Skip to content

Archive

Category: Recerca

CHA pide que se cree la Academia Aragonesa de la Lengua.

CHA pide que se cree la Academia Aragonesa de la Lengua

José Luis Soro

Foto: EUROPA PRESS

 

 

ZARAGOZA, 6 Jun. (EUROPA PRESS) –

 

El portavoz del Grupo Parlamentario de Chunta Aragonesista (CHA), José Luis Soro, ha exigido este viernes al Ejecutivo autonómico que publique el mapa de uso histórico predominante de las lenguas y modalidades lingüísticas minoritarias de la Comunidad Autónoma y que constituya la Academia Aragonesa de la Lengua.

 

CHA ha registrado en las Cortes de Aragón una solicitud de comparecencia de la presidenta, Luisa Fernanda Rudi, que se tramitará en la sesión plenaria del jueves de la semana próxima, en la que Soro espera debatir con la consejera de Educación, Universidad, Cultura y Deportes, Dolores Serrat.

 

En rueda de prensa, el también presidente de CHA ha afirmado que, el desarrollo de la Ley de Uso, Protección y Promoción de las Lenguas y Modalidades Lingüísticas de Aragón, un año después de su aprobación, “ha sido nulo”, y ha considerado que el objetivo de su aprobación no era producir efectos jurídicos, sino derogar la ley anterior, que reconocía expresamente el aragonés y el catalán de Aragón.

 

Tras criticar el “circunloquio absurdo de LAPAO y LAPAPYP” para referirse a las lenguas mencionadas, José Luis Soro, ha dicho que la nueva ley “no se ha aplicado”, insistiendo en que “solo pretendía ocupar espacio en el ordenamiento jurídico aragonés y el BOA”.

 

El portavoz ha expuesto que es imprescindible aprobar el mapa de uso de las lenguas y modalidades para poner en marcha el resto de la ley y ha puesto varios ejemplos.

 

Así, ha comentado que el artículo 12 reconoce el derecho a dirigirse a la Administración, a realizar debates y escribir actas y acuerdos en las instituciones locales y recibir enseñanza de estas lenguas y modalidades en las zonas de uso predominante, pero al no estar publicado el mapa “hay un limbo jurídico que no queda en absoluto resuelto”. Tampoco se puede utilizar la toponimia histórica en documentos oficiales por este motivo.

 

Aunque ha criticado que la Academia de la Lengua prevista en la Ley comprendería dos lenguas diferentes, Soro se ha quejado de que “no se ha creado” pese a que ya ha transcurrido el plazo legal de once meses para su constitución. Ha resaltado la función de esta Academia al señalar que sería “la autoridad lingüística que debe determinar cómo se escribe correctamente en aragonés y catalán de Aragón”.

CHA tiene “muy claro” que no habrá política lingüística “hasta que PP y PAR no se vayan del Gobierno”, ya que “a lo largo de este año –hasta las elecciones autonómicas de 2015– no habrá desarrollo” de esta Ley.

Portal de Publicacions.

Referència: 51822
Autor: Institut d’Estudis Catalans. Secció Filològica. Reunió Ordinària (2008 : Benavarri, Aragó)

Reunió ordinària de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans a Benavarri (14 i 15 de novembre de 2008) / [L’edició d’aquesta obra ha estat a cura de Ramon Sistac i Vicén]

Data d’edició: 2013
Descripció física: 102 p. ; 24 cm
Entitats: Institut d’Estudis Catalans. Secció Filològica
Centre d’Estudis Ribagorçans
Benavarri. Ajuntament
ISBN: 978-84-9965-172-9
Editorial: IEC [coedició amb] : Centre d’Estudis Ribagorçans : Ajuntament de Benavarri


Afegir a la cistella

15,00 €
Índex
Estat i estatuts del català ribagorçà
Sistac i Vicén, Ramon

Matèries:   Català – Aragó
Ribagorçà
P. 13-21
Citació bibliogràfica
La Literatura popular catalana a la Ribagorça
Quintana i Font, Artur

Matèries:   Literatura catalana – Aragó – Ribagorça
P. 23-37
Citació bibliogràfica
La Universitat de Lleida: recerca en filologia catalana al Pirineu
Turull i Rubinat, Albert

