Por estos días la prensa local anda reavivando la campaña para que unas obras de arte en poder de cierto obispado catalán sean entregadas a otro, aragonés. Gracias al obsoleto concordato del Reino de España con la Santa Sede de 1979, las sentencias del estado Vaticano son aplicables en territorio español. Este es el último argumento empleado por la Iglesia altoaragonesa, rama Opus Dei, para que las obras de arte mencionadas se depositen en Aragón. Porque todo proviene de la segregación de un antiguo obispado que compartía territorio de las dos comunidades limítrofes, efectuada supuestamente para adecuar los límites geográficos eclesiales y los políticos. Los llamados “bienes de la Franja” no son más que una excusa de la oligarquía aragonesa para mantener viva la llama del baturrismo, entre proyecto y proyecto de trasvase del Ebro.
Divendres, 28.5.2010. 12:00 h
( 1 vot )
CarregantParal·lelament a la festa de dissabte, la seu social de la penya Som i Serem de Torregrossa està acollint aquesta setmana xerrades de les precandidatures a la presidència del Barça. Dilluns, 24 de maig, va ser el torn de la candidatura ‘Somni Blaugrana’, d’Alexis Plaza; dimarts, 25 de maig, va presentar-se la candidatura ‘La Tercera Via’ de Santi Salvat i Josep Maria Minguella; dijous 27 de maig va haver-hi la xerrada la candidatura de Ferran Estrada; i finalment, avui divendres, 28 de maig, es presenta la candidatura ‘Més Barça que Mai’ de Marc Ingla, Ferran Soriano, Alfons Godall i Albert Vicens. Les presentacions tenen lloc al local social de la penya, al carrer Anselm Clavé, número 18, a les nou del vespre.
132 lectures 
Cap comentariBloc del Casal Jaume I de Fraga – ACPV
mitjançantLa Fiscalía dice que la Justicia española puede exigir la devolución de los bienes.
Bloc del Casal Jaume I de Fraga – ACPV
mitjançantLa Fiscalía dice que la Justicia española puede exigir la devolución de los bienes.
Bloc del Casal Jaume I de Fraga – ACPV
mitjançantLa Fiscalía de Huesca apoya que el juez pida a la Diócesis de Lérida que devuelva los Bienes.
25-05-2010 de 19:30 a 21:00
Ens complau convidar-vos a la taula de debat:
LLEIDA I LA FRANJA DE PONENT
a càrrec de
Quim Gibert, Joaquim Montclús, Ramon Sistac i Natxo Sorolla
Modera: Josep Maria Prim
L’acte tindrà lloc dimarts 25 de maig, a dos quarts de vuit de la tarda, a l’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (Plaça de la Catedral, s/n de Lleida)
LLEIDA-I-LA-FRANJA-DE-PONENT.pdf 
Taula debat: “Lleida i la Franja de Ponent” – [Agenda Òmnium].
Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja, sociolingüística, sociologia.
Tags: anticatalanisme, aragó, aragonesos, Art sacre, catalunya, Franja, lleida, Matarranya, Pena-roja, relacions, xapurriau
trackback , edit post
A compte del judici sobre els Béns de la Franja, l’Avui ha entrevistat diferents persones que parlen sobre les males relacions entre aragonesos i catalans. A Aragó hi ha anticatalanisme. A Catalunya menyspreu pel veí pobre i espanyol. I no és res nou que les relacions entre Catalunya i Aragó són tot excepte germanor i bon veïnatge.
De l’entrevista n’haig tret una cosa que m’ha fet pensar. Tots els qui parlen de l’origen de l’anticatalanisme, lo situen en una època molt recent: la Guerra Civil, la creació de les autonomies o el canvi dels pobles de la Franja als bisbats aragonesos.
El president del centre d’estudis polítics i econòmics Rolde de Estudios Aragoneses, Vicente Pinilla, dóna força importància als conflicte dels béns. Creu que el litigi “ha estat molt negatiu perquè ha reforçat els arguments dels anticatalanistes, els més espanyolistes, i els que eren filocatalanistes, dels ambients socials progressistes, s’han sentit decebuts i menyspreats”.
