El nou arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, era fins avui el bisbe de Logronyo. Va néixer a Cretes, al Matarranya, a la Franja de Ponent, el 21 d’abril del 1946. Omella ha concedit a Catalunya Ràdio la seva primera entrevista des del seu nomenament oficial des del Vaticà. El nou arquebisbe de Barcelona s’ha mostrat content pel seu nomenament, malgrat el pes del càrrec. La seva arribada a Barcelona serà el dia 26 de desembre, coincidint amb la Festivitat de Sant Esteve.
Origen: Primera entrevista de Juan José Omella com a nou arquebisbe de Barcelona
Origen: Eixam – Poquet a poquet seguim mesclant i la cosa va agafant…
Poquet a poquet seguim mesclant i la cosa va agafant color… Aqui tos dixem un tastet de com esta quedant….

Origen: Fronteres literàries | L’ esmolet
A voltes tinc la sort d’encadenar uns quants llibres apassionants. Sol ser normal que quan acabo de llegir-ne un que m’ha entusiasmat, el següent té molts números per no arribar-li a l’alçada. Per això, quan s’esdevé una excepció, em plau compartir-ho.
Vaig començar per una recomanació personal d’en Miquel Adam, d’Edicions de 1984: Rebrot, de Jean Giono (1895-1970). Aquesta breu novel·la em va atrapar des de la primera pàgina. No per què hi hagués un enjòlit a resoldre, sinó perquè em va ficar de ple en un paisatge, en la vida pura i essencial (elemental, si voleu) de les persones que l’habiten. No vaig poder evitar piular “Només amb les primeres planes ja se m’ha endut cap a Aubignane i els boscos provençals Si el llegiu entendreu què vull dir.
A continuació, a mode de “dutxa escocesa”, vaig endinsar-me en El diablo en cada esquina, segona novel·la del cambrilenc Jordi Ledesma. Artefacte molt eficaç que t’impedeix desenganxar-te de la trama fins arribar al final. Vaig piular de nou “En tancar el llibre m’he palpat el cos per si m’havia tocat alguna bala perduda”.
Aquesta trilogia la vaig tancar amb assaig —un gènere que, banal com sóc, no acostumo a freqüentar—: La pell de la frontera, de Francesc Serés. En tenia referències molt bones, entre altres, de Temps de Franja. Em va colpir molt, em va capturar. Retrata la realitat (les realitats) de la immigració a les terres del Baix Cinca i Segrià. També pel que fa a la vessant pedagògica, des de l’experiència de l’autor a una aula d’acollida a Olot. L’entorn social i familiar d’en Serés és subjacent per tot el llibre, però en alguns dels capítols emergeix com a protagonista. Tot plegat des del punt de vista personal i intransferible d’en Serés, que en cap moment pretén fer altra cosa que explicar el que veu, el que escolta, les reflexions que això li produeix. És una obra precisa, una mirada “notarial” que transmet el sentiment de l’autor sense explicitar-lo. Cal llegir-lo per copsar no només la societat d’aquelles terres, sinó la condició humana en general. Poca broma.
Columna «L’esmolet», Temps de Franja 128, gener 2016
La trilogia literària
Origen: Un nuevo camino natural conectará Zaragoza y Tarragona
Aragón
El Gobierno comenzará las obras de construcción del Camino Natural Matarraña-Algars para acondicionar cinco etapas a su paso por cuatro municipios aragoneses.
Camino Natural Matarraña-Algars
ElConfidencialAutonomico
Según pudo concoer El Confidencial Autonómico, el Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente destinará una inversión que supera el medio millón de euros (689.508€) para trabajar en las rutas que pasan por los municipios de Maella, Fabara, Nonaspe y Fayón.
Esta es la segunda fase del proyecto que consta de 78 kilómetros y formará parte de Camino Natura del Matarraña-Algars que corresponde a una ruta de 206 kilómetros que conecta las provincias de Zaragoza y Tarragona.
Sin embargo, el Ministerio no ha puesto una fecha concreta para el incio de las obras aunque sí ha asegurado que se realizarán próximamente. La construcción corresponderá a cinco de las catorce etapas del recorrido que transcurre a lo largo del cauce de los ríos Matarraña y Algars de donde toma el nombre la senda natural.
Las cinco etapas corresponde a los 10 kilómetros que separan las poblaciones de Maella y Fabara, unas parcelas llenas de olivos en la que puede visitarse el Mausoleo Romano de Fabara. Este recorrido correponde a la etapa séptima.
La siguiente transcurre de Nonaspe a Fayón. En total casi 23 kilómetros que se enlazan con el camino natural del Ebro. La siguiente corresponde a un recorrido circular que no llega a los 9 kilómetros en el que se visita el antiguo pueblo de Fayón que fue abandonado por la construcción del embalse de Ribarroja en el río Ebro del que sólo sobrevive el campanario de la antigua iglesia.
