Premiados por ‘Hacer el Agosto en el Mezquín’.

Aguaviva defiende hoy el Bergantes en Madrid.

Vall-de-roures, Beseit i la Freixneda, el més fotografiat del Matarranya | Xarxes socials i llengües.

Tanel Tammet manté Sightsmap, espai a on es mapifica la geolocalització de les fotografies de Panoramio, Wikipedia i FourSquare. Com veieu, al Matarranya destaquen los grocs de Vall-de-roures, Beseit o la Freixneda. Seguiment del turisme a temps real.

PS: A Pena-roja encara tenim molta faena per a fer…. Però de moment, escomencem les Festes.

Desideri Lombarte…l´empremta del poeta | Viles i Gents.

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 30 d’agost)

Han passat vint i cinc anys des de que Desideri ens va deixar…vull dir físicament. La seva figura no ha fet més que engrandir-se. Ja tothom l’assumeix com el POETA DEL MATARRANYA. Els que hem aportat el nostre granet de sorra per difondre la seva figura, realment podem estar contents. I, a més a més, això no ha fet més que començar. No és gens fàcil ser la icona d’una terra. Ho va ser en vida José Antonio Labordeta. Desideri va morir massa jove, no li va donar temps, però ho és ara, que no és poc. Enguany se li han fet molts actes d’homenatge per tot arreu i per part de molta i diversa gent. D’ara en davant encara n’hi faran més. Perquè la gent li ret homenatge d´ una manera espontània. No va ser fàcil començar a difondre la seva obra, però ara molts pregunten com es poden adquirir els seus llibres. Perquè la seva paraula arriba fàcil, natural. Desideri passejava la seva bonhomia de manera tan natural com equilibrada; era observador i un punt somarda. Una de les seves il·lusions era convertir-se després de mort en un timó de flor menuda, florir i ser l’aliment de les abelles que convertirien en mel la seva flor. Ho ha aconseguit: músics, llauradors i pastors, professors i estudiants, artistes plàstics, carnissers, pescadors, enginyers i tècnics de so, paletes, oficinistes, abocats, metges, jubilats, etc…gaudeixen de la seva paraula. Ni tan sols cal que els agradi la poesia, n’hi ha prou amb prendre contacte amb la seva obra. Però fora del Matarranya encara resta força desconegut i hi ha molta feina per fer, sobre tot a l’Aragó. De Desideri es poden aprendre moltes coses, però una és particularment notòria: aprendre a voler, a estimar la llengua, la seva, la nostra, a conrear-la i emprar-la (utilitzar-la) de manera natural. I eixa és la millor manera d’existir (com Teruel, que tots sabem que existeix), de ser nosaltres mateixos. Perquè el nostre català no és una “cosa típica”, ni una peça de museu: és l’essència d’allò que som. Gràcies, Desideri, per la teva lliçó. Que no caigui en sac foradat.

 Antoni Bengochea

Pena-roja obre les festes amb orquestres, tradicions i bous | Comarques Nord.

Pena-roja de Tastavins serà el municipi encarregat d’obrir la roda de Festes Patronals de setembre pel Matarranya. Els veïns i veïnes de la localitat estan preparats per a viure unes intenses festes que s’allargaran més d’una setmana. I és que entre la Comissió de Festes, els Quintos i diferents associacions del poble, les festes de Pena-roja duraran pràcticament nou dies. La vespra arribarà el pròxim diumenge 7 de setembre. L’inici de festes serà amb la volta de campanes, el llançament de coets i el xupinazo davant la Casa de la Vila, a més del Pregó de Festes. En esta ocasió, i seguint amb la tradició, els pregoners seran aquells veïns que enguany compleixen o han fet 90 anys. És a dir, els Quintos de 1924. “Enguany tenim 10 pregoners. Una bona representació”, va explicar Carlos Lombarte, regidor de Festes de Pena-roja i membre de la Comissió de Festes. A la tarde continuarà la programació amb esdeveniments com el campionat de guinyot, les sardines i un sopar de germanor. A més, el dia abans, dissabte 6 de setembre, tindrà lloc la Festa dels Quintos amb discoteca mòbil, concert de la banda i partit de futbol.

