Skip to content

Archive

Category: Matarranya

“Desideri Lombarte és més vigent que mai” | Comarques Nord.

“Desideri Lombarte és més vigent que mai”

comarquesnord.cat . Torredarques . dimecres, 20 d’agost de 2014 . Deixa un comentari
Etiquetes:
20120319_publi_cnenshocontestu_125x400

Torredarques s’ha sumat als actes de l’emotiu Any Desideri Lombarte. El Saló Social va aplegar ahir un recital poètic a càrrec del Duo Recapte, que va fer un tast de l’obra poètica de l’escriptor matarranyenc més rellevant del segle XX. Una actuació on es van escoltar alguns dels versets més sonats d’en Desideri, com ara Les Belles Paraules, Joc de Paraules, Lluny de tu o la llegenda de La xica tornada serp. Una actuació que va omplir el local de Torredarques i que va reunir també els familiars del poeta pena-rogí, desaparegut ara fa 25 anys. Una emotiva actuació emmarcada en les Festes Patronals de Torredarques i en un Any Desideri Lombarte que ha recorregut diversos municipis del Matarranya, entre ells Mont-roig i Pena-roja, així com municipis de la Llitera, el Baix Cinca, la Terra Alta i les ciutats de Saragossa i Barcelona.

En una entrevista concedida a Ràdio Matarranya, Duo Recapte va parlar sobre l’obra poètica i la figura d’en Desideri. En este context, Màrio Sasot, bandúrria i mandolina elèctrica, va detallar que “hem volgut fer unes pinzellades de la seua trajectòria, molt densa i variada. En el nostre espectacle intentem reflectir això, eixa varietat de temes, d’estils, de mètriques, i aprofitar este 25è aniversari perquè es conega la seua obra amb més profunditat”. Per la seua part, Antoni Bengochea, que recita a Desideri Lombarte, va reconèixer que “tocava vindre”, tot i que “enguany la gira s’ha desenvolupat més cap a dalt”. Un homenatge a Desideri Lombarte que allà on ha anat ha tingut “una acollida estupenda”. Perquè tot i que “el coneix més la gent del moviment de reivindicació de la llengua i la cultura, és un tipus de poesia que arriba a tothom”.

Parlar de l’Any Desideri Lombarte suposa també parlar de la llengua catalana. I en este sentit, Sasot va subratllar que “com la situació no ha avançat gaire des del punt de vista de les institucions, Desideri és més vigent que mai”. De fet, els poemes que parlen de llengua contenen un missatge tant recent com fa trenta anys. I els que el descobreixen ara “se senten víctimes de les mateixes situacions i partícips de la mateixa cultura”. Un Duo Recapte que en el seu recital va fer un tast molt ampli de l’obra d’en Desideri. En este aspecte, Bengochea va recordar que “passem dels primers poemes, més narratius, més lligats a la terra, per després desviar-nos a una temàtica més genèrica”, fins arribar a l’època més abstracta, de sonets. Un recital que va omplir el Saló Cultural de la vila i que va reunir també amics i familiars d’en Desideri.

Os gubiernos d’Aragón y Catalunya podrían fer estratechias comuns ta “esfender a fruita” | Arredol.

 

Modeslo Lobón se reunión con representants d’os regants d’a Canal d’Aragón y Catalunya

 

O conseller Lobón reuniu con os regants

 

Os consellers d’Agricultura d’Aragón y Catalunya, Modesto Lobón y Jose María Peregrí, han teniu contactos iste mierques ta mirar de prencipiar a consensuar una serie de propuestas y accions endrezadas a amerar a crisi d’a fruita que os dos países tienen dimpués d’a vieda a la importación decretada por o gubierno ruso.

 

“O problema ye o mesmo en Aragón y en Catalunya, un problema que s’asienta, entre atras, en una parte muito determinada como ye l’aria regable d’a Canal d’Aragón y Catalunya. Podemos charrar en iste caso d’una zona común y d’un grieu problema común”, ha declarau Lobón.

… Continuar llegint a Os gubiernos d’Aragón y Catalunya podrían fer estratechias comuns ta “esfender a fruita” | Arredol.

Charanga SSB – Matarranya+Sarri Sarri+La Bolsa – YouTube.

La segunda Vuelta a España en vespino recala en Valderrobres y Ráfales.

