Skip to content

Archive

Category: Franja

El Parlament defensa la unitat de la llengua catalana i rebutja les denominacions “impròpies” ! directe!cat.

 

Tots els grups menys el PPC i C’s firmen una declaració en defensa de la unitat de la llengua i demana al govern espanyol que actuï a favor d’aquest reconeixement

 


 

La junta de portaveus ha aprovat aquest dimarts per majoria una declaració de reconeixement de la unitat de la llengua catalana, en què denuncia les “denominacions impròpies” que contravenen els principis científics i acadèmics i que no en reconeixen la unitat. El text també denuncia que les iniciatives dels governs balear i aragonès “no s’ajusten a la declaració universal dels drets lingüístics”. Tots els grups menys el PPC i C’s han signat la declaració. El document arriba després de les modificacions legislatives dels governs de les Illes Balears i l’Aragó.

 

il.lustració Farr Domenech 2012

il.lustració Farr Domenech 2012

La declaració denuncia que les modificacions legislatives impulsades a les Balears i l’Aragó comporten “un detriment de l’estatus legal de la llengua, dels drets lingüístics de les persones catalanoparlants i de la normalització de la llengua a l’ensenyament, la comunicació i l’ús social”.

Per això demana al govern espanyol que “actuï pel reconeixement de la unitat de la llengua catalana” i adopti les mesures necessàries “d’acord amb el que estableix el mandat constitucional d’especial respecte i protecció per les altres llengües de l’estat que no són el castellà” .

El text reconeix que el català és una llengua parlada per més de nou milions de persones a Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, la Franja, la ciutat de l’Alguer, les comarques històriques del Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i l’Alta Cerdanya, conegudes com a Catalunya Nord, el Carxe i el Principat d’Andorra.

A més, demana al govern que continuï impulsant acords amb institucions, entitats i associacions per col·laborar en l’estudi, el foment i l’aprenentatge de la llengua i que emprengui mesures i iniciatives de col·laboració “tant polítiques i institucionals, com culturals, científiques i acadèmiques” amb diversos organismes internacionals, entre els quals la UNESCO, que contribueixin a difondre la realitat i la unitat de la llengua catalana.


11:00    Centre de la Memòria Històrica
Inauguració de la 22a Trobada Cultural del Matarranya amb l’exposició Desideri Lombarte “Ataüllar el món des del Molinar”.
Romandrà obert tot el dia.

11:00 a 13:00 La Plaça
Activitat infantil: Gimcana  lúdica a càrrec del grup d’animació Guies del Port.

12:00  Saló de Plens de l’Ajuntament
Benvinguda i parlament de l’Alcalde de Valljunquera, Sr. Ismael Brenchat.
Presentació de l’ASCUMA per part del seu President, Sr. Josep Maria Baró.
Taula rodona sobre les relacions entre Catalunya, Aragó i València i les seves repercussions en la Franja en general i el Matarranya en particular.
Presenta, modera i coordina: Maria Dolores Gimeno.
Ponents:
Josep Maria Baró Pujés: Les relacions polítiques i institucionals a través de la història, en l’actualitat i amb una prospectiva de futur.
Carles Sancho Meix: Les relacions culturals a través de la història, en l’actualitat i amb una prospectiva de futur.
José Miguel Gràcia Zapater: Les relacions econòmiques través de la història, en l’actualitat i amb una prospectiva de futur.
Col·loqui final amb intervenció dels assistents moderat per Maria Dolores Gimeno.
14:00    Restaurant de les Piscines El Fartizo
Dinar de germanor. Preu del dinar: 15€. Reservar abans del dia 4 d’agost trucant al telèfon 978 85 15 21-628 69 77 51.
Acte seguit, entrega del 5è. Premi Franja, Cultura i Territori al Duo Recapte pel projecte d’animació a les escoles de la Franja, Jesús Moncada.

Centre Social (Piscines)
17:00    Presentació del llibre de José Miguel Gràcia, “Pasqual Andreu, Lo Florit. Lo Floro en vers”  a càrrec del Sr. Gaudioso Sánchez Brun, director l’Instituto de Estudios Turolenses, i de Carles Sancho Meix. L’autor llegirà uns poemes.
17:45    Presentació del nou treball d’Àngel Villalba, “Olivera d’Aragó”, pel seu autor, qui ens oferirà una mostra en directe d’un parell de les cançons del disc.
17:00    A l’entorn de les presentacions estarà l’estand de Comerç Just-Comercio Justo de Cáritas, que oferirà productes d’alimentació, artesania, etc.

