Font: Heraldo de Aragón, via Notícies de la Terreta.
Vostè què coi és, sinyora Luisa Fernanda? Una sarsuela? Una chanson paillarde de Brassens? Ja li ho dic jo: vostè és una política immoral. I ho és no perquè faça demagògia a canvi de guanyar uns quants vots de la manyilàndia profunda. No va per astí la cosa: tot polític tine dret, si vol, a viure de la demagògia. El que la converteix a vostè en una política immoral és que el seu bolsó de demagògies no tine piador; i, abans d’arribar al genocidi cultural, cal piar el bolsó, sinyora Luisa Fernanda. Ja sé que vostè no s’hi juga res; però jo m’hi jugo la supervivència de la llengua dels meus besavis ribagorçans de Monesma, Monesma, Casserres del Castell, Pont de Montanyana, Areny, Areny, Pont de Montanyana i Pont de Montanyana. La supervivència de la meua llengua catalana, Luisa Fernanda. Jo sé què sic i què no sic i, benauradament, no sic vostè.
“Canto i, quan canto lo que sinto, / sinto i canto tal com sic, / sinto i canto lo que sic”, Anton Abad, cantautor de Saidí (Baix Cinca, la Franja).
Sic…
independentista (pel que fa a Catalunya), sobiranista (pel que fa a Aragó, a la Val d’Aran, a la Franja, al País Valencià, a les Illes i a la Catalunya Nord), catalanista (profés), professor (de castellà), antifeixista, d’esquerres, llibertari, llibertí (de pensament, paraula, obra i omissió), anticastrista (Fidel Castro no), anticastrista (castració no, excepte pels gats), benavarrí, trempolí, franjolí, ribagorçà, pallarès, xarraire (molt), gras (molt), casat (molt), explorador (encara m’agrada aprendre), ex-plorador (ja no ploro tant), ex-clarinetista, ex-bandurriaire, ex-melenut, ex-escolanet, ateu, anticlerical, cinèfil, espectador de teatre (en excedència intermitent), heterosexual (en excedència intermitent), barcelonista (sinse carnet), conductor (amb carnet), europeista, objector (mili no), fumador (2 cada dia), dallonses (2 cada dia), barbut, bon lector (de literatura i premsa), mal lector (de lletra xica; sobretot, de contractes bancaris i d’instruccions d’ultracongelats), internauta, blogaire, catalanòfon, francòfon, aragonesòfon, castellanòfon, sexòfon, tintinòfil (i haddockòfil), gaditanòfil (carnavals), llatinoamericanòfil (Les Luthiers, dulce de leche, Martín Fierro, bife de chorizo, Patrícia Gabancho, mollejas, música cubana, Ricardo Darín, Borges, Monterroso, Jorge Edwards, Sota el volcà, José Martí, Cabrera Infante, Sábato, Manuel Puig, Bryce Echenique, Rulfo…), francòfil (llista infinita), nadalòfil (festes), nadalòfob (tenista).
No sic…
haitià, nepalès, espanyol, espanyolista (Real Club Deportivo EEEs paaa ñoool), xirucaire (agermanats anirem caminant / sota un cel ben blau), cristià de base (agermanats anirem caminant / sota un cel ben blau), pujolista (agermanats mos vam ben empassar / l’estatut de Sau), arturmasista (pacte fiscal anirem demanant: / som uns grans babaus), religiós, ric, rius (oi que tu no ets deulofeusss, garciasss, sànchecesss, martínecesss…?, doncs jo no sic riusss), ros, jove, alt, prim, marxista, periodista, cafetaire, ballador, esportista, sardanista, motorista, anglòfon, maitiner, platjaire.
Benauradament no sic…
espanyolista (viva España, alzad los brazos, hijos de…), espanyolista (no, no, yo no soy españolista, yo soy ciudadano del mundo, ciudadano de Ciutadans, vaya), de dretes, de l’Opus, de la FACAO (meravigliao), nazi, marxista-leninista, homòfob, xenòfob, racista, antiavortista, sexista, pepero (porompompero), heliòfil (cara al sol con la camisa nueva), Luisa Fernanda Rudi.
Blog de Manel Riu Fillat: Què sic, què no sic i què és Luisa Fernanda Rudi.