirà parlant català però ha reconegut que és difícil de preveure que passarà en una o dues generacions donat que aquest territori de la Franja té poca població, molt envellida i molt dispersa.
Joan Anton Rabella de l’Institut d’Estudis Catalans, ha defensat el reconeixement pels primers documents escrits en català. Rabella destaca d’aquesta documentació la seva localització, ja que la majoria dels primers textos catalans conservats provenen del Pallars i de l’Alt Urgell. Rabella explica que aquesta zona de Catalunya, l’àrea de l’antic bisbat d’Urgell, amb una romanització més feble, hauria mantingut més vius els substrats lingüístics anteriors. Aquest factor, juntament amb el llatí empobrit que usaven els escrivans, va facilitar l’aparició primerenca de la llengua catalana en la documentació. Dels nou primers documents publicats que es coneixen en català, set se situen a la zona del Pirineu occidental.
Per aquest motiu, Joan Anton Rabella creu que resulta important donar a conèixer al gran públic l’existència d’un bon nombre de textos que aporten una informació extraordinària sobre un moment clau en la història de les llengües: el seu accés a l’escriptura.
El català va anar aflorant de manera progressiva a partir del segle IX en documents escrits en llatí, però sobretot al llarg del segle XI, quan ja trobem textos en què hi ha fragments en català significatius. El Jurament feudal de Radulf Oriol, castlà d’Areny i d’Orrit, a Ramon IV de Pallars Jussà (1028-1047), el Jurament de compareixença (1031-1035) o el Jurament feudal de fidelitat de Ramon Guillem de Pallars Sobirà a Ramon V de Pallars Jussà (1047-1098), són documents que contenen parts remarcables en català.
Durant la jornada s’ha inaugurat l’exposició ‘Els orígens del català: Jo fideles vos seré’. S’hi mostren textos dels segles XI i XII que il·lustren l’accés de la llengua catalana a l’escriptura, i que procedeixen de la zona del Pallars, i es posen en relació amb el territori d’on van sorgir i amb diversos elements arquitectònics patrimonials de l’època.
Guies del Port SL
c/ Aragó, 76 CP 43597 -ARNES
c/ Calvario, 25 CP 44589 LA PORTELLADA
tel 977435515 – 676308021
info (arrova) guiesdelport.com
Trobada al Matarranya « Editorial Barcino.
El 27 i 28 de juliol els Amics d’Els Clàssics vam visitar el Matarranya i les Terres de l’Ebre. Paisatges i poemes van encisar els Amics en un itinerari que passà per poblacions com Arnes i Vall-de-roures.
Dissabte vam visitar el convent franciscà de Sant Salvador d’Horta. A l’antic claustre vam gaudir d’unes lectures de clàssics medievals a càrrec de Carles Duarte, Jordi Llavina, Jordi Carulla-Ruiz i Xavier Garcia. Tot seguit, vam apropar-nos a Arnes, on va fer-se una lectura al porxo de l’Ajuntament. A la Casa Pallarés d’aquesta població vam celebrar l’Any Estellés amb un recital poètic a càrrec de l’actor Francesc Anyó acompanyat pel músic Juli Mekànika. Jordi Sebastià, alcalde de Burjassot, d’on era originari Vicent Andrés Estellés, va presentar la figura del poeta.
Diumenge al matí vam anar a Pena-roja de Tastavins. A l’antic safareig d’aquesta població del Matarranya s’improvisaren unes lectures poètiques a càrrec dels Amics presents. Es van llegir poemes de Desideri Lombarte, escriptor de Pena-roja molt estimat a la comarca. Podeu llegir uns poemes d’ell aquí. Aquell mateix dia també vam visitar el santuari de la Verge de la Font, on va continuar la lectura de textos.
Els actes van finalitzar amb una visita a la Llibreria Serret de Vall-de-roures i un dinar al restaurant La Font del Miro.
