La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: MatarranyaUn curs sobre les llengües a la Universitat de Saragossa | Lo Finestró.
Els dies 9, 10 i 11 de juliol, la Universitat de Saragossa, mitjançant la Facultat de Psicologia i Sociologia, planteja un curs sobre les llengües d’Aragó, en el qual es combinaran aspectes teòrics amb aspectes pràctics. Estarà centrat en les llengües i les noves tecnologies i en aspectes sociolingüístics de l’aragonès i el català a l’Aragó.
El curs està acreditat amb dos CTS convalidables amb assignatures de la Universitat i puntuarà per a la baremació de les llistes de professorat d’aragonès i català.
El proper 21 de juny celebrarem la 24ª Trobada Cultural del Matarranya a Pena-roja de Tastavins, centrada en la commemoració del 25è aniversari de la mort de Desideri Lombarte i els 25 anys de vida de l’Associació Cultural del Matarranya.
La 24ª Trobada Cultural del Matarranya se celebra en col·laboració amb el Franja Rock 2014, que tindrà lloc els dies 20 i 21 de juny i que organitza l’Associació de Jóvens de Pena-roja. Adjuntem programa dels actes i activitats, i cartells informatius.
El dinar de germanor tindrà lloc a l’Hotel Tastavins. Cal reservar abans del 15 de juny trucant als telèfons 978 85 15 21 o 628 69 77 51, o enviant un correu a acmatarranya(arrova)gmail.com. El preu del dinar és de 18 €.
ASCUMA
ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA
Declarada Entidad de Utilidad Pública O.M. 12/09/2006
C/ Major, 4
44610 CALACEIT
Tel. i Fax: 978851521
PROGRAMA D’ACTES
11 Plaça Major:
Políglota Teatre presenta Jocs XXL per al públic infantil.
11.30 Replà del Rosari, davant de casa de Desideri Lombarte:
Benvinguda de l’Alcalde de Pena-roja, Sr. Francisco Esteve
Presentació de la 24ª Trobada Cultural del Matarranya, a càrrec de la Vicepresidenta Sra. Mª Dolores Gimeno
Taula rodona “25 anys de l’Associació Cultural del Matarranya”
Presentació a càrrec de l’Instituto de Estudios Turolenses de Les aventures del sastre Roc d’Arça de Desideri Lombarte, i del poemari Menú: la cuina del corde Cesc Gil Lombarte
13.30 Dinar de germanor a l’Hotel Tastavins.
Reserva als telèfons 978 85 15 21-628 69 77 51 abans del 15 de juny. Preu 18 €.
16.30 Replà del Rosari, davant de casa de Desideri Lombarte:
Presentació-recital de les obres dels autors matarranyencs: Juli Micolau, Àtic antic, iMarta Momblant, Resposta a cartes impertinents
Representació-homenatge de La Quiqueretaa Desideri Lombarte, Lo pobre llop
17-20 Plaça Major:
Espai Franja Rock. Inauguració de la Taverna Reivindicativa. Música en viu. Joc del Trinquet. Tast de cervesa; pinxos i paradetes. Xerrades sobre una nova política de l’aigua, amb els col·lectius El Bergantes no se toca, Plataforma en defensa de l’Ebre i Aturando Yesa
20 Saló Cultural:
Concert de Turnez&Sesé: Turnez&Sesé canta a Desideri Lombarte
Cloenda de la Trobada
23.30 Edifici Multiusos:
Concerts a càrrec de Boikot+ Atzembla+ Vadebo+ La Llitera Tropical
Organitza: Associació Cultural del Matarranya
Ajuntament de Pena-roja de Tastavins
Associació de Jóvens de Pena-roja
Col·labora: Institut Ramon Muntaner
Comarca del Matarranya
Instituto de Estudios Turolenses
COMUNICAT DE SUPORT DE CLARIÓ (Associació de pares del Matarranya per l’escola en català)
CLARIÓ, Associació de pares del Matarranya en Defensa del Català, dóna ple suport i se solidaritza amb les entitats convocants de la manifestació de Somescola per la continuïtat del sistema educatiu d’immersió com el millor sistema per a una normalització lingüística.
Vall-de-roures a 14 de juny de 2014
Consellera Serrat, la Magnànima | Lo Finestró.
Fotografia de l’Heraldo
La consellera d’Educació, Universitat, Cultura i Esport del Govern d’Aragó, Dolors Serrat, va assegurar el dijous 12 de juny que a la Comunitat autònoma “no s’ha prohibit” l’ensenyament del català, si bé reclamava que “tenim l’obligació de defensar les nostres modalitats lingüístiques”. Així ho va assenyalar la consellera en la seua compareixença al ple de les Corts, a proposta del grup parlamentari de Chunta Aragonesista (CHA), per informar del desenvolupament i aplicació de la Llei 3/2013, de 9 de maig, d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó.
Quina meravella, senyora Serrat! Quina comprensió i magnanimitat de part seua i de tot el govern del PP-PAR! A l’Aragó no han prohibit “encara” l’ensenyament del català, ni sortir al carrer en texans, ni ensenyar a nedar als nens, ni prendre un cervesa després de les set de la tarda, ni obliguen a portar catxirulo a la plaça del Pilar, ni han aprovat cap llei que ordeni fuetejar a qui gosi parlar català a l’esmentada plaça saragossana, ni tan sols han prohibit menjar torró d’Alacant, ni beure cava del Penedès. Són vostès uns grans lliberals, és vostè una gran indulgent i generosa. Suposo señora consellera que vostè volia dir que “encara” no s’havia prohibit l’ensenyament del català a les escoles d’Aragó en general, i de la Franja en particular. El que no va dir és que només havien prohibit el nom del català de la Franja, perquè no existia aquesta llengua, esclar, segons vostès, malgrat que es parla des de fa molts centenars d’anys. Tampoc va dir que no hi ha cap institució científica o acadèmica, ni cap persona instruïda i amb un xic de seny, que estiguin d’acord amb la seua llei. Miri, senyora Serrat, vostè sempre serà coneguda, s’hi posi com s’hi posi, com la senyora del LAPAO. Vostè va nàixer amb barretina, però un bon dia la canvià per un catxirulo anticatalà que l’impedeix veure la realitat i no distingir el coneixement científic de les llengües de la manipulada i interessada expressió, dita, popular. Té el catxirulo tan ben aferrat que fins i tot li priva del sentit del ridícul, senyora LAPAO.