 II Alifara Clarió_Beseit 21 d'agost 2014_redimensionar

II Alifara Clarió, Beseit dijous 21 d’agost

NOTA DE PREMSA: II ALIFARA CLARIÓ.

ESTIMEM LA NOSTRA LLENGUA.

                      Beseit, dijous 21 d’agost de 2014

 

Contacte:

Portaveu i President de Clarió: José Manuel Aragonés, tel. 649850516

Secretària: Pepa Nogués, tel. 676308021, pepanogues@gmail.com

 

 

El proper dijous tindrà lloc a Beseit la II Alifara infantil que organitza anualment Clarió, una associació de pares del Matarranya dedicada a la promoció i conservació de la llengua catalana entre els menuts com a llengua materna. Amb el títol: “Estimem la nostra llengua”, s’ha organitzat una festa amb tot tipus d’activitats. Al matí hi haurà una excursió al riu per a explorar els animalets que hi viuen i conèixer amb lupa la conservació del riu Matarranya. A continuació, els participants podran col·laborar en la creació d’una escultura col·lectiva amb pedres del riu que representarà el cranc autòcton, una espècie protegida molt valorada que tenim als nostres rius. Després del dinar i l’assemblea per als socis, a la tarda tornaran els actes per a tothom amb una berena popular i la fantàstica actuació del mag Zapata.

Totes les activitats són gratuïtes. En la jornada han col·laborat l’Ajuntament de Beseit, la Comarca del Matarraña/Matarranya i la Caja Rural de Teruel.

 

Clarió es va formar ara fa 3 anys de la mà de diverses famílies de la comarca després de detectar la important pèrdua en la llengua materna dels xiquets en l’actualitat i per a reivindicar la responsabilitat dels governs de garantir la conservació de la llengua. En l’actualitat, els escolars de primària només reben una hora setmanal de la seua llengua materna, i com a asignatura optativa, la qual cosa és insuficient per garantir el coneixement oral i escrit de la seua llengua.

 

 

PROGRAMA

 

II ALIFARA CLARIÓ. ESTIMEM LA NOSTRA LLENGUA.

                             Beseit, dijous 21 d’agost de 2014

 

– 11:00h EXCURSIÓ: ‘ANEM A EXPLORAR AL RIU MATARRANYA’. Coneixerem la fauna i flora del riu i mirarem amb la lupa.

(Públic familiar, per a totes les edats. Sortida: Plaça de Beseit).

– 14:00h Dinar de convivència per als socis i simpatizants a l’Assut de Beseit. (Porteu el dinar i el banyador.)

– 18:00h BERENA i actuació espectacular del ‘MAGO ZAPATA’ a la Plaça de Beseit. (Per a tots els públics)

 

Al llarg de tot el dia hi haurà un punt d’informació de l’associació ‘Clarió’ i una paradeta de llibres en català a la Plaça de Beseit.

Totes les activitats són gratuïtes. Us esperem!

 

Organitza: ‘CLARIÓ’ Associació de pares i mares del Matarranya en defensa del català.

Col.laboren: Ajuntament de Beseit- Comarca del Matarranya- Caja Rural de Teruel

 

NOTA DE PREMSA_II Alifara Clarió

Torredarques: 8.250 quilos de germanor | Comarques Nord.

 

Quan pesa el nostre poble? S’ho ha preguntat algú alguna vegada? A Torredarques, sí. El municipi del Matarranya va obrir ahir a la tarde les seues Festes Patronals en honor a Sant Bernat. I per encetar estos quatre intensos dies de festejos, la Comissió de Festes va immortalitzar una foto de família molt original. Veïns i veïnes de totes les edats, del més menut al més gran, es van concentrar a la bàscula del municipi per fer una pesada popular. El resultat, 8.250 quilos de germanor entre els, aproximadament, 140 veïns que ahir eren presents a la vila. Una forma curiosa d’obrir les Festes Patronals, que ahir van acollir el volteig de les campanes, la traca de l’inici de festa i esta foto familiar a la bàscula.

