Encara més anticatalanisme a l’Heraldo | Lo Finestró.

El 17 de desembre del 2013 es va signar un conveni de col·laboració entre el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans per a l’elaboració del llibre La Franja de Ponent: aspectes històrics i jurídics. (pdf del conveni)

L’Heraldo, diari d’una “objectivitat” força millorable, al menys en tot el que fa referència al català i a les relacions entre Catalunya i Aragó, veu en aquest estudi una prova més de l’annexionisme català envers la Franja.

I diu que ERC (Esquerra Republicana de Catalunya) té com a “objetivo irrenunciable sumar a este territorio (Catalunya) otras zonas de España, entre las que figura parte de Aragón”. On està escrit això? On està enregistrat? Qui guanya amb aquest tipus de falsetats? Quants aragonesos s’ho poden creure?

Una proba, també capital per a l’Heraldo, de l’anexionisme és que en una web vinculada al Departament de Cultura animava, l’any 2010, a les escoles de Catalunya a visitar la Franja de Ponent.

Probablement molts lectors pensaran que, tot amb tot, és quelcom semblant a l’esquizofrènia, però el que és segur, així ho penso des de fa molt de temps, que els aragonesos han estat, estant i estaran els més perjudicats per aquests tipus d’asseveracions i deduccions que fan els polítics i mitjans com l’Heraldo. Espero que algun dia la majoria de la ciutadania aragonesa se n’adoni.

Atès que Catalunya té ara uns altres objectius de més calat de cara al seu futur, per què hauria de voler aquesta Franja de terra aragonesa, prenyada d’aragonesisme i, si més no, conflictiva?

Com a venjança per tots els afronts catalans, el Govern d’Aragó ben podria encarregar un estudi sobre El Comtat de Barcelona: aspectes histórics i jurídics, aprovant un pressupost extraordinari de 100.000 euros. La seua ira esdevindria en goig. Podria també fer un estudi sobre Aragón, la cuna del catalán.

Focs que van escomençar fa 50 anys | Viles i Gents.

Natxo Sorolla

Article publicat a la columna Viles i Gents de La Comarca (18/7/2014)

De nou, aquí tenim l’estiu mediterrani. La fresca pot ser el trending topic dels carres una setmana, i la següent ho pot ser la xafogor que no es pot aguantar. I aixina passarem l’estiu, entre calors, fresques, pedregades, pistines gelades, tronades en sec i, també, els ulls de cara al pinar. Qualsevol aulor a fum pot despertar la desesperació per confirmar que no és cap foc. Perquè el patiment pel pinar és consubstancial al Matarranya. Som mediterranis, i el foc és part dels nostres estius.

En los focs mos vam criar, quan de repent tocaven campanes de foc, i veiem marxar Land Rovers plens de pares nerviosos, i tractors i cisternes carregades. Finalment podien passar els guàrdies civils preguntant a on ere el foc. Natres pujàvem en les mares a les pistes que ixen del poble, i observàvem com elles recaptaven lo flux d’informació sobre l’estat del foc i dels voluntaris. Potser a la nit podíem veure tornar eixes tropes de gent en una espina al cor perquè la cosa continuave cremant.

Tal com creixíem, lo foc continuave formant part dels nostres estius. I ara sí que, ja com a adolescents, acompanyàvem als pares per a aprendre el difícil art d’apaciguar la natura. Los grans focs també inundaven les nostres televisions. I a vegades des de la pantalla estos focs espantosos saltaven a casa nostra, com a Sorita o a Nonasp, i despertaven la solidaritat de la frontera.

L’extinció de focs se va anar professionalitzant, i es va anar barrant lo pas als voluntaris. Però el foc continue fent socialitzar lo patiment. I quan hi ha morts, la socialització arribe a les ciutats, i per tant, les televisions tenen permís per a socialitzar el patiment a nivell nacional. Este domenge es compliran los 5 anys del gran foc d’Horta que es va emportar la vida de quatre bombers. TV3 ho va commemorar en un reportatge, desgranant-s’hi debats bàsics. Uns apuntaven la necessitat de tenir les forces necessàries en lo moment necessari, perquè la major part dels pinars cremats ere provocats per pocs focs que no s’havien atacat en lo moment inicial. Altres consideraven que el foc ere part de la nostra natura mediterrània, i que calie evitar els mals personals i materials, però que en certs moments s’havie de deixar cremar si no estave garantida per complet la seguretat dels cossos d’extinció. Altres destacaven que la massa de combustible que s’havie produït en les últimes dècades havie superat el límit humà i tecnològic per a controlar-los. En definitiva, cal re-aprendre a gestionar els pinars si no es vol aprendre a “conviure” en los focs. En tot cas, me quedo en la frase del caporal dels GRAF de Lleida: “Aquest foc no va començar el 20 de juliol, va començar fa 50 anys amb l’abandó rural. 50 anys que amb 50 minuts desapareixen”.

