Skip to content

Archive

Category: Matarranya

MAGAZIN 19 de novembre de 2016.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora : “L’estat del benestar”. Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramon Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- El maellà Diego Celma, ha viatjat per l’Iran.
12:40- 12:55.- Natxo Sorolla. Sociòleg.
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén i Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Espais naturals. Vicente Roc
13:25- 13: 40.- L’opinió de Pepe Bada.
13:40- 14.- Entrevista al frare marista favarol Miguel Cubeles Aguilar, en aquest moment, al Líban, treballant amb nens refugiats sirians.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Luis Valén, Ramón Arbona, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Vicente Roc, Diego Celma, Pepe Bada, Natxo Sorolla, Marcos Calleja i Elías Satué.

Origen: El Matarraña, en imágenes

Origen: Quan la justícia no és la solució (Sixena) | Lo Finestró

(Publicat al Diario de Teruel)

El passat 2 de novembre la magistrada del Jutjat de Primera Instància nº 2 d’Osca va ordenar l’execució provisional de la sentència dictada el 4 de juliol passat que condemna el MNAC a lliurar les pintures de la Sala Capitular al Monestir de Sixena. La magistrada instava el MNAC perquè en el termini de vint dies comuniqui al jutjat com procedirà a desmuntar les pintures i a traslladar-les. La Generalitat de Catalunya va qualificar la decisió de la jutgessa de gran despropòsit. Faré uns breus comentaris al respecte. Si les restes de les pintures murals de la Sala Capitular, malmeses i perduda la seva policromia original, no s’haguessin arrencat el 1936 immediatament després de l’incendi, en molt poc temps s’haguessin perdut per sempre. No cal dir que fins el juny de 1995 Sixena va formar part de la diòcesi de Lleida. Tots el tècnics i experts en art alerten del gran perill del trasllat; com a exemple cito les paraules de Gianluigi Colalucci, restaurador de la Capella Sixtina i que desaconsella el trasllat: “Les pintures van ser tallades en molts fragments que estan muntats en suports de fusta i, per tornar-los a instal·lar, seria necessari recompondre’ls i refer-los, i això no garanteix que tots els esforços de conservació que s’han fet fins ara tinguin un bon final”. ¿Pot una sentència fer compatibles el dret de propietat, les raons “filosòfiques” dels demandants, el valor i la decisió estratègica del moment de l’arrencament l’any 1936, la possessió de bona fe, la restauració i protecció dels bens durant tants anys, el gaudi que proporciona la contemplació de l’obra als milers de visitants d’un gran museu com és el MNAC, dins de la seva gran col·lecció d’art romànic, els riscos del trasllat actual, les condiciones ambientals de la Sala Capitular de Sixena de cara el futur,  els responsables pecuniaris de totes dels despeses d’ençà 1936 –monges santjoanistes, Ajuntament de Sixena, Govern d’Aragó o Generalitat–, etc., etc.? Només un acord entre el Govern d’Aragó i la Generalitat de Catalunya podria esdevenir com a solució racional pel bé de l’art. Ja sé que no és el mateix, però una reproducció virtual que recrees les pintures romàniques originals mitjançant projecció audiovisual (mapping) i hologrames a la Sala Capitular de Sixena hauria de ser estudiada. Els seus efectes serien espectaculars.

José Miguel Gràcia

Origen: Premios concurso fotografía Matarraña | lacomarca.tv

Origen: El aguardiente calienta el ambiente en la feria de Ráfales

Origen: Peñarroya de Tastavins, La Fresneda y Torre de Arcas abandonan la FAMCP

Origen: La Escuela de Hostelería del IES Matarraña, protagonista del inicio de las Jornadas Gastronómicas del Cordero

El tanto logrado por la delantera de Fabara en el Barça se viraliza por medio mundo en las redes sociales H «Es un orgullo que Piqué me compare con grandes jugadores», dice Latorre. Continuar llegint…
Bárbara o el gol universal

Origen: Les fogueres del Pilar | Viles i Gents

(Publicat a La Comarca el 28 d’octubre del 2016)

A principi de la dècada dels seixanta recordo que una setmana o deu dies abans de les fogueres grans del Pilar a la Vall del Tormo los xiquets mos encarregàvem de fer les fogueres menudes.