 

Des de la Comissió de Festes, Carles Terès va explicar que “va ser una idea de l’Olga, també de la Comissió, per saber quanta matèria urbana tenim a Torredarques”. Més de 8.250 quilos de poble que esperen viure unes intenses Festes Majors. De fet, són uns dies molt bonics, “perquè la gent s’ho passa bé i tu contribueixes a que s’ho passen bé”, va recalcar Terès. Enguany, les Festes Patronals duraran quatre dies. “Enguany cauen entre setmana, i crec que estarem molt en família”. Unes festes que avui tenen el seu dia gros. El 20 d’agost és Sant Bernat. “Som escrupolosos, i Sant Bernat és intocable”. Unes Festes Patronals on “la gent del poble no hi faltarà”, encara que de fora “potser en trobem en falta”. Dissabte també serà el FesTA.

El discurs del colonitzat lingüísticament.

El discurs del colonitzat lingüísticament

 

A l’hora d’imposar una llengua, un dels mecanismes que més s’ha fet servir és el de fer creure als parlants de les llengües que es volen minoritzar (o, senzillament, fer desaparèixer) és que la nova llengua que han d’aprendre (i fer seva) és la millor per expressar el progrés, la modernitat, el pensament… És l’èxit del francès a l’Estat francès, de l’italià a l’Estat italià o de l’anglès al Regne Unit… I en el fons és el cert fracàs de l’espanyol a l’Estat espanyol, en el qual les seves classes dirigents no han sabut convèncer, seduir… o, si voleu, imposar la seva llengua al conjunt de l’Estat…

Aquesta percepció de la llengua imposada (i de la pròpia llengua) no té res a veure amb la llengua que es parla: l’alemany o el neerlandès són llengües clarament minoritzades a França, mentre que són llengües plenament normalitzades en els estats alemany i holandès. A Còrsega, actualment a l’Estat francès, malgrat que els corsos parlin “més italià” -són d’arrel toscana- que no pas els sards, els ladins, els friülans o els parlants d’algunes variants italianes molt allunyades lingüísticament del toscà -la base de l’estàndard de l’italià modern-, com podrien ser-ho el sicilià, el napolità o el vènet, el cors pot ser percebut com una llengua de segona enfront del francès.

Una altra constant en aquestes situacions és la de trobar sempre “indígenes” disposats a lloar la llengua dominant, la llengua dels dominadors…

I aquest és l’exemple que us volem comentar, el de Ramón Meseguer Albiac , professor d’universitat, doctor en filosofia i psicòleg clínic-psicoanalista. La seva formació es va desenvolupar des de 1957, successivament, a la Goethe Universität de Frankfurt, Tavistock Institute de Londres, ANDHSA i ARIP de París i HERNSTEIN de Viena. Parlava i escrivia en alemany, francès, català, castellà, anglès, llatí i grec antic.

El pare de Ramón Meseguer era de Mont-roig de Tastavins i la seva mare de Nonasp. (ambdós pobles a la comarca del Matarranya), per tant, se suposa que era catalanoparlant familiar. Com que el pare de Ramón Meseguer era cap d’estació i anava canviant de lloc, Meseguer va néixer a Quinto d’Ebro  (prop de Saragossa). Va viure bona part de la seva vida a Barcelona.

Va pertànyer a diverses societats: American Group Psicotherapy Association, l’Associació espanyola d’Història de la Psicoanàlisi i membre de l’EIT (European Institut for Transactional exercices in group developement). Va realitzar diferents activitats com a professor de dinàmica de grups en diversos centres d’Europa. Des de l’any 1968 es va dedicar a la psicoanàlisi individual i de grup. També va impartir conferències com a activitat periòdica en diferents institucions de diversos països europeus.

Va publicar Maestros Alemanes. Selección y Estudios. Editorial Planeta,1965, Ontología, ética y psicología, 1956 (Texto Bachillerato); Los españoles y el grupo, 1976; Las motivaciones inconscientes en la toma de decisiones, 1977; Group Dynamics and Society, 1980; El estrés en el hombre de empresa, 1986 i va realitzar recensions sobre llibres de psicoanàlisi de grup a l’Internacional Journal of group Psychotherapy de Nova York.