Matèries:   Universitat de Lleida
Filologia catalana – Investigació – Lleida (Província)
P. 39-58
Citació bibliogràfica
Castigaleu (Baixa Ribagorça): llengua i societat
Moners i Sinyol, Jordi

Matèries:   Català – Aragó
Ribagorçà
Baixa Ribagorça – Descripcions i viatges
P. 59-66
Citació bibliogràfica
Una Novel·la d’ambient ribagorçà: Eros-Christ, de Víctor Oliva (Barcelona, 1908)
Francino Pinasa, Glòria

Matèries:   Oliva i Sala, Víctor
Literatura catalana – Aragó – Ribagorça
P. 67-85
Citació bibliogràfica
Els Quaderns ribagorçans de Jean-Joseph Saroïhandy
Tomas, Xavier

Matèries:   Ribagorçà
Saroïhandy, Jean-Joseph
Enquestes lingüístiques
P. 87-102
Citació bibliogràfica
Tos conbidamos a ra Borina que faremos iste biernes en o Koitton Club de Sants an que i faremos a presetazión d’as Chornadas “L’Aragonés güe” que faremos de conchunta con a UB o prosimo mes de chunio.
Presentazión d’as chornadas “L’Aragonés güe”

– 20:00h. Exposizión “Luenga biba” 

– 20:15h. Pase de “¿Lengua Aragonesa? Mentiras y verdades sobre el aragonés”– 20:30h. Presentazión “Chornadas L’aragonés güe”

– 21:00h. Conzierto KIKE UBIETO + CHUNDARATA!

Biernes 30 de mayo, 20 oras
Koitton Club
Rosend Arús, 9
08014 Barzelona

https://www.facebook.com/events/332998936848022/

 

Dijous, 5 de juny a les 19:00. Sala Puig i Cadafalch de l’Institut d’Estudis Catalans (c. Carme 47 de Barcelona).

Joaquim Torres

Natxo Sorolla

 

 

 

 

 

 

 

 

Des de la implantació de la democràcia i del nou estatut d’autonomia, el desplegament de les polítiques de normalització lingüística ha requerit el seguiment dels usos lingüístics a Catalunya des d’una perspectiva demogràfica. El malaguanyat Modest Reixach i el company Joaquim Torres, expresident de la SOCS, han estat participants destacats en l’anàlisi demolingüística durant tots aquests anys. Joaquim Torres i Natxo Sorolla ens ho explicaran en una conferència presentada pel també demolingüista Albert Fabà.

Més informació 40 anys de sociolingüística a Catalunya | Altre lloc Espais web de l’IEC.

Benvolguts amics,

Ja podeu consultar els resums de les comunicacions de la trobada i, al programa actualitzat, l’hora aproximada en la que es presentaran

Inscripció
Us preguem que, si encara no ho havieu fet, formalitzeu la vostra inscripció en un termini el més breu possible, efectuant una transferència bancària o una imposició.

Cordialment

José Enrique Gargallo i Pau Arbués

Nicolau Dols i José Enrique Gargallo nous membres de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans |.

Nicolau Dols i José Enrique Gargallo nous membres de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans

IECEl ple de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va aprovar el passat dilluns, 19 de maig de 2014, la incorporació de Nicolau Dols Salas (Mallorca, 1967) i José Enrique Gargallo Gil (Puebla de Arenoso, Alt Millars, 1960) com a membres numerari i corresponent de la Secció Filològica de l’IEC, respectivament.

José Enrique Gargallo, professor titular del Departament de Filologia Romànica de la Universitat de Barcelona, és expert en dialectologia en els àmbits fronterers de la península ibèrica, ha estudiat la frontera catalanoaragonesa, els parlars gallegoportuguesos de la província de Càceres i és un bon coneixedor de l’aranès. Actualment, dirigeix el projecte ParemioRom (Paremiología Romance: refranes meteorológicos y territorio) i ha coordinat en els darrers anys la publicació de diverses obres sobre l’àmbit: Paremiología romance. Los refranes meteorológicos (2010) i I proverbi meteorologici. Ai confini dell’Europa romanica (2011).

Curs “Gestionar la diversitat lingüística d’Aragó”. A Saragossa, del 9 a l’11 de juliol. | Xarxes socials i llengües.

