La Franja

Lledó ofrece casas en alquiler por 100 euros para familias con niños.

«Desesperada». Así se encuentra la alcaldesa de Lledó, Mª José Vallés. La pequeña localidad del Matarraña busca de forma urgente a una o varias familias con hijos en edad escolar para que se instalen en el pueblo. De no encontrarlas antes de principios de septiembre, el CRA Algars de Lledó cerrará por falta de alumnos. Este año cuentan con cuatro niños y necesitan otros dos para llegar al mínimo de alumnos exigido por Educación, seis. El año pasado llegaron dos nuevas familias pero la más numerosa, con cuatro niños en edad escolar, se ha marchado.

Para atraer nuevos pobladores varios vecinos de Lledó ofrecen casas en alquiler por 200 euros. El Ayuntamiento está dispuesto a subvencionar la mitad del coste, por lo que el precio final sería de 100 euros al mes. El año pasado contaron con la colaboración de la empresa cárnica más importante de la zona. El grupo Arcoriris ofreció un puesto de trabajo al padre de familia que matriculara a sus hijos en el centro. Sin embargo, aunque ahora no pueden ofrecer una oferta de trabajo en firme, sí que ayudarán a las familias a presentar curriculums por la zona. Además, el Ayuntamiento está ultimando la reforma de un local municipal que podría ceder a una familia para crear un negocio en el futuro. «No podemos ayudarles económicamente porque en el pueblo tenemos bar y tienda de alimentación pero les ofreceremos el local por si quieren emprender un negocio», explica.

La alcaldesa entiende que la situación es complicada porque en septiembre empiezan las clases pero se muestra esperanzada con encontrar a alguna familia. Explica que ya se han interesado varias personas pero ella siempre les aconseja que primero conozcan Lledó: «Muchos quieren venir enseguida pero yo siempre les digo que primero nos visiten. En un pueblo se vive muy bien pero no todos se adaptan». Los interesados pueden contactar con la primer edil en el teléfono 650 61 51 25.

Cadena humana contra la LAPAO a la Franja – VilaWeb.

Aquest vespre una cadena humana pretén unir, a través del pont sobre el riu Algars, els municipis de Caseres (Terra Alta) i Calaceit (Matarranya). Aquesta cadena duu per lema ‘Cadena per la unitat de la llengua’ i pretén mostrar el rebuig conjunt del territori a l’aprovació de la reforma de la llei de llengües de l’Aragó, que denomina el català de la Franja com a llengua pròpia de l’Aragó oriental (LAPAO).

Els actes començaran a les 17.00, amb una reunió de la territorial de l’ANC a Calaceit, i és previst que la cadena es faci a les 20.00. Calen entre 200 i 300 persones per formar aquesta cadena.

La nova llei de llengües es va aprovar a les corts aragoneses el 9 de maig amb els vots a favor del PP i el Partit Aragonès (PAR), tot i l’oposició ferma de la resta de formacions polítiques i d’entitats acadèmiques i culturals de tot el país.

Les Terres de l’Ebre també faran una cadena humana, a l’Ampolla. Serà avui al vespre, a partir de les 20.00, a la plaça de Catalunya del port pesquer. L’associació cultural de l’Ampolla organitza una cantada d’havaneres, seguida de diferents parlaments i de l’actuació musical de ‘Los Sirgadors’.

A poques setmanes de l’Onze de setembre, diferents punts del terriotori se sumen a la Via Catalana organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana al Principat. Dissabte passat Prada de Conflent es va converir en el primer municipi de la Catalunya Nord que l’assajava, coincidint amb la jornada inaugural de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE).

L’Alguer la farà l’11 de setembre mateix a les 18.30, a la plaça del Portal.

A Palma una cadena humana acabarà formant un mapa dels Països Catalans. L’acció es farà el 10 de setembre a les vuit del vespre a la plaça Major i l’estan preparant la branca mallorquina de l’ANC i l’Obra Cultural Balear.

El compositor Carles Santos i la família de Guillem Agulló enllaçarn simbòlicament el Principat amb el ramal de la Via Catalana que baixarà pel País Valencià l’11 de setembre. 

Amb el títol Córrer per Catalunya, la branca nord-catalana de l’Assemblea Nacional Catalana, organitza una cursa que anirà paral·lela al ramal de la cadena humana a la Catalunya Nord que unirà el Pertús i el Voló, l’Onze de Setembre.s’ha organitzat cap al País Valencià.

Nonacionalistes vs. «aldeanos» | L’ esmolet.

