La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: FranjaSource: Aragonès, llengua, estat (i Losantos) (Viles i Gents) | Xarxes socials i llengües
Natxo Sorolla
Publicat a La Comarca el 9/7/2021
Diu Losantos que «un dialecto grotesco al que llaman aragonés, de dos valles pirenaicos, se va a enseñar donde ya no se enseña ni inglés», i que «el chapurriau es un dialecto vágamente emparentado con el valenciano, ni siquiera con el catalán». Però no tos fixeu en l’elefant a l’habitació. Fixeu-tos que no és gens innocent la definició les dos llengües pròpies com a “dialectos”. És evident que les llengües i les fronteres polítiques estranyament coincideixen. Però també és cert que «una llengua és un dialecte en un exèrcit». Lo poder no defineix les llengües, però hi té un impacte molt important. Allò que Sabina definiria com «yo no quiero contigo ni sin ti».
Guillermo Tomás Faci, professor de la Universitat de Saragossa, i arxiver de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, ha publicat una obra en un propòsit immens: entendre les relacions entre poder i llengua en la formació medieval de l’aragonès. A El aragonés medieval. Lengua y Estado en el reino de Aragón (2020) demostre en dos arguments que l’aragonès es va distingir tant com la resta de varietats del llatí veïnes: castellà, català, occità. Lo primer argument és que existeix una llengua escrita comuna i diferenciada que, acompanyant al Poder, arrenque en la compilació dels Furs d’Aragó l’any 1247, i es difon per un exèrcit d’escrivans públics que reprodueixen este model de llengua prestigiosa, que és la scripta. Lo segon és que els parlants són conscients de la singularitat lingüística del que denominen aragonès, i provoquen, per posar un exemple, acalorades discussions entre l’aristocràcia aragonesa i la catalana sobre les tries lingüístiques a les Corts d’Aragó. Però este procés tant clar de singularització de l’aragonès se difumine per la substitució global que pateix 200 anys més tard. I segurament que per això un periodista d’origen aragonès pot acabar maltractant-lo com a «dialecto grotesco».
Però a Tomás també li interessen les anomalies. I no només tracte les varietats occitanes parlades a Jaca, en les que es va redactar els seu Fur. També es llance a explicar per què les nostres varietats del llatí al Matarranya, Baix Cinca, etc., a pesar de pertànyer a la mateixa comunitat política, històricament mai acaben per encaixar en la «llengua aragonesa». Tomás expose que les nostres viles usen la scripta catalana ja abans de la consolidació de la frontera política (al s. XIV), perquè per als seus parlants ja són varietats prou diferents de l’aragonès. I en les discussions posteriors sobre el dibuix d’esta frontera política apareixen arguments diversos, però mai la llengua escrita que use cada vila.
Però és esta «anomalia» del català la que acabe consolidant la segona hipòtesi del llibre. L’aragonès desapareix dels textos escrits en un procés ràpid a partir de mitjans del segle XV, i el català a Aragó ho fa una miqueta més tard i de manera diferent, però en un procés clarament diferenciat al del català a Catalunya o el País Valencià. Esta evidència per a Tomás demostre que les raons de substitució de l’aragonès no es produeixen perquè les varietats aragoneses i castellanes siguen (més) pròximes, si no que la raó de la substitució és política, perquè afecte a totes les llengües que pertanyen a la mateixa unitat política.
Lo llibre manté una posició pessimista sobre el futur de la llengua aragonesa. Esperem que s’equivoco, en això. Però com ell diu, «pase el que pase, la lluita hará valeu la pena». I els Losantos continuaran tenint lo micro obert.
Source: A galdades | Viles i Gents
(Publicat a La Comarca el 18 de juny del 2021)
L’alcalde de la Torre del Compte i periodista Alberto Díaz, ha tingut la bona idea de gravar una sèrie d’entrevistes amb la gent més vella del poble per guardar la memòria d’una generació que desapareix i que ha viscut una època molt dura de guerra, postguerra i dictadura i també una seguida d’anys de progrés i pau. Però totes les entrevistes s’han fet en castellà. Es conservaran els records, però no la forma de parlar, que no és una part menuda del bagatge cultural dels entrevistats i de tot el poble. En tot cas, una galtada a la llengua.
L’ajuntament, la Comarca del Baix Aragó i l’associació CB Torrevelilla han posat en marxa un interessant projecte per a gravar audiovisuals sobre converses de la gent gran parlant de la vida del poble en el català local per a conservar-lo amb tota la seua expressivitat. El projecte vol conservar la parla autòctona, amenaçada per la substitució pel castellà. El principal promotor de la idea, l’actor Ferran Rañé, descendent de la Torre de Vilella, qüestiona que la llengua del poble siga la mateixa que la dels Ports de Morella, el Matarranya o la Terra Alta. Té clar que és una altra cosa, xapurriau. I defensa que tingue la seua pròpia gramàtica i ortografia, inventades sense cap recolzament acadèmic. Una altra galtada.