 

Díptic: Curs Sociolingüística UNIZAR

Entre el 9 i l’11 de juliol tindrà lloc un important curs d’estiu sobre sociolingüística aragonesa. Serà la primera edició del curs “Gestionar la diversitat lingüística d’Aragó” a la Universitat de Saragossa, i està promogut pel Departament de Psicologia i Sociologia.

Compta amb un bloc sobre sociolingüística, un altre sobre noves tecnologies i comunicació, i un altre sobre la situació de les llengües i les seues varietats. Entre els participants hi ha la presència d’investigadors que lideren el camp, com el professor Javier Giralt sobre els documents històrics del català en els documents històrics a la Franja, Ramon Sistac i José Antonio Saura sobre les varietats de transició entre català i aragonès, Dominique Blanc sobre l’occità, Natxo Sorolla sobre les dades demolingüístiques del català i de l’aragonès, Carles Terès i Ruben Ramos sobre l’espai mediàtic d’aquestes llengües, un taller sobre noves tecnologies per J. P. Martínez i S. Paricio, i un altre sobre l’Archivo Audiovisual Aragonés per Fernando Romanos, amb la clausura de Chabier Giimeno sobre les llengües i les identitats a Aragó des de les ciències socials.

El curs, com pots imaginar, està dirigit a qualsevol persona interessada amb l’estudi de les relacions entre llengua i societat a Aragó, i en especial, a alumnat universitari (el curs té reconeguts dos crèdits), professorat de secundària i primària que tracta aquestes matèries o es troba immers en àrees de contacte de llengües, i investigadors de l’àrea.

Pots fer la preinscripció de bades a la web “Gestionar la diversidad lingüística de Aragón“: http://riesgo.unizar.es/?p=13

PS: Et demanaria que en faces la màxima difusió possible entre la gent a qui penses que pot interessar.

Natxo Sorolla. Universitat de Barcelona. Chabier Gimeno. Dpto. de Psicología y Sociología. Universidad de Zaragoza.

 

Rory Bellows - Rory Bellows ha afegit una nova foto:

Rory Bellows – Rory Bellows ha afegit una nova foto: “La estupidez….

Recuperen expressions del dialecte mequinensà.

CURSO “GESTIONAR LA DIVERSIDAD LINGÜÍSTICA DE ARAGÓN” | La Sociedad del Riesgo.

 

 

9 A 11 DE JULIO DE 2014

 


 

UNIVERSIDAD DE ZARAGOZA

 

 

 

CURSO

 

“GESTIONAR LA DIVERSIDAD LINGÜÍSTICA DE ARAGÓN”

 

 

 

ORGANIZADO POR:

 

DEPARTAMENTO DE PSICOLOGÍA Y SOCIOLOGÍA

 

(UNIVERSIDAD DE ZARAGOZA)

 


 

Solicitado el reconocimiento como curso de formación permanente de la Universidad de Zaragoza, con dos créditos ECTS.

 

 

Descarga aquí toda la información en formato pdf:

 

diptico_curso_linguistica_PA_IMPRENTAR

 

 

 

OBJETIVOS:

 

 

 

1.- Reflexionar sobre la actual situación de la pluralidad lingüística de Aragón, su origen y la posible evolución de ésta.

 

2.- Conocer la diversidad de variedades de cada lengua de Aragón, tanto social como lingüísticamente.

 

3.- Adquirir competencias adecuadas en el uso de técnicas de investigación sociolingüística.

 

4.- Introducirse en la didáctica y las nuevas tecnologías en torno a las lenguas de Aragón.

 

 

 

DESTINATARIOS Y REQUISITOS:

 

  • Profesores de los diferentes niveles educativos vinculados a las lenguas de Aragón o interesados en ellas;
  • alumnado universitario del ámbito de la filología, magisterio, humanidades, sociología o antropología;
  • y profesionales interesados en ejercer como profesores o como investigadores en torno a estas lenguas;
  • así como público general.

 

 

 

Tendrán preferencia los titulados universitarios, pudiendo inscribirse profesionales relacionados con la materia en general.

 

Todos los inscritos sin titulación universitaria deberán presentar un breve Curriculum Vitae que justifique su interés por el curso.

 

 

 

PROGRAMA:

 

MIÉRCOLES 9 JULIO (área: sociolingüística)

 

 

9’00 h. Título: Conferencia inaugural, abierta al público: “El catalán en los documentos históricos aragoneses”.

Ponente: Javier Giralt. Profesor Titular de Filología Catalana en la Universidad de Zaragoza.


