OpinioNacional.com: Ara, la Franja.
Sembla que l’atac persistent contra la llengua catalana, en els territoris on mana el PP, no té aturador. A l’espectacle lamentable de persecució, deixadesa i autoodi que ja hem conegut al País Valencià i, darrerament també a les Illes Balears, fins a límits impensables, s’hi afegeix ara el govern aragonès contra la llengua pròpia de la Franja que nosaltres anomenem de Ponent, perquè la tenim a Ponent, i ells oriental, perquè ells la tenen en el seu orient. Cap problema, doncs, de geografia. Però sí de llengua. La darrera, fins ara, del PP, consisteix en suprimir el nom de “català”, que apareix a la llei de llengües, per “aragonès oriental” que no apareix enlloc del món. La (ir)responsable de fer pública aquesta decisió militar ha estat, no pas la titular de Defensa, sinó la de Cultura (?): Dolores Serrat, cognom clarament suec, com pot veure’s, nascuda i viscuda a Ripoll, a l’Aragó oriental, fins als 18 anys. Sense cap respecte per la cultura i el sentit comú, la tal Serrat s’ha passat la ciència filològica per l’arc triomfal, com si res, ignorant, potser, que no existeix cap universitat al món on s’ensenyi “aragonès oriental”. Els filòlegs dels cinc continents deuen haver quedat sorpresos per l’aparició inesperada, en ple segle XXI, d’un nou idioma desconegut fins ara. Vet aquí la gran descoberta feta pel PP d’Aragó a la filologia interplanetària! Tant se val, però. A partir d’ara, el català i l’aragonès, que sí que existeix i que és parlat almenys per dues desenes de milers de persones, figura que seran la mateixa llengua i tal dia farà un any.
Si Espanya fos una altra cosa i no pas el que és i que sembla que vol ser sempre, mani qui mani, les institucions estatals ja haurien hagut d’anunciar que actuarien d’ofici davant d’aquesta barbaritat, aquest atemptat i aquest ridícul. Només cal agafar el diccionari de la Real Academia Española de la Lengua per veure quins són els territoris de l’estat on el català hi és present com a idioma propi del territori. En realitat, no és que el PP vagi en contra de l’ús oficial del català a la Franja, que no existeix, ja que l’anterior govern socialista no va fer-lo oficial, com tampoc l’aragonès, sinó que, simplement, va reconèixer legalment que existien com a llengües, en el territori d’administració aragonesa, cosa que no deixava de ser històric. El PP va contra l’existència mateixa de la llengua catalana, sigui on sigui, com ho ha demostrat a tot arreu on governa. El baix prestigi social de la llengua, resultat del procés de minorització que ha batejat l’idioma com a “chapurreau”, també s’havia basat en el secessionisme còsmic, per dir-ho d’alguna manera. És a dir, que allò parlat a Fraga, posem per cas, no tenia res a veure amb l’enraonat a Calaceit, perquè en un lloc s’hi parlava “fragatí” i a l’altre “calaceità” , fins arribar a tenir tantes llengües com municipis, cosa insòlita en els cinc continents.
Com que la ignorància és atrevida i, a més, si s’hi suma la mala llet, aquesta ja no té límits, el govern del PP ha batut rècords. O, com diria aquella, “hi ha molta maldat en este món…” És com si, per no sentir-se condicionats o envaïts pels veïns, al sud de Bèlgica s’acordés que parlen belga i no francès, a Ginebra ginebrí i no francès, a l’Uruguai uruguaià i no espanyol i a Àustria austríac i no alemany i així anant fent… En aquests llocs, almenys fins ara, encara hi ha un cert sentit del ridícul que els impedeix de fer aquestes barrabassades. Si del que es tracta és que, de tot allò que es parla a l’Aragó se’n digui “aragonès”, com en diran del castellà/espanyol que tant dominen aquesta colla de genocides vocacionals i actius? “Aragonès occidental”? “Aragonès central”? O potser en aquest cas no hi canviaran el nom?
Tindrà gràcia, a partir d’ara, quan sentim parlar Mari Pau Huguet, Manuel Campo Vidal o Duran Lleida, en “aragonès oriental”, comprovar que els entenem perfectament, malgrat no haver estudiat mai aquest idioma, i constatar, amb sorpresa que, posem per cas a Tarragona, com que parlem com ells, també parlem “aragonès oriental”. Quina ignorància més oceànica, la d’aquesta gent, quina mala bava més imparable i quins silencis més clamorosos els que es produeixen al voltant de l’ofensiva contra la llengua, fora del Principat, però dintre la mateixa llengua! Continuarem immòbils al Principat i a la resta dels Països Catalans, universitats, entitats, ciutadans i ciutadanes? El recurs a la “ingerència” em recorda la no intervenció dels països democràtics d’Europa i del món, davant l’ofensiva armada del general Franco, broma que ens va durar 40 anys…
“Quan no quedarà res, / només ermes les terres, sec el mar, / quedarà la paraula. Quedarà”, escrivia Desideri Lombarte, el poeta de Pena-roja de Tastavins. Ara, doncs, ni la paraula hi volen deixar, perquè el primer que ja els irrita és el nom de la llengua. Una llengua que no seria el que és sense l’aportació d’escriptors de la Franja com Jesús Moncada, Hèctor Moret, Mercè Ibarz o Francesc Serés. En fi, Espanya necessita ser rescatada i no sols econòmicament. Per a quan el rescat cultural del Regne d’Espanya?
