Els lladres roben en més d’una dotzena de magatzems de Calaceit | Comarques Nord.

Peñarroya marca el inicio oficial del Año de Desideri Lombarte – Diario de Teruel.

Figura pegada a la tierra Peñarroya de Tastavins acogerá este fin de semana la inauguración del Año de Desideri Lombarte, escritor, poeta e investigador natural de esa localidad del Matarraña, que falleció hace ahora 25 años. Miguel Ángel Artigas Gracia Teruel 13/02/2014 Vota  Resultado 1 votos Peñarroya de Tastavins acogerá este fin de semana la inauguración del Año de Desideri Lombarte, escritor, poeta e investigador natural de esa localidad del Matarraña, que falleció hace ahora 25 años. Con motivo de la efeméride la Asociación Cultural del Matarraña, la Asociación de Jóvenes de Peñarroya, la Asociación Cultural de Tastavins y la Comarca del Matarraña celebrarán numerosos actos en honor al autor a lo largo de todo el 2014. El primero de ellos tendrá lugar este mismo sábado, en la ermita de la Virgen de la Fuente de Peñarroya. Los organizadores presentarán el proyecto y se reinagurará la histórica exposición fotográfica del cretense Tomàs Riva, Quan érem emigrants, con textos de Desideri Lombarte. En ella pueden verse numerosas imágenes del éxodo de las zonas rurales turolenses, preferentemente a Barcelona. Tras el acto protocolario, le llegará el turno a la música, con un concierto a cargo de Temps al temps, que entre otros trabajos han puesto música a varios poemas de Desideri Lombarte. Figura pegada a la tierra Desideri Lombarte es uno de los creadores más destacados que ha dado la provincia de Teruel. Nacido en el Mas del Molinar, en Peñarroya, el 7 de febrero de 1937, marchó a los 19 años a Barcelona ante la dificultad de sobrevivir en el campo, aunque su mente nunca abandonó la tierra que lo vio crecer, que amó profundamente yq eu inspiró buena parte de su obra literaria. A finales de los años 70 tuvo que dejar su trabajo como aparejador por motivos de salud, y consagró su tiempo a su familia –se había casado con otra Peñarroyina– y a escribir. En solo nueve años, los que van desde 1980 hasta 1989, año de su muerte, escribió una prolija obra –parte de la cual fue publicada a título póstumo– que incluye seis libros de poesía, una obra de teatro, dos novelas y dos trabajos de investigación sobre su Peñarroya natal y su lengua;?600 anys de toponímia a la Vila de Pena-roja?(1990) y Pena-roja. Una vila de frontera?(1999). Sus primeros escritos aparecieron durante los primeros años 80 en revistas como Andalán, Rolde, Gaceta del Matarraña, Desperta Ferro!, Sorrolla”t, La Comarca, Boltenín Interior de Onomástica y Boletín del Centro de Estudios Bajoaragoneses. En 1987 publicó en la Colección Pan de Casa de la DGA dos obras, Peñarroya y Vallibona, pueblos hermanos (teatro) y Romances de rincón de fuego y Poemas de vida y muerte (poesía). Desideri Lombarte ya no publicaría más libros en vida, pero años más tarde la Asocación Cultural del Matarraña, de la que fue confundador, y el Instituto de Estudios del Bajo Cinca publicaron através de la Colección Lo Trull, Cuadernos de la Glera y Cuadernos del Risco la mayor parte de su legado escrito. Numerosos actos Entre las acciones que se llevarán a cabo para celebrar el Año de Desiderio Lombarte, destacan varias actuaciones musicales, dos especiales que serán editados por la revista Tiempo de Franja, una presentación oficial de la novela de Lombarte Las aventuras del sastre Roc d”arca, el encuentro que se celebrará este sábado en Peñarroya de Tastavins, así como la lectura poética de la fiesta de Sant Jordi en el Matarraña y las jornadas de lectura del 15 de agosto de Belmonte de San José, que se dedicarán al poeta matarrañense. Además, se está estudiando realizar una presentación itinerante del poeta en varias escuelas de la Franja, y si se encuentra financiación la Asociación Cultural del Matarraña podría reeditar el libro Ataüllar el món des del Molinar, agotado desde hacer varios años.

