Skip to content

Archive

Category: Recerca

Taula de llengües i identitat a les II Jornades Aragoneses de Sociologia | Xarxes socials i llengües.

 

Els dies 16 i 17 de maig se celebrarà les II Jornades Aragoneses de Sociologia en les que hi haurà la taula sobre “Llengües i identitat”. La proposta és especialment interessant, perquè és un bon esdeveniment per a crear bon clima entre la gent que fa recerca social sobre llengües i identitat, especialment al voltant de la Franja i de la llengua aragonesa. Ah, i és una nova bona oportunitat d’escoltar al ponent: Ramon Sistac! Tos enganxo més avall los enllaços a la crida d’articles:

 

 

Mesa de LENGUAS E IDENTIDADES

 

Coordinadores: Chabier Gimeno (profesor en la Facultad de Ciencias Sociales y del Trabajo de la UZ) y Natxo Sorolla (investigador en la Universitat de Barcelona); 

 

Contacto: chabierg@unizar.es y natxosorolla@gmail.com

 

  • Ponente, Ramon Sistac (Profesor de la Universidad de Lleida): “Lengua, cultura,sentimiento,identidad y ciudadanía en la Franja: ¿un cocktail explosivo o un reto creativo?”

Call for Papers (AragonésCastellanoCatalá)

Moviment Franjolí per la Llengua: Un dia corrent a la Franja. Els joves davant els conflictes lingüístics.

Un dia corrent a la Franja. Els joves davant els conflictes lingüístics

Us oferim un testimoni real d’un xiquet franjolí que frega la majoria d’edat i que viu i estudia a la Llitera. Com es pot veure en aquest breu i esquemàtic relat, els joves franjolins es troben amb tot tipus de dificultats i mancances a l’hora de poder fer vida en la seva llengua, en català. Ja sigui a l’institut, en la retolació dels carrers, als mitjans de comunicació o entre la mateixa relació amb els companys, queda palesa la no normalització de la llengua catalana a la Franja. Tanmateix també és interessant veure com prenen consciència dels conflictes que palpen (bens de la Franja, relacions amb Catalunya, català a la Franja, etc.)   Aquest n’és el relat:

“Em llevo del llit i esmorzo el que pillo a la cuina, marxo cap al institut i veig el busos dels companys de fora del poble, només un ho posa en el original el nom de l’institut, mentre altres o no tenen el rètol o ho posen en castellà.  Faig classe quasi tot en castellà (quin avorriment en Filosofia!), a la classe de català, nomes fem una a la setmana o alguna vegada dues si li dóna la gana al de castellà, tenim que donar-nos pressa per acabar el temari abans de l’examen del nivell C de Català, ja què els racanos dels de la DGA* només en dóna el nivell B i gràcies. Classe d’història és molt castellanitzada, es a dir que ens diuen el que vol el Govern de torn o la DGA, però pareix que la DGA no fica res de nou a la Central. 

Surto de l’institut i torno a casa veient la toponimia en castellà, algun borró que ha fet algú per reinvindicar el català. Ja a casa surt a la tele autonòmica només Saragossa i els bens de la Franja, pareix que els volen posar a Barbastre, i clar està molt bé si es posen a les Parròquies, pero si van a Barbastre, què hi guanyem? després parlo amb un company pel whats, em diuen que la setmana que ve hi ha un treball, 2 exàmens i 20 deures, ens mataràn aquestos profes!!! 
Surto de casa i vaig al repàs al poble de la vora i m’encontro un estand de la FACAO, dient a la gent lo del Aragonés Oriental i que ens volen annexionar els catalans, etc. Després torno a casa i quasi totes les cadenes de televisió son en castellà, que si la Esteban, que si els extremistes catalans i euskeras, que si ho fa malament Rajoy i a la catalana amb l’Artur Mas, que si fa el referèndum o en la aragonesa surt les jotes, quita, quita!!! 
 