Per tant, no estem parlant d’algú que no conegués llengües ni que no tinguis estudis, sinó ans al contrari. Doncs bé, en el llibre Los españoles y el grupo (Barcelona: Editorial Dirosa, 1976), arriba a dir, principalment en el capítol que duu el clarificador títol de “Sobre la comunicación en castellano o una maravillosa forma de hablar”, aquestes autèntiques barbaritats lingüístiques, que situen el castellà per damunt d’altres llengües :

“Atención al castellano: percibido por oídos extranjeros, alemanes, belgas, ingleses, suecos y otros europeos más nórdicos, el castellano suele producir dos tipos de impacto, uno de ellos un impacto serio, noble, digno, caballeresco; otro un impacte duro, ruidoso, de cacharrería férrea que entrechoca. Más tarde, los que logran sobrepasar esta primera impresión de ferretería traqueteante acaban por descubrir la noble seriedad del castellano”. (pàg. 78)

“El castellano es una lengua muy engañosa, aparentemente simple en la gramática donde solamente se presenta la dificultad del subjuntivo, pero difícilmente dominable en la riqueza de la frase, y casi insuperable en la estrategia del sustantivo y del matiz del adjetivo. A lo que se viene a sumar la dignidad de la música que, en mi opinión, solamente se llega a captar oyendo a la gente de los pueblos, de los pequeños pueblos castellanos…”. (pàg. 78).

“Las palabras y las frases de los cuadros lingüísticos del castellano tienen con mucha frecuencia el sonido equivalente a las pinceladas y a las figuras de Vel´ñazquez, donde la luz es transparente y donde la palabra es sonora, sonoramente impresionista”. (pàg. 78).

“Del hablar, las gentes de la península han hecho un arte extraordinario. Filólogos alemanes, al estudiar, comparativamente diversas lenguas europeas, llaman a la lengua española, desde el punto de vista de la fraseología, «selva virgen».” (pàg. 81).

“Es tan entrañable la estructura oratoria de nuestro lenguaje que incluso los individuos y los grupos que menos tienen en su vida cotidiana a la retórica, los negociantes, especialmente los negociantes catalanes (…), hombres prácticos intuitivos, relacionados, decididos, prosaicos, sentimentales, pero con poca facilidad de palabra, ninguna tendencia a la oratoria, y en general incapaces de retórica, estos mismo individuos[1], cuando un profesor, un consultor, un ministro les habla con retórica emocional y acertada se sienten profundamente afectados, halagados, complacidos, y acaban diciendo ¡qué bien habla este señor!” (pàg. 83).

“El castellano tiene una gracia dificilísima de alcanzar: la colocación exacta del sustantivo. Colocación exacta que muy pocos escritores ha llegado a manejar con la sabiduría y la inspiración que exigen la interna entraña del castellano”. (pàg. 83).

(…)

El 2006, en una entrevista al diari ABC de Sevilla, afirmava que, arran d’un estudi psicoanalític que estava fent sobre el flamenc, es podia dir que “El duende del flamenco es superior, en estado de trance, en calidad y profundidad, a otros folclores”. No tan sols el castellà és una llengua superior, sinó que també ho és la cultura associada a aquesta llengua.

Arran de la seva mort, s’ha publicat la seva obra literària, que s’ha presentat a Barcelona i, és clar, a Saragossa. S’imaginen quina era la llengua literària d’aquest autor?


[1] Les cursives són de l’autor.

El PSOE urge la puesta en marcha del traslado de purines.

Las fiestas de Aguaviva acaban con el día de la huerta.

Recuerdo festivo de EGB en Calaceite.

Programes de festes | Viles i Gents.

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 2 d’agost del 2014)

A punt de tornar les festes majors, arriba puntual a casa lo programa corresponent. Se pareix als dels anys anteriors. La tapa és lo dibuix guanyador del concurs celebrat entre els escolars: enguany està la torre, segurament l’edifici més repetit, per més emblemàtic, al llarg de la història dels programes. Les pàgines centrals contenen les fotos de les “dames d’honor”, grans i xicotetes, i les envolten un llistat dels actes programats. No falta la salutació de l’alcalde, que fa balanç de lo que ha pogut fer i projecta lo que farà, i a continuació escriuen lo capellà, una mestra i també –enguany— algun veí important a la política o en algun àmbit professional: tenen l’estrany títol “saluda de…” en lloc del corrent i correcte “saludo”. Per suposat, ningú escriu en català, la llengua de comunicació habitual al poble que es pot estudiar a l’escola de forma optativa dins del marc legal vigent a l’autonomia aragonesa. Pocs però més interessants són los articles que revisen algun aspecte de la història local i de les tradicions populars o que es detenen en coses curioses de la vila. La majoria de les pàgines les ocupen anuncis comercials de tendes, bars i negocis locals, tot i que han anat reduint-se estos raders anys de crisi.