Quan acabava l’escola per la tarde, mos organitzàvem per colles per anar a buscar llenya per encendre les fogueres per les nits. Uns carretillos, unes estrals i unes serres érem les ferramentes necessàries per aconseguir la llenya. Los xiquets que enceníem la foguera del carrer del Mig anàvem a buscar-la al Calvari, pujar i baixar la càrrega en los carretillos per aquelles costes una proesa. Los xiquets de la Carretera anaven a fer llenya a la Defesa, a la vall del Riu, a l’altre costat de la carretera en direcció a Alcanyís, i los del Castell i la Raval al Coro, a la vall d’en Gil. Cadascú a un lloc diferent, per evitar conflictes. Tots fàem el mateix, arrencàvem romers, argilagues per encendre, buscàvem tronquets i, a poc a poc, anàvem apilant la llenya als carretillos i, acabada la faena, en unes cordes lligàvem ben fort la càrrega que sempre resultava difícil d’organitzar. I, abans de fer-se de nit, cap a casa falta gent, contents perquè ja teníem prou combustible per fer les fogueres menudes per tirar els tiradors. Després de sopar, cada dia festa grossa al carrer!
Actualment a la Vall només es conserven les fogueres grans la vespra i el dia del Pilar i de la llenya s’encarreguen la gent gran. Després d’encendre-les i tirar tiradors, per colles organitzen les recenes, la vespra amb carn que es rosteix a la mateixa foguera i el dia del Pilar xocolate desfet. Alguns anys es cantava al voltant de les fogueres i competien per fer petar tiradors, per aconseguir més soroll. Des de fa uns anys l’ajuntament de la vila intenta revitalitzar la tradició de la festa del Pilar i enguany van dur la rondalla de Montalbán per recórrer les fogueres i animar les colles. Una excel•lent iniciativa.

Carles Sancho Meix

Origen: L’olivera del Barranc Fondo

A casa nostra sempre hem estat orgullosos de ser propietaris al Barranc Fondo. Allí, a lo més estret de la riera, entre la cova Taulera i l’Assut de la bassa del molí Siscar, teníem i encara devem tindre una olivera sevillana centenària, en més soca que rames i tant poca terra que ni es podie llaurar en un ruc a polligana.

Un bancalet mínim que el Manga de Bellmunt, que ere pastor, abans de la Guiarra li va trocar al meu agüelo per una ovella. Una finca insignificant en lo econòmic, però plena de significats i emocions quan el pare, cada any a raders de setembre des de la Plana de les Àguiles, allí damunt dels cingles, s’esmunyia per un baixador que només ell coneixia per collir una cistella d’olives verdes. Ere cosa d’un matí entre anar i tornar; i com al fons del barranc també creixien figueres que no eren de ningú, acabave d’omplir la cistella en uns grapats de figues que assecàvem al canyís i mos menjàvem anant a les olives.
En aquella època d’abans dels tractors i la televisió, quan no s’havien extingit del tot els gats cervals, pels pujadors, sendatalls i coves del barranc encara estaven calentes les petjades dels maquis, com aquell masover desgraciat que van matar els franquistes a les afores de la Codonyera. Imagino que els esquirols que vèiem de xiquets per les rames dels olms del molí, encara habitaran els vells lledoners que ara envolten les ruïnes d’un casalici, al que està lligada la memòria del nostre poble, on vivie gent tant curiosa com Manuel Julve, fill del moliner, que a la parets del molí va deixar escrit en lletres majúscules un conegut acròstic llatí, idèntic al que es pot llegir actualment a una vil·la romana de l’època republicana, descoberta pels arqueòlegs al soterrani de la basílica de Santa Maria Maggiore de Roma:
S A T O R
A R E P O
T E N E T
O P E RA
R O T A S

Origen: El Bajo Aragón coloca un nuevo cartel en Aguaviva para recibir a los turistas

La nostra enhorabona a “la franja.net” en el seu 12è aniversari i al seu creador i mantenidor, Natxo Sorolla Vidal. “Lo català a la Franja va començar l’arreplega sistemàtica de notícies de la Fran…

Origen: 12è aniversari de la franja.net | Lo Finestró

Origen: El Cesba incorpora otro título a su colección ‘Memorias bajoaragonesas’ – Diario de Teruel

Ignacio Micolau, Encarnita Simoni Riba y Carles Terès, durante la presentación del libro, ayer en la biblioteca de Alcañiz

 La estampa de una familia atravesando los Puertos de Beceite con una mula de color rojo cargada con cuatro niños de corta edad y con los pocos enseres que pudieron rescatar durante la estampida humana que siguió a la caída del Frente de Aragón ha dado nombre al libro que ayer presentó en Alcañiz el Centro de Estudios bajoaragoneses (Cesba)
Maribel Sancho Timoneda