Em fico en l’Ordinador i em conecto amb els companys; que si demà anem a la Flaix o a la Maxima o si anem a Lleida, la qüestió es surtir, i em fico com una cuba, a les vuit del maití truco a casa, em fan la bronca i me’n vaig a dormir…”
 

El Punt Avui – Notícia: Temor a una frontera més sòlida.

Temor a una frontera més sòlida

Els signants de la segona Declaració de Mequinensa, el juny passat. Foto: D.M.

A la Franja de Ponent el procés cap a l’autodeterminació de Catalunya ha coincidit amb un enduriment del secessionisme lingüístic, molt minoritari fa uns anys però que ara el govern del PP i el PAR ha convertit en llei amb la derogació de la tímida llei de Llengües que havien aprovat en la legislatura anterior el PSOE i Chunta Aragonesista, en què es reconeixia el català i l’aragonès tot i que sense dotar-les de caràcter oficial. El PP i el PAR, en canvi, han aprovat una nova llei que canvia el nom de català pel circumloqui Llengua Aragonesa Pròpia de l’Àrea Oriental (les sigles, LAPAO, van causar furor a la xarxa), igual que fa amb l’aragonès, ara anomenat Llengua Aragonesa Pròpia de les Àrees Pirinenca i Prepirinenca. Aquest escapçament del català coincideix amb l’accelerada del procés sobiranista a partir de la Diada del 2012, però no es pot concloure que sigui en resposta a la política catalana: la presidenta aragonesa, Luisa Fernanda Rudi, ja es va presentar a les eleccions el 2011 amb la voluntat de derogar la llei de Llengües socialista.

La llei del LAPAO, però, ha tingut l’efecte no buscat de reactivar els defensors del català a la Franja. Una vintena d’alcaldes i regidors de la Franja van signar l’1 de juny del 2013 la segona Declaració de Mequinensa, que, com la feta el 1984, mostra la determinació de la majoria dels municipis de la Franja de veure reconegut i promocionat el català com a llengua pròpia.

Però més enllà de la defensa dels llaços culturals i econòmics amb l’altre costat de la frontera, no hi ha a la Franja cap moviment polític que pugui acompanyar el Principat cap a la sobirania. Tan sols dos ajuntaments tenen representants catalanistes (Calaceit, un regidor d’ERC, i Pont de Montanya, on governa Convergència de la Franja). El sociòleg Natxo Sorolla va apuntar que el procés sobiranista pot tenir com a primer efecte un reforç del discurs anticatalà des dels mitjans i la política aragonesa, que farà en primer terme més sòlides les fronteres de la Franja amb el Principat. Tot i que no programat, la llei del LAPAO n’hauria estat un primer episodi.

 

Els signants de la segona Declaració de Mequinensa, el juny passat. Foto: D.M.

Ahir vaig participar a la taula redona “De l’atac a la proposta”, organitzat per la Plataforma Castelló per la Llengua. Us enganxo la informació que han publicat:

Una taula rodona aborda la situació de la llengua catalana a Catalunya, la Franja i les Illes

L’acte, emmarcat en la commemoració dels 81 anys de les ‘Normes de Castelló’, tindrà continuïtat dimecres 18 de desembre amb una taula rodona sobre les amenaces contra la llengua al País Valencià amb ACPV, Escola Valenciana, l’STEPV i el comité d’empresa de RTVV

Dilluns 16 de desembre a la Sala d’Actes de l’Institut Ribalta una cinquantena de persones vam poder escoltar de primera mà els testimonis de les agressions contra la llengua dels valencians en altres territoris on és parlada, a l’hora que es posava sobre la taula les propostes de la societat civil per a contrarrestar les polítiques adverses i fer avançar l’ús social de la llengua catalana.

La taula rodona va comptar amb la participació de Miquel-Àngel Essomba, professor de pedagogia de la UAB i ex-portaveu de Som Escola, Natxo Sorolla, sociòleg i investigador de la Xarxa CRUSCAT i el CUSC-UB, i Iñaki Aicart, portaveu de l’Assemblea de Docents de les Illes Balears, que van comentar la situació de Catalunya, la Franja i les Illes, respectivament. L’acte va comptar amb la presentació i la moderació de Maties Segura, del Servei de Llengües i Terminologia de l’UJI.