“A partir del sorgiment de les autonomies, cada vegada les relacions estan més malmeses perquè el Partit Popular (PP) i el Partit Aragonès (PAR) aprofiten qualsevol qüestió per aconseguir vots. El PSOE es manté en una situació d’equilibri, però tampoc mou fitxa”, explica (el president de l’Associació Cultural del Matarranya).
L’explicació, segons Trasobares, ve de les vivències de la Guerra Civil. “Les relacions del Consejo de Aragón amb la Generalitat de Catalunya van fer néixer un discurs anticatalanista que ha arrelat”, diu. Per Trasobares, els sectors conservadors s’encarreguen d’alimentar la por a l’expansionisme de Catalunya, el pancatalanisme. Un exemple d’aquest temor és que només a la Franja es produeixen governs del PP amb el PAR, quan a la resta d’Aragó l’associació és PSOE-PAR.
Estic convençudíssim que l’origen de les males relacions entre aragonesos i catalans no és contemporani. I fa temps que busco una cita de Napoleó on declara que els aragonesos i catalans són els pobles amb més confrontació dels que ha vist a Europa. No haig pogut trobar mai eixa cita. Però sí que tinc a mà documentació original sobre les batalles que afecten lo Matarranya durant la successió de Joan II d’Aragó. Los Senyors de Calatrava són partidaris del rei, mentre que a Catalunya i Navarra hi ha aixecaments a favor de la successió del príncep. Siga la que siga la posició dels Consells del Matarranya, al voltant de l’any 1462 hi ha atacs des de Catalunya contra les forces reclutades pel comanador de Mont-roig, i el notari relata els fets amb una clara distància d’allò català i amb un to generalitzador de les malfetes dels catalans. I pel cognom, lo notari no és d’origen forani. Imagineu quin deu ser l’ambient Aragó endins…:
“l’estol del Principat de Catalunya sie vengut a la vila de penarroja per los quals dits catalans i estol sien estades cremades les cases del infra escrit notari ― Domingo Marçà― et de altres vehins et habitados de la dita vila et encara los altres bens mobles et cartes et memorials destruhits dispats et cremats”
Lombarte, Desideri (1999:85) Pena-roja, una vila a la frontera. Pena-roja: Associació Cultural Tastavins.
La mala relació entre aragonesos i catalans no ve d’ara « Xarxes socials i llengües.
El conflicte pels béns de la Franja va llastrar fins i tot un dels moments de més apropament entre les dues regions. En una època dolça, Catalunya i l’Aragó van lluitar juntes en contra del Pla Hidrològic Nacional, ideat per l’expresident espanyol José María Aznar. Alhora, Pasqual Maragall, volia impulsar l’Euroregió Mediterrània, un projecte que es va truncar per les diferències sobre l’ubicació dels béns.
El president del centre d’estudis polítics i econòmics Rolde de Estudios Aragoneses, Vicente Pinilla, dóna força importància als conflicte dels béns. Creu que el litigi “ha estat molt negatiu perquè ha reforçat els arguments dels anticatalanistes, els més espanyolistes, i els que eren filocatalanistes, dels ambients socials progressistes, s’han sentit decebuts i menyspreats”.
El periodista i analista José Luis Trasobares defensa en ferm que les obres d’art haurien de tornar a la Franja, ja que van sortir d’aquest territori. “De la mateixa manera que Catalunya ha reivindicat els documents que eren a l’Arxiu de Salamanca, hauria de ser més generosa i més oberta, menys egoista i mesquina”, afirma.
Des de la Franja –la terra d’enmig– la situació es veu d’una altra manera. Pel president de l’Associació Cultural del Matarranya, José Miguel Gràcia, els béns eclesiàstics s’estan utilitzant electoralment. “A partir del sorgiment de les autonomies, cada vegada les relacions estan més malmeses perquè el Partit Popular (PP) i el Partit Aragonès (PAR) aprofiten qualsevol qüestió per aconseguir vots. El PSOE es manté en una situació d’equilibri, però tampoc mou fitxa”, explica.
Segons Gràcia, “les relacions no són equilibrades”. Ell mai s’ha sentit fora de lloc a Catalunya i el fet de venir de l’Aragó li ha suposat un plus. En canvi quan “es toca el tema de Catalunya o dels catalans a l’Aragó, aquests solen sortir molt mal parats. Es posen de manifest tots els tòpics possibles, alimentats pels polítics, els mitjans de comunicació que busquen augmentar les seves vendes amb aquest tipus d’idees, els tertulians i columnistes que s’apunten al carro”.