No sé si per curiositat analítica dels seus pensaments, o per una morbosa, en tant que enjogassada, forma de voler interpretar els seus sentiments, més d’una vegada he pensat que li produiria molta satisfacció prohibir el català a l’Aragó. De bon grat invitaria a una copa d’un bon cava a aquell que em donés proves afirmatives fefaents de la meua sospita.
De preguntes retòriques estan plens els mitjans de comunicació. Jo, per no ser menys, des de la modèstia de Lo Finestró li pregunto: ens podria explicar, senyora Serrat, la Magnànima, que pensa fer per defensar i protegir les modalitats lingüístiques d’Aragó? A passat un any i no han fet res de res: qui dia passa, any empeny. Amb quins equips professionals compta? Fins on arriba els seu pressupost per acomplir les obligacions que l’imposa la seua llei?. Fixi-s’hi si hagués estat fàcil fer una llei de llengües amb només un article: “Queda derogada la llei del PSOE i la CHA”. Ara no seria la senyora LAPAO, ni hauria de pensar, si és que ho fa, en la manera de protegir i defensar totes i cadascuna de les innumerables modalitats lingüístiques —lapaos i lapapyps i totes les seues derivacions, comarcals, locals i familiars— que s’estenen per tot l’Aragó. En quin bullit s’han ficat, senyora Dolors Serrat, millor dit, señora Dolores Serrado! Consellera, com a cada porc li arriba el seu Sant Martí, bon vent i barca nova! Ja fa massa temps que penso que amb vostès no hi ha res a fer.
Una joya del mudéjar “escondida” en el Matarraña – Arte secreto.
Exterior de la ermita de la Virgen de la Fuente, Peñarroya de Tastavins | © Javier García Blanco.
En no pocas ocasiones, las sorpresas más hermosas nos esperan en los rincones más inesperados. Eso es lo que sucede con el santuario de la Virgen de la Fuente, a apenas dos kilómetros de Peñarroya de Tastavins, y a un paso de la carretera que une conecta esta bella localidad con Valderrobres, la capital de la comarca del Matarraña (provincia de Teruel).
[Relacionado: Una “torre de Pisa” en el corazón de Zaragoza]
Desde la carretera, la visión del edificio puede despistar al visitante: lo que en apariencia no es más que una de las muchas ermitas que salpican toda la geografía española, en realidad oculta en su interior una de las creaciones más exquisitas de la carpintería mudéjar.
Actualmente el santuario está formado por varios edificios –dos ermitas y un claustro–, aunque el recinto más interesante se encuentra en lo que se conoce como “ermita de Arriba”. Se trata de un edificio que remonta su origen al año 1341 –aunque antes se levantaba en el mismo lugar una construcción aún más antigua–, y fue realizado en estilo gótico-mudéjar.
Puerta original de la ermita, siglo XIV | © Javier García Blanco.
El templo está catalogado desde 1931 como Monumento Nacional, y en la actualidad cuenta con un hermoso y tranquilo claustro adosado, además de varios edificios anejos donde se encuentran la oficina de turismo y un centro de interpretación, además de un establecimiento hostelero.
Según la tradición piadosa, allá por el siglo XIII los lugareños encontraron una talla de la Virgen en el paraje donde hoy se levanta la ermita y, después de trasladarla en varias ocasiones hasta la iglesia de la Mola (en Peñarroya), la imagen sagrada se “empeñaba” una y otra vez en regresar de forma milagrosa al enclave original.
Ante la insistencia y la tozudez divina, los vecinos entendieron que debían respetar los deseos de la Virgen y decidieron construir un nuevo templo en ese preciso enclave para acoger a la imagen. Esta primitiva ermita resultó dañada por unas dañinas crecidas del río, por lo que se decidió levantar un nuevo templo en 1341: la actual ermita de Arriba.
Vista interior del templo | © Javier García Blanco.
Leyendas al margen, el edificio está compuesto al interior por una sobria nave dividida en cinco tramos, aunque su mayor tesoro se encuentra en lo alto del recinto sagrado: la techumbre de madera que cubre los arcos apuntados, y que constituye uno de los trabajos de carpintería mudéjar más hermosos que se conocen, con una calidad cercana al que puede admirarse en la catedral de Teruel.
La decoración de esta maravillosa muestra de carpintería medieval está compuesta por símbolos heráldicos –entre los que destaca el emblema de la orden de Calatrava–, así como diversos motivos geométricos e incluso algunos rostros humanos.
La espectacular techumbre mudéjar | © Javier García Blanco.
[Relacionado: Secretos del sepulcro más caro de la historia de España]
Su sencillez estructural y ornamental –en comparación con otros ejemplos similares– supone una evidencia del relativo aislamiento de los obradores mudéjares locales frente a otros grandes talleres almohades, pero sin perder un ápice de belleza, como rápidamente descubre el visitante cuando traspasa el umbral de la ermita y levanta su mirada hacia la techumbre. Una prueba más de que, como sucede a menudo, las apariencias engañan.