En format només ha canviat lo blanc i negre inicial pel color que ara tenen les pàgines institucionals i alguns dels anuncis, segurament més cars. Los actes són també els mateixos: ball a la plaça i a la glorieta, processó patronal, carreres pa grans i xiquets, estirar la corda, partit de futbol amb rivals de la zona, festival de jota, bou de foc, berena popular, focs artificials des del riu… La gent se mudarà, enramarà les cases, prepararà bons dinars i farà penyes. En certa manera, resulta tranquil·litzador que tot continuo igual que sempre. L’únic afegit últimament és la disco-mòbil pals jòvens, que preferixen tancar-se a les seues penyes i apareixen en algun moment avançat de la nit, lluny dels balls de l’orquestra. Única i significativa novetat d’un divorci generacional irreversible.

María Dolores Gimeno

Ximpleries de monos.

  • Escrito por  Lluís Rajadell

Una decepció. Malempleades dues hores. La pel·lícula ‘El amanecer del planeta de los simios’ és la continuació de ‘El origen del planeta de los simios’ i, com esta, una total ximpleria.

Suposo que una promoció aclaparadora i unes crítiques bones -o mitjanament bones- em van animar a anar al cinema per a vore el darrer producte made in Hollywood. Jo, en la meua ingenuïtat, l’associaba a la mítica ‘El planeta de los simios’, protagonitzada per Charlton Heston als anys seixanta del segle XX, un film de record immillorable, impactant, dels que et fan pensar i que queden per a sempre enregistrats al disc dur de l’espectador.

Quan em vaig adonar de que la pel·li ere la continuació de la impresentable ‘El origen del planeta de los simios’, ere ja massa tard. Els llums de la sala s’havien apagat. Me la vaig empastar tota. Va resultar, com la seua antecessora, una pel·lícula ‘simplona’, com les produccions d’indis i vaquers més tòpiques i dolentes. Els USA tornen a estar el centre del món i els personatges son més bàsics que el mecanisme d’una pitxella -traducció del castellà-. ¿Algú em pot explicar què pinta aquí Gary Oldman? Però s’ha acabat. Per molt estiu que siga, per molta promoció que se’n faigue, per molt bones crítiques que publiquen els diaris, no tornaré a caure a la ratera. Si de cas, tornaré a vore l’original. Te més de cinquanta anys però ha envellit molt millor que la seua darrera “preqüela”, que fa pudor de podrit al punt que t’eixeques de la butaca.

Tres escriptors aragonesos.

  • Escrito por  Tomàs Bosque

Començaré la meua aportació a “l’Any Desideri Lombarte” fent-me, en veu alta, algunes preguntes: Com serie la realitat cultural del nostre país si encara visqueren els escriptors Jesús Moncada, Josep Galan i Desideri Lombarte?

Perquè ja és mala sort, que tres personatges tan destacats en la normalització de l’Aragó ric i divers de les tres llengües, aiguen desparegut sense arribar a vells i quan més fecunda ere la seva obra.

Segurament la posició política de la casta de “parranda baturra” i les entitats casposes que els ballen l’aigua, estarie tant poca-solta com ho està ara. Segurament dirien les mateixes mentides i tonteries de LAPAO I LAPAPYP. Però serien capaços de menysprear en públic o privat al Moncada escriptor traduït a tantes llengües estrangeres? Li negarien la fe de baptisme aragonès per arribar a ser tant conegut escrivint en català, la llengua aragonesa que la nefasta coalició s’ha obstinat en destrossar?

Què ferien els ximples de la negació de llengües en l’articulista i filòleg Josep Galan, que a més de les seues aportacions a la recuperació del folklore i tradicions aragoneses, ere martell de destalentats de la extrema dreta de la Franja? Perquè estem segurs que vivint ell no s’hagueren atrevit a posar falses denúncies i querelles, ni a promoure operacions de desprestigi contra coneguts investigadors.

Fa vint-i-cinc anys de la mort del pena-rogí Desideri Lombarte, poeta, escriptor i actiu defensor de la recuperació del català d’Aragó; autor de biografia extraordinària que sols desperta emocions i sentiments positius als qui s’apropen a la seua magnífica obra, cada dia més valorada i coneguda. Cóm serien avui les seves relacions, en tant que escriptor destacat, en la Sra. Consellera de Cultura del Govern d’Aragó? Se’l traurien de davant en les tisores de retallar en Educació? Li penjarien també a les espatlles les mateixes infàmies que ens han penjat a tots els altres, per estudiar i escriure correctament la nostra estimada llengua?

