Aiguaiva: catifes reivindicatives | Lo finestró del Gràcia.

Aprofitant la tradicional mostra de catifes, festivitat de Sant Agustí —28 d’agost—, la plataforma “Lo Bergantes no se toque” d’Aiguaiva, va demostrar una vegada més que gairebé tota la vila està en contra de l’embasament o presa de laminació que la “Confederación Hidrogràfica del Ebro” vol construir al riu Bergantes. A les escales de la Plaça, un nombrós grup de persones segudes van corejar eslògans en castellà: “Lo Bergantes no se toque”, “Riu sí, presa no”, “No ens miris, uneix-te”A una gran inscripció es podia llegir “Aigua, patrimoni, natura, llegat, fauna, aigua, flora i vida”. A les entrades de la Plaça hi havia catifes de serradures de colors —com totes—, però amb inscripcions, aquesta vegada sí, en català: “No me tocos lo riu” i “Salven lo nostre riu”. Entre altres coses, el portaveu de la plataforma, Aitor Clemente, manifestà que volen crear un fons fotogràfic per a utilitzar-lo en exposicions i en possibles edicions gràfiques.

La darrera trobada de lectura publica a Bellmunt | Entre pàginas.
Ramón Mur
El último encuentro de lectores en la VI Jornada de Lectura Pública en Belmonte/Bellmunt fue un éxito sin precedentes en las ediciones anteriores. Más de 60 personas acudieron a esta cita anual de lectura en público, que leyeron fragmentos de la obra en catalán ‘Licantropía’ de Carles Terés y de la publicada hace años en castellano por el Centro de Estudios Bajoaragoneses (CESBA), ‘Cuestiones bajoaragonesas’ de José Ignacio Micolau Adell.
El acto comenzó a las 10 de la mañana. Gloria Izquierdo presentó a Carles Terés, el autor de Licantropía, quien acudió a Belmonte con su familia y varios amigos, y leyó varias páginas de su primera novela, distinguida con el Premio Guillem Nicolau del año 2011. Unas dos horas más tarde, Raúl Boix presentó a José Ignacio Micolau, autor de la segunda obra escogida para esta jornada de 2013, quien no pudo asistir al encontrarse en Madrid ese día.
En muchos libros se incluye, al final o al principio, un espacio dedicado a los agradecimientos a las personas que, de una forma u otra, han contribuido en la publicación de la obra. De igual forma, quiero aquí señalar a las personas que quisieron participar en la jornada de lectura. La de más edad fue Juan Mompel Gascón, de Belmonte, quien ya ha participado en las ediciones anteriores y cuenta ya 88 años de vida. Cultiva tres huertos al día –uno a primera hora, otro lo repasa al final de la mañana y el tercero, al caer el día- y se encuentra en perfecto estado de salud física y mental. La de menos edad fue una lectora de 9 años, María Rey Tafalla, que leyó junto a su madre a la que ya había acompañado en esta misma circunstancia otros años, aunque no en calidad de lectora. En esta ocasión, debutó como lectora de libros escritos por bajoaragoneses.
Los lectores de 2013, por orden de aparición, y sin perjuicio de que se haya cometido algún error involuntario en el registro fueron los siguientes y a todos ellos quiero reiterar mi agradecimiento en nombre de la Asociación Cultural, Turística y Deportiva, ‘Amigos del Mezquín’:
Gloria Izquierdo, Carles Terés, Lluis Sánchez, Ángel Izquierdo, Daniel Sesé, Manel Ollé, Montse Gort, María Dolors Gimeno, Carmina ?, Angels Guimerá, José Inglada, Josep Fargas, Raúl Boix, Angel Izquierdo Rius, María Isabel Bayod, Conchita Bayod, Juan Antonio Pérez, Tomás Bosque leyeron los fragmentos de ‘Licantropía’ en catalán. Las páginas de ‘Cuestiones Bajoaragonesas’ en castellano fueron leídas por Tomás Bosque, Lluis Sánchez, Juan García, Gloria Cros, Chon Figuerola, María Isabel Bayod, Conchita Bayod, Raúl Boix, Lorenzo Gascón, Matilde García, Josep Fargas, Enric Morales, Alberto Bayod, Mari Carmen Bayod, Ángel Izquierdo, Angels Guimerá, José Inglada, Susi Manjón, Marta Giménez, Samir Samham, Daniel Plana, Ignacio Celma, Ramón Morales, Miriam García, Daniel Palacios, Marco Rey, Meli Tafalla, María Rey, Ignacio Rey, Jaime Jarque, Jorge Celma, Concha Lázaro, Toño Celma, Conchita Martín, Jaime Antonio Marqués, Manuel Capilla, Isabel Antolín, Francisco Argente, Laura Jáuregui, Juan Mompel, Abilio Manjón y Margarita Barbero.