Poliesportiu
18:00 a 19:00 Actuació d’animació infantil “Los Toyos”, Música per als xiquets i xiquetes del poble amb “Latón de la Tonero”.
19:00 a 19:45 Monòleg teatral “La crisi de la Lola”, escrit, interpretat i “dirigit” per la Dolors Montagut.
20:00    Actuació musical organitzada per l’Ajuntament de Valljunquera, a càrrec del grup Los Toyos, amb l’espectacle “Ver, oir y bailar”.

Temps de Franja 114

Font: Ràdio Matarranya

La consellera de Cultura de la DGA va ser rebuda a Calaceit amb samarretes on es llegia ‘Aquí parlem català’

 

La consellera d’Educació, Universitat i Cultura del Govern d’Aragó, Dolores Serrat, va ser rebuda en la seua arribada a Calaceit per un seguit de veïns del poble que portaven unes samarretes on es podia llegir ‘Aquí parlem català’. Aquesta va ser l’acció que va impulsar el grup Entesa per Calaceit (qui governa amb el PP en el consistori) i en senyal de queixa a la presentació de l’esborrany de la nova Llei de Llengües (sense nom) d’Aragó i que no fa menció alguna a la parla catalana de la Franja.

 

Fidel al programa electoral i a la defensa ferma del català a la Franja, Paulí Fontoba, tinent d’alcalde de Calaceit per Entesa, va subratllar que “hem fet arribar el nostre malestar educadament” a la consellera, i que això és “una responsabilitat democràtica que tenim la gent que defensem la nostra cultura i estimem el nostre país”. Fontoba va recordar que “és un moment calent que han provocat ells (referint-se al Govern d’Aragó)” i que “són ells els que amb aquest avantprojecte intenten enfrontar a la gent de la comarca”.

 

‘Van a eliminar-nos com a cultura’

 

El tinent d’alcalde de Calaceit va dir als micròfons de Ràdio Matarranya que “la nostra llengua és lo català. És lo que s’ensenya a les escoles i és lo que han optat los pares i els xiquets”. En canvi, “ells (Govern) no són qui per a canviar el nom de les coses i dir que el que s’ensenya a les escoles no es català, que ja és prou just amb dos hores a la setmana”. Fontoba no va amagar la seua preocupació davant la futura Llei de Llengües, i va afegir que “esperem que l’avantprojecte es tiri enrere”.

 

A més, va recordar que “quan una cultura (la nostra) està pressionada per una altra com és l’espanyola, i a damunt són agressius amb la nostra cultura, negant la nostra identitat cultural i històrica, està clar que van a eliminar-nos com a cultura”. Paulí va recordar que “això està passant al País Valencià i a les Illes Balears”, i va remarcar que “ja tenen prou problemes econòmics com ara jugar amb la llengua. La gent sabem que el que parlem aquí és lo català, i no mos ho han de dir ells”.

 

‘Això és un genocidi ètnic-lingüístic’

 

Pel que fa a l’acció i recepció de la consellera de Cultura del Govern autonòmic, Dolores Serrat (catalanoparlant, per cert), Paulí Fontoba va reconèixer que “ha estat la gent del grup d’Entesa”. De fet, “no havíem informat i hem fet l’acció, que fos espontani. I s’ha portat tot amb molta educació”. Pel que fa a accions, Fontoba va recordar que “presentarem una moció al Parlament de Catalunya (responsable de la defensa de la llengua catalana) i també com a moció no de llei al Parlament Espanyol”, que “sabem que no prosperarà, però que sàpiguen que estem aquí”.

 

Finalment, el tinent d’alcalde de Calaceit també va fer menció a tota l’oposició que ha suscitat l’avantprojecte. “Les AMPES d’Aragó estan en contra, les associacions, els professors de la universitat s’hi ha posicionat”, i també “tota la comunitat científica o el Parlament d’Estrasburg, que ja ha avisat que això es un genocidi ètnic-lingüístic”. A més, va puntualitzar que aquí “ningú es posa amb el castellà, de si és castellà, espanyol o patuès. Amb el català tothom pot perquè ells són els que tenen el poder i sempre busquen destruir la nostra identitat cultural. És lo que estan fent, i estan enganyant a la gent, i tenen les eines, el poder i els mitjans per a destruir-nos”.

 

C.C. Terra Alta

Moció de Cerdanyola del Vallès

Moció de Cardedeu

 

La presidenta del Parlament reivindica la unidad de la lengua – Aragón – El Periódico de Aragón.