Esperarem les respostes en les pròximes eleccions.

Calaceit.

  • Escrito por  Carles Sancho

La consideració de capital cultural del Matarranya a Calaceit està basada en mèrits propis. A la part més alta de la vila, als peus de l’antic castell, lluny del tràfec de la carretera, van instal·lar-se grans personalitats del món cultural ja des de la dècada dels 70, buscant la tranquil·litat i la bellesa de les cases antigues de pedra de grans murs magníficament restaurades que aïllen els artistes i pensadors en busca de la necessària creativitat.

Els cuidats i bonics carrers estrets d’esta part de la vila van oferir als seus veïns il·lustres moltes possibilitats per a la inspiració. Aquí es va instal·lar la Fundació Noesis, molt activa en la dècada dels 80 i 90, refugi i punt de trobada d’artistes i creadors. L’ajuntament, en agraïment als seus prestigiosos veïns, els hi va dedicar el Jardí dels Artistes evocador racó d’alguns dels personatges més significatius que van viure a Calaceit. El Museu Joan Cabré on s’hi fan exposicions temporals i altres de permanents com la dedicada al món ibèric i a l’arqueòleg local Joan Cabré. Este estiu, des de juliol, s’ha obert un altre espai expositiu en una rehabilitada casa que abans del 1609 havia sigut l’ajuntament de la vila. Es tracta de ARTS&MES on es pot veure una bona mostra de tots aquells artistes que han tingut i tenen alguna relació amb la població. Pintors  com Ràfols Casamada, Romà Vallès, Maria Girona, Fernando Navarro, Leopoldina Valdemoro, Ripert Schroeder, Lisa Rehsteiner, José Picó i Laurence Quentin, ceramistes com Teresa Jassà i Àngel Grañena, escultors com Lluís Ribalta i Fernando Navarro, un gravat de Ferran Blanco i una fotografia de Jean Nöel. A més de ser un espai expositiu ARTS&MES és una botiga on ws pot comprar llibres, vins i degustar productes del territori. Un espai tranquil i relaxant a la part alta de la població, decorat amb molt de gust, recuperant la planta baixa d’una casa on encara ara es pot observar l’entrada, l’antic estable i els trulls. Uns grans arcs de pedra divideixen espai creant diferents estances. Una visita recomanada d’este estiu.

CARTEL MATARRAÑA NEGRA

MATARRAÑA NEGRA, REUNIÓN DE ESCRITORES POLICIALES EN VALDERROBRES.doc

Cartel Matarraña Negra 2014

 

El 23 de agosto salimos a la calle para celebrar el tercer #SantJordi en Negro con la colaboración de los Editores Alrevés, Meteora y Humo del Escritor y con la complicidad de Fonda La Plaza para homenajear a Josep Forment, editor de Alrevés, muerto de forma inesperada el pasado mes de julio.

Os mandó el cartel y la nota de prensa que ha preparado el coordinador José Luis Muñoz, escritor, periodista colaborador de infinidad de medios relacionados con la literatura sobre todo negra y propietario del blog: La Soledad del corredor de fondo, http://lasoledaddelcorredordefondo.blogspot.com.es/  uno de los blogs literarios más activos de la historia, un reflejo de la actividad frenética de José Luis Muñoz.

Momento ideal para disfrutar del encanto de Valderrobres y su comarca para reservar alojamiento a precios especiales Matarraña Negra en uno de los alojamientos turísticos con más solera de Valderrobres.

El espacio elegido es la Fonda de la Plaza en pleno centro historico de Valderrobres.

Valderrobres posee una de las joyas incuestionables de la hostelería, LA FONDA DE LA PLAZA.

Parada y Fonda desde el siglo XIV

INFO:

Somos una de las fondas más antiguas de España, regida por una empresa familiar dedicada a la hostelería en la localidad de Valderrobres, capital de la comarca del Matarraña. Estamos ubicados en el centro urbano de la población, en un histórico caserón levantado en el siglo XIV, que guarda su antigua estructura y que es bañado por las aguas del río Matarraña. Es un punto de necesario recorrido para el viajero que pretenda visitar y conocer el conjunto arquitectónico e histórico del casco antiguo de Valderrobres y de la comarca del Matarraña.