Exaltación de amor en Aguaviva por quererse durante más de 75 años.

Anar a l’estranger per aprendre anglès – Televisió de Catalunya.

Obsolet (?) | L’ esmolet.

Obsolet (?)

Sóc dels que, 10 anys després del seu “assassinat”, continua treballant principalment amb un programa de dibuix vectorial anomenat Freehand (FH) —és a dir, ‘mà lliure’. No sóc l’únic que ho fa, però això no deixa de ser motiu d’escarni per part de les generacions més joves i, sobretot, dels informàtics. El problema gran al qual ens enfrontem els “FH lovers” és que, per a poder treballar-hi en els equips actuals, hem de fer mil giragonses. Si haig de ser sincer, a banda d’algun petit detall amb el qual ja he après a conviure, no hi trobo a faltar res, en aquest programa. Tot el que vull fer, m’ho fa de manera ràpida i eficient. Jo que vinc del disseny pre-digital, encara em meravello d’aquestes eines tan potents. Lletrasets, rotrings i paral·lexos dormen el son dels justos en calaixos que mai no em cal obrir. De fet, si els hagués de tornar a utilitzar, hauria de fer un curs de reciclatge.

El tema de l’obsolescència em porta de cap —igual que a molta gent, pel que vaig veient. M’ha llevat la il·lusió d’adquirir nous equips, tant si són per a la feina com per a ús domèstic. Teles, cotxes, telèfons, tablets o el que hi vulgueu afegir. Per nous i fantàstics que pareguen als catàlegs o quan te’ls ensenya el venedor, saps que al cap de poc hauran quedat superats. I en no gaire temps més, obsolets. Són matrimonis de curta durada: mentre pronuncies ‘sí, vull’, ja saps que aviat hauràs de buscar-te’n una altra.

Miro les eines de treballar la terra que tenim al poble. Algunes, quan les colpeges, canten. “Bon acer”, em deia mon pare a l’obrador d’esmolar. En un racó d’armari hi tinc també una ampliadora Durst, petita però de qualitat, a la que vaig comprar un nou i lluminós objectiu Comparon (Schneider Kreuznach) per aconseguir uns millors resultats. (Mai no acabaria.) Un dia o altre en farem un museu, a Torredarques. Em pregunto, però, que els quedarà a les nostres filles quan tinguen la nostra edat. Tot és tan virtual, es consumeix tan de pressa, que potser només hi haurà imatges mentals transferides de cervell a cervell. En fi.

Columna «L’esmolet», Temps de Franja 122 juliol-agost 2014

Urgen abrir las balsas de Maella para mejorar la calidad del agua de boca.

Urgen abrir las balsas de Maella para mejorar la calidad del agua de boca.

Any Desideri Lombarte ha afegit una nova foto:… – Any Desideri Lombarte.

Túrnez i Sesè Nit poètica.
Dijous 17 de juliol a las 22:00
Koitton Club
Rossend Arús 9 Sants
Metro: Plaça de Sants

L’alienígena desconcertat | L’ esmolet.

No sé si som conscients de l’aberració que suposa la diferència que hi ha entre l’ús del català en l’espai mediàtic i en la vida quotidiana a la zona catalanòfona d’Aragó. És ja una cosa normal, instaurada de fa segles (instaurada per qui?) i, per tant, assumida com a ‘natural’. Us convido a fer el clàssic exercici d’imaginar un extraterrestre que es planta al mig d’una de les nostres viles. Hem de suposar que és un alienígena amb el do de llengües (en realitat durà un descodificador universal —universal de debò, o és a dir, que funciona a tot l’univers— integrat al seu cervell). Estadísticament, la llengua que sentirà serà, en quasi un 90%, el català. Segurament, entrarà al cafè per socialitzar una mica. Fullejarà els diaris, es mirarà els cartells que hi ha per les parets. Hi haurà engegada la tele, que, com és habitual, sintonitzarà un canal fet a la pròpia comunitat autònoma. “Alguna cosa no encaixa” li dirà el processador de dades. Tornarà a parar l’orella, per si abans ha comès alguna errada. Les converses que l’envolten, efectivament, són en un idioma diferent de tots els mitjans de comunicació que ha vist al local. Algú prem un comandament i canvia el canal. Ah! Des de la pantalla, un espècimen femení s’adreça als parroquians en la llengua que parlen. Pareix que tot torna a la normalitat. Però una veu s’eleva per damunt de les altres: «Trau a n’estos catalans, home! Torna a ficar Telearagón! Estem a Aragó!». El del comandament sospira i torna al programa d’abans. És evident que qui ha nodrit d’informació el nostre extraterrestre s’ha descuidat de posar-hi una bona ració de sociologia. Imperdonable.