La Comarca, columna «Viles i gents», 16 d’agost de 2013
Què és un nonacionalista? L’etimologia no enganya: algú que no se sent adscrit sentimentalment a cap nació o que no té l’impuls de defensar-la. Vist així, un nonacionalista autèntic seria una mena de camaleó, un Zèlig woodyallenesc que s’adaptaria a les identitats que va trobant-se en el seu periple vital. Com molts emigrants europeus als Estats Units, que fins i tot es canviaven el nom i renunciaven al seu idioma a per a semblar més americans. Tanmateix, a les nostres Espanyes, el mot canvia de significat radicalment. El nonacionalista espanyol (generalment monolingüe castellà per naixement o vocació) no se li posa gaire bé la puixança i prestigi que algunes llengües no castellanes han adquirit a Espanya des que hi ha democràcia. Per a resoldre aquest dilema moral, titlla d’«aldeano» aquell que s’entossudeix a emprar el propi idioma en tots els àmbits de la vida (oficial, acadèmic, etc.). La paradoxa més gran ve del fet que aquests menystinguts «aldeanos», a diferència de molts nonacionalistes, dominen perfectament les dues llengües, la pròpia i la castellana. Els amics de l’altra banda de l’Algars que estiuegen entre nosaltres, es queden parats de veure el tracte que rep la nostra llengua per part del govern autonòmic aragonès. «Que no pagueu els mateixos impostos, vosaltres?» ens interroguen. De fet, n’hi ha uns quants que comencen a qüestionar-se la conveniència de seguir sufragant un estat que, diuen, només posa pals a les rodes al desenvolupament de la seua cultura, entre altres coses. En les tertúlies que, inevitablement, sorgeixen sobre aquest tema, els aragonesos ens anem quedant sense arguments per a convèncer-los del contrari. I més ara que diuen que parlem LAPAO i ens costa de fer-nos entendre. Sempre queda el recurs de xerrar de futbol o de si enguany trobarem bolets perquè ha plogut quan calia.

23ª Trobada Cultural del Matarranya | Lo finestró del Gràcia.

Aquest any la Trobada Cultural del Matarranya tindrà lloc a Calaceit, el dissabte 21 de setembre. Podeu trobar el programa, pràcticament definitiu, aquí

LOS DRAPS – Demà, a mitjanit, estarem a la capital del Matarranya…..

LOS DRAPS

Urgen la remodelación de la línea Fayón-Ribarroja.

La bajada de las temperaturas puede ser uno de los factores primordiales para que el sistema de control de tráfico su paso por Fayón-Ribaroja haya dejado de dar problemas. En el último mes y medio los trenes que realizan el recorrido Barcelona-Zaragoza debieron circular en el tramo que une la comunidad catalana con la aragonesa a una velocidad de cinco kilómetros por hora por cuestiones de seguridad. Esto suponía un retraso de más de 45 minutos.

Parece ser que el sistema de control emitía una señal falsa de alerta al control centralizado, ubicado en Zaragoza. Por este motivo, los conductores recibían la orden de aminorar la marcha. Fuentes ferroviarias a puntan a que ese problema estaba provocado por la dilatación de los materiales que forman el sistema de control. De ahí que exijan las preceptivas reparaciones.

Es prepara la tercera tertúlia, amb l’escriptor Carles Terès | L’esmolet.

Carles Terès a la plaça d’Alcanyís

El pròxim dissabte 17 d’agost, a les 22:30h, tindrem el plaer de comptar amb una xerrada de Carles Terès, autor del fabulós llibre ‘Licantropia’, una de les sensacions literàries del rader any. La tertúlia es farà a l’ermita en runes de Santa Margarita.

Carles Terès resideix entre Torredarques (Matarranya) i Alcanyís (Baix Aragó), on treballa com a dissenyador gràfic i publicista. Tot i que ell va nàixer a Barcelona, té unes arrels ben franjolenques, ja que son pare prové d’Estopanyà (Ribagorça) i sa mare de Queretes (Matarranya). Ara fa vint anys va decidir abandonar la seua Barcelona natal i instal·lar-se al Matarranya, on desenvolupa la seua activitat professional a l’estudi ‘Terès&Antolín‘.

Des de 1995 forma part del col·lectiu ‘Viles i gents‘, que publica un article setmanal al diari La Comarca d’Alcanyís i al Diario de Teruel. Des de 2003 publica una columna mensual (‘L’esmolet’) a Temps de Franja, l’única revista en català que es fa a l’Aragó, de la qual també n’és dissenyador gràfic, maquetista i, des de fa un parell d’anys, hi fa funcions de direcció. També manté un interessant blog: esmolet.wordpress.com.