El columnista Trasobares apunta que a l’Aragó hi ha un recel permanent cap a Catalunya “que reneix de tant en tant per causes concretes i objectives o bé per interessos polítics locals”, ja que els partits aprofiten per fer soroll i enervar els votants, com ha passat amb la ja aprovada llei de llengües. I és que la Plataforma No Hablamos Catalán, amb el suport polític del PP i el PAR, encara es manifesta pel fet d’anomenar català a la llengua de la Franja. L’explicació, segons Trasobares, ve de les vivències de la Guerra Civil. “Les relacions del Consejo de Aragón amb la Generalitat de Catalunya van fer néixer un discurs anticatalanista que ha arrelat”, diu. Per Trasobares, els sectors conservadors s’encarreguen d’alimentar la por a l’expansionisme de Catalunya, el pancatalanisme. Un exemple d’aquest temor és que només a la Franja es produeixen governs del PP amb el PAR, quan a la resta d’Aragó l’associació és PSOE-PAR.
Crear l’enemic
Artur Quintana, president d’Iniciativa Cultural de la Franja i membre de l’IEC, segueix pensant que la unió de les dues regions és possible. “M’agradaria que no hi hagués baralles, tot i que soni a utopia”, diu. Quintana –mig aragonès, mig català– sosté que sembla que els manyos tenen la necessitat de crear-se un enemic: “No són capaços d’enfrontar-se a l’enemic real, que és l’Estat centralista i ho fan contra el fictici, que som nosaltres”. “No trobo que hagin tingut mai por de l’expansionisme espanyol, no en queda gairebé res de l’aragonès”, assenyala.
Segons Quintana, “els aragonesos primer deien sobre els catalans que ‘nos roban el agua‘. Ara diuen ‘nos roban el arte’, i quan s’acabi la qüestió dels béns en vindran d’altres, com ara la candidatura dels Jocs Olímpics de Jordi Hereu”. L’enèsima presentació de la candidatura d’Aragó era, fa poc, un tema indiferent i fins i tot rebutjat socialment perquè és considerava malbaratar diners, i va ser l’anunci de Barcelona el que va retornar la “vitalitat” a l’aspiració, segons Trasobares.
Els problemes de l’Arxiu de la Corona d’Aragó
L’arxiu històric de la Corona d’Aragó també ha estat font de problemes i, per aquesta raó, l’Aragó va ser una de les cinc comunitats autònomes que va interposar un recurs d’inconstitucionalitat en contra de l’Estatut de Catalunya, cada una pels seus motius. El govern aragonès considerava que l’Arxiu de la Corona, situat físicament a Barcelona, era un ens indivisible que havia de ser gestionat per les quatre comunitats implicades: Aragó, Balears, Catalunya i València, a més del govern estatal. Pels aragonesos, l’Estatut català modifica les competències del seu govern en aquesta matèria perquè Catalunya es vol apropiar de l’arxiu. En aquest sentit, Quintana creu que els aragonesos s’apropien amb “més afany” de tot el que sona a Corona d’Aragó i la persona del rei Pere el Gran.
Més enllà, del distanciament polític i social pel conflicte de l’art sacre, Pinilla insisteix que entre els aragonesos es comparteix una mena d’admiració per com els catalans saben defensar allò que és seu, “una opinió que no està esbiaixada per la política”. A més, és indiscutible que des del segle XVI hi ha una gran vinculació econòmica i, alhora, una unió humana causada per l’onada migratòria del segle XX.
21/05/2010 EL PERIÓDICO
Esta noticia pertenece a la edición en papel.
Mark Cambell, el exportavoz de ILD –la promotora de Gran Scala–, reconoció ante el tribunal londinense que le juzga desde el 10 de mayo que la madrugada del 19 de octubre del 2009 mató a cuchilladas a su esposa, la barcelonesa Olga Pleguezuelos, en el piso que la pareja había compartido en el barrio de Harrow, según informaron varios medios digitales británicos.
