La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: FranjaSource: El bisbat de Barbastre-Montsó segueix el camí de Sixena i reclama cent obres més
Les obres que reclama el bisbat de Barbastre-Montsó estan dipositades al Museu de Lleida
Continua el conflicte als jutjats per les obres del Museu de Lleida originàries de l’Aragó. Aquest dimarts, el bisbat de Barbastre-Montsó ha presentat una demanda al jutjat pel centenar d’obres d’art de les parròquies de la Franja. Unes parròquies que es van segregar fa vint anys del bisbat de Lleida i que van passar després a pertànyer al bisbat aragonès. Des de llavors, l’Aragó reclama aquestes obres, que estan dipositades al Museu de Lleida.
Aquesta és la primera vegada que l’Aragó reclama les obres per la via judicial, ja que fins ara s’havia gestionat en l’àmbit eclesiàstic. El bisbat de Lleida diu que el Consorci del Museu és qui té l’ultima paraula, mentre que des de l’Aragó han volgut ressaltar la bona relació que hi ha entre els dos bisbats. Ho ha explicat José María Albalad, director de l’Oficina de Comunicació de l’Església a l’Aragó:
“El focus no està en el fet que un bisbe en demandi un altre, ni una diòcesi a una altra, sinó en el Consorci. Les relacions entre el bisbe de Barbastre-Montsó, Ángel Pérez, i el seu bisbe germà de Lleida, Salvador Giménez, són bones. No hi ha ànim d’animadversió ni en el pla personal ni institucional. De fet, junts han intentat evitar arribar a aquest punt. Han anat fins i tot junts a la nunciatura apostòlica i es van reunir amb part dels membres del Consorci per no haver de presentar aquesta demanda civil.”
Història d’un litigi
El frontal de Buira és una de les peces més valuoses que reclama el bisbat de Barbastre-Montsó. El bisbe Josep Messegué el va permutar a principis del segle passat per una imatge de sant Josep. En una carta, el rector de la parròquia de Buira fa referència al mal estat de l’obra, que a Lleida es va restaurar.
El bisbe Messegué funda, el 1893, el museu d’art sacre a l’edifici del seminari. Hi porta una vuitantena d’obres d’art i objectes litúrgics procedents de parròquies de la Franja per evitar-ne l’espoli o destrucció. La majoria de les peces arriben fruit d’una donació, permuta o compra. Messegué ho deixa tot per escrit. Hi ha, però, una trentena de peces que, entre els anys 60 i 70, diversos rectors duen a l’antic museu diocesà. Aquests béns hi estan en dipòsit i actualment es conserven, com la resta, al Museu de Lleida.
El conflicte esclata a mitjans dels anys 90, quan el Vaticà decideix fer coincidir els límits eclesiàstics amb els autonòmics. Un centenar de parròquies de Lleida passen a dependre del bisbat de Barbastre-Montsó i Roma obliga a tornar els béns.
Des de Catalunya s’han presentat diversos recursos, però el Vaticà sempre s’ha pronunciat a favor dels interessos aragonesos. Les resolucions mantenen que les obres en disputa són propietat del bisbat de Barbastre-Montsó i que s’han d’entregar. Ara, el bisbat aragonès porta el cas, per primera vegada, a un jutjat civil.
La derrota judicial amb els béns de Sixena, que va acabar amb una entrega forçada, ha obert una escletxa. Des de l’Aragó confien que les obres que ara reclamen acabin seguint el mateix camí.
Source: IV Sessió del Seminari Aragonès de Sociolingüística | Xarxes socials i llengües
El 19 de febrer tindrem una marató al Seminari Aragonès de Sociolingüística. Aquí va la nota de premsa:
Doble presentación el 19 de febrero por la tarde en Zaragoza con motivo del día internacional de la lengua materna:
1. “Estudio sociolingüístico de la Jacetania” (IV Sesión del SAS) 17:30 Paraninfo
2. “Impacto de las relaciones sociales en las lenguas minorizadas, aragonés y catalán” (Zaragoza Lingüística, UNIZAR) 19.30 Filosofía y Letras
1. PRESENTACIÓN DEL “Estudio sociolingüistico de la comarca de Chacetania”.
El día 19 de febrero, el Seminario Aragonés de Sociolingüistica presentará a las 17’30 h., en la sala Pilar Sinués, del Edificio Paraninfo (Pza. Basilio Paraíso), el “Estudio sociolingüistico de la comarca de Chacetania”. Se trata del primer diagnóstico comarcal sobre la diversidad lingüística aragonesa, realizado por Anchel Reyes y Natxo Sorolla, por encargo de la Comarca de Jacetania y subvencionado por la Dirección General de Política Lingüística del Gobierno de Aragón.
