Con la prioridad fijada en la creación de empleo, la reactivación económica y el bienestar de los aragoneses, se contempla también la modificación o derogación de normas como la Ley de Lenguas o la Ley de Capitalidad de Zaragoza, que deberá aprobarse; y ambos partidos mantendrán un seguimiento del acuerdo con una comisión paritaria que se reunirá, al menos, cada dos meses y para abordar las reuniones de la comisión bilateral con el Estado, la Comisión Mixta de Transferencias o en la elaboración de los presupuestos.

AMPL.- Rudi y Biel sellan un pacto “de larga vida” por la “estabilidad” en Aragón. europapress.es.

En cuanto a la Ley de Lenguas, Rudi asegura que no la derogarán por completo, pero sí aquellos puntos que suponen un importante coste económico para la comunidad. Dice que no veremos en el futuro a los diputados, en las Cortes, con auriculares y traductores.

Rudi pedirá reunirse con Zapatero y Blanco para hablar de los asuntos que importan a Aragón – Detalles – Aragón Radio 2 – Detalles de la noticia.

La defensa de la lengua aragonesa es otro de los ejes de actuación de la izquierda independentista. Se trata de una lengua en extremo peligro de desaparición, según los criterios de la Unesco. Se estima que únicamente hablan esta lengua entre 10.000 y 30.000 habitantes, de un población total de 1.300.000 en Aragón. Junto a ello, defiende el catalán como lengua aragonesa, ya que se habla en las comarcas del este del país.

Estos idiomas están regulados por la llamada Ley de Lenguas de Aragón, de 2009 y que establece una mínima protección y reconocimiento de zonas de predominio. Sin embargo, no introduce el concepto de oficialidad. Esta mínima protección puede desaparecer, ya que la nueva presidenta aragonesa, Luisa Fernanda Rudi, del PP y que gobierna con el apoyo del derechista PAR, anunció nada más ser investida que una de sus primeras medidas sería derogar la Ley de Lenguas para evitar la «imposición de la normalización» de aragonés y catalán.

El independentismo aragonés avanza en referencialidad – GARA.

Blog de Manel Riu Fillat: Què sic, què no sic i què és Luisa Fernanda Rudi.

Una nova Consellera de Cultura nascuda a Catalunya « Xarxes socials i llengües.

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, s’ha pronunciat a Lleida al respecte de l’atac a la llengua del nou govern del PP a l’Aragó, ha defensat el dret dels ciutadans de la Franja de Ponent d’usar la seva llengua, el català. Mascarell ha recordat que la Constitució espanyola reconeix la pluralitat lingüística a l’Estat i creu que seria un error que la nova presidenta de l’Aragó, Luisa Fernanda Rudi, modifiquès la llei de llengües perquè el català deixi de ser considerat llengua pròpia a l’Aragó.

Així, el conseller no ha amagat la seva preocupació i ha dit que espera que aquesta modificació de la llei de llengües no tiri endavant perquè seria un retrocés pel català. Segons Mascarell és’una llengua fràgil que necessita el suport de totes les institucions’.

Mascarell defensa el dret dels ciutadans de la Franja de Ponent d’usar el català – VilaWeb.

Un tigre de PPaper? Els populars contra el català (aquest cop, a la Franja)

Natxo Sorolla suggereix que aquesta entrevista a Vilaweb que el nou govern aragonès no farà tan mal com sembla, entre altres coses perquè les coses ja estan prou malament. Potser sí. De tota manera, el que no farà serà invertir el procés de substitució que potencien totes l’administacions, des de la central fins a les locals, amb comptadíssimes excepcions. Estaria bé que des de la resta del domini poguéssim donar-los un cop de mà. En tot cas, cada vegada que els populars parlin de llibertat, recordem que quan poden, prohibeixen el català a l’administració. En la pràctica, el seu model lingüístic està a tocar del de Serrano Suñer.

Amb certa calma – qüestions de llengua i societat: Un tigre de PPaper? Els populars contra el català (aquest cop, a la Franja).

A nueva presidenta d’Aragon, Luisa Fernanda Rudi (PP), ya dixó bien claro en a campanya d’o suyo partiu que de ganar as eleccions autonomicas derogaria a ‘Ley de Lenguas de Aragón’, aprevata tasament fa siete meses per l’anterior partiu en o poder, o PSOE, con o refirme de CHA e IU. Cal recordar que ta part d’alavez lo suyo sócio de guvierno, o PAR, no apoyó ixa lei.

