Skip to content

Archive

Category: Matarranya

Origen: Les notícies importants | L’ esmolet

Devia tenir deu o onze anys. A classe, un cop a la setmana, ens feien dir les notícies que ens havien impactat. El professor triava la que considerava més interessant, l’apuntava a la pissarra i ens feia treballar-hi.

Recordo com si fos ara el dia que em vaig atrevir, superant la timidesa, a aixecar la mà. Tenia una notícia bomba: lo tio Campanals de Queretes havia mort de sobte. Lo tio Campanals era la viva imatge de la salut: gran, caravermell, de veu poderosa. Cada gest seu irradiava força. Amb paraules titubejants i veu minvant, vaig explicar-ho a la classe. El mestre, el sr. Regué, em va mirar amb els seus ulls estràbics (de fet amb un dels ulls, no sabia mai quin) i va sentenciar: “Eso, Terés, no tiene importancia. Cada dia muere gente común, anónima. Aquí lo que quiero es que me den noticias importantes, de las que afectan a todo el mundo”.

Quina vergonya. Vaig seure, atònit per la resposta. Havia mort l’home més sa que coneixia i no tenia cap importància. Mai més no vaig participar en l’activitat.

Passats els anys, em fa l’efecte que aquella notícia sí que n’era, d’important. Sense proposar-m’ho, havia donat una oportunitat al mestre per a què ens expliqués la fugacitat de la vida, els perills d’una alimentació rica en greixos o vés a saber què. I sobretot m’hauria estimulat a cercar més notícies. Però el senyor Regué estava pastat a l’antiga i ja no estava per a innovar ni empatitzar amb aquella colla de galifardeus.

D’ell recordo també una vegada que jo estava jugant per sota del pupitre amb uns putxinel·lis. En un moment donat, la classe va quedar en silenci. Vaig sentir un calfred al clatell. En tombar el cap vaig descobrir el Regué dreçat darrere meu foradant-me amb la mirada. Em va arrabassar un dels ninots i me l’estampà a la cara.

La pedagogia evolucionava, però. El curs següent ja vaig tenir a un jove mestre d’Alcorisa, el Sr. Miguel Omedas, que va descobrir-me que aprendre era una altra cosa i, sobretot, em va fomentar el gust per escriure. Ves per on, d’Alcorisa va haver de venir el millor mestre que he tingut a Barcelona.

La Comarca, columna «Viles i gents», 11 de març de 2016

foto8curs

El senyor Reguè el de l’esquerra. El Sr. Omedas el de la dreta. Al mig el sr. Ruiz, un altre magnífic professor. I jo, per allà baix…

classe20-09-74_6EGB-nois

L’aula dels fets, l’any 1974. Al clatell hi teníem els ulls del Caudillo.

Origen: La Fresneda pone a la venta varios solares para uso industrial en el nuevo polígono industrial

Origen: Tres Territoris se constituye como asociación

Así se decidió ayer en la reunión celebrada en Valderrobres por parte de las tres partes que forman este proyecto de cooperación que une a la población de Morella, la Comarca de la Terra Alta y la Comarca del Matarraña.

Además se aprobó crear una página web de Tres Territoris para promocionar y dar visibilidad a todos los proyectos turísticos y empresariales que se ejecuten. Una vez constituidos como Asociación, el ente podrá solicitar ayudas económicas a otras administraciones.

Se prevé que en breve estén completados los estatutos, para proceder a su firma. En la reunión estuvieron presentes además del presidente del Matarraña, el alcalde de Morella, Rhamsés Ripollés, el presidente del Consell Comarcal de la Terra Alta, Carles Luz y varios representantes empresariales.

Origen: Noticias – “Senderes de gebre. Beseit 1778”, nuevo título de la colección del Instituto de Estudios Turolenses en lengua catalana LO TRINQUET | Instituto de Estudios Turolenses

“Senderes de gebre. Beseit 1778”, nuevo título de la colección del Instituto de Estudios Turolenses en lengua catalana LO TRINQUET

25 de febrero de 2016

Senderes de gebre nos habla, sobre todo, de la moral, de la injusticia y de la miseria, tanto la económica como la de la conciencia del individuo y la sociedad.

La autora centra mucho su interés en el mundo de la infancia y la adolescencia, y la novela, bien documentada, contiene numerosos detalles históricos, costumbristas y de intriga. El uso equilibrado de la narración y del monólogo interior de los personajes hace muy sugerente su lectura; un escrito diferente y enriquecedor.

El president de l’Associació dels Empresaris del Matarranya denuncie els problemes que van patir els negocis durant l’últim temporal de neu al territori

Origen: Higueras: “Si això passe a Saragossa o al Pirineu, provoque una revolució” | Comarques Nord

MAGAZIN 12 de març de 2016.

LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)

Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).