Les Festes Patronals 2014 de Pena-roja de Tastavins comptaran amb diverses novetats. La primera d’elles, les Carreres de Burros i l’exhibició equina que tindrà lloc la tarde del dimarts 9 de setembre. A més, enguany la localitat recuperarà els bous. “Hi haurà vaquetes la tarde del dissabte 13″, va explicar Lombarte, que va concretar que “la idea va eixir de la Comissió de Festes”, que va celebrar tarde amb vaquetes fa 9 anys. Este acte serà a partir de les sis de la tarde a l’antic camp de futbol, sota el molí de l’empresa Virgen de la Fuente. Durant els dies de Festes Patronals no faltaran grans clàssics, entre ells el guinyot, el campionat d’escacs Antolí-Barreda, les cucanyes, el festival de disfresses, el parc infantil o la morra, que a poc a poc està guanyant adeptes a la localitat. Dimecres 10 de setembre serà el Dia dels Jóvens, amb la Plega de Quintos i l’espectacle de batukada, mentre que el dijous 11, últim dia de festes, hi haurà l’homenatge als casats. Diumenge 14 finalitzaran les Festes Patronals amb el Jubileu, amb dinar de germanor i actes a la Mare de Déu de la Font.

Des de la Comissió de Festes i l’Ajuntament de Pena-roja de Tastavins animen a veïns i visitants a viure unes intenses festes. Estan tots convidats.

Detenido por pesca furtiva en el Mar de Aragón.

5a Marxa Baix Matarranya/Nonasp | Lo Finestró.

El pròxim 5 d’octubre tindrà lloc la 5ª Marxa del Baix Matarranya/Nonasp organitzada per l’Associó “Amics de Nonasp”. La dita associació publica la següent informació:

El pròxim  5 d’octubre tindrà lloc la 5ª Marxa del Baix Matarranya/Nonasp organitzada per l’Associó “Amics de Nonasp”. La dita associació publica la següent informació:
Com cada any estem molt il·lusionats en l’organització de la Quinta Marxa Baix Matarranya/ Nonasp.
Enguany hem preparat el recorregut amb les mateixes ganes i il•lusió dels darrers anys.
Valorem que la marxa passi per zones ZEPA i LIC i esperem que els participants respecten l’entorn i puguin gaudir del paisatge que ofereix el terme municipal de Nonasp, juntament amb el seu patrimoni agrícola i rural.
Marxa puntuable a la 9ª COPA i 9ª LIGA de Andadas Populares de Aragón.
Recorregut curt: 12 km.
Recorregut llarg: 21 km.
Termini màxim de inscripció: fins el dimecres 1 D’OCTUBRE DE 2014
PLACES LIMITADES A 400 PERSONES
OFERIM
Avituallaments sòlids i líquids al llarg del recorregut.
Assistència sanitària i punts d’abandonament.
Informació e indicacions a través de voluntaris.
Record i dinar.
MÉS INFORMACIÓ: 876 63 50 05 – 669 26 56 34
ALLOTJAMENT:
Alberg Municipal – Ajuntament de Nonasp – 976 636 001
Allotjament Rural La Presó de Nonasp – 618 553 784

Durant tot el matí es podrà visitar gratuïtament el Museu Etnològic.

Fotos d’anteriors marxes i del Museu Etnològic

El IAA somete a información pública el anteproyecto del embalse de Peñarroya, en la cuenca del Tastavins – Diario de Teruel.

Any Desideri Lombarte ha pujat 12 fotos noves a l’àlbum Beseit 2014..

¿De que tiens miedo, Aragón? | Arredol.

O pasau 21 d’agosto se celebró “Alifara”, una chornada en esfensa d’o catalán en Bezeit.

Pepa Nogués

O pasau 21 d’agosto, dende Clarió- Associació de Pares del Matarranya en Defensa del Català organicemos a 2ª Alifara Clarió en Bezeit. Estió una chornada fiestera infantil y familiar que, baixo lo lema “Aimamos a nuestra luenga”, contó con diversas actividatz populars ta conoixer o patrimonio natural y cultural, actuación de machia incluyida, y que remató con una gran mural mosaico, adedicau a la luenga.