10,30 h. Título: “Situación demolingüística de Aragón (lengua catalana y lenguaaragonesa)”.

Ponente: Natxo Sorolla, investigador de la Universitat de Barcelona.


12,30 h. Título: “Los usos actuales del occitano. Del idioma de la intimidad a la lengua como patrimonio”.

Ponente: Dominique Blanc. Doctor en Antropología. Investigador de la Ecole des Hautes Etudes en Sciences Sociales, EHESS-LISST, Toulouse (Francia).


16,30 h.Título: “Taller práctico de realización de encuestas y de trabajo de campo (I)”.

Ponente: Natxo Sorolla, investigador de la Universitat de Barcelona.


18,00 h.Título: “Taller práctico de realización de encuestas y de trabajo de campo (II)”.

Ponente: Natxo Sorolla, investigador de la Universitat de Barcelona.

 

 

JUEVES 10 DE JULIO (área: nuevas tecnologías y comunicación)

 

9,00 h.Título: “El espacio mediático, la literatura y la producción editorial en catalán”.

Ponente: Carles Terés (coordinador de “Temps de Franja” y escritor).


10,30 h. . Título: “Medios de comunicación en aragonés y nuevas tecnologías”.

Ponente: Rubén Ramos. Periodista y profesor de la Universidad de Zaragoza.


16,30 h. . Título: “Taller práctico de nuevas tecnologías y lenguas de Aragón (I)”.

Ponentes: Juan Pablo Martínez. Profesor de la Universidad de Zaragoza. Santiago Paricio. Lingüista e investigador.


18,00 h. . Título: “Taller práctico de nuevas tecnologías y lenguas de Aragón (II)”.

Ponentes: Juan Pablo Martínez. Santiago Paricio.

 

VIERNES 11 DE JULIO (área: situación de las lenguas y variedades)

 

 

9,00 h. Título: “Las variedades extremas de catalán: frontera versus transición”.

Ponente: Ramon Sistac. Profesor de la Universitat de Lleida.


10,30 h.Título: “Para una revisión de la lengua benasquesa en su preciso contexto histórico”.

Ponente: José Antonio Saura. Profesor de la Universidad de Zaragoza.


16,00 h.Título: “Taller práctico sobre el Archivo Audiovisual Aragonés: grabación y digitalización de materiales en aragonés, desde el Valle de Ansó hasta la Ribagorza”.

Ponente:Fernando Romanos. (Investigador y coordinador en el Gobierno de Aragón del Programa Luzía Dueso de difusión del aragonés en centros educativos).


18,00 h.Título: Conferencia de clausura, abierta al público. “Lenguas e identidad en Aragón: aportaciones desde las ciencias sociales a un debate urgente”.

Ponente:Chabier Gimeno, profesor de la Universidad de Zaragoza.

 

 

 

LUGAR DE REALIZACIÓN:

 

Universidad de Zaragoza.

 

Facultad Ciencias Sociales y del Trabajo

 

calle Violante de Hungría, 23. Zaragoza.

 

 

 

INFORMACIÓN Y PREINSCRIPCIONES:

 

Dr. Chabier Gimeno: chabierg@unizar.es

 

 

 

INSCRIPCIONES:

 

Fundación Empresa Universidad Zaragoza

 

cursos@feuz.es

 

O pinchando aquí.

 

 

 

PRECIO:

 

100 €.

 

Incluye materiales.

 

El alumnado interesado en solicitar beca debe contactar con el director del curso.

 

 

Plazas limitadas.

 

 

 

COLABORAN:

 

Grupo de Investigación “Estudios de la Sociedad del Riesgo”.

 

Asociación Aragonesa de Sociología.

 

Fundación Empresa Universidad Zaragoza.

 

Gara d’Edizions.

 

Aracultural.

 

 

 

PROFESORADO:

 

UNIVERSIDAD DE ZARAGOZA

 

  • Javier Giralt, Departamento de Lingüística General e Hispánica, Zaragoza.
  • Juan Pablo Martínez, Instituto de Investigación en Ingeniería de Aragón, Zaragoza.
  • José Antonio Saura, Departamento de Lingüística General e Hispánica, Huesca.
  • Chabier Gimeno, Departamento de Psicología y Sociología, Zaragoza.
  • Rubén Ramos, Departamento de Lingüística General e Hispánica, Zaragoza.