La taula es va obrir amb la intervenció de Natxo Sorolla, que va contextualitzar la situació sociolingüística de la Franja (les comarques catalanoparlants incloses en l’actual comunitat autònoma d’Aragó), que a pesar de l’alt nombre de catalanoparlants inicials presenta deficiències pel que fa al coneixement formal de la llengua i a la transmissió intergeneracional, que comença a ser inestable especialment a l’àrea de Fraga. Sorolla va parlar també del reconeixement institucional de la llengua, que s’ha mogut des d’un reconeixement nul després de la Transició a la instrumentalització per part de grupuscles anticatalanistes que ha culminat amb la polèmica del “LAPAO” en l’última llei de llengües promoguda pel PP-PAR.

Més informació: Plataforma Castelló per la Llengua

mitjançantTaula redona “De l’atac a la proposta” a Castelló | Xarxes socials i llengües.

Conferència de Javier Giralt sobre la llengua catalana a Albelda | Lo finestró del Gràcia.

 

Català d'Albelda 1

 

Català d'Albelda 3A la Sala Pi i Sunyer de l’Institut d’Estudis Catalans, el passat dia 12 de desembre, a les 19 hores, Javier Giralt, profesor titular de Filología Catalana del Departament de Lingüística General i Hispànica de la Universidad de Zaragoza. va impartir la conferència “La llengua catalana en arxius aragonesos: el cas d’Albelda (Llitera) al segle XVI”. Cal dir que el títol de la conferència no era altre que el del llibre que recentment ha publicat Javier Giralt, per tant, el contingut de la conferència el concentrà en un il·lustratiu i entenedor  resum del llibre.

 

Català d'Albelda 4En primer lloc va intervenir el filòleg mequinensà, Hèctor Moret, presentant el conferenciant en parlar de la seua activitat professional i dels seus treballs i publicacions.

 

El llibre de Giralt recull l’estudi dels arxius del protocol del notari d’Albelda de 1541 a 1582. Els documents estudiats corresponen a testaments, capitulacions matrimonials, inventaris i requeriments, fonamentalment. Com a norma general, els escrits de la mà del notari estan en llatí o castellà, cosa lògica perquè el notari seria de Saragossa, però els corresponents als oficials de la notaria, les notes adjuntes d’esborranys i anotacions ens llocs fora de la notaria, normalment ho estan en català. Després de parlar dels trets dialectals i col·loquials del català d’Albelda dels segle XVI, el resum final de la conferència i del llibre el va fer el propi Giralt així: a) són textos produïts en una àrea perifèrica de l’àmbit catalanoparlant; b) són textos redactats en plena decadència de l’ús oficial del català; c) demostren que a mitjans segle XVI encara s’usava el català escrit en terres aragoneses; i d) demostren que la llengua catalana fou (i és) l’autòctona a la Franja d’Aragó.

 

Català d'Albelda 2Després d’un ampli torn de preguntes va concloure l’acte.

 

Conferència de Javier Giralt sobre la llengua catalana d’Albelda | Lo finestró del Gràcia.

 

Conferència Giralt

El pròxim dijous dia 12, a l’Institut d’Estudis Catalans, Javier Giralt conferenciarà sobre “La llengua catalana: el cas d’Albelda (Llitera) al segle XVI”. Intervendrà també Hèctor Moret.

El cas d’Aragó

Una situació semblant es donava a Aragó, amb l’elaboració del projecte estatutari, a principis de 1980, s’obria el debat de les llengües a Aragó amb una crispació visceral creada a la Franja per xicotets grups reaccionaris vinculats a AP i al PAR, que es negaven a reconéixer el català, mentre la UCD des de Saragossa s’encarregava d’incitar la catalanofòbia amb postures ambigües o contràries cap a la llengua catalana i de menyspreu cap a l’aragonés.