Nacionalisme banal | L’ esmolet.

Aquest és el títol d’un assaig de Michael Billig, catedràtic de ciències socials a la Universitat de Loughborough (Regne Unit). Parla dels nacionalismes “inadvertits” que no són altres que els de les nacions amb estat. I és que estem avesats a anomenar nacionalistes només als que reclamen uns drets per territoris que formen part d’un estat. Segons Billing, el sentiment nacional dels estats es vertebra a travès d’una sèrie de “recordatoris” constants –ell els anomena banals– que omplen la vida diària: la bandera als edificis públics, les seleccions esportives… Això converteix l’espai que habitem en l’espai de la pàtria. He recordat alguns articles que he llegit, també en aquest periòdic, titllant el nacionalisme de mal que cal eradicar, doncs és la font de tota desgràcia. Crec que l’afirmació és excessiva, doncs tal com hem vist, tothom, fins i tot qui no s’ho pensa, té alguna cosa de nacionalista. Jo no m’hi considero. Em costa trobar la utilitat a fronteres i exèrcits, i no m’emocionen les seleccions. L’únic que vull, com tants d’altres, és respecte i comprensió. Respecte per la nostra cultura i llengua, comprensió per la defensa de la seua supervivència. No vull fronteres, ni exèrcit, ni enemics. Només que totes les cultures que convivim dins el mateix estat tinguem un tracte equitatiu, al marge de si som més o menys minoritaris. Vull sentir que la nostra llengua –i el basc, i l’aragonès, i el gallec…– no és una nosa que provoca rebuig a la gent que no la té com a pròpia; que si venen a viure entre nosaltres els faça il·lusió d’aprendre-la, encara que només siga pel mínim respecte que mereix la terra que t’acull.
Per a això, que aparentment és tan senzill, només hi ha una fórmula: tractar els altres com voldria que em tractessin a mi.

La Comarca, columna «Viles i Gents», el 26 de gener de 2007

Sobre l’Any Desideri Lombarte: la CHA i altres | Lo Finestró.

La Chunta Aragonesista (CHA) ha formulat oficialment al Govern d’Aragó la pregunta de que si tenen alguna intenció de participar en la commemoració de l’Any Desideri Lombarte.

pdf de la pregunta

D’altra banda ens han arribat informacions de que Òmnium Cultural, el Campus de la URV de les Terres de l’Ebre i el Consorci de normalització lingüística, volen organitzar un acte d’homenatge a Desideri Lombarte durant el mes de maig.

El Matarraña negocia hoy con DGA la gestión de las guarderías.

Temps al Temps, primera actuació de l’Any Desideri | Celebrem l’Any Desideri Lombarte.

Azero encuentra sus instrumentos en una finca.

CHA pregunta al govern aragonès per la celebració de l’any Desideri Lombarte | Mas de Bringuè.

Diputat per CHA a les Corts aragoneses

El diputat del Grup Parlamentari de Chunta Aragonesista a les Corts d’Aragó Gregorio Briz Sánchez, ha presentat avui, 10 de febrer, al registre d’aquesta institució, una pregunta parlamentaria a la consellera d’Educació, Universitat, Cultura i Esports del Govern d’Aragó, Dolors Serrat, demanant-li si l’Executiu autonòmic (PP-PAR) “té intenció de commemorar el 25é aniversari de la mort del poeta matarranyenc Desideri Lombarte i, en cas afirmatiu, quines accions té previst dur a terme i com?”.