29/06/2012

La presidenta del Parlamento de Cataluña, Núria de Gispert, defendió ayer en Caspe la unidad de la lengua catalana y afirmó que representa un patrimonio común de Cataluña, la Franja oriental de Aragón, la Comunidad Valenciana y Baleares. De Gispert aprovechó el acto institucional con motivo del VI centenario del Compromiso de Caspe, que se celebró en esta localidad y a la que asistieron miembros de los parlamentos autonómicos de las cuatro comunidades que formaron parte de la Corona de Aragón. De Gispert sostuvo que “no se puede pretender negar una evidencia cotidiana y científica” y es que en los cuatro territorios se habla una misma lengua. “La lengua catalana no es tan solo patrimonio de Cataluñaa, sino que también lo es, entre otros territorios, de la Franja, la Comunidad Valenciana y Baleares, y como patrimonio cultural compartido tienen que tratarse”, sentenció. De Gispert reivindicó que se habla el “mismo” idioma tanto en ciudades como Mequinenza (Zaragoza) y Alcampell (Huesca) como en Ripoll (Gerona), ciudad natal precisamente de la consejera de Educación aragonesa, Barcelona, Vinaróz (Castellón) y Ciudadela (Menorca).

Cant de l’Aplec dels Ports : XXXIV APLEC DELS PORTS FORCALL 2012.

Vine que l’Aplec dels Ports ja ha començat
vine cap a l’enforcall de la nació.

Pel Montsià i el Maestrat arribareu

I també pel Matarranya

CDF, davant l’anunci del nou Avantprojecte de Llei de Llengües del Govern d’Aragó, vam iniciar una campanya de defensa del català a la Franja en l’àmbit de les administracions locals.
La nostra iniciativa es vertebra a través d’una proposta de MOCIÓ que es remetrà a tots els grups municipals dels ajuntaments de les nostres comarques perquè en les seves Plens, s’aproven una sèrie d’acords de protecció i garantia per al català a la Franja, sempre des la defensa dels criteris científics i acadèmics internacionals.

Els diferents càrrecs electes dels nostres municipis han de poder manifestar la seva postura de defensa de la nostra llengua, si així ho estimen oportú, independentment de la seva adscripció política, en tant que coneixedors de la realitat sociolingüística i com catalanoparlants.

CDF creiem que no es pot assumir la inclusió en el corpus jurídic autonòmic d’un text com el proposat, en contra de tots aquests criteris anteriors i que resulta una irresponsabilitat política, basada en la politització interessada d’una part del patrimoni cultural aragonès, com és la llengua de la Franja, el català.

Atenent els unànimes criteris de la comunitat científica i acadèmica, CDF continuem defensant el reconeixement d’autoritat acadèmica a l’Institut d’Estudis Catalans. Aquesta institució no és aliena a Aragó, ja que per Reial decret té reconeguda aquesta competència en qualsevol dels territoris de parla catalana. És evident que les llengües no queden circumscrites a fronteres polítiques ni administratives. Això, però, amb la implícita atenció a les característiques dialectals -inherents en qualsevol sistema lingüístic- i que el mateix IEC reconeix, garanteix i protegeix.

Insistim en la necessitat de respecte i assumpció dels criteris científics filològics, no de propostes pseudocientífiques sense cap reconeixement i ni autoritat, que utilitzen i manipulen part del patrimoni cultural d’Aragó, com són les seves dues llengües: l’aragonès i el català. Que la pròpia proposta legal sigui contrària al posicionament científic de la Universitat de Saragossa implica evidenciar el rerefons real quant a la motivació del Govern aragonès.

Creiem important destacar que el Comitè de Ministres del Consell d’Europa insta l’Estat que apliqui un marc jurídic específic de protecció del català i l’aragonès a Aragó, utilitzant específicament aquestes denominacions per a ambdues llengües. Aquest dictamen és conseqüència de la Carta Europea de Llengües Minoritàries, ratificada per Espanya.
Des CDF, i de la mà del nostre eurodiputat, Ramon Tremosa, treballarem per denunciar aquesta situació de reiterat incompliment i demanar la implicació de les diverses institucions europees que garanteixin els nostres drets lingüístics.

CDF també manifestem el nostre absolut rebuig, en clau educativa, a que s’exclogui l’ensenyament EN la llengua, amb la conseqüent desaparició dels projectes educatius bilingües i trilingües que inclouen el català i que, a dia d’avui, tenim implementats en els nostres centres educatius . Aquesta proposta retrògrada ens fa perdre en innovació pedagògica i en les altes competències curriculars de la nostra població escolar.

La inclusió d’aquesta proposta d’avantprojecte en el nostre corpus jurídic autonòmic seria una irresponsabilitat política i , socialment, genera forta oposició de gran part de la població catalanoparlant d’Aragó.