No obstante, sostuvo que cometió el crimen preso de una “rabia ciega” antes de romper en un llanto que obligó a suspender su declaración e hizo que fuera momentáneamente trasladado a los calabozos del tribunal de Old Baily. La defensa trata de demostrar que Cambell mató a Pleguezuelos en un arrebato y tras haberse producido una provocación, extremos que, de ser aceptados por el jurado, reducirían el cargo a homicidio, penado con un máximo de quince años de prisión. El asesinato –la tesis que defiende el fiscal: homicidio premeditado– podría suponerle hasta treinta. Las leyes británicas castigan con la cadena perpetua tanto los dobles crímenes como los asesinatos con agravantes.
En su lacrimógena declaración, el ejecutivo negó que fuera una persona dominante ni controladora. “Lo siento. Lo siento. Nunca quise hacer daño a mi amor ¿Cómo pude? Maté a la persona que amaba”, dijo, mientras lloraba con la cabeza metida en el interior de una carpeta con fotografías de la casa que se convirtió en el escenario del crimen.
Cambell reconoce que mató a su esposa – Aragón – www.elperiodicodearagon.com.
▪ Presentació dels llibres Plantes del Port i Vocabulari de cruïlla: Els mots de les Terres de l’Ebre i del Maestrat en el context del català formal
Hi participaran els autors de les dues obres. Plantes del Port, d’Álvaro Arasa i altres autors, recull de manera exhaustiva la flora del massís del Port, que té unes peculiaritats geogràfiques que permeten aplegar una gran biodiversitat. D’altra banda, Vocabulari de cruïlla, de Joan S. Beltran i Cavaller, és una obra en què el vocabulari relacionat amb els diferents components del medi natural té una significació especial.
Lloc: sala d’actes de la Residència d’Investigadors del CSIC (carrer de l’Hospital, 64, de Barcelona)
Data: 27 de maig
Horari: 19 hores
Organització: Institució Catalana d’Història Natural – IEC
CONVOCATÒRIA PER A L’EDICIÓ D’UN RECULL DE RELATS BREUS
Amb motiu de la V Trobada d’autors ebrencs al Matarranya
Tema: ARBRES EBRENCS
Textos amb un arbre ebrenc com a protagonista, preferentment arbres monumentals o llegendaris, però també d’altres existents en la realitat o en la imaginació de la llibertat creativa de cada autor i en qualsevol estil literari: conte, poesia, teatre…
Extensió màxima: 1000 paraules.
Termini: 6 de juny de 2010 (els textos seleccionats es presentaran a la Fira del llibre Ebrenc, a Móra d’Ebre)
Enviar els textos a: info@serretllibres.com Adjunteu una imatge de l’arbre, si s’escau i és possible.
Els textos seleccionats es publicaran en un llibre que es presentarà a la V Trobada d’autors ebrencs al Matarranya.
Edició a cura de March editor i Llibreria Serret, amb la participació de l’Associació Cultural del Matarranya.
Més informació…..
La Trobada d’autors ebrencs al Matarranya
La Trobada pretén ser l’activitat complementària al Matarranya dels actes literaris que tenen lloc al llarg de l’any a les Terres de l’Ebre: la fira del llibre Ebrenc (al Juny a Móra d’Ebre, La Ribera d’Ebre), la fira literària Joan Cid i Mulet (a l’abril a l’EMD Jesús, El Baix Ebre), la Trobada de Lletres Ebrenques (al novembre a Amposta, El Montsià)… Dintre d’aquesta efervescència literària ebrenca, la trobada al Matarranya busca la seua especificitat en la data de l’organització (a l’estiu) i en el fet de donar especial protagonisme i participació als autors, per la qual cosa l’edició de la monografia amb el recull de textos resultant es considera molt important.
L’experiència de realitzar la Trobada al voltant d’un tema i de fer una crida perquè els autors hi participin amb els seus textos, els quals podran tenir després lectors a través de la publicació d’un monogràfic, s’ha valorat de forma molt positiva tant per part de l’organització, com dels autors i els lectors; segons es deriva per l’alta participació en les passades edicions de la Trobada en el dinar literari i els actes de la Trobada i les presentacions posteriors del llibre, com pel gran nombre d’exemplars que es solen vendre.