Diverses associacions pseudoculturals, alcaldes conservadors… alertaven de la catalanització i colonització de la Franja (“quieren colonizar la Franja e impedir que se desarrollen las variedades propias de la zona”), mentre s’elaboraven pintoresques ortografies i teories secessionistes per al català parlat en eixe territori, anomenat primer “baish aragonés”, després “aragonés oriental” o fins i tot “chapurriau”.

Les aferrissades polèmiques front al tema lingüístic van aconseguir el que en un principi es pretenia, que l’Estatut d’Autonomia no parlara de cap llengua concreta, ni d’aragonés ni del català, però que anomenara i deixara clara l’oficialitat del castellà… “el castellà i les diverses modalitats lingüístiques d’Aragó…

mitjançantiberolingua.com.

Dijous 12 de desembre de 2013

Conferència: «La llengua catalana en arxius aragonesos: el cas d’Albelda (Llitera) al segle XVI»

La conferència serà a càrrec de Javier Giralt, de la Universitat de Saragossa.

 

Lloc: Sala Pi i Sunyer de l’IEC

Hora: 19 hores

Organitza: Societat Catalana de Llengua i Literatura (IEC)

La X Trobada d’Entitats i Associacions Culturals de l’Antiga Diòcesi de Tortosa reivindica més projectes conjunts en els ‘espais de cruïlla’ | Institut Ramon Muntaner.

La X Trobada d’Entitats i Associacions Culturals de l’Antiga Diòcesi de Tortosa reivindica més projectes conjunts en els ‘espais de cruïlla’ 02/12/2013

“La Cultura uneix els territoris” per això “s’han de promoure més activitats comunes en els espais de cruïlla”. Aquesta és una de les principals conclusions que se n’han extret de la X Trobada d’Entitats i Associacions Culturals de l’Antiga Diòcesi de Tortosa que sota el títol de “Cultura i frontera” s’ha celebrat avui al poble de Beseit amb una cinquantena de participants. Organitzada per l’Institut Ramon Muntaner, l’Associació Cultural del Matarranya, el Museu de les Terres de l’Ebre i la URV i amb el suport de l’Ajuntament amfitrió, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Tarragona, la Fundació Josep Irla i la Fundació Nous Horitzons, la trobada volia aprofundir en la idea que “la cultura no té fronteres”. Al llarg de les diferents ponències s’ha remarcat el fet que “per a les poblacions no hi ha fronteres de cap tipus, la gent dels pobles propers, siguin o no d’una mateixa demarcació, sempre s’han relacionat” és per això que “hi hauria d’haver més projectes de col·laboració en aquestes zones properes entre sí i amb molts elements comuns, uns territoris que com millor se’ls pot nomenar és com a com a espais de cruïlla”.

Un clar exemple d’aquesta ‘unió’ o ‘relació’ cultural és la que es promou precisament en els territoris de l’antiga diòcesi de Tortosa a cavall de tres comunitats autònomes, la catalana, la valenciana i l’aragonesa, entre les comarques de les Terres de l’Ebre, Priorat, Franja, Maestrat i Ports. En la jornada d’avui s’han donat a conèixer concretament tres dels projectes que tenen l’àmbit d’incidència en aquesta zona i “que venen a demostrar com la Cultura està per sobre de les fronteres administratives”. Aquests projectes són: el Festival Músiques en Terres de Cruïlla, celebrat per primer cop el passat mes d’octubre a la Sénia, el Certamen Literari Vila Vall-de-roures impulsat per la Llibreria Serret i que serà un important esdeveniment, i també s’ha fet el balanç de l’actuació de la Comissió Cívica de Patrimoni de les Terres de l’Ebre. La jornada també ha servit perquè els investigadors Raimon Collet, Carles Ripollès, Natxo Sorolla i Josep M. Baró, presentin diversos estudis que tracten des de diferents perspectives (històrica, sociolingüística i geogràfica) aquesta relació entre Cultura i frontera i per presentar les actes del III Congrés Cultura i Territori a les comarques de la Diòcesi de Tortosa que va tenir lloc l’any 2011. Un dinar de germanor ha donat per closa la jornada.

