“Els secrets de l’escriptura (39): Carles Terès Bellès” | L’ esmolet.
“Els secrets de l’escriptura (39): Carles Terès Bellès”
Font: Entrevista per al blog de l’escriptor Albert Forns “Literatura barata“, dins de “TimeOut Barcelona“.
Literatura barata
Els secrets de l’escriptura (39): Carles Terès Bellès
Thursday, 8/05/2014 | Escriptors, Secrets
Debutant al món de la novel·la amb Licantropia (Edicions de 1984, 2013) i directament finalista del Premi Creixells, avui és Carles Terès Bellès (Barcelona, 1962) qui ens explica els seus secrets de l’escriptura.
1) On escrius? Podries descriure una mica aquest espai?
Tinc la desgràcia que, per guanyar-me les garrofes, m’estic davant de l’ordinador tot el dia, i a una part de la casa on visc habitualment, a Alcanyís. Això fa que, per a escriure, no tingui habilitat un lloc diferent del que faig els dissenys. Per tant, agafo el portàtil i me n’allunyo tant com puc, generalment a Torredarques, a 45 km direcció sud.
2) Escrius a mà o a màquina? Mantens llibretes i dietaris?
Escric força a mà perquè em sento més lliure. Però a l’hora de la veritat, mana l’ordinador. Diguem-ne que sóc Norit, a mà i a màquina. Llibretes? és clar. Dietaris? Intermitents —més aviat no.
3) Quan t’hi poses, normalment? Escrius cada dia o el cap de setmana? A quines hores treballes més bé?
Escric quan puc, o sigui, quasi mai.
4) Què no pot faltar, al teu escriptori? Llibres de consulta? Quins? Un nino de la sort? Una birra?
M’agraden els diccionaris físics, llibretes, la ploma… A voltes he volgut tenir-hi un objecte icònic (ninot, pedra, cargol…) però a l’hora de la veritat no funciona. Fins i tot em neguiteja.
5) Quines manies tens, a l’escriure? (confessables i inconfessables). Has de fer alguna cosa, abans d’escriure? Necessites silenci absolut? Poses el 324? O si ets dels que escolta música, què escoltes?
Necessito força silenci. Però sovint em poso música molt ambiental (Eno, Schulze, Part, Glass…) que m’ajuda a l’evocació. A Torredarques, al cul de sac on hi tenim la casa, només se senten les diverses espècies de moixons i, de nits, els tòtils, el duc i algun crit esgarrifós que mai no sé si és un animal caçant o caçat. Un animal o vés a saber.
6) Quanta estona escrius? Pots escriure tot el dia, o només unes hores?
Quan m’hi puc posar, m’hi estic força hores. Però m’aixeco, parlo (discuteixo) amb mi mateix, m’aboco al balcó. Sóc molt dispers. Per això sovint renuncio a internet.
7) Com has d’anar vestit, per escriure? Pots escriure en pijama? O has d’anar net i perfumat?
En pijama no. Tan bon punt em llevo, m’haig de vestir, encara que siguin parracs. M’agrada dur roba molt còmoda i vella. És la més suau, la que millor em coneix, la que no em fa nosa, la que em reconforta. Em fa nosa el rellotge i l’anell (les dues úniques coses que duc, tret de la roba), i m’ho trec.
8) Mentre escrius pots llegir altres autors? O tens manies al respecte, tipus no llegeixo a tal perquè no m’influeixi, etcètera?
Segueixo llegint el llibre que ‘toca’. Però sovint m’haig de documentar o buscar aquell passatge que recordo vagament haver llegit en alguna banda, fa molts anys. Les lectures pretèrites i presents, per molt que ho intentem dissimular, ens influeixen. La qüestió és que en fem un bon ús, de la influència.
Aquí és on Terès va escriure ‘Licantropia’
9) Reescrius molt? Com és el teu procediment a l’hora d’escriure, reescriure, esborranys? Copies de seguretat: en fas? No en fas?
Voldria reescriure més, molt més. Però em ve just de trobar temps per escriure i, per tant, reescriure com caldria és una quimera. Per sort l’editor em pega canya i, amb el seu estímul, reescric allò que no s’aguanta. De fet, el que faig és esborrar molt. Sembla mentida totes les coses sobreres que aboco al paper pensant-me que són imprescindibles, estimulants, evocadores, però que al capdavall només són pedres a les butxaques de la narració. Pedres inútils.
Escric notes en llibreta, redacto sovint a una altra llibreta o ho trasllado directament a l’ordinador. Guardo diverses versions dels capítols que així ho requereixen (els personatges sovint se m’escapen o es volen escapar). Còpies de seguretat a balquena. Deformació professional.
10) Tens lectors de confiança? Deixes llegir el teu text abans que estigui acabat? Deixes reposar els textos, abans d’entregar-los a l’editor? Parles del que escrius als amics o ets dels que manté secretisme absolut?
I tant, que en tinc, de lectors de confiança. Sense ells no me’n sortiria. Començant per la meua dona, que em coneix les costures.