‘Licantropia‘ és la seua primera novel·la, tot i que abans ja havia publicat diversos contes en obres col·lectives i publicacions periòdiques. Amb el llibre ‘Licantropia‘ va guanyar el premi Guillem Nicolau 2011, atorgat pel Govern d’Aragó a la millor obra literària en català. Es dóna la circumstància que esto llibre ha estat lo rader que ha rebut el premi Guillem Nicolau, ja que l’any 2012 el Govern aragonès va decidir deixar-lo en blanc, i no l’ha convocat per a l’edició del 2013. En les estranyes circunstàncies politico-lingüístiques actuals hi ha massa possibilitats de que no es torne a convocar en una temporada llarga. Carles Terès va aconseguir rescatar els drets d’autor i publicar el llibre en una editorial comercial catalana: Edicions de 1984. Ja va per la segona edició.

Carles Terès mos il·lustrarà sobre les llegendes de l’home llop al nostre context cultural, així com en totes les vicissituds passades fins a publicar el llibre dignament. Un llibre que realment s’ho mereix. Llegiu-lo i ho comprovareu.

Mucho más que un toque de atención desde el valle del Bergantes | Entre pàginas.

de ramonmur

Fotos.

Naix al Matarranya l’Associació de Pares ‘Clarió’ en defensa del català a l’escola | Comarques Nord.

Davant la preocupant realitat en matèria lingüística que s’està vivint en l’interior de les aules del Matarranya, pares i mares del territori han decidit engegar l’associació ‘Clarió’ en defensa d’una escola en català. El passat diumenge 4 d’agost, Mont-roig va ser el municipi encarregat de presentar en societat esta entitat, una associació que naix de la necessitat de defensar una educació en la llengua materna i de fer front a la substitució lingüística que estan patint els xiquets en aspectes tan bàsics com la comunicació entre ells. ‘Clarió’ es va donar a conèixer amb una ‘Alifara Infantil’ que va aplegar nombrosos tallers per a xiquets, una assemblea per als pares i un dinar de convivència.

José Manuel Aragonés, membre de ‘Clarió’, va concretar que l’associació “s’ha creat a través d’una sèrie de pares molt conscienciats amb la llengua. Estem veient que els nostres fills es relacionen entre ells en castellà, i considerem que és molt necessària una associació de pares que defense la llengua com cal”. Esta ‘Alifara Infantil’ va reunir a pares i xiquets de diversos pobles de la comarca, i va ser una primera concentració que va aplegar tallers de cant, pintura, massatge i música, entre altres, com també assemblea i decoració d’una pancarta. ‘Clarió’ ha estat impulsada per diverses famílies del territori i ara ha entrat en ple funcionament.

El propi Aragonés va recordar que existeixen moltes necessitats en matèria lingüística a l’escola. “Al setembre volem posar-nos dins l’escola i treballar per una segona hora de català a l’escola”, va concretar. Des del seu punt de vista, “una hora de català és ridícul per a aprendre la llengua materna”, i l’objectiu de l’associació seria “arribar a tots els pobles de la comarca”. José Manuel Aragonés va dir que “ens estem jugant la llengua. La llengua és la riquesa cultural que ha vingut dels nostres pares, i si no la cuidem bé, esta desapareixerà. Ens fa falta conscienciació. El patrimoni físic es protegeix. Però el patrimoni immaterial, la llengua i la cultura que ens han transmès, no la valorem”.

MONT-ROIG * MONROYO.

“El Bergantes no es toca” | Lo finestró del Gràcia.

Més de 600 persones es van manifestar a Aiguaviva, el dissabte 10 d’agost, dia de Sant Llorenç, patró de la vila, contra el projecte de la CHE de construir una presa de laminació al riu Bergantes, enarborant pancartes: “Salvem lo nostre riu”, “No a la pressa, n’hi ha altres solucions”. La plataforma ciutadana “El Bergantes no es toca”, convocant de l’acte, ja havia demanat l’allargament del període d’informació, i també havia fet arribar a la CHE més de 3000 al·legacions contra el projecte. Representants de Chunta Aragonesista eren presents a la manifestació que va arribar fins al riu on es llegí un manifest. La plataforma contra el projecte al·lega raons socials, econòmiques i mediambientals. El Matarranya i els pobles valencians de la conca del Bergantes estan donant suport a la plataforma, la qual es sent com a David contra Goliat que són PP i PAR, el quals ocupen la majoria de les institucions. La vall del Mesquí no es mou.

El hospital de Valderrobres albergará un centro de interpretación.

Twitter / JordiDuranS: El Matarranya, terra de l’Ebre ….