BRUIXOTS DE L’AIGUA – ZAHORÍES: II Trobada de saurins.
Twitter / ecodes: El Contrato del río #Matarraña ….
El Contrato del río #Matarraña en el proyecto Sud’eau2 http://contratoderiomatarranya.org/index.php iniciativas de gestión sostenible y participativa #agua #ríos
El pou de Santa Mònica | Lo finestró del Gràcia.
Una tarda de principis d’agost vam anar des de la Codonyera a refrescar-nos una mica, sota l’ombra arrodonida dels pins i de la allargassada dels alts xiprers, del Santuari de Santa Mònica de Fòrnols. Les informacions turístiques solen descriure el paratge i els edificis així: “El Santuari de Montserrate està enclavat a la part alta d’una vall que acaba als peus del nucli urbà de Fórnols. Es tracta d’un conjunt de construccions entre les quals es troben l’església, el claustre i diverses dependències al seu voltant i un pou.
L’església es troba situada a l’extrem nord-oest del conjunt, presenta una sola nau amb capella adossada al mur nord, el temple s’obre al flanc nord del claustre del qual es conserven els flancs sud i part de l’est, oest i nord, en l’extrem nord-est es conserven la casa del mitger, a la qual s’accedeix des del pati…”
De la visita que vam fer, vull destacar només el pou, que es troba en un estat de mitja ruïna, la qual cosa potser el fa més interessant encara, per la seua estètica, el verdor vegetal superficial de l’aigua i l’espectacularitat de les teranyines que pengen de les parets. Com a mostra vaig fer unes fotografies. Només en penjo una d’un alt xiprer viu, una altra d’un alt xiprer mort i les del pou, més espectaculars.
De Vall-de-roures a Prats de Molló (Antoni Vives).
Més de 400 persones participen a la cadena humana per la unitat de la llengua | Comarques Nord.

‘Moltes parles i una sola llengua’. Amb este lema, la frontera administrativa entre Aragó i Catalunya entre els termes municipals de Calaceit i Caseres va simbolitzar dissabte 24 d’agost a la tarde la unitat de la llengua catalana. Més de 400 persones arribades d’un costat i altre de territori van reivindicar el català de la Franja d’Aragó i van denunciar “l’agressió lingüística” que estan patint les regions aragoneses de parla no castellana. La iniciativa, impulsada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) de les Terres de l’Ebre, va tindre molt bona resposta i va superar les previsions. S’esperaven unes 200 persones per a cobrir el tram del pont de la N-420 que travesse el riu Algars, a les que van arribar de sobres.
La cadena humana va superar tot el tram de pont, i durant l’acte reivindicatiu també es va llegir un manifest en defensa de la unitat de la llengua catalana i de l’agressió de la llengua que s’està vivint a tots els territoris, tant a la Franja, al País Valencià, a Ses Illes com a Catalunya. Paulí Fontoba va recalcar que “ens estan agredint. Estan anul·lant la nostra cultura”. Per això, “hem de mantindre l’atenció constantment del Govern d’Aragó perquè retiri esta Llei de Llengües i reconegui el català de la Franja”. Fontoba, regidor d’Entesa a Calaceit, va recordar que “ha participat molta gent de Calaceit i molta gent de Caseres,
que estaven molt il·lusionats. Alguns d’ells inclús han vingut en manifestació des del poble”.
Alguns dels assistents a la concentració també van portar símbols independentistes com banderes, encara que l’objectiu de la cadena humana era la defensa del català i la unitat de la llengua. La cadena humana per la llengua entre el Matarranya i la Terra Alta va coincidir precisament en una segona que es va fer sobre el riu Sénia, a la frontera entre Catalunya i el País Valencià, i on es llegia el lema ‘Lo Sénia no és frontera’. A més, i segons informe avui ‘Vilaweb’, a la cadena humana de l’Algars va haver problemes amb la Guàrdia Civil. El portal destacava que “els agents han intentat evitar que persones que eren a la part de la cadena humana del Principat pogueren passar a la part que era al territori de la Franja. També han multat cotxes que portaven l’adhesiu del CAT”.