L’anàlisi de la situació a la Franja, on la varietat-sostre —això és, de prestigi— és l’estàndard espanyol —en contraposició a la resta de comarques nord-occidentals— proporcionarà un nou exemple contrastat de l’impacte que aquesta situació produeix en les tendències evolutives de parlars tradicionalment contigus en el contínuum dialectal.

Direccionalitat, ritme, abast i naturalesa del canvi lingüístic en curs en català nord-occidental. De l’anàlisi dialectomètrica a la reflexió sociolingüística .

X Trobada d’Entitats i Associacions Culturals de l’Antiga Diòcesi de Tortosa. Cultura i frontera

El proper 30 de novembre se celebrarà a Beseit (el Matarranya) la X Trobada d’Entitats i Associacions Culturals de l’Antiga Diòcesi de Tortosa, que en aquesta ocasió porta per títol “Cultura i frontera” i que està organitzada per l’Associació Cultural del Matarranya, el Museu de les Terres de l’Ebre, la URV i l’Institut Ramon Muntaner, amb el suport de l’Ajuntament de Beseit, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, el Departament de Cultura i la Diputació de Tarragona.

La trobada consistirà en tres conferències sobre aquesta temàtica a càrrec de Raimon Collet, Carles Ripollès i Natxo Sorolla i les presentacions del treball ”L’autoritarisme a la corona de Castella contra les llibertats a la Corona d’Aragó”, a càrrec de Josep M. Baró, i de les actes del III Congrés Cultura i territori a les comarques de la Diòcesi de Tortosa. Finalment, s’exposarà el balanç d’actuació de la Comissió Cívica de Patrimoni de les Terres de l’Ebre, a càrrec de Victòria Almuni, i es presentarà el Festival Músiques en Terres de Cruïlla, a càrrec de Mercè Gisbert.

Es prega confirmar l’assistència i la participació en el dinar abans del 26 de novembre al tel. 977401757 o a merce@irmu.org. El preu del dinar és de 18 €. El pagament es realitzarà el mateix dia de la Trobada.

Trobareu el programa complet de la trobada al document adjunt a aquesta notícia.

Descarrega document
Trobada d’Entitats I ASSOCIACIONS CULTURALS DE LES COMARQUES DE LA DIÒCESI DE TORTOSA

(Terres de l’Ebre, Priorat, Franja, Maestrat i Ports)

Cultura i frontera

Programa de la jornada

30 de novembre de 2013 Beseit
09.30 h.Rebuda dels participants i acreditació
10.00 h.Inauguració de la trobada a càrrec del Sr. Josep Maria Baró i Pugès, president d’ASCUMA, el Sr. Àlex Farnós, director del Museu de les Terres de l’Ebre, en representació de l’organització de la Trobada, del Sr. Ferran Bladé, director dels Serveis Territorials de Cultura de les Terres de l’Ebre i vicepresident primer de l’Institut Ramon Muntaner i l’Il·lm. Sr. Alberto Moragrega, alcalde de Beseit.
10.15h.Conferència “Fronteres de la comunitat, comunitat de frontera. El cas del riu Sénia”, a càrrec de Raimon Collet, antropòleg.
10.45 h.Conferència “Ratlles entre carrasques: evolució de les fronteres al massís dels Ports”, a càrrec de Carles Ripollès, del Centre d’Estudis dels Ports.
Debat
11.30 h.Pausa-cafè
12.00 h.La sociolingüística vista des del Tossal dels Tres Reis a càrrec de Natxo Sorolla, sociolingüista