En estes zaguers meses, en virtut d’ixa Lei, s’ha constituito lo ‘Consejo Superior de las Lenguas de Aragón’ (CSLA), que ya ha aprevato lo suyo Reglamento d’Organizacion Interna asinas como as Ordinacions d’as futuras Académias de l’aragonés e d’o catalan. Tamien ninvió a lo ‘Consejo de Gobierno’ a suya propuesta de nombramiento d’os futuros miembros d’ixas Académias, pero a redota electoral d’o PSOE ha privato que isto ocurra.

Seguntes as zagueras informacions que son amanexitas en prensa, a nueva presidenta d’Aragon parla d’una reforma d’ixa Lei e no pas d’una derogacion, encara que nos podemos cargo de quáls van a estar os princípios d’ixa reforma: o PP siempre s’amostró contrário a la denominación d’aragonés e catalan pa las nuestras luengas romances, estimando-se més lo terme de ‘modalidades propias’, e muito beligerant con tot lo que supose qualquier proceso de nomalizacion.

Manimenos, o CSLA li ha feito arribar hue un escrito a la sinyora Luisa Fernanda Rudi en o que li comunica lo suyo deseyo de colaborar con o nuevo Guvierno e a suya total disposicion a treballar per l’aragonés e o catalan.

Pa l’aragonés a Lei de Luengas d’Aragon ye o zaguer tren a lo que puede puyar-se-ne esta lengua romance en periglo d’extincion. Una lei de Luengas posiblita un marco legal que aduya a rematar con tantos anyos de desiria, pero tamien de pezquinas e rinyatas internas dentro d’o movimiento de defensa de l’aragones. Ye imprescindible e necesária de tot una ortografia comun e una codificacion que se base en critérios cientificos.

As decisions d’o nuevo Guvierno d’Aragon respective a Lei de Luengas va a estar vital pa la supervivéncia de l’aragones, que ye dando as zagueras bocadas.

Chusé Raúl Usón, escriptor i editor aragonès, membre del Consello Superior d’as Luengas d’Aragón.

Chusé Raúl Usón: ‘Pa l’aragonés a Lei de Luengas d’Aragon ye o zaguer tren’ – VilaWeb.

Reunió amb la Comissió Europea de Llengües

Reunió de la Comissió Europea de Llengües regionals i minoritàries amb representants de les associacions defensores del català a la Franja

 El passat dia 7 d’aquest mes de juliol es van reunir a la Facultat de Filosofia i Lletres de Saragossa membres de la Comissió Europea de Llengües regionals i minoritàries (Sra. Simone Klinge) amb els representants de les associacions culturals de la Franja, Artur Quintana, Ramon Sistac, Màrio Sasot i Antoni Bengochea. Es tractava de copsar l’estat real del català a l’Aragó. Van parlar també amb Carme Alcover com a representant del Govern d’Aragó. Fins a l’u de setembre se’ls haurà d’enviar un informe sobre les actituds i actuacions del nou Govern.

La Comissió havia estat prèviament a València i Palma. També s’havien d’entrevistar amb representants del Govern Central a Madrid.

De ben segur que allò que va manifestar la Sra Rudi, presidenta de la DGA en el seu discurs a les Corts d’Aragó: “el Govern ha de remetre a la Cambra Legislativa un projecte de llei de reforma, que al mateix temps que anul·li la normalització de català i aragonès, «protegeixi i desenvolupi l’ús de les modalitats lingüístiques pròpies»”; serà el primer material per a l’informe a enviar a la Comissió Europea de Llengües minoritàries i regionals.

Reunió amb la Comissió Europea de Llengües « Lo finestró del Gràcia.

Viles i gents publicat a La Comarca, 15/7/2011

Luisa Fernanda Rudi ha pres possessió de la presidència d’Aragó. Les dones han aconseguit, per fi, ostentar un càrrec d’estes condicions. Encara avui dia això és un mèrit remarcable. La normalitat hauria de fer passar desapercebut que una dona presidix Aragó. Los 35 anys de restauració de la democràcia han estat liderats per estructures de partits dominades per hòmens. A més cal remarcar positivament que el canvi ve de les files més conservadores d’Aragó. Hi ha fets que haurien  d’haver-se normalitzat abans. Però Aragó tendeix a ser conservador en els avenços socials. Però fins i tot les capes més conservadores han sabut valorar l’aportació de les dones a la societat.

En la seua investidura, la presidenta ha remarcat un dels problemes que considera més importants a Aragó: lo reconeixement del català i l’aragonès. «Mi Gobierno remitirá a estas Cortes un proyecto de ley de reforma de la actual ley de lenguas que proteja el uso de las modalidades lingüísticas propias y derogue la normalización del catalán y del aragonés».