Clarió somos una colla de familias d’a comarca d’o Matarranya preocupadas por a supervivencia d’a nuestra luenga. Hemos parau cuenta de que os nuestros fillos prencipian a no fer servir a suya luenga materna de traza informal, ta charrar entre ells. Mesmo más, quan charran en catalán, fican a-saber-las parolas freqüents en castellano (todas as de l’entorno d’as TIC y informatica, por eixemplo). As cosas han cambiau de quan yeramos chicotz. Nusatros vivibanos una situación de clara diglosia, tenebanos una luenga formal que yera lo castellano y unatra informal que yera lo catalán, pero encara que adintro d’o cole charrabanos en castellano, en o patio y difuera febanos servir a nuestra luenga materna. Y asinas, encara que fendo servir muitos castellanismos hemos manteniu la luenga materna.

Pero ista transmisión ya no ye guarenciada t’as futuras cheneracions porque ixe modelo basau en a familia y en a oralidat ya no ye prou. A escolarización más luego (antesmas a los 3 y agora a los 0 anyos) y l’aumento de servicios t’a catrinalla en o mundo rural (extraescolars, escuelas d’estiu….) estando que tienen por costumbre fer servir lo castellano como luenga cutiana, han iu achiquindo as posibilidatz de contacto d’os chiquetz con a suya luenga materna y aumentando lo tiempo de relación con a suya collas de pares en castellano. Antimás, o feito de que a luenga escrita fuese antesmas nomas en castellano no teneba mayor trascendencia ya que o suyo emplego yera radiu en a sociedat tradicional, pero agora ye una constant en as nuestras relacions, mesmo entre amigos con o whatsapp. Son alarmas que fan viyer un claro periglo de substitución lingüistica.

En Aragón se charra catalán como luenga materna dende fa más de 850 anyadas en 50 poblacions situadas en a zona oriental, bellas 45.000 personas. De l’arabe pasemos a lo catalán porque yera a luenga d’os nuestros repobladors cristianos. En 1707 nos viedaron d’escribir-lo y mientres o periodo d’a dictadura mesmo charrar-lo. Con a restauración d’a democracia y a Constitución espanyola de 1978 cada comunidat autonoma tien a obligación de parar cuenta d’as atras luengas que se fan servir en o suyo territorio antimás d’o castellano y guarenciar a suya conservación. Asinas ye escrito en l’Estatuto d’Autonomía d’Aragón de 1982. en l’ambito internacional, existen a lo menos quatre tractaus que tamién obligan a los gubiernos a protecher as luengas minorizatas: O Pacto Internacional d’os Dreitos Civils y Politicos (1966), A Convención sobre os Dreitos d’o Nino(1989); A Convención relativa a las Discriminacions en a Esfera de l’Amostranza (1960) (istos tres de Nacions Unidas); y a Carta Europea d’as Luengas Rechionals y Minoritarias (1992), d’o Consello d’Europa.

Pero tot y habendo obligación, dimpués de más de tres decadas o gubierno d’Aragón contina sin tener os instrumentos y accions que calen y a mayoría d‘os nuestros estudiants rematan a suya educación secundaria obligatoria analfabetos en a suya propia luenga. Manimenos, a resta de comunidatz de l’estau que charran catalán sí han normalizau a suya situación lingüistica: en Catalunya, Balears y Valencia. Tamién atras comunidatz con luenga propia lo han feito, como Galicia y o País Vasco.

En Aragón, a luenga materna catalana en o sistema educativo contina igual que quan s’implantó en 1984: una hora a la semana en as escuelas d’o Matarranya de primaria como asignatura optativa no ye prou ta guarenciar as suyas competencias lingüisticas en a luenga maternas y, con ixo, a continidat d’a luenga. Quan a mia filla prencipió a charrar tenendo 2 anyadas y lo fació en castellano me ploró l’alma. No porque no me fese goyo lo castellano, no se tracta d’ixo, sino porque sñe que ello ye conseqüencia d’o no desenrollo d’a democracia y puet tener as grieus conseqüencias d’o disapareixer d’una luenga y con ella d’una cultura.

No negaré a complexidat de tractar as luengas y as identidatz, pero si la resta de comunidatz lo han conseguir por qué Aragón no. Ye una comunidat pionera en muitos aspectos de cultura, ecolochía y educación. No ye un problema de incapacidat. Tampoco no’n ye de consenso social, entre o 75 y o 100% d’os pais d’o Matarranya inscriben a los fillos suyos en l’asignatura de catalán en primaria, sin estar obligatoria. Alavez, ¿por qué dimpués de más de tres decadas os gubernants d’Aragón son estaus incapables de solucionar o tema? A resta lo han feito.