12.15h.Presentació del treball ”L’autoritarisme a la Corona de Castella contra les llibertats a la Corona d’Aragó”, a càrrec de Josep M. Baró, president de l’Associació Cultural del Matarranya
12.30 h.Presentació de les actes del III Congrés Cultura i Territori a les Comarques de la Diòcesi de Tortosa
12.45 h.Presentació de l’exposició itinerant “Els oficis dels Ports”, a càrrec de Pepa Nogués, educadora ambiental al Parc Natural dels Ports
13.00 h.Balanç d’actuació de la Comissió Cívica de Patrimoni de les Terres de l’Ebre, a càrrec de Victòria Almuni, presidenta de la Comissió.
13.15 h.Presentació del Festival Músiques en Terres de Cruïlla, a càrrec de Mercè Gisbert, professora de la URV i vicepresidenta de l’Agrupació Musical Senienca.
13.30 h.Presentació del Certamen Literari “Vila de Vall-de-roures”, a càrrec d’Octavi Serret
14.00 h.Dinar al restaurant de l’Hotel La Fàbrica de Solfa.
16.30 h.Visita guiada per la població “Beseit, los Ports i Tortosa”

El Palau C/ El Palau, 35
2013 Beseit

Woody Allen rodarà la propera pel·li a la Franja i se titularà “Un puial de Zeligs”.Els Zeligs siran eixe, diguem, 80% de franjolins que són manyos que t’hi cagues quan els posen al davant un micro d’Aragón Televisión i que són catalans sinse exagerar quan el micro és de TV3, el mateix 80% que fa vida pública en català a Catalunya (“Comencem el sorteig del pernil… Ha sortit el 3445!”) i vida pública en castellà a la Franja (“Empezamos el sorteo del jamón… ¡Ha salido el 3446!”), el mateix 80% que guairebé és independentista quan puia de Barcelona el fill / cosí / tiet independentista i que guairebé és NoHablamosCatalán quan puia de Barbastre el metge / bancari / mestre poc amic dels catalans. En l’escena final de la pel·li, els Zeligs se transformaran en antiZeligs, cosa força habitual, i siran ben catalans amb els aragonesos, i ben aragonesos amb els catalans. El guió l’escriuran a mitges Woody Allen i Josep Espluga.

http://www.pageseditors.cat/cat/llibre_milenio2.asp?id=1&id_llibre=79

Vol. 5 (2012).

CEL obert. Etnotextos

Faió (Baix Aragó-Cinca) PDF
141-142

anex15910.pdf.

Divendres 22 de novembre

Massalió

18:30h Xarrada “La llengua dels documents històrics”, a càrrec de Mª Rosa Fort, Prof. de Filologia Catalana de la U. de Zaragoza. Saló de plens de l’Ajuntament.

X Trobada d’Entitats i Associacions Culturals de l’Antiga Diòcesi de Tortosa. Cultura i frontera | Institut Ramon Muntaner.

X Trobada d’Entitats i Associacions Culturals de l’Antiga Diòcesi de Tortosa. Cultura i frontera 11/11/2013

El proper 30 de novembre se celebrarà a Beseit (el Matarranya) la X Trobada d’Entitats i Associacions Culturals de l’Antiga Diòcesi de Tortosa, que en aquesta ocasió porta per títol “Cultura i frontera” i que està organitzada per l’Associació Cultural del Matarranya, el Museu de les Terres de l’Ebre, la URV i l’Institut Ramon Muntaner, amb el suport de l’Ajuntament de Beseit, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, el Departament de Cultura i la Diputació de Tarragona.

La trobada consistirà en tres conferències sobre aquesta temàtica a càrrec de Raimon Collet, Carles Ripollès i Natxo Sorolla i les presentacions del treball ”L’autoritarisme a la corona de Castella contra les llibertats a la Corona d’Aragó”, a càrrec de Josep M. Baró, i de les actes del III Congrés Cultura i territori a les comarques de la Diòcesi de Tortosa. Finalment, s’exposarà el balanç d’actuació de la Comissió Cívica de Patrimoni de les Terres de l’Ebre, a càrrec de Victòria Almuni, i es presentarà el Festival Músiques en Terres de Cruïlla, a càrrec de Mercè Gisbert.

Tothom que vulgui quedar-se al dinar de germanor de la trobada, caldrà que s’hi inscrigui abans del 26 de novembre al tel. 977401757 o a merce@irmu.org. El pagament es realitzarà el mateix dia de la Trobada. El preu encara s’ha de concretar.

Properament trobareu més informació de la trobada a la web de l’Institut Ramon Muntaner: www.irmu.org.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja