Més de 400 persones participen a la cadena humana per la unitat de la llengua | Comarques Nord.
‘Moltes parles i una sola llengua’. Amb este lema, la frontera administrativa entre Aragó i Catalunya entre els termes municipals de Calaceit i Caseres va simbolitzar dissabte 24 d’agost a la tarde la unitat de la llengua catalana. Més de 400 persones arribades d’un costat i altre de territori van reivindicar el català de la Franja d’Aragó i van denunciar “l’agressió lingüística” que estan patint les regions aragoneses de parla no castellana. La iniciativa, impulsada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) de les Terres de l’Ebre, va tindre molt bona resposta i va superar les previsions. S’esperaven unes 200 persones per a cobrir el tram del pont de la N-420 que travesse el riu Algars, a les que van arribar de sobres.
La cadena humana va superar tot el tram de pont, i durant l’acte reivindicatiu també es va llegir un manifest en defensa de la unitat de la llengua catalana i de l’agressió de la llengua que s’està vivint a tots els territoris, tant a la Franja, al País Valencià, a Ses Illes com a Catalunya. Paulí Fontoba va recalcar que “ens estan agredint. Estan anul·lant la nostra cultura”. Per això, “hem de mantindre l’atenció constantment del Govern d’Aragó perquè retiri esta Llei de Llengües i reconegui el català de la Franja”. Fontoba, regidor d’Entesa a Calaceit, va recordar que “ha participat molta gent de Calaceit i molta gent de Caseres, 
que estaven molt il·lusionats. Alguns d’ells inclús han vingut en manifestació des del poble”.
Alguns dels assistents a la concentració també van portar símbols independentistes com banderes, encara que l’objectiu de la cadena humana era la defensa del català i la unitat de la llengua. La cadena humana per la llengua entre el Matarranya i la Terra Alta va coincidir precisament en una segona que es va fer sobre el riu Sénia, a la frontera entre Catalunya i el País Valencià, i on es llegia el lema ‘Lo Sénia no és frontera’. A més, i segons informe avui ‘Vilaweb’, a la cadena humana de l’Algars va haver problemes amb la Guàrdia Civil. El portal destacava que “els agents han intentat evitar que persones que eren a la part de la cadena humana del Principat pogueren passar a la part que era al territori de la Franja. També han multat cotxes que portaven l’adhesiu del CAT”.
. ‘No renunciarem a les nostres arrels’
Manel Alves, de l’Assemblea Nacional – Terres de l’Ebre, va ser l’encarregat de llegir el manifest, i va concretar que “ha estat una jornada molt especial i llegir el manifest és un orgull i un reconeixement molt especial”. Pel que fa al rerefons de l’acte, l’actual Llei de Llengües d’Aragó que anul·le el 
català, Alves va apuntar que “no crec que la deroguen. Seguiran fent les seues polítiques, i més en contra del català i tot allò que està relacionat amb Catalunya. L’acte no servirà per a derogar-la, però sí per a dir que estem aquí, no ens deixarem doblegar i que facin el que facin no renunciarem a les nostres arrels i la nostra identitat”. Pel que fa a l’assistència, Manel Alves va reconèixer que “no esperava que hi hagués tanta gent. El pont s’ha fet de sobres”.
Pel que fa al context lingüístic actual, Manel Alves va parlar de l’escola en català i de la realitat a la Franja. A més, ara “estan atacant la immersió lingüística de Catalunya. Ho van fer al País Valencià, i ara també a Balears. Ho fan a tots els territoris de parla catalana perquè el signe més identitari d’un poble i un territori és la llengua. Un símbol identitari que ens uneix a tots com a poble”. A la Franja, el català “és la llengua d’ús comú i diària”, va afegir Alves, però “això hauria de significar que es pogués aprendre la llengua a l’escola”. A Aragó això no passa ni amb el català ni amb l’aragonès. “Volen esquarterar el territori, el poble que parle català”, va tancar Manel Alves. Es preveuen més accions pel català al Matarranya.