 

OTRAS UNIVERSIDADES Y CENTROS DE INVESTIGACIÓN:

 

  • Ramon Sistac, Facultat de Lletres, Universitat de Lleida.
  • Natxo Sorolla, Xarxa Cruscat del Institut d’Estudis Catalans – Universitat de Barcelona.
  • Dominique Blanc, Ecole des Hautes Etudes en Sciences Sociales, EHESS-LISST, Université de Toulouse-Le Mirail (Francia).

 

 

 


PROFESIONALES, EMPRESAS PRIVADAS E INSTITUCIONES PÚBLICAS:

 

  • Carles Terés, director creativo de Terès & Antolín, Alcañiz. .
  • Fernando Romanos, profesor de Educación Secundaria (coordinador del Programa Luzía Dueso en el Gobierno de Aragón), Zaragoza.
  • Santiago Paricio, profesor de Educación Secundaria, Zaragoza.

 

 

 

Juan Pablo Martí

(2) Fotos de la cronologia - Juan Pablo Martínez

nez.

A semana venient, l’Asociación Aragonesa de Sociología organiza as “II Jornadas Aragonesas de Sociología” (http://www.aragonsociologia.org/7.html). O viernes de tardes i habrá una mesa de treballo sobre Luengas y identidatz, coordinada por Chabier Gimeno y Natxo Sorolla, y que contará con Ramon Sistac como ponent. Tamién se i presentarán bellas quantas comunicacions. http://www.aragonsociologia.org/6.html

Clara María Sansó Galiay pel projecte Una anàlisi comparativa de les actituds lingüístiques a la Franja de Ponent i Catalunya.

Borses d’estudi Països Catalans
13a convocatòria
Instituïdes l’any 2001, aquestes borses d’estudi s’adrecen a la promoció d’estudis que, en qualsevol àmbit científic, il·lustrin les relacions entre els diversos territoris del domini lingüístic català —entre dos territoris com a mínim—, sincrònicament o diacrònica.
En la sessió del 17 de març de 2014, el Ple de l’Institut d’Estudis Catalans, a proposta d’una ponència integrada per Ricard Guerrero i Moreno (secretari científic de l’IEC), Ramon Sistac i Vicén i Josep Gifreu i Pinsach (membres de la Secció Filològica), Salvador Giner i de San Julián (membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials) i Eva Serra i Puig (membre de la Secció Històrico-Arqueològica), ha acordat per unanimitat atorgar les borses d’estudi Generalitat de Catalunya corresponents a l’any 2014 de la manera següent:

(2) Associació Amics de Nonasp.

L’Institut Ramon Muntaner dona un ajut a l’Associació Amics de Nonasp per al projecte: “El museu parla: Inventari i recull de memòria oral de les col·leccions del “Museu Etnològic de Nonasp” (1a Fase)”.

Associació Amics de Nonasp

Moviment Franjolí per la Llengua: Manel Riu: “La Franja som una unitat de destí en la desgràcia”.

Moviment Franjolí per la Llengua: La situació de la llengua a la Franja al FSC.

La situació de la llengua a la Franja al FSC

        TAULA RODONA SOBRE LLENGUA

Demà dia 12 d’abril, en el marc del Fòrum Social Català, la plataforma d’Enllaçats per la Llengua, de la que forma part el Moviment Franjolí per la Llengua, organitza una taula rodona anomenada: “La lluita per la llengua. La revolta d’Enllaçats”, en la qual diversos ponents dels territoris de diferents Països Catalans intervindran per a explicar la situació de la llengua i la reivindicació per a la seva defensa.
El Moviment Franjolí per la Llengua ha convidat per a aquest event per representar a la Franja en Manel Riu Fillat, professor de secundària a Tremp, escriptor, activista per la llengua i un gran coneixedor de la realitat lingüística a les aules i al carrer. En parlarà de la polèmica del Lapao com a denominació per a la llengua, així com de la situació d’aquesta abans del trist acrònim i del que vindrà després.

No us ho perdeu!

This website stores cookies on your computer. These cookies are used to provide a more personalized experience and to track your whereabouts around our website in compliance with the European General Data Protection Regulation. If you decide to to opt-out of any future tracking, a cookie will be setup in your browser to remember this choice for one year.

Accept or Deny

La Franja