El estudio concluye que “el aragonés está vivo en la comarca, pero su uso puede desaparecer en la siguiente generación si no se hace un trabajo serio de revitalización”. En las tres últimas décadas la cifra de hablantes de aragonés ha caído en picado. En el censo de 1981 el 13% de la población jacetana declaraba saber hablar aragonés, habiendo 2.160 hablantes. En el censo de 2011, sin embargo, solamente 1312 personas declaraban hablar el aragonés (7,3% de la Jacetania) y 2356 entenderlo (13,2%). El aragonés está presente en todo el territorio comarcal, pero con intensidades distintas: en el Valle de Echo saben hablar 472 personas, en Ansó 119, en Aragüés y Aísa 84, en Jaca 483 y en otros pueblos de la comarca 154. Un dato a resaltar es que únicamente 116 menores de 15 años sabían hablar aragonés en 2011 en la Jacetania. Las prioridades lingüisticas en la Jacetania, según el estudio, deben estar orientadas a una mayore presencia en la escuela que compense la perdida de hablantes familiares, un programa de revitalización lingüística contando con las familias del territorio que deciden transmitir la lengua a sus hijos y la creación de un organismo público de fomento del uso que permita difundir y hacer visible la lengua en la comarca.
2. IMPACTO DE LAS RELACIONES SOCIALES EN LAS LENGUAS MINORIZADAS (CATALÁN Y ARAGONÉS)
Esa misma tarde, a las 19’30 h., en el Aula Magna de la Facultad de Filosofía y Letras, Natxo Sorolla también presentará la conferencia: “Impacto de las relaciones sociales en las lenguas minorizadas. El aragonés y el catalán”. Esta actividad está organizada por el Seminario Permanente de Investigaciones Lingüísticas – Grupo Psylex (Departamento de Lingüistica Cheneral y Hispanica), dentro de las actividades de “Zaragoza Lingüística”.
Toda la información sobre estas investigaciones está disponible en: http://semarasoc.wixsite.com/blog/single-post/2018/01/17/D%C3%ADa-de-a-Lengua-Materna-2018-actividaz-de-socioling%C3%BCistica
Seminario Aragonés de Sociolingüística
Natxo Sorolla (Universitat Rovira i Virgili)
Chabier Gimeno (Universidad de Zaragoza)
Ceci Lapresta (Universitat de Lleida)
Antonio Eito (Universidad de Zaragoza)
Josep Lluis Espluga (Universitat Autónoma de Barcelona)
Miguel Montañés (Universidad de Zaragoza)
Rosa Bercero (University of Oxford)
Ánchel Reyes (Sociólogo)
Aragó, amb els Pirineus centrals al nord i el sistema Ibèric al sud, és una regió predominantment agrícola. Sonia Peralta ha adaptat el seu hort a un sistema de permacultura i ara conrea fruita i verdura ecològica. La ven directament a petits comerciants com l’Araceli, una apassionada de la cuina, que també creu en una manera sostenible de treballar la terra.
Source: A Aragó
Lo preu d’a inscripzión ye de 15 euros.
Source: Manel Riu nega els delictes d’incitació a l’odi i revelació de secrets » Temps de Franja
// Glòria Francino Pinasa
Avui dia 18 de gener de 2018, Manel Riu, fill de Benavarri i veí i professor de Llengua castellana i literatura a l’Institut de Tremp, ha hagut de declarar al Jutjat de Tremp, degut a les paraules que va dir davant d’uns agents de la Guàrdia Civil a la gasolinera de la capital del Pallars Jussà durant el mes d’octubre de 2017, quan va afirmar que era una vergonya l’actuació dels agents de la Guàrdia Civil a Catalunya aquells dies, tot i que ells a nivell individual podien ser unes bellíssimes persones.
A causa de les seves paraules va ser investigat, i, com el Manel Riu és una persona molt activa i crítica en mitjans de comunicació social com Twiter i Facebook, fou detingut el dia 16 de novembre passat, es va acollir al seu dret a no declarar i el van deixar en llibertat. Se l’acusa “d’incitació a l’odi i revelació de secrets”, i la Guàrdia Civil ha aportat 119 piulades i captures de pantalla de l’acusat, que ha aclarit davant la jutgessa. Segons el propi Manel Riu, en cap moment va incitar l’odi cap als agents i avui ha negat les acusacions dels delictes que se l’imputen. Tant ell com el seu advocat demanaran que s’arxivi la causa.
En declaracions a la premsa recorda altres persones, que com ell, en la situació política que s’ha viscut i es viu a Catalunya, també han estat denunciades per expressar les seves opinions.
Ha repetit en distintes ocasions que “volen posar la por al cos de la gent perquè no s’expressi en llibertat”, i el Manel Riu no és una persona que es mossegui la llengua, quan creu que cal dir les coses clares.
En aquestes circumstàncies adverses el Manel Riu ha estat acompanyat per un centenar de persones fins les portes del Jutjat de Tremp i ha rebut mostres de recolzament i de coratge a les xarxes socials.
(Fotos: ©Llibert Cases)