S ’esperava una reacció d’estes mesures. Durant l’aprovació de la Llei de llengües al PP van tindre la fantasia de pagar un anunci radiofònic que situava un hipotètic ciutadà preguntant “¿Podría decirme donde está la plaza del Pilar?” i que rebia resposta, a Saragossa!, en català barceloní!: “Giri a la dreta i tot recte”. El perplex ciutadà s’indignava, responent “Pero… ¡¿cómo dice usted?!” La veu en off de l’anunci tancava el tema amb un “Seguramente que a ti tampoco te parece normal. No a la imposición del catalán, no a la ley del PSOE. Partido Poular”. Ni a vostè li pareixerà normal, ni a mi em pareix possible. Hi ha coses inversemblants. I que a Saragossa te conteston en català és ciència ficció.

La visió oposada al multilingüisme no és compartida ni pel líder del PP ni per les cúpules autonòmiques. Rajoy ha declarat que “aposta pel bilingüisme integrador” i ha assegurat que el castellà “no està perseguit” a Catalunya perquè hi ha un “bilingüisme perfecte” que cal “respectar”. A les Balears aposten “pel bilingüisme integrador que suposa aprendre les dues llengües per igual”. Al País Valencià per “un bilingüisme basat en el respecte i la tolerància”. I anant més lluny, a Galícia aposten per “un acord per la llibertat, pel bilingüisme i contra la imposició”. Al País Basc “per la cooficialitat que garantix la convivència i el respecte a totes les sensibilitats”. A Navarra defensen “el bilingüisme harmònic i el dret a ser educat en la llengua espanyola que lliurement triem i a conèixer les llengües cooficials de cada Comunitat Autònoma”.

El PP exporta arreu el discurs del bilingüisme, però a Aragó abandera l’anticatalanisme i imposa el monolingüisme castellà als catalanoparlants. Arribarà un dia que tots los líders aragonesos comprendran que mantindre esta llengua nostra és un símbol de riquesa. Mentres, només podrem estar contents perquè l’anticatalanisme és presidit per una dona.

Des dels cercles conservadors solen carregar contra els debats lingüístics dient que «no són los problemes de la gent del carrer, hi ha coses més importants de les que parlar». Si Rudi trau a la palestra el tema l’anticatalanisme i els bens de la Franja, és ben segur que tindrà un bon debat mediàtic per a anar entrant en calçador les retallades socials, lo transvasament de l’Ebre, la privatització de les escoles… Temps al temps.

PP uno y no cincuentayuno « Xarxes socials i llengües.

Demanen a la Generalitat que intervingui per protegir el català a la Franja

El nou govern d’Aragó derogarà la llei que reconeix la llengua a la Franja

La Institució Cultural de la Franja de Ponent demana l’empara del govern català

L’expresident d’Aragó Marcel·lí Iglesias i Luisa Fernanda Rudi, ahir al ple d’investidura. Foto: EFE.

1

Avui+ – Notícia: Demanen a la Generalitat que intervingui per protegir el català a la Franja.

Luisa Fernanda Rudi, del Partit Popular, va ser investida ahir nova presidenta del govern d’Aragó amb els vots del PP i del Partit Aragonès. Tal com va explicar al debat d’investidura, preveu, entre les primeres mesures anunciades en el programa de govern, la derogació de la part de la llei de llengües que protegeix el català i l’aragonès. La llei, aprovada a les Corts de l’Aragó el desembre del 2009, no fa oficial el català, però el qualifica de ‘llengua pròpia, original i històrica’ i en promou la conservació.

El text que vol suprimir Rudi reconeix la pluralitat lingüística d’aquella comunitat, on a banda l’espanyol, s’hi parla català i aragonès, i el dret dels ciutadans de les zones on es parlen aquestes dues llengües de servir-se’n per adreçar-se a l’administració o d’assegurar-se’n l’ensenyament.

Precedents al País Valencià i les Illes

La de la Franja és una nova ofensiva contra el català que arriba després de mesures similars aplicades pels governs populars al País Valencià i a les Illes Balears. El govern de José Ramón Bauzá va anunciar que derogaria el decret de mínims que garanteix que el català sigui la llengua d’almenys el 50% de les classes que reben els escolars i que implantaria un model plurilingüe que es permetria triar la primera de les llengües vehiculars, sense definir quin paper hi tindria el català a partir d’ara. També va apostar per modificar l’article de la llei que estableix uns mínims de català per a poder accedir a la funció pública.