El recull de relats amb motiu de la Trobada d’autors ebrencs al Matarranya
Des dels seus inicis, la Trobada ha estat vinculada amb el recull de relats. Així, en l’edició del 2007 ja es presentava un recull de relats (Estius a l’Ebre, editat per Aeditors) i en la del 2008 es va fer un pas endavant amb la publicació d’un recull de textos organitzada expressament amb motiu de la Trobada i dedicats al tema sobre el qual versava aquella edició, el paisatge ebrenc i publicats sota el títol: El riu que parla, a càrrec d’Aeditors i Llibreria Serret. En la trobada del 2009 es va repetir l’experiència, aquesta vegada amb un recull de relats dedicats a personatges ebrencs que va ser publicat pels responsables de l’edició anterior. A més, durant els actes de la Trobada s’ha anat ampliant el protagonisme donat al recull de relats: a la presentació i signatura del llibre habituals s’hi van sumar una lectura de textos del recull per part dels mateixos autors i una presentació al llarg d’un dinar literari. A tot això, cal afegir la presentació posterior del llibre en diverses poblacions.
Objectius del recull de relats i de la seua publicació en format llibre
-Difondre el recull de relats seleccionats recollits com a resultat d’una activitat literària i ajudar així també a consolidar-la.
-Ajudar a l’edició i difusió de textos sobre el patrimoni ebrenc i d’autors vinculats al territori.
-Fomentar la literatura ebrenca a dintre i fora del territori
-Ajudar a la normalització de la llengua catalana a l’Aragó catalanoparlant on la llengua materna encara no és llengua oficial.
DADES DELS RESPONSABLES DE L’EDICIÓ
Editors: Serretblog i March editor
Col·laboradors: Associaciació Cultural del Matarranya
Consell Assessor: Format per representants del Consell Organitzador de la V Trobada d’Autors Ebrencs al Matarranya:
* Aeditors
* LLibreria Serret: Ocatvio Serret
* Associació Cultural del Matarranya i Iniciativa Cultural de la Franja
* Representants de la població acollidora de la Trobada
* Col·laboradors del Serret-blog i assessors per l’organització de la Trobada
FORMA DE DISTRIBUCIÓ:
-March editor
-Llibreria Serret i punts de venda col·laboradors arreu de Catalunya
–Associació Cultural del Matarranya (socis, fires, activitats i internet)
-Xarxa de llibreries col·laboradores de l’Associació Cultural del Matarranya, amb les quals l’Associació treballa habitualment (Franja d’Aragó, Catalunya, València i Saragossa)
-Venta directa: a través de la presentació del llibre durant la Trobada d’autors ebrencs al Matarranya i posteriorment en diverses localitats i actes.
Dissabte, 12 juny
12 h. Obertura exposicions
18 h. Presentació Mancomunitat
20 h. Actuació AL TALL
24 h. Rock: AGRAVIATS i
DESGAVELL
Diumenge, 13 juny
10 h. Obertura Mostra 24 pobles
12 h. Cercavila Grups 3 CC.AA.
14 h. Tancament Mostra
S’ha anunciat que la Universitat de Saragossa ja ha triat el terç de membres que li pertoquen segons la Llei de llengües per a composar el Consell Superior de les Llengües d’Aragó. És la primera de les tres institucions que respon als requeriments legals, tot i que ho fa tard. Els noms dels cinc membres són Javier Giralt, Francho Nagore, María Teresa Martín Zorraquino, Francisco Beltrán y Luisa María Frutos.
Director del Departament de Lingüística General i Hispànica de la Universitat de Saragossa. Sobretot ha treballat en qüestions de l’estructura de la llengua i de dialectologia, tot i que també ha participat en estudis sociolingüístics. Ha retretebat als polítics que no havien demanat assessorament a la Universitat i que l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua Catalana tindria poca faena perquè la normativa ja l’havia fet l’IEC.
És un dels investigadors històrics de l’aragonès, professor universitari a Osca, membre destacat del Consello d’a Fabla Aragonesa, vinculat a Chunta Aragonesista i interessat en la llengua catalana a Aragó. Un estudiós de referència per la llengua aragonesa. No necessita moltes més presentacions. Referències a la Wikipedia i publicacions.