Si voleu veure les imatges d’aquesta trobada fes clic aquí.
Areny de Noguera i Tremp reivindiquen el valor patrimonial del català a la Franja – VilaWeb.
Amb una jornada a la Terreta es volen donar a conèixer els primers escrits que contenen parts remarcables en català
L’Ajuntament d’Areny de Noguera (Ribagorça) i el de Tremp (Pallars Jussà) fan una jornada al Centre d’Interpretació de la Ribagorça per posar en relleu el valor patrimonial de la llengua catalana a la Franja i divulgar la situació en què es troba actualment arran de l’entrada en vigor de la nova llei de llengües aragonesa, seguint els compromisos adquirits en la signatura de la recent Declaració de Mequinensa.
El ‘Jurament feudal‘ de Radulf Oriol, castlà d’Areny i d’Orrit, a Ramon IV de Pallars Jussà (1028-1047), és el primer document que conté parts remarcables en català. Aquest escrit i molts més a la Terreta es volen donar a conèixer en aquesta jornada.
Encara avui moltes persones i alguns manuals moderns creuen i recullen que les ‘Homilies d’Organyà’ i el mal anomenat ‘Forum Iudicum’ són els primers texts en català, una visió que, des del punt de vista científic, resulta anacrònica i dificulta el coneixement i la justa valoració d’una part important del patrimoni de la llengua catalana.
Resulta, doncs, important donar a conèixer al gran públic l’existència d’un bon nombre de texts que aporten una informació extraordinària sobre un moment clau en la història de les llengües: el seu accés a l’escriptura. El català va anar aflorant de manera progressiva a partir del segle IX en documents escrits en llatí, però sobretot al llarg del segle XI, quan ja es troben texts en què hi ha fragments en català significatius. El ‘Jurament feudal’ de Radulf Oriol, castlà d’Areny i d’Orrit, a Ramon IV de Pallars Jussà (1028-1047), el ‘Jurament de compareixença’ (1031-1035) i el ‘Jurament feudal de fidelitat’ de Ramon Guillem de Pallars Sobirà a Ramon V de Pallars Jussà (1047-1098), són documents que contenen parts remarcables en català.
Atès que aquest primer text prové de la zona de la Terreta, avui a cavall entre l’Aragó i Catalunya, entre els municipis d’Areny de Noguera i de Tremp, serveix de motiu per posar en valor les relacions històriques i socials que s’han mantingut fins avui en aquesta zona i l’existència d’un fonament comú: la llengua i el text que en documenta els orígens.
Durant la jornada s’inaugurarà l’exposició ‘Els orígens del català: Jo fideles vos seré’, amb texts dels segles XI i XII que il·lustren l’accés de la llengua catalana a l’escriptura i que procedeixen de la zona del Pallars. També es posen en relació amb el territori d’on van sorgir i amb alguns elements arquitectònics patrimonials de l’època.
En l’acte públic d’avui, al Centre d’Interpretació de la Ribagorça, intervenen els filòlegs Maite Moret (Universitat de Saragossa), Joan Anton Rabella (Institut d’Estudis Catalans) i Ramon Sistac (Universitat de Lleida).
La Terreta: els orígens del català.
des de les 11:00 fins a les 14:00
 |
Centre d’Interpretació de la Ribagorça a Areny de Noguera |
 |
Acte públic pel català a la Franja d’Aragó i de valorització de la llengua com a patrimoni: el primer text en català es va escriure a La Terreta fa 1.000 anys. |
23ª Trobada Cultural d’Ascuma a Calaceit | Lo finestró del Gràcia.