Plegaus en iste punto, puet estar que belun encara se pregunte por qué en o 2014 cal una asociación de pais adedicada a cusirar a supervivencia d’una luenga. Yo tamién me lo pregunto. ¿De qué tiens miedo Aragón?

Pepa Nogués

Antropologa y mai. Miembro de Clarió-Associació de Pares del Matarranya en Defensa del Català

La Portellada, 25 de agosto de 2014

Rock in Río Bergantes.

Existen diferentes formas de llamar la atención y denunciar así la situación que viven muchas personas en el medio rural. Una de las más originales es invitar a todo un territorio a bañarse en barro para participar en la grabación de un video clip reivindicativo. Así fue la grabación de ‘Made in Teruel’, el próximo single del grupo bajoaragonés Azero. 

La banda de música hizo un llamamiento en las redes sociales hace unos días por el que invitaban a vecinos y visitantes a participar de extras en la grabación. Para no contrariar al verso del single «estamos los que estamos, para mal o para bien», los bajoaragoneses estuvieron allí. Muchos fueron los vecinos de las localidades anexas al río Bergantes que estuvieron presentes el domingo por la tarde. También turistas, que pasaban por ahí y se quedaron para participar en el rodaje.

El barro, el protagonista
A los chicos de Azero se les ocurrió realizar un videoclip embadurnados de barro en el propio río a raíz de las fotografías tomadas para promocionar su séptimo álbum. «La idea se nos ocurrió un poco de broma y pensábamos que no iba a venir nadie», afirma Jorge Pérez, miembro del grupo. En cambio, aparecieron alrededor de 80 curiosos entre turistas, vecinos e, incluso, bañistas, de los que 40 se atrevieron a embarrarse en el Bergantes. «Vino mucha gente de Aguaviva porque los miembros de la plataforma ‘El Bergantes no se toca’ se implicaron muchísimo. Nos ayudaron a organizarlo, montaron un chiringuito con bebida fresca y nos ayudaron a instalar los aparatos», explica.

‘Made in Teruel’ es una canción reivindicativa que protesta por la falta de ayudas que reciben los vecinos turolenses. «El significado de la canción es que en Teruel, como estamos poca gente, no nos tienen en cuenta y se pone en relación con el Bergantes. Así apoyamos la causa», argumenta Jorge.

La diversión fue la protagonista de una tarde veraniega pasada por agua y tierra en la que, además de denunciar una situación, se consiguió unir a muchos vecinos bajoaragoneses bajo una misma causa.

Per a mi us dieu presquilles | Lo Finestró.

En_Moviment3

Dos detenidos en Calaceite por cultivo de marihuana.

5 Marxa Baix Matarranya / Nonasp.

Com cada any estem molt il·lusionats en l’organització de la Quinta Marxa Baix Matarranya/ Nonasp.

Enguany hem preparat el recorregut amb les mateixes ganes i il·lusió dels darrers anys.

Valorem que la maxa passi per zones ZEPA i LIC i esperem que els participants respecten l’entorn i puguin gaudir del paissatge que ofereix el terme municipal de Nonasp, juntament amb el seu patrimoni agrícola i rural.

Marxa puntuable a la 9ª COPA i 9ª LIGA de Andadas Populares de Aragón.

Recorregut curt: 12 km.

Recorregut llarg: 21 km.

Termini màxim de inscripció: fins el dimecres 1 D’OCTUBRE DE 2014

PLACES LIMITADES A 400 PERSONES

OFERIM

 

Avituallaments sòlids i líquids al llarg del recorregut.

Assistència sanitaria i punts d’abandonament.

Informació e indicacions a través de voluntaris.

Record i dinar.

 

 

MÉS INFORMACIÓ: 876 63 50 05 – 669 26 56 34

ALLOTJAMENT:

Alberg Municipal – Ajuntament de Nonasp – 976 636 001

Allotjament Rural La Presó de Nonasp – 618 553 784

 

Durant tot el matí es podrà visitar gratuitament el Museu Etnològic

• Inici
• Inscripcions
• Normativa
• Recorregut
• 1 Marxa
• 2 Marxa
• 3 Marxa
• 4 Marxa