La última etapa de Nonaspe a Caseres se acondicionarán los 21 kilómetros que las separan a estas poblaciones así como la ermita de Sant Joan. La etapa es más larga que lo proyectado pero el resto de recorrido tendrá que esperar a una siguiente fase para llegar a esta localidad de Tarragona.
Desde el Ministerio se indica que esta ruta se unicara a los más de 8.800 kilómetros de camino naturales desarrollados desde la administración desde 1993. Su objetivo es potenciar la actividad económica local, la oferta turística y la conservación de los espacios naturales.
Origen: Presentació de dos llibres de David Pagès | Lo Finestró
L’Ajuntament de Calaceit, Ascuma (Associació Cultural del Matarranya), Curbet Edicions i Llibreria Serret, es complauen a convidar-vos a la presentació dels llibres de David Pagès i Cassú:
500 raons per parlar català (pròleg de Carles Duarte)
Referents. Entrevistes a 40 personalitats dels Països Catalans (Pròleg de Joaquim Ferrer)
L’acte tindrà lloc el proper dissabte 2 de gener, a les 19.00h, a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Calaceit (Plaça d’Espanya, 1. Hi intervindran: Miquel Blanc i Grau, escriptor i David Pagès i Cassú, autor del llibre.
A les 12.00h, l’autor signarà llibres a la llibreria Serret, a Vall-de-Roures (Avda. Hispanitat, 21)
Origen: diaridetarragona.com – Les cartes al director del dia
Omella, arquebisbe electe
Juan Joseé Omella, bisbe de Logroño, ha estat designat arquebisbe de Barcelona. Mons. Omella, nat a la Franja de Ponent, parla català, sant Josep de Calasanç també hi va néixer i en els seus escrits es declara pertanyent a la nació catalana. Omella és originari, per naixement de la Catalunya natural, no de l’administrativa conformada a la lleugera des de 1833, la natural inclou la Franja, el que passa és que sembla que el nou arquebisbe que no se n’hagi adonat malgrat l’edat i els anys de ministeri.
Arribarà a la nova diòcesi com si fos un capellà foraster desconeixedor del la història i dels contingut de l’església catalana conformada al llarg dels segles pels seus propis màrtirs, pares doctrinals, confessors i verges sants, fundadors de d’ordres i congregacions. També amb un contingents d’estudis bíblics que han fet realitat que en un segle s’editessin cinc bíblies catalanes, amb un sentiment exquisit de la litúrgia. I encara amb moviments socials de gran abast inserits en la societat.
Les moltes virtuts personals que ha de tenir un bisbe del nostre temps ningú les pot posar en dubte en la persona del nou arquebisbe. Però haurà de tenir en compte que les mans sacerdotals, per ser humanes, també deixen empremtes i que és bo i saludable que marquin en consonància amb la identitat del ramat que li ha estat confiat.
Hi ha a Catalunya capellans i bisbes que haurien desenvolupat amb la dignitat escaient la funció encomanada a Mnns. Olmella i el seu nomenament, en conseqüència, ha propiciat una certa suspicàcia en força sectors del poble fidel.
Se li retreu que la seva signatura consti en el document rubricat per alguns bisbes espanyols sobre la unitat sagrada d’Espanya, que fos defensor acèrrim de la devolució de les peces d’art propietat del Museu diocesà de Lleida a favor del bisbat de Barbastre quan en fou titular, sense atendre les justificacions dels que n’eren propietaris pel dret de custòdia i compra. Tot això darrer caldrà considerar-ho aigua passada.
Està en les seves mans i en el seu fer que Juan José Omella, els anys que estigui a Barcelona, es mostri com el pastor de l’església catalana que molts esperàvem i desitgem.
No sé que ho fa, però, em ve a la memòria la frase que vaig poder sentir d’un gran capellà del bisbat d’Osona, Mn. Rovira Tenas, referint-se a l’allau d’immigrants vinguts a Catalunya els anys cinquanta i seixanta : “ Fem-los catalans, que seran bons cristians “
Joaquim Arenas i Sampera
(Tarragona)
Origen: 2a presentació del llibre “Lo Floro” a La Mallola (Òmnium d’Esplugues) | Lo Finestró
Avui 21 de desembre ha tingut lloc la segona presentació del llibre Pasqual Andreu, lo Florit. Lo Floro en vers de Josep Miquel Gràcia a una trentena d’alumnes del 2n curs de batxillerat de l’Institut “La Mallola” d’Esplugues de Llobregat. Després de la presentació de l’autor i del llibre per part de la professora de català Carla Barreres, José Miguel Gracia ha llegit una sèrie de poemes, fent esment, al final de la lectura de cadascun d’ells, als mots de català nord occidentals i les seves variacions locals contingudes en els poemes. Els alumnes s’han mostrat força interessats.
Informació facilitada per la Secció Local d’Òmnium d’Esplugues