Al Saló de Plens de l’Ajuntament de Calaceit va començar, a les 11,15 h del passat 21 de setembre, la 23ª Trobada Cultural del Matarranya. Obrí l’acte l’alcalde de Calaceit, José María Salsech, per donar la benvinguda als assistents. Després de la presentació de la jornada i de l’associació per part del president d’ASCUMA, prengué la paraula el president de la comarca, Francisco Esteve. Tant l’alcalde com el president de la comarca mostraren el seu desig d’obrir tant les portes de l’Ajuntament com de la comarca per a la celebració d’aquests tipus d’actes culturals i en defensa de la llengua. En parlar la directora de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Ester Franquesa, la Trobada Cultural va prendre un doble camí: mentre un nombrós grup de persones es desplaçaren a visitar els enterraments ibèrics a la zona de la Pedrafita (Queretes, Arenys i Lledó) guiats per Juan Luis Camps, al Saló de Plens s’hi inicià la “II Jornada sobre Llengua i Societat a les Terres de Parla Catalana”, organitzada per la Generalitat de Catalunya, amb representants de gairebé totes les terres de parla catalana, i que obrí la directora general de Política Lingüística i coordinà i moderà M. Àngel Pradilla. Andreu Domingo va fer un balanç i una perspectiva demogràfica dels territoris de llengua catalana i de la seua complicació demoscòpica. Montserrat Martínez va parlar de la revisió metodològica de les enquestes amb dades lingüístiques 2000-2010. Natxo Sorolla va fer una documentada presentació dels coneixements i usos del català en el diferents territoris —L’Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya Nord, La Franja, Illes Balears i Comunitat Valenciana. I es va tancar la sessió matinal amb la intervenció de Joaquin Torres sobre la qüestió de la transmissió lingüística i el seu futur. Amb unes quantes intervencions del públic, com afegitó, s’arrodoniren els actes.
Al dinar de germanor ens trobarem una vuitantena de persones entre els socis d’ASCUMA i els assistents i intervinents de la “II Jornada sobre la Llengua i Societat”.
A les 17 hores, al Teatre de la Germandat, després d’una amena i instructiva intervenció de Ramon Sistac, el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Sr. Ferran Mascarell, va fer una interessant conferència, “El català una llengua de futur, una llengua de tots”. Si alguna cosa s’hauria de destacar de les seues paraules seria aquesta: “El català necessita instruments d’estat” i “Espanya no ha sabut ser un estat plurilingüe al llarg del temps”
No cal dir que l’èxit de públic i la plena cordialitat van ser les característiques principals de tota la jornada i tots els actes. El més trist i inexplicable —o pot ser no tant— va ser la no presència de cap representant del govern aragonès, malgrat haver-hi estat invitats reiteradament.
Amb la brillant i emotiva actuació de la calacitana, “Rakel”, amb el seu germà Sergio a la guitarra—força aplaudits—, la jornada va arribar al seu final.
Trias anuncia una consulta sobre la candidatura de Barcelona-Pirineus als Jocs d’Hivern – VilaWeb.
No deixa clar si seria per als jocs del 2022 o el 2026
El batlle de Barcelona, Xavier Trias, va anunciar ahir que faria consulta ciutadana abans de presentar la candidatura de Barcelona-Pirineus als Jocs Olímpics d’Hivern. En declaracions a la Xarxa, va demanar una posició clara de tots els grups municipals i va admetre que dubtava de les possibilitats d’èxit d’una candidatura el 2022. Per això, va considerar que no s’acabaria el món si finalment es presentés el 2026.
Trias es reunirà aviat amb el Comitè Olímpic Espanyol, amb el Comitè Olímpic Internacional, el govern espanyol, la Generalitat, les federacions i els municipis del Pirineu per prendre la decisió definitiva.
Nueva Historia d´ARA (InstitutoARA) a Twitter.
Nuestra última investigación si que va a cambiar el rumbo político aragonés: Según nuestro historiador, José Ángel Biel es catalán.
Biel nació en el Pallars-Sobirà, sus padres al ver sus defectos, como su conocido tartamudeo, lo abandonaron en la cima de la Pica d’Estats.
Josep Àngel Alemany i Giralt, (AKA José Angel Biel )aprendió castellano a los 7 años, cuando se trasladó a Teruel con sus padres adoptivos
Nueva Historia d´ARA Todos estos desgraciados acontecimientos desarrollaron en Biel una galopante catalanofobia que le llevó a militar en el PAR.
El Partit Aragonès vol instar el govern català a no falsejar la història en el material educatiu.
El PAR denuncia que alguns materials de divulgació es refereixen a municipis aragonesos com “territori dels Països Catalans”
El grup del Partit Aragonès (PAR) a les Corts d’Aragó defensarà a la comissió parlamentària d’Educació una iniciativa que insta la Generalitat de Catalunya a no promoure materials educatius que “falsegin” la realitat històrica de la comunitat aragonesa. La proposta dels aragonesistes insta el Govern a “no promoure, finançar ni utilitzar en centres públics materials que falsegin la història i la realitat cultural, territorial, geogràfica, toponímica i administrativa de la corona, el regne i la Comunitat Autònoma d’Aragó, a l’empara de la normativa vigent”.
La iniciativa té el seu origen en la divulgació, entre altres materials educatius, d’una enciclopèdia catalana per a nens que conté, segons el parer del PAR, “seriosos i greus errors que afecten el territori d’Aragó”. Entre aquests, es refereixen a la ubicació de la catedral de Roda, l’embassament de Mequinensa o els municipis de Benasc i Graus “al territori dels Països Catalans”.
El portaveu del PAR a les Corts aragoneses, Alfredo Boné, assegura, en un comunicat, que “la història de la corona d’Aragó és la que és, i no pot ni ha de ser manipulada ni falsificada, i molt menys per fer-ne un ús polític interessat a conveniència pròpia”. La iniciativa demana, a més, instar el ministeri d’Educació a realitzar “totes les accions que puguin correspondre en virtut de les competències bàsiques en educació”.
Òmnium Terrassa inaugura aquest dijous la seva nova seu – [Notícia Òmnium].
Òmnium Terrassa inaugurarà aquest dijous, 19 de setembre, les seves noves instal•lacions al Centre Cultural de Terrassa, a la Rambla d’Ègara 340 de la nostra ciutat
Amb aquestes noves instal•lacions, Òmnium Terrassa fa un salt qualitatiu, amb més superfície i més comoditats per l’atenció als usuaris, espais per a reunions , aules per fer cursos amb fins a 120 assistents, a més de gaudir dels espais comuns del Centre Cultural, com són dos auditoris, cinema, sales d’exposicions, …
Aquest increment d’espai també facilita el funcionament de diverses entitats a qui Òmnium fa d’aixopluc: Aula Gran, Associació de poetes terrassencs, Veu pròpia, Xerrem,…
L’acte d’inauguració començarà amb la conferència de l’historiador Carles Barrull del Centre d’Estudis Ribagorçans titulada “La franja de Ponent o les Franges avui”.
Tot seguit hi hauran els parlaments per part del vicepresident d’Òmnium Nacional, Joan Abellà; el Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Terrassa, Amadeu Aguado; i el conseller de ka Presidència, Francesc Homs.
Un petit refrigeri i la visita a les noves instal•lacions clouran l’acte.
L’alcalde d’Areny de Noguera, Miguel Gracia Ferrer, i l’alcalde de Tremp, Víctor Orrit Ambrosio us conviden a l’acte La Terreta: els orígens del català, dissabte 28 de setembre, a les 11 del matí, al Centre d’Interpretació de la Ribagorça d’Areny de Noguera, amb les intervencións de Maite Moret (Universitat de Saragossa), Joan A. Rabella (Institut d’Estudis Catalans) i Ramon
Sistac (Universitat de Lleida). S’inaugurarà l’exposició Els orígens de la llengua catalana: Jo fideles vos seré. Areny de Noguera – Tremp, setembre de 2013.
Ampliar…