Tel. 976 635 263 11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana. 11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer

11:55- 12:30.- Àgora : “Silenci, soledat, companyia”. Arancha Bielsa, Luis Valén, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona i Elías Satué.

12:30-12:40.- Encuentro de Cofradías del Bajo Aragón Zaragozano en Maella. Entrevista a Ramón Arbona, presidente Cofradía de Maella.

12:40- 12:50.- Apuntes de salud. Eduardo Satué

12:50- 13.- Dia 13 de març, Dia Internacional de la dona. Les Dones Favaroles han preparat teatre per a celebra-lo; ens ho explica la presidenta Mª Tere Llop.13- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Juan Carlos Valén.13:10- 13:25.- Espais Naturals. Vicente Roc13:25- 13: 32.- Miguel Antolín president de la Confreria “La Sangre de Cristo de Favara”.13:32- 13:13:40.- Javi Abad, coordinador Comarcal d’Esport; ens explicarà la planificació esportiva comarcal.13:40- 14.- Entrevista al caspolí Néstor Fontoba; home de ràdio. Participants: Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Juan Carlos Valén, Vicente Roc, Marcos Calleja, i Elías Satué.

Por eso queremos felicitar y adherirnos a la iniciativa de gente de Mora la Nueva, secundada por los Ayuntamientos de Caspe, Nonaspe y Fabara, de revitalizar un tren de vapor que transcurrirá entre las localidades de Mora y Caspe con actividades turísticas y de ocio. Playa y pantano. Bienvenido sea ese tren; y que tenga mucho exito, es lo que le deseamos. Continuar llegint… El tren que nos lleva

Origen: El Duo Recapte actua el divendres 11 de març a la Sala Meta de Saragossa | Mas de Bringuè

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

El duo poètic musical franjolí  “Recapte” (Antoni Bengochea i Màrio Sasot) actua el proper divendres 11 de març a les 20,30 hores a la Sala Meta, carrer Don Juan de Aragón, 18  de Saragossa, amb el seu espectacle bilingüe “Poesia d’ací i d’allà”.  El programa inclou poemes en català d’autors de la Franja ja tradicionals en el seu repertori, de Desideri Lombarte, Hèctor Moret, Teresa Jassà, Josep San Martin, Josep Galan…,  mesclats en diferents apartats temàtics amb peces d’autors en llengua castellana com Antonio Machado,  León Felipe o Gustavo Adolfo Bécquer).    

Allí el públic podrà gaudir, junt amb la música i la poesia, d’una bona beguda fresca i exquisides tapes, en un local acollidor rodejat de bon ambient i peces d’art.

Origen: Els bandos se seguiran donant sol en castellà | Comarques Nord

Els bandos se seguiran donant sol en castellà

comarquesnord.cat . Vall-de-roures . divendres, 4 de març de 2016 .

Els bandos que es donen regularment per megafonia i que es poden llegir a la televisió de Vall-de-roures seguiran sent sol en castellà. La moció que va defensar Chunta en l’últim ple municipal, a través de la qual va proposar la presència de la llengua materna en els bandos i informacions que es donen des de l’ajuntament, no va prosperar. Els tres regidors de CHA es van quedar sols a la moció. Van ser els únics que van votar a favor de la presència de les dos llengües als bandos del poble. Per la seua part, el regidor del PAR es va abstindre, mentre que els regidors delPP, equip de govern, van votar en contra. El regidor del PSOE no va estar present a l’últim ple municipal. La moció s’ha presentat coincidint amb elDia de la Llengua Materna que s’està celebrant a l’Aragó. Com a curiositat, un castellanoparlant va ser l’encarregat de defensar esta moció.

A l’eixida del ple municipal, María Moral, regidora de CHA, va dir que “a través de la moció vam explicar que una cosa tan quotidiana com són les notícies, les informacions que done l’ajuntament a la ciutadania, ara mateix només es donen en castellà. I vam plantejar que es feren tambéamb la llengua d’aquí. La moció és simplement això”, va concretar Moral. La regidora de CHA va afegir que “tal i com hem presentat la moció, en cap moment fem menció al nom de la llengua. De fet, volem evitar entrar en este enfrontament, perquè si no, ens bloquejarem. Entenem que cadascú es pot sentir més còmode en una denominació o en una altra. De fet, l’objectiu no és aclarir-nos en el nom de la llengua, sinó avançar i que la llengua estigue present” en les informacions i bandos que es donen des del consistori.

El vot en contra de l’equip de govern no va convèncer a María Moral, que va entendre que “ja ens imaginàvem que el problema que ens donarien seria per qüestions pràctiques. Com tots entenem el castellà, es fan els bandos en castellà”, va reflexionar Moral. “També ens han parlat de problemes tècnics. És el seu raonament, encara que sone més a excusa fàcil per no entrar en un debat de fons”. La regidora de CHA va remarcar que “entenem que és un tema delicat, que hi ha sensibilitats sobre la llengua, però tard o d’hora haurem d’entrar en eixe debat”. Des de la formació aragonesista d’esquerres creuen que quan els bandos es donen en castellà “estem oblidant a molta gent que els agradaria escoltar la seua llengua per megafonia. Hem de valorar si val la pena donar-li la importància que mereix a la nostra llengua”, va tancar María Moral.