La novel·la ‘Muladar’, que acaben de publicar Ángela Puntes i José Ignacio Villacampa, està ambientada al Matarranya, una comarca que els autors han volgut homenatjar. Però llevat d’unes quantes referències turístiques poc més situa al lector al Matarranya. No se’n troba cap al·lusió a la llengua de la comarca. La manca de qualsevol pista relacionada amb el principal tret cultural comarcal és manifesta, i el relat, encara que engrescador, perd credibilitat. Clatellot.
Amb iniciatives benintencionades li cauen tres galtades a la maltractada llengua del Matarranya i el Mesquí.
Lluís Rajadell
El peor sicario el desertor de Cretas, el Obispo Omella, que es de Cretas, provincia de Teruel. Dice “No, los que hablamos catalán….”. ¡Tu hablas chapurriau! Que es un dialecto vágamente emparentado con el valenciano, ni siquiera con el catalán. Traidor. Judas a su lado era una persona de fiar.
Losantos: "Es una vergüenza lo del aragonés, es una basura hombre, ¿un dialecto de dos valles pirenaicos?¿eso se va a enseñar donde ya no se enseña ni inglés, ni francés ni nada?
Un dialecto grotesco al que llaman aragonés. ¿Aragones de qué? El idioma aragonés es el español." pic.twitter.com/4IrKtHxXCe
— Jorge Pueyo (@jorge_pueyo95) July 4, 2021
La meua feina és molt sedentària. Sedentària i solitària. Em llevo ben de matinet i surto a trotar una mica per les pistes de prop de casa. Encara és fosc, i rarament (per no dir mai) em trobo ningú. Després d’estiraments i dutxa, em faig un bon esmorzar. I cap a la feina, de la qual me’n separen unes poques passes.
M’assec davant l’ordinador i reviso les tasques prioritàries del dia. I ja no hi ha res més en tota la jornada, només feina, trucades de feina, missatges de feina. Però vet aquí que hi ha els pardals, que acudeixen a l’ampit de la meua finestra per veure què hi troben. Sempre miro de deixar-los unes molles de pa o un grapat de llavors per caderneres. Ells no se’n refien gaire, de mi. A cada espicassada, es drecen ben drets per vigilar-me, no fos cas. Em fan companyia. Me’ls miro i penso en la vida difícil i alhora senzilla que menen. Difícil perquè llur jornada consisteix a no morir-se de fam, alimentar els pollets —quan n’és el temps— i mirar de no ser menjats. Senzilla perquè no els cal res més. No tenen cap altra ambició ni cap altre pensament que sobreviure i perpetuar llurs gens. I malgrat tot són feliços —feliços a la manera dels moixons, és clar. Si m’atreveixo a fer aital afirmació és perquè, quan els sento refilar amb aquella alegria o quan s’estarrufen al solet de la tardor, trobo que és la definició que millor els escau.
Continuar llegint… Moixons
"Lo català a la Franja" https://t.co/6YDWUFAm8f s'ha fet major d'edat. Fa 18 anys que va escomençar 4/7/2003 :) Subscriu-te a https://t.co/xSb56z5QxD i aniràs rebent informació setmanal de la Franja.
— Natxo Sorolla (@natxosorolla) July 6, 2021
Source: Premi Franja a Tomàs Bosque | Lo Finestró
“El premi Franja corresponent a l’any 2019 vol reconèixer la trajectòria del músic i poeta Tomàs Bosque (la Codonyera, 1948). El cantautor matarranyenc, professor de música i actualment resident a Saragossa, va donar a conèixer la llengua de les nostres comarques en diversos recitals en què va participar durant la dècada dels 70, per continuar després i fins a l’actualitat conreant la poesia i l’articulisme en la premsa comarcal, sempre en defensa de la terra i de la dignitat de la llengua catalana a l’Aragó. La lírica de Bosque, de ressons populars, posa veu al paisatge natural i humà de les valls del Mesquí i del Matarranya amb la sonoritat singular del català codonyerenc.”
Llegir més: Temps de Franja: https://tempsdefranja.org/territoris/baix-cinca/premis-franja-i-galan-malgrat-la-pandemia/
Tomàs Bosque canta en el programa de TV 2 de Catalunya per a l’espai “Temps de Cançons”, l’any 1978. És un programa enregistrat a la Codonyera i una part al Matarranya: https://www.youtube.com/watch?v=0NwimYOVwP8
“A golps creixem”, canta Tomàs Bosque: https://www.youtube.com/watch?v=ExT17kbMDiU
A Saragossa 22 de gener del 2011: https://finestro.wordpress.com/2011/01/24/tomas-bosque-a-saragossa/