Ara tornem a la realitat i pensem-hi. Costa d’entendre que a la Franja, el lloc on més es parla català (de moment), no hi hagi una presència proporcional d’aquesta llengua en mitjans de comunicació. A no ser que ens deixem cegar pels prejudicis, una de les debilitats més esteses del gènere humà. Aquest problema no el té l’alienígena. Per això el seu desconcert.

La Comarca, columna «Viles i gents», 11 de juliol de 2014

Escrit mentre preparava la ponència per al curs “Gestionar la diversidad lingüística de Aragón“, celebrat a la Facultat de Ciències Socials i del Treball de la Universitat de Saragossa

Convocatòria del Consejo Científico de l’IET | Lo Finestró.

El Consejo Científico del Instituto de Estudios Turolenses va convocar una reunió per concedir els Ajuts a la Investigació 2014 que, després d’escoltar les diferents opinions dels consellers sobre la quantia de les beques atenent a criteris de penúria econòmica cultural, finalment en van ser deu les atorgades per l’entitat. A més, Juan Félix Royo va llegir l’informe de la Direcció sobre les activitats de l’últim any i es van comentar les propostes presentades pels consellers científics per dur a terme a través de l’entitat. Es va destacar la publicació del número 3 de la revista Turolenses, on apareix un article en català d’Hèctor Moret sobre el discurs del fornolenc Brauli Foz als Jocs Florals de Barcelona de 1863 i els reculls fotogràfics publicats setmanalment pel Diario de Teruel Crónica visual de un siglo, on hi participa l’IET, dissenyats per Carles Terès on ixen instantànies històriques de les nostres viles. Carles Sancho va ser el representant de l’Associació Cultural del Matarranya que va participar en la convocatòria en substitució del president de l’entitat Josep Maria Baró. La col·lecció en català “Lo Trinquet”, promoguda per l’IET, amb consell editor i president a càrrec de membres d’ASCUMA, continuarà endavant amb la publicació d’un nou volum de Susana Antolí Senderes de gebre, una novel·la històrica sobre Beseit.

Miquel Meix

Fallece un vecino de Nonaspe en un accidente en la carretera de Maella.

Al llarg d’estos dies tindran lloc les següents activitats al Matarranya:

–      Vall-de-roures, Plaça d’Espanya, diumenge, 13 de juliol, a les 19:00 h, actuació de teatre dels alumnes que han participat durant estos dies en l’intercanvi de joves del Matarranya i d’Àustria.  Més informació a:

http://www.portalmatarranya.es/docs/anex1159.pdf

–      Celebració de Sant Cristóbal a Calaceit (11 i 12 de juliol), Massalió (12 de juliol), La Vall del Tormo (12 de juliol) i Vall-de-roures (12 i 13 de juliol – www.valderrobres.es).

–      Queretes, festa de Quint@s 2014 el dissabte 12 de juliol.

–      Pena-roja, inici del Estiu Cultural, primer cap de setmana: marxa senderista, jocs i Trail-Cross.

Més informació en l’agenda cultural del mes de juliol:

 http://www.portalmatarranya.es/docs/anex7874.pdf

COMARCA DEL MATARRAÑA/MATARRANYA

Departamento de Cultura

Avda. Cortes de Aragón, 7. 44580-VALDERROBRES (Teruel)

Telf. 978 89 08 81 – Fax 978 89 03 01

www.comarcamatarranya.com

De acuerdo con lo establecido en la Ley de Protección de Datos de Carácter Personal, les informamos que los datos que figuran en esta comunicación están incluidos en un fichero automatizado propiedad de Comarca del Matarraña/Matarranya. Para el ejercicio de los derechos de acceso, rectificación, cancelación u oposición, podrán dirigirse en cualquier momento a dicha entidad, en el domicilio sito en Avda. Cortes de Aragón nº 7 C.P. 44.580- Valderrobres.

Este mensaje se dirige exclusivamente a su destinatario y puede contener información CONFIDENCIAL sometida a secreto profesional o cuya divulgación esté prohibida en virtud de la legislación vigente. Si ha recibido este mensaje por error, le rogamos que nos lo comunique inmediatamente por esta misma vía y proceda a su destrucción.

(This message is intended exclusively for its addressee and may contain information that is CONFIDENTIAL and protected by a professional privilege or whose disclosure is prohibited by law. If this message has been received in error, please immediately notify us via e-mail and delete it.)

PAntes de imprimir piensa en tu responsabilidad y compromiso con el MEDIO AMBIENTE

Montoya, en el campus de Maella.

13 jóvenes austriacos llegan a Valderrobres de intercambio.