En els antecedents justificatius de la Pregunta, el diputat de CHA recorda que aquest 2014 “ es compleixen 25 anys de la mort de Desideri Lombarte, un dels escriptors contemporanis més importants de la literatura en català, el poeta matarranyenc per antonomàsia que, a més va escriure també novel•la i teatre i treballà per la dignitat de la seua llengua, el català, a l’Aragó, com a membre i un dels fundadors de l’Associació Cultural del Matarranya i un dels organitzadors del II Congrés de Llengua Catalana a l’Aragó”.
La consellera Serrat té la obligació parlamentària de respondre per escrit aquesta Pregunta.

El dissabte declarem ‘Any Desideri Lombarte’ | Celebrem l’Any Desideri Lombarte.

Una pàtria tan rodona
que de llevant a ponent,
els dos braços estenent,
la puguera abraçar tota
i no me’n sobrare gens.

Com una nòvia, estimada,
blanca com flor d’ametler,
dolça com mel de romer,
com una espiga, granada,
florida com un roser.

Eixa pàtria que jo vull,
eixa pàtria és la que tinc;
la pàtria dels meus amics,
la pàtria del meu orgull.
I aquí vull viure i morir.

El pròxim 15 de febrer, a les sis de la tarde, l’ermita de dalt de la Mare de Déu de la Font de Pena-roja acollirà la inauguració de l’Any Desideri Lombarte 2014. Es farà la presentació del projecte i la inauguració de l’exposició ‘Quan érem emigrants’, del fotògraf de Queretes Tomàs Riva, amb textos de l’escriptor de Pena-roja, Desideri Lombarte. Tindrem concert musical a càrrec dels Temps al Temps.

Tos hi esperem!

Viatge en el temps amb ‘Quan érem emigrants’ | Celebrem l’Any Desideri Lombarte.

Dissabte a les 18.00 hores, inaugurem exposició… – Any Desideri Lombarte.

La mare mos va fer la maleta,
mig plorosa, mig contenta.
Lo vestit dels domenges,
tres camises, la de portar, la nova i la vella.
Les sabates als peus
–no en teníem més que unes–.
I el calaix que va quedar forro.

A la cartera onze bitllets d’a cent
i cap d’a mil
i un nugo al pit.

El dissabte 15 de febrer, l’ermita de dalt de la Mare de Déu de la Font acollirà la presentació de la mostra fotogràfica ‘Quan érem emigrants‘. L’exposició, que recopila imatges del fotògraf natural de Queretes, Tomàs Riva, i textos de l’escriptor de Pena-roja, Desideri Lombarte, és un viatge en el temps. Ens portarà als anys 60, uns temps convulsos. Molts fills del Matarranya es veien forçats a marxar de sa terra per guanyar-se un futur més prosper en ciutats i territoris d’una major projecció econòmica. Desideri Lombarte, que va marxar de Pena-roja l’any 1959, feia ressò d’este episodi en la seua obra poètica.

L’exposició estarà oberta a la Mare de Déu de la Font de Pena-roja al llarg dels pròxims mesos. Per aportació de l’Associació Cultural del Matarranya.

Presentació del llibre “Cupido en el Matarranya” | Lo Finestró.

El cap de setmana del catorze al setze de febrer, amb un acte i signatura a Vall-de-roures, en concret a la llibreria Serret, es presentará el llibre de Francisco Javier Aguirre, Cupido en el Matarraña

“Quatre dones i un home reflecteixen en aquesta col·lecció de relats les seues experiències eròtiques de manera explícita, de manera directa, amb absoluta desimboltura. El record de les seus tòrrides vivències en el passat, i en alguns casos en el present, els donen peu per narrar al seu cercle d’amics peripècies i situacions altament estimulants. Elles són sempre les protagonistes, com expressa el subtítol del llibre Seduccions de dona, encara que els homes aportin una complicitat tan directa com activa.”

Moviment Franjolí per la Llengua: [2014] Any Desideri Lombarte.

[2014] Any Desideri Lombarte

Institut Ramon Muntaner.