Catedràtica de llengua castellana a la Universitat de Saragossa, amb un ampli espai de recerca en llengua castellana. Va dirigir el primer estudi demolingüístic fet a la Franja a mitjans dels anys 90 (Estudio sociolingüístico de la Franja Oriental de Aragón, amb M. R. Fort, M. L. Arnal y J. Giralt). En ell es confirma l’adscripció dels parlars de la Franja a la llengua catalana, tot i que per qüestions polítiques es recomana l’ús de denominacions com català d’Aragó. A les conclusions es posicionen contra l’0ficialitat de la llengua o de l’alfabetització general dels escolars de la Franja.
És especialista en història de l’antiguitat, amb un ampli currículum versat en la romanització d’Aragó. Fora dels estudis sobre el llatí, no ha treballat en aspectes sociolingüístics contemporanis a Aragó. Es desconeix la seua posició respecte la filiació lingüística del català a la Franja, la natura de la llengua aragonesa, o les polítiques a seguir per a la normalització lingüística a la Franja i de l’aragonès.
És nascuda l’any 1939, geògrafa especialitzada en desenvolupament rural, ús del sol i l’aigua i estructures agràries, amb un ampli currículum en aquest camp. En el seu ventall de recerca no hi ha cap estudi relacionat amb la lingüística o amb la sociolingüística. Només hi apareix un curs com a professora col·laboradora en Cursos per a estrangers de Difusió de la Llengua, Cultura i Civilització espanyola. Declara, això sí, poder llegir en català.
La Universitat de Saragossa ha triat uns perfils que, per als qui tenen un coneixement expert en la matèria (Giralt, Nagore i Martín), podran acomplir sense dificultats un dels papers del Consell: decidir, a proposta d’algun ajuntament, sobre la “denominació de la seua modalitat lingüística, fonamentat en raons històriques, filològiques i sociolingüístiques”. Aquest tres membres podran resoldre sense dificultats la denominació i mapificació sociolingüística de la Franja i de l’aragonès. El que trobem a faltar per part de la Universitat són perfils adequats pel seu camp de treball per a l’assessorament en política lingüística, funció que la llei encomana a este Consell. La Universitat de Saragossa ha omplit els espais no filològics amb especialistes en la romanització i en geògrafa rural (Bletrán i Frutos).
El Consell de les Llengües hauria d’estar format per dos tipologies d’experts: d’una banda, filòlegs i lingüistes especialistes en l’estructura i la història del català i l’aragonès, i de l’altra, per experts en ciències socials relacionades amb la política lingüística: pedagogs que puguen assessorar en el desenvolupament de polítiques educatives per a l’alfabetització dels escolars, sociòlegs i politòlegs experts en l’estudi del contacte de llengües, els conflictes relacionats amb aquest contacte, en la substitució lingüística, la distribució funcional de les llengües, psicolingüistes per mesurar el desenvolupament de les polítiques d’aprenentatge de la llengua, experts en dret lingüístic per encabir les propostes en l’entramat legal aragonès…
De noms no en falten: Ramon Sistac ha treballat extensament sobre el català de la Franja, n’ha treballat els seus aspectes socials i és expert en les varietats de transició entre el català i l’aragonès, Juan Martínez Ferrer és un pedagog que va fer la seua tesi doctoral sobre la realitat sociolingüística del català i l’aragonès, Juli Pallarol deu ser ara mateix qui millor coneix l’entramat legal en dret lingüístic a Aragó, Artur Quintana és membre de les acadèmies de del Català i de l’Aragonès i coneix extensament le’structura d’estes llengües, Josep Espluga és un sociòleg de la Franja que ha treballat en estudis qualitatius sobre les ideologies dels parlants sobre el català a la Franja, Àngel Huguet és un psicolingüista amb un extens currículum,… La Universitat de Saragossa ha limitat la seua tria dels representants del món acadèmic a gent que treballa a esta Universitat. Tot i que gran part de l’estudi de la realitat sociolingüística no es fa a Saragossa, si no a altres Universitats. Si el món acadèmic no ha adequat la tria de membres a esta realitat, possiblement els perfils polítics seran encara més allunyats de l’estudi acadèmic de la realitat.
El perfil dels 5 membres universitaris del Consell de les Llengües « Xarxes socials i llengües.
Imprimir
Enviar
Compartir
Ampliar…
9 opinions 