La Fonda ofrece lo mejor de la gastronomía típica de la comarca, con su tradicional cocina: cocidos, historia y tradición se unen ante la sugerente obra del edificio.

“carnes de cordero y cerdo, conejo escabechado, espalda rellena y sus ricos postres, como el melocotón al vino”.

 

“Ambiente familiar, cargado de historia, que predispone a la degustación de una cocina en consonancia, tradicional y casera”..

——————————————————————————————————————————————————————–

MATARRAÑA NEGRA REUNE A ESCRITORES POLICIALES EN VALDERROBRES

Que el género negro esté de moda, muchos antes de que irrumpieran como una tromba los escandinavos, es una obviedad desde hace muchos años. Desde que la Semana Negra de Gijón, que ya cumple más de 25 años, iniciara la carrera de eventos que en torno al género policial hay en nuestro país, las ciudades que se han sumado a potenciarlo se han multiplicado: BCNegra pilotado por el comisario Paco Camarasa de Negra y Criminal de Barcelona; Salamanca Negra, con un carácter más académico; Valencia Negra; Noviembre Negro en Sagunto, compitiendo con la capital del Turia; Mayo Negro en Alicante y con Mariano Sánchez Soler en cabeza; Getafe Negro, cuya alma mater es Lorenzo Silva; y ahora, Matarraña Negra impulsada por Octavi Serret, librero, y José Luis Muñoz, escritor.

Convocar una reunión de escritores negrocriminales en Valderrobres, en la comarca de Matarraña, Teruel, en plena canícula de estío, con toda España de vacaciones, podrá parecer una locura a quienes no conozcan al singular librero de la pequeña población turolense. Octavi Serret, que regenta Librería Serret de Valderrobres, adalid de este invento literario y negro, es un personaje fuera de serie y atípico, un agitador cultural y librero prescriptor que lleva el oficio en la sangre desde que con 16 años montó Serret Libros en esta hermosa y pequeña población del Maestrazgo y decidió unir su suerte a los libros.

Octavi Serret lleva 30 años al frente de una de las librerías de España que más en serio se toma su función de vender buenos libros de literatura y promover la cultura en un país tan falto de ella. Hay queconocer los gustos del lector antes que ellos mismos sepan que libro quieren, dice. Y a ello lleva aplicándose este singular librero que empezó en la adolescencia y con 46 años sigue al frente de su librería luchando a diario por fomentar la lectura en un sector, el del libro, que siempre ha estado en crisis en nuestro país por falta de un fomento por parte de las instituciones.

Octavi Serret, que acaba de instituir unos premios de literatura rural cuyo fallo tendrá lugar a finales del presente mes de agosto, impulsa un encuentro de autores del negrocriminal que este año firmarán sus libros en Valderrobres, junto a la librería, en homenaje a Josep Forment, editor de Alrevés fallecido  recientemente que, con su línea editorial, ha potenciado el género negro tanto en castellano como en catalán. Los autores que han confirmado la asistencia al evento son Víctor del Árbol, Sebastià Bennasar, Xavier Borrell, José Luis Caballero, Alicia Estopiñá, Cristina Fallarás, Empar Fernández, Isidro Garrido, Luis Gutiérrez Maluenda, Fernando Martínez Laínez, José Luis Muñoz, Paco Gomez Escribano y José Vaccaro Ruiz, un nutrido grupo  de representantes del género negro y criminal que firmarán sus últimas novelas frente a la Librería Serret situada en la Avenida de la Hispanidad 21 de Valderrobres, Teruel, el sábado 23 de agosto a partir de las 12 horas. Colaboran en el evento las editoriales Alrevés y Meteora y la Fonda La Plaza, una de las de más solera de la población.

Matarraña Negra amenaza con consolidarse y sumarse a los eventos que a lo largo y ancho de la geografía nacional reivindican un género popular que cada vez cuenta con más adeptos.

Octavio Serret – llibreria Serret

http://www.serretllibres.com/

http://www.serretllibres.com/autorsebrencs

http://es.linkedin.com/pub/octavio-serret/27/36b/4bb

http://www.facebook.com/llibreria.serret

http://twitter.com/serretllibres

http://es.slideshare.net/serretllibres

https://www.youtube.com/user/serretllibres/feed

http://www.serretllibres.com/forums

 

La Franja