Manel Alves, de l’Assemblea Nacional – Terres de l’Ebre, va ser l’encarregat de llegir el manifest, i va concretar que “ha estat una jornada molt especial i llegir el manifest és un orgull i un reconeixement molt especial”. Pel que fa al rerefons de l’acte, l’actual Llei de Llengües d’Aragó que anul·le el
català, Alves va apuntar que “no crec que la deroguen. Seguiran fent les seues polítiques, i més en contra del català i tot allò que està relacionat amb Catalunya. L’acte no servirà per a derogar-la, però sí per a dir que estem aquí, no ens deixarem doblegar i que facin el que facin no renunciarem a les nostres arrels i la nostra identitat”. Pel que fa a l’assistència, Manel Alves va reconèixer que “no esperava que hi hagués tanta gent. El pont s’ha fet de sobres”.
Pel que fa al context lingüístic actual, Manel Alves va parlar de l’escola en català i de la realitat a la Franja. A més, ara “estan atacant la immersió lingüística de Catalunya. Ho van fer al País Valencià, i ara també a Balears. Ho fan a tots els territoris de parla catalana perquè el signe més identitari d’un poble i un territori és la llengua. Un símbol identitari que ens uneix a tots com a poble”. A la Franja, el català “és la llengua d’ús comú i diària”, va afegir Alves, però “això hauria de significar que es pogués aprendre la llengua a l’escola”. A Aragó això no passa ni amb el català ni amb l’aragonès. “Volen esquarterar el territori, el poble que parle català”, va tancar Manel Alves. Es preveuen més accions pel català al Matarranya.
Multan en Aragón a una diputada de Esquerra por llevar el CAT en la matrícula.
La Guardia Civil alega que la matrícula del coche no debe presentar “obstáculos que impiden o dificultan la lectura e identificación”, como pegatinas.
Gerard Gómez del Moral colgó una foto de la multa en su Twitter @GERARDGOMEZF. La Guardia Civil multó este sábado por llevar la pegatina ‘Cat’ en la matrícula del coche a la diputada de ERC en el Parlament Marta Vilalta, que viajaba junto al líder de las juventudes del partido (JERC), Gerard Gómez del Moral.
El republicano ha explicado que la multa llegó en la carretera que une las ciudades de Vielha y Lleida, en uno de los tramos que no discurre por Cataluña, sino por Aragón.
Según Gómez del Moral, la patrulla estaba estacionada a un lado de la carretera y arrancó al pasar su coche, conducido por la diputada: “Parecen que estén allí sólo para cazar a todos los catalanes” que lleven el ‘Cat’ en la matrícula.
El líder de la JERC ha explicado que se negaron a retirar la pegatina pese a la multa, por lo que fueron advertidos de que la Guardia Civil podría seguirles multando durante todo el trayecto mientras no la retiraran.
En la multa, de 200 euros, la Guardia Civil argumenta que las placas de las matrículas del coche “presentan obstáculos que impiden o dificultan la lectura e identificación”, en alusión a la pegatina ‘Cat’.
400 personas reivindican el catalán del Matarraña en una cadena humana.
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=vlgQDFQ-C6k

Unas 400 se dieron la mano sobre el puente del río Algars. S.B.G
Con un pancarta bajo el lema ‘Moltes parles una sola llengua’, alrededor de 400 personas realizaron el sábado por la tarde en Calaceite una gran cadena humana que consiguió unir Aragón y Cataluña sobre puente del río Algars, en plena N-420, con el objetivo de reivindicar la unidad de la lengua.
Dim lights Embed
Se trata de una iniciativa que estuvo organizada por la Assemblea Nacional de Catalunya y que ya se ha realizado en otros puntos de la geografía catalana como un puente sobre el río Senià entre Tarragona y Castellón. Sin embargo, en esta ocasión, el objetivo del acto era defender el catalán del Matarraña. “El Gobierno de Aragón esta anulando nuestra cultura. Estamos siendo agredidos”, explicaba Paulí Fontaba, concejal del Ayuntamiento de Calaceite por Esquerra Republicana de Catalunya.
A pesar de los símbolos y emblemas independentistas, desde la asamblea aseguraron que el acto no pretendía reivindicar la independencia, sino mostrar su disconformidad con la nueva Ley de Lenguas de Aragón y apoyar a quiénes defiende el catalán de la zona. “Es ridículo que en Calaceite digan que hablamos Lapao, mientras que unos pocos kilómetros más pero ya en Cataluña digan que es catalán. Hablamos todos la misma lengua pero con sus variantes”, comentaba Manel Alvés representante de les Terres de l’Ebre en la Asamblea Nacional de Catalunya.
Al acto asistieron miembros de la plataforma ‘Via catalana per l’independencia’, pero también vecinos de Calaceite y de otros pueblos del Matarraña, así como de las localidades catalanas de Xerta o Caseres.