Al País Valencià, el conseller d’educació, Alejandro Font de Mora, suprimirà la línia en català de l’ensenyament amb l’aplicació d’un nou model pretesament plurilingüe que barreja anglès, castellà i català. La conselleria va modificar el Servei d’Ensenyament en Valencià, un òrgan encarregat d’assessorar les escoles en tot allò referent a la línia en català, substituïnt els professors de català per professors d’anglès.

Font de Mora va explicar que el programa inicial implica dividir la docència a parts iguals entre espanyol i català, introduint de mica en mica l’anglès. Des del febrer, a més, el nou govern va deixar sense senyal el canal TV3, donant així una estacada a l’espai de comunicació en llengua catalana al País Valencià.

El PP ataca ara el català a la Franja – VilaWeb.

Rudi anuncia una nova llei que derogui la normalització del català i l’aragonès

La candidata a la Presidència del Govern d’Aragó ha anunciat que remetrà a les Corts un projecte de reforma de la Llei de Llengües que derogui aquells aspectes que «imposen l’anomenada normalització del català i l’aragonès».Rudi, en el seu discurs d’investidura pronunciat a les Corts d’Aragó, que demà previsiblement li atorgaran la seua confiança com a presidenta de l’Executiu, ha assegurat que el seu Govern ha de remetre a la Cambra Legislativa un projecte de llei de reforma, que al mateix temps que anul·li la normalització de català i aragonès, «protegeixi i desenvolupi l’ús de les modalitats lingüístiques pròpies».

Què sap la Sra. Rudi de normalització lingüística i de modalitats lingüístiques? Què l’importa a la Sra. Rudi l’opinió de la ciència? I dels drets de les llengües minoritàries? Tot és pura demagògia, analfabetisme lingüístic i odi a la diversitat i a la cultura.

Rudi anuncia una nova llei que derogui la normalització del català i l’aragonès « Lo finestró del Gràcia.

Rudi anuncia una nueva Ley que derogue la normalización de catalán y aragonés

La candidata a la Presidencia del Gobierno de
Aragón ha anunciado que remitirá a las Cortes un proyecto de reforma de
la Ley de Lenguas que derogue aquellos aspectos que «imponen la
denominada normalización del catalán y el aragonés».

Pleno de investidura de Luisa Fernanda Rudi.CARLOS MONCíN

Rudi, en su discurso de investidura
pronunciado en las Cortes de Aragón, que mañana previsiblemente le
otorgarán su confianza para ser presidenta del Ejecutivo, ha asegurado
que su Gobierno remitirá a la Cámara Legislativa un proyecto de ley de reforma, que al mismo tiempo que anule la normalización de catalán y aragonés, «proteja y desarrolle el uso de las modalidades lingüísticas propias».

En materia de cultura, Rudi ha asegurado que no cree en el dirigismo de
las administraciones públicas y sí en todas las fórmulas posibles de
colaboración público-privadas.

Y se ha referido en concreto a tres asuntos que a día de hoy siguen «pendientes de resolución»: la recuperación del Teatro Fleta; la puesta en marcha del Espacio Goya y la devolución de los bienes de las parroquias de la zona oriental de Aragón.

En la búsqueda de la solución a estos tres asuntos ha anunciado Rudi que se implicará «de manera personal e inmediata».

Una nueva ley derogará la normalización de catalán y aragonés | Heraldo.es.

Rudi anuncia una nueva Ley que derogue la normalización de catalán y aragonés

La candidata a la Presidencia del Gobierno de Aragón ha anunciado que remitirá a las Cortes un proyecto de reforma de la Ley de Lenguas que derogue aquellos aspectos que «imponen la denominada normalización del catalán y el aragonés».

Pleno de investidura de Luisa Fernanda Rudi.CARLOS MONCíN Rudi, en su discurso de investidura pronunciado en las Cortes de Aragón, que mañana previsiblemente le otorgarán su confianza para ser presidenta del Ejecutivo, ha asegurado que su Gobierno remitirá a la Cámara Legislativa un proyecto de ley de reforma, que al mismo tiempo que anule la normalización de catalán y aragonés, «proteja y desarrolle el uso de las modalidades lingüísticas propias».

En materia de cultura, Rudi ha asegurado que no cree en el dirigismo de las administraciones públicas y sí en todas las fórmulas posibles de colaboración público-privadas.

Y se ha referido en concreto a tres asuntos que a día de hoy siguen «pendientes de resolución»: la recuperación del Teatro Fleta; la puesta en marcha del Espacio Goya y la devolución de los bienes de las parroquias de la zona oriental de Aragón.

En la búsqueda de la solución a estos tres asuntos ha anunciado Rudi que se implicará «de manera personal e inmediata».

Una nueva ley derogará la normalización de catalán y aragonés | Heraldo.es.