OpinioNacional.com: Ara, la Franja.

Sembla que l’atac persistent contra la llengua catalana, en els territoris on mana el PP, no té aturador. A l’espectacle lamentable de persecució, deixadesa i autoodi que ja hem conegut al País Valencià i, darrerament també a les Illes Balears, fins a límits impensables, s’hi afegeix ara el govern aragonès contra la llengua pròpia de la Franja que nosaltres anomenem de Ponent, perquè la tenim a Ponent, i ells oriental, perquè ells la tenen en el seu orient. Cap problema, doncs, de geografia. Però sí de llengua. La darrera, fins ara, del PP, consisteix en suprimir el nom de “català”, que apareix a la llei de llengües, per “aragonès oriental” que no apareix enlloc del món. La (ir)responsable de fer pública aquesta decisió militar ha estat, no pas la titular de Defensa, sinó la de Cultura (?): Dolores Serrat, cognom clarament suec, com pot veure’s, nascuda i viscuda a Ripoll, a l’Aragó oriental, fins als 18 anys. Sense cap respecte per la cultura i el sentit comú, la tal Serrat s’ha passat la ciència filològica per l’arc triomfal, com si res, ignorant, potser, que no existeix cap universitat al món on s’ensenyi “aragonès oriental”. Els filòlegs dels cinc continents deuen haver quedat sorpresos per l’aparició inesperada, en ple segle XXI, d’un nou idioma desconegut fins ara. Vet aquí la gran descoberta feta pel PP d’Aragó a la filologia interplanetària! Tant se val, però. A partir d’ara, el català i l’aragonès, que sí que existeix i que és parlat almenys per dues desenes de milers de persones, figura que seran la mateixa llengua i tal dia farà un any.

Si Espanya fos una altra cosa i no pas el que és i que sembla que vol ser sempre, mani qui mani, les institucions estatals ja haurien hagut d’anunciar que actuarien d’ofici davant d’aquesta barbaritat, aquest atemptat i aquest ridícul. Només cal agafar el diccionari de la Real Academia Española de la Lengua per veure quins són els territoris de l’estat on el català hi és present com a idioma propi del territori. En realitat, no és que el PP vagi en contra de l’ús oficial del català a la Franja, que no existeix, ja que l’anterior govern socialista no va fer-lo oficial, com tampoc  l’aragonès, sinó que, simplement, va reconèixer legalment que existien com a llengües, en el territori d’administració aragonesa, cosa que no deixava de ser històric. El PP va contra l’existència mateixa de la llengua catalana, sigui on sigui, com ho ha demostrat a tot arreu on governa. El baix prestigi social de la llengua, resultat del procés de minorització que ha batejat l’idioma com a “chapurreau”, també s’havia basat en el secessionisme còsmic, per dir-ho d’alguna manera. És a dir, que allò parlat a Fraga, posem per cas, no tenia res a veure amb l’enraonat a Calaceit, perquè en un lloc s’hi parlava “fragatí” i a l’altre “calaceità” , fins arribar a tenir tantes llengües com municipis, cosa insòlita en els cinc continents.

Com que la ignorància és atrevida i, a més, si s’hi suma la mala llet, aquesta ja no té límits, el govern del PP ha batut rècords. O, com diria aquella, “hi ha molta maldat en este món…” És com si, per no sentir-se condicionats o envaïts pels veïns, al sud de Bèlgica s’acordés que parlen belga i no francès, a Ginebra ginebrí i no francès, a l’Uruguai uruguaià i no espanyol i a Àustria austríac i no alemany i així anant fent… En aquests llocs, almenys fins ara, encara hi ha un cert sentit del ridícul que els impedeix de fer aquestes barrabassades. Si del que es tracta és que, de tot allò que es parla a l’Aragó se’n digui “aragonès”, com en diran del castellà/espanyol que tant dominen aquesta colla de genocides vocacionals i actius? “Aragonès occidental”? “Aragonès central”? O potser en aquest cas no hi canviaran el nom?