Queretes: La col·lectivització d’un poble aragonès durant la Guerra Civil (1936-1938)

Autors SIMONI, Encarnita; SIMONI, RenatoEditorial AC MatarranyaAny 2013Localització CalaceitISBN/ISSN 978-84-88477-63-7PreuEstat de publicació DisponibleCentre Associació Cultural del Matarranya ContacteSumari
La col·lecció L’Aladre. 7

Pròleg. El valor dels pioners. 9

Acrònims. 12

Introducció. 14

I.- LA REPÚBLICA (1931-1936). 21

1.- La situació econòmica i social a l’Espanya republicana. 22

2.- La CNT: un sindicat anarcosindicalista potent. 26
– La força. 26
– Les idees. 28

3.- Aragó als primers decennis del segle XX: cap a la polarització interna. 34

4.- Terol: una de les províncies més pobres de la Península. 36
– El relleu, el clima i l’estructura agrícola. 37
– La conjuntura. 39
– L’estructura de la propietat. 40
– La població. 42
– Les comunicacions. 46
– El moviment polític i social. 48

5.- Queretes, una vila immòbil? 62
– Una fortalesa en un paisatge de turons. 62
– Terra d’oliveres. 64
– Les estretes relacions amb la veïna Catalunya. 66
– Una mobilitat limitada. 68
– La llengua. 69
– L’estudi de la propietat. Problemes metodològics. 70
– Rics i pobres. 72
– L’evolució demogràfica. 79
– La vida política: cap a una dinàmica entre dreta i esquerra. 87
– Els poders públics. 99
– La família. 106
– La casa. 110
– L’alimentació. 112
– La roba. 114
– La feina: els cicles de la natura. 115
– La sociabilitat a la vida quotidiana. 119
– La cultura escrita. 120
– La instrucció pública. 124
– Superstició i medicina. 137
– La religiositat. 139
– Festes, tradicions i cerimònies. 142
– La situació política a la primavera de 1936.146

6.- Un primer balanç. 151

II.- LA GUERRA CIVIL I LA COL·LECTIVITZACIÓ (1936-1938). 153

1.- La derrota de la rebel·lió. 154
– El cop de mà de la dreta. 154
– La resposta de les milícies antifeixistes: la batalla de Calaceit. 156
– “Tabula rasa”: la lluita contra les persones i els símbols. 160

2.- L’autogestió de l’economia. 170
– La formació de la col·lectivitat. 170
– Una nova geografia d’Aragó. 174
– L’evolució de la producció agrícola. 176
– L’organització de treball: “de cadascú segons les seves capacitats”. 177
– La distribució dels béns: “a cadascú segons les seves necessitats”. 180

3.- Autogovern al poble i a la comarca. 183

4.- El poder a la regió aragonesa: representar el poble o el govern central? 192
– El Consell de Defensa d’Aragó (CdA). 192
– La Federació Regional de Col·lectivitats (FRC). 195
– El suport del Consell d’Aragó a les col·lectivitats. 198
– Les delicades relacions entre els òrgans de poder a la regió. 202

5.- La vida social a la col·lectivitat de Queretes. 205
– Col·lectivistes i individualistes. 205
– La relació amb el front. 211
– La difusió dels nous principis: les Joventuts Llibertàries i l’escola. 213
– L’estat de salut de la població. 224

6.- Guerra i revolució. 226
– El “Grup de Batiste”. 226
– L’atac polític a les col·lectivitats. 230
– La fi del Consell d’Aragó. 231
– El poder als republicans moderats. 234

7.- L’arribada dels franquistes. 239
– La batalla d’Aragó. 239
– El nou ordre al poble. 241
– Judicis sumaris, empresonaments i condemnes. 246

8.- Conclusió. 252

III.- ANNEXOS. 259

▶ Ball del Poll i Camins de Germanor Torredarques – Torre de Arcas – YouTube.