08/11/2016


La estampa de una familia atravesando los Puertos de Beceite con una mula de color rojo cargada con cuatro niños de corta edad y con los pocos enseres que pudieron rescatar durante la estampida humana que siguió a la caída del Frente de Aragón ha dado nombre al libro que ayer presentó en Alcañiz el Centro de Estudios bajoaragoneses (Cesba): Los de la mulita roja. El periplo de una familia durante la Guerra Civil española a través de sus cartas. Ésta es la primera obra individual de Encarnita Simoni Riba, coautora junto con su marido, Renato Simoni, de un trabajo de investigación titulado Queretes, la col.lectivització d”un poble aragonés durant la Guerra Civil (1936-1938), publicado en 1984 también por el Cesba.

Uno y otro no tienen nada que ver, aunque el segundo parte de las entrevistas que la autora realizó a parte de su familia durante aquel trabajo inicial y de las cartas que halló en la casa familiar diez años después de fallecida su madre, quien ocultó a sus hijos-sólo ella sabrá por qué razones- las epístolas que intercambió con su marido y sus hermanos durante la contienda.

Esa correspondencia que la madre de Encarnita conservó bajo llave es lo que ha servido a la autora para construir un relato que parte en los años previos a la guerra civil, cuando la familia intentaba abrirse camino viajando de un lado a otro, pasando por los periplos de la guerra y terminando con la dureza y humillaciones de la posguerra que llevaron a la mater familias a quedar recluida en su domicilio para siempre.

Las 70 cartas que intercambió la familia durante esos años son el hilo conductor de esta historia de vida de una familia común española que el Cesba ha incorporado a su colección Memorias bajoaragonesas.?Es el sexto título. Algunos de los anteriores fueron dedicados a Galo Leoz (el primero), a Raimundo Suñer (cuarto) o a Angelina Bel (quinto).

Durante la presentación del libro, la autora se mostró “honrada” por “poder publicar en esta colección la historia vital de la familia” en la que “no hay batallas ni tensión, porque todos los protagonistas sobrevivieron a la guerra”. Por su parte, el director del Cesba, Ignacio Micolau, consideró que esta obra “gustará, porque recoge a una escuela de historiadores a los que les interesa la memoria histórica de las personas, pero no la de grandes protagonistas, sino la de la gente común, lo que refleja perfectamente el devenir de una época histórica”.

El Cesba ha hecho una tirada de 750 ejemplares de este sexto título de su colección. Además de los fragmentos de las cartas intercambiadas entre los miembros de la familia, el libro -bajo el cuidado diseño del diseñador Terès&Antolín- incorpora imágenes de la vida familiar y de aquellos lugares por los que transitaron sus protagonistas durante los años de la guerra.

Homenaje a miles de familias

Los de la mulita roja es un homenaje a aquellas personas y familias que transitaron de un lugar a otro durante el drama que marcó a miles de familias españolas. Es, según narra el autor del prólogo, Pere Muñóz Hernández, “un homenaje al papel de las mujeres en la retaguardia y una evocación de la represión de las víctimas durante la posguerra, ejemplificadas en las vicisitudes, aventuras y desventuras de la madre coraje que hay detrás de toda la familia”.

MAGAZIN 12 de novembre de 2016.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora : “Els silencis i els sorolls ”. Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramon Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Tulipanmania (locura pels tulipans); la primera bombolla económica moderna.
12:40- 12:55.- Els nostres cuiners. Ruben Martín, ens parlarà de: “Les carns”
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén i Ramón Oliver.
13:10- 13:30.- Entrevista a Bernardo Funes Secas. Responsable del sector de fruits secs de UAGA-COAG
13:30- 13: 45.- Cròniques de naturalesa. Vicente Roc.
13:45- 14.- Retorna el cine! Lifo Ros.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Luis Valén, Ramón Arbona, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Vicente Roc, Lifo Ros, Marcos Calleja i Elías Satué.

Lo català a la Franja va començar l’arreplega sistemàtica de notícies de la Franja fa 12 anys, el novembre de 2004, iniciant el camí del que posteriorment seria lafranja.net. Un camí que en esta última etapa de 7 anys (des del 2009) porta 9.386 notícies publicades, amb una mitjana de 30.000 visites anuals (100 visites diàries!). El moment de major activitat va ser amb l’aprovació de la llei del LAPAO, el maig de 2013. Si vols rebre un resum setmanal, dóna’t d’alta a aquesta llista.

 

 

 

La Franja