Tindrà gràcia, a partir d’ara, quan sentim parlar Mari Pau Huguet, Manuel Campo Vidal o Duran Lleida, en “aragonès oriental”, comprovar que els entenem perfectament, malgrat no haver estudiat mai aquest idioma, i constatar, amb sorpresa que, posem per cas a Tarragona, com que parlem com ells, també parlem “aragonès oriental”. Quina ignorància més oceànica, la d’aquesta gent, quina mala bava més imparable i quins silencis més clamorosos els que es produeixen al voltant de l’ofensiva contra la llengua, fora del Principat, però dintre la mateixa llengua! Continuarem immòbils al Principat i a la resta dels Països Catalans, universitats, entitats, ciutadans i ciutadanes? El recurs a la “ingerència” em recorda la no intervenció dels països democràtics d’Europa i del món, davant l’ofensiva armada del general Franco, broma que ens va durar 40 anys…

“Quan no quedarà res, / només ermes les terres, sec el mar, / quedarà la paraula. Quedarà”, escrivia Desideri Lombarte, el poeta de Pena-roja de Tastavins. Ara, doncs, ni la paraula hi volen deixar, perquè el primer que ja els irrita és el nom de la llengua. Una llengua que no seria el que és sense l’aportació d’escriptors de la Franja com Jesús Moncada, Hèctor Moret, Mercè Ibarz o Francesc Serés. En fi, Espanya necessita ser rescatada i no sols econòmicament. Per a quan el rescat cultural del Regne d’Espanya?

Mas defiende que el catalán es patrimonio de Aragón | Heraldo.es.

Según Mas, sería bueno que “este patrimonio común que es el catalán se extendiera con la misma fuerza” por todos los territorios en los que se habla este idioma.

El presidente de la Generalitat, Artur Mas.. EFE El presidente de la Generalitat, Artur Mas.. EFE

El presidente de la Generalitat, Artur Mas, ha lamentado que el Gobierno aragonés abogue por definir el catalán que se habla en este territorio como “aragonés oriental”, y ha asegurado que esta lengua es patrimonio no sólo de Cataluña, sino “también de Aragón, el País Valenciano y Baleares”.

En un acto desde Boston (Estados Unidos), donde Mas permanecerá hasta el sábado para promocionar a Cataluña como destino económico, tecnológico y turístico, Mas ha lamentado que en algunos ámbitos, “en vez de proteger el catalán se dediquen a poner dificultades”.

Según Mas, sería bueno que “este patrimonio común que es el catalán se extendiera con la misma fuerza” por todos los territorios en los que se habla este idioma, según ha informado la Generalitat en un comunicado.

Infraestructuras

El presidente ha aprovechado su viaje a Estados Unidos para hacer una encendida defensa del Corredor Mediterráneo.

Tras indicar que frente a otras infraestructuras ferroviarias el Corredor tiene “retorno social y económico”, Mas ha lamentado desde Boston que pese a ello, el Gobierno central sigue obcecado en construir líneas de tren sin demanda.

Desde Madrid, están “obsesionados en construir una red radial que no resiste ningún análisis económico“, ha lamentado.

Mas ha defendido desde Boston los atractivos que tiene Catalunya para los inversores, por ser “el motor económico de España y uno de los motores económicos de Europa”.

Ha vuelto a comparar Cataluña con el estado que está visitando, Massachusetts, recalcando que su comunidad tiene “condiciones y ambición para atreverse a proponérselo”.

Mas ha visitado este miércoles la feria de biotecnología ‘BIO Boston 2012’ donde participan más de 70 empresas y entidades catalanas, en una edición donde la investigación española es la anfitriona.

¿Te ha interesado la noticia?(57 %)No(43 %)

El PPC es desentén de l’aragonès oriental – Notícies Política – e-notícies.

Alexandria, amb Jesús Moncada – YouTube.


Esborrany de la nova Llei de llengües (PP)

TÍCIES DE LA TERRETA NO.

 

 

Marta Canales, hasta ahora número dos de Convergència Democràtica de la Franja, fue elegida Secretaria General de esta formación política y contará con un equipo joven y renovado que asumirá cuatro secretarias ejecutivas: organización, política municipal, estrategia y comunicación. El Palau Montcada de Fraga fue el escenario donde tuvo lugar el congreso, que contó también con la asistencia del secretario del Govern de la Generalitat, Germà Gordó, y el delegado en Lleida, Ramon Farré. Durante su comparecencia, Canales interpelo sobre la atención sanitaria de los pacientes de la Franja en Catalunya. Según la convergente, “la gente de la Franja tendríamos de poder ser atendidos en Lleida, si así lo deseamos”. Por su parte, Ramon Farré manifestó que continuará trabajando e insistiendo para que la asistencia de estos ciudadanos quede garantizada en Catalunya. “La DGA y la Generalitat hemos de conseguir la solución para evitar que la gente de la Franja viva una situación administrativa que les perjudica”, aseguró. La recién elegida reivindicó valores definitorios de CDF, como son la cohesión territorial, la integración, transparencia y compromiso ético, esfuerzo y trabajo.

La Franja