Origen: Luz verde para la paralización de las depuradoras en proyecto

El nou arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, era fins avui el bisbe de Logronyo. Va néixer a Cretes, al Matarranya, a la Franja de Ponent, el 21 d’abril del 1946. Omella ha concedit a Catalunya Ràdio la seva primera entrevista des del seu nomenament oficial des del Vaticà. El nou arquebisbe de Barcelona s’ha mostrat content pel seu nomenament, malgrat el pes del càrrec. La seva arribada a Barcelona serà el dia 26 de desembre, coincidint amb la Festivitat de Sant Esteve.

Origen: Primera entrevista de Juan José Omella com a nou arquebisbe de Barcelona

Origen: Eixam – Poquet a poquet seguim mesclant i la cosa va agafant…

Origen: Fronteres literàries | L’ esmolet

Fronteres literàries

A voltes tinc la sort d’encadenar uns quants llibres apassionants. Sol ser normal que quan acabo de llegir-ne un que m’ha entusiasmat, el següent té molts números per no arribar-li a l’alçada. Per això, quan s’esdevé una excepció, em plau compartir-ho.

Vaig començar per una recomanació personal d’en Miquel Adam, d’Edicions de 1984: Rebrot, de Jean Giono (1895-1970). Aquesta breu novel·la em va atrapar des de la primera pàgina. No per què hi hagués un enjòlit a resoldre, sinó perquè em va ficar de ple en un paisatge, en la vida pura i essencial (elemental, si voleu) de les persones que l’habiten. No vaig poder evitar piular “Només amb les primeres planes ja se m’ha endut cap a Aubignane i els boscos provençals Si el llegiu entendreu què vull dir.

A continuació, a mode de “dutxa escocesa”, vaig endinsar-me en El diablo en cada esquina, segona novel·la del cambrilenc Jordi Ledesma. Artefacte molt eficaç que t’impedeix desenganxar-te de la trama fins arribar al final. Vaig piular de nou “En tancar el llibre m’he palpat el cos per si m’havia tocat alguna bala perduda”.

Aquesta trilogia la vaig tancar amb assaig —un gènere que, banal com sóc, no acostumo a freqüentar—: La pell de la frontera, de Francesc Serés. En tenia referències molt bones, entre altres, de Temps de Franja. Em va colpir molt, em va capturar. Retrata la realitat (les realitats) de la immigració a les terres del Baix Cinca i Segrià. També pel que fa a la vessant pedagògica, des de l’experiència de l’autor a una aula d’acollida a Olot. L’entorn social i familiar d’en Serés és subjacent per tot el llibre, però en alguns dels capítols emergeix com a protagonista. Tot plegat des del punt de vista personal i intransferible d’en Serés, que en cap moment pretén fer altra cosa que explicar el que veu, el que escolta, les reflexions que això li produeix. És una obra precisa, una mirada “notarial” que transmet el sentiment de l’autor sense explicitar-lo. Cal llegir-lo per copsar no només la societat d’aquelles terres, sinó la condició humana en general. Poca broma.

Columna «L’esmolet», Temps de Franja 128, gener 2016

Origen: El cretense Juan José Omella es ya el nuevo arzobispo de Barcelona

Origen: Fallece un vecino de Fabara en un accidente en la A-221

Origen: La Fresneda buscará un abastecimiento de agua alternativo

Origen: Cretas da la bienvenida a la Navidad con su Belén Viviente

Origen: Un nuevo camino natural conectará Zaragoza y Tarragona

Origen: Presentació de dos llibres de David Pagès | Lo Finestró

Presentació de dos llibres de David Pagès

Origen: El Tronc de Nadal llega al Matarraña

Origen: diaridetarragona.com – Les cartes al director del dia

Omella, arquebisbe electe

Juan Joseé Omella, bisbe de Logroño, ha estat designat arquebisbe de Barcelona. Mons. Omella, nat a la Franja de Ponent, parla català, sant Josep de Calasanç també hi va néixer i en els seus escrits es declara pertanyent a la nació catalana. Omella és originari, per naixement de la Catalunya natural, no de l’administrativa conformada a la lleugera des de 1833, la natural inclou la Franja, el que passa és que sembla que el nou arquebisbe que no se n’hagi adonat malgrat l’edat i els anys de ministeri.

Arribarà a la nova diòcesi com si fos un capellà foraster desconeixedor del la història i dels contingut de l’església catalana conformada al llarg dels segles pels seus propis màrtirs, pares doctrinals, confessors i verges sants, fundadors de d’ordres i congregacions. També amb un contingents d’estudis bíblics que han fet realitat que en un segle s’editessin cinc bíblies catalanes, amb un sentiment exquisit de la litúrgia. I encara amb moviments socials de gran abast inserits en la societat.

Publicidad

El nou arquebisbe no podrà oblidar que Catalunya, tota, va néixer bressolada per l’Església, Cuixà Ripoll.. i que té per referent Montserrat i Poblet..

Les moltes virtuts personals que ha de tenir un bisbe del nostre temps ningú les pot posar en dubte en la persona del nou arquebisbe. Però haurà de tenir en compte que les mans sacerdotals, per ser humanes, també deixen empremtes i que és bo i saludable que marquin en consonància amb la identitat del ramat que li ha estat confiat.

Hi ha a Catalunya capellans i bisbes que haurien desenvolupat amb la dignitat escaient la funció encomanada a Mnns. Olmella i el seu nomenament, en conseqüència, ha propiciat una certa suspicàcia en força sectors del poble fidel.

Se li retreu que la seva signatura consti en el document rubricat per alguns bisbes espanyols sobre la unitat sagrada d’Espanya, que fos defensor acèrrim de la devolució de les peces d’art propietat del Museu diocesà de Lleida a favor del bisbat de Barbastre quan en fou titular, sense atendre les justificacions dels que n’eren propietaris pel dret de custòdia i compra. Tot això darrer caldrà considerar-ho aigua passada.

Està en les seves mans i en el seu fer que Juan José Omella, els anys que estigui a Barcelona, es mostri com el pastor de l’església catalana que molts esperàvem i desitgem.

No sé que ho fa, però, em ve a la memòria la frase que vaig poder sentir d’un gran capellà del bisbat d’Osona, Mn. Rovira Tenas, referint-se a l’allau d’immigrants vinguts a Catalunya els anys cinquanta i seixanta : “ Fem-los catalans, que seran bons cristians “

Joaquim Arenas i Sampera

(Tarragona)

Origen: Comienza la remodelación de la travesía de Peñarroya de Tastavins

Origen: 2a presentació del llibre “Lo Floro” a La Mallola (Òmnium d’Esplugues) | Lo Finestró