. El punt de vista de l’equip de govern

L’equip de govern va votar en contra de la moció plantejada per CHA. Al seu entendre, segons va defensar l’alcalde del municipi, Carlos Boné, “entenem que els bandos, a la televisió i per megafonia, són merament informatius. Busquem que arriben a tota la població. I l’idioma que es pressupose que coneix el 100 per cent de la població és el castellà. Sent conscients que la megafonia d’este poble està deteriorada, és obsoleta i té difícil reparació, pensem que la millor forma d’informar és en l’idioma que entén tot el món”. Boné també va entendre els problemes tècniques que pot suposar fer els bandos en els dos idiomes. “A este poble, i en la majoria dels pobles d’esta comarca, hi ha una carència important. Pot ser ara, a través de l’optativa de català a les escoles, hi ha més persones i gent que sap escriure-la. Però la gran majoria no la sabem escriure”, va dir.

L’alcalde també va fer menció a la qüestió de la llengua dins de les institucions. Carlos Boné va considerar que “quan parlem de la normalització lingüística a través de les administracions, no crec que la realitat sigue que no hi ha respecte. Aquí s’atén a tots sense cap problema, parlen la llengua que parlen”. Durant el ple, des del PAR es va proposar una presència progressiva de la llengua materna en aquells actes populars o de caràcter institucional, com arael Pregó de Festes, la Presentació de Reines o la seua Coronació. En este sentit, i segons va entendre Carlos Boné, cadascú parle amb la llengua que se sent més còmode, i va recordar que en cap moment l’ajuntament ha dit a ningú en quina llengua s’ha d’expressar. De fet, va posar exemples com el pregó que va fer ara fa uns anys Valderrobres Patrimonial, i que va utilitzar els dos idiomes.

“Complicacions a les carreteres i molts de talls de llum” segons apunta nord · la televisió comarcal

Origen: Febrer acaba en un grapat de neu al Matarranya | Comarques Nord

Origen: El vertedero supracomarcal estudia reciclar en la planta de Peñarroya

Origen: I un crit

I un crit

Quan penso en los crits em venen al cap aquells de carrer que feen los artesans i els venedors que anaven per pobles i masos oferint, a tot pulmó, los seus servicis o les seues mercaderies.

A l’hostal de mons iaios a Mont-roig en paraven uns quants al cap de l’any. Des del llit los sentia passar fent la cercavila a punta de dia, anunciant-se cada un amb la seua particular cançoneta. Lo pellisser, a la veu d'”el pieleróóó!!!”; lo matalaper, “el colchonero-laneeero!!!”; l’afilador, a qui els sagals imitàvem dient “se afilan cuchillos, navajas y estijeras de podaaar!!!”; lo llander, “el hojalateeero!!!”; los xarlatans, amb aquella, tan personal, manera de vendre les seues “gangues”; los botiguers de teles, carregats amb uns fargells enormes; lo capador, ajudant-se d’aquell xiulet, que compartie amb los afiladors. Recordo que els llanders s’assentaven a treballar a la porta de l’hostal, escampant estratègicament per en terra, i a l’abast de la mà, els ferraments, així com cossis, paelles, calderes, topins i els altres utensilis que venien i/o adobaven. I mai no els faltaven ni clients ni curiosos que s’encantaven mirant com faenaven. Entre els artesans d’este ram estave molt reconegut l'”hojalatero de Ràfels”, famós per la excel•lent sonoritat dels xiulets que fabricave per al reclam de la griva; i molt a sovintet venie Barcelona, “ha llegado Barcelooona!!!”, que s’anunciave amb un repic molt peculiar, resultat de percutir un martellet sobre el cul d’una paella. Entre els botiguers recordo als cinctorrans Carmen i José, mare i fill. De tant en tant passave el tio Capador, marit i pare dels anteriors, molt hàbil en lo seu ofici.

I fa poc una amiga em recordave que de Cinctorres baixave també Valentí del Tort, comerciant de mantes, que les venie per subhasta, amb la consegüent expectació. I no vull acabar sense recordar aquell jovenet Alfredo de Celso, un mont-rogí molt templat que cap a finals dels cinquanta i primers dels sixanta voltave pels carrers, a primera hora del matí, venent “sardines salaaaes!!!” per a almorzar a quinzet la unitat.
Poden parèixer històries d’un altre món, però són ben nostres.

Origen: Malestar en el territorio por las caídas en el suministro eléctrico y la telefonía a causa del temporal

Origen: El temporal de agua y nieve salva la campaña agrícola en el Matarraña

La Franja