Explorando Matarraña . Noticias de Gipuzkoa.

Explorando Matarraña

JOSÉ MANUEL ETXANIZ – Lunes, 24 de Septiembre de 2012 –

vUELVO de Teruel tras comprobar que, felizmente, sigue existiendo. Con las dificultades propias de la época, más las añadidas de un mundo rural que se va especializando en el turismo ecológico y la industria agroalimentaria, secaderos de jamones con Denominación de Origen Teruel, productos derivados del cerdo, frutales, miel y aceite de oliva de alta gama.

Antes exploré la Sierra de Albarracín con Guadalaviar como base, ahora he enredado en la comarca de Matarraña, a cuatro horas de casa, siempre verde por sus olivos y almendros, teniendo la antigua estación de Torre del Compte, hoy convertida en hotel con encanto y sin televisión, como punto de partida para pasear por Beceite y Calaceite. Monroyo, Valderrobres, La Fresneda y Cretas, donde recordé al célebre torero, con perdón, Nicanor Villalta.

Excursiones en bicicleta por el antiguo trazado del ferrocarril o a pie, con baño nudista en pozas fluviales.

Coincidí en la vecina Morella con el Sexenni, manifestación cívico-religiosa que, como su nombre indica, se celebra cada seis años. En su museo, recordé a Ramón Cabrera, el Tigre del Maestrazgo, uno de los mejores generales españoles de los últimos tiempos, junto con D. Vicente Rojo Lluch.

Matarraña es algo más que el escenario para los crímenes de la novela del autor local Isidro Garrido. Es una comarca con historia, cultura, gastronomía, personalidad e idioma propios, porque siendo tan turolenses como los amantes y el torico, hablan catalán, a pesar de los obstáculos que les ponen las autoridades aragonesas -coalición entre PP y PAR- que, con el objetivo de derogar la existente del año 2009, presentaban en estas fechas el anteproyecto de Ley de Lenguas, evidenciando por un lado, el poco interés en considerar el bilingüismo como una singularidad más del rico patrimonio cultural aragonés y, por otro, cierto complejo de inferioridad, al no atreverse a denominar catalán, a la “lengua aragonesa propia del área oriental”. ¡Catetos!

Twitter / pepesoro: Hoy a las 20h en la Pza S. ….

Hoy a las 20h en la Pza S. Felipe organizado x la Coord Aragón Trilingüe Concierto -Fendo Camin por as luengas d´Aragón pic.twitter.com/sczSSS30

Mapa lingüístic d’Aragó « Lo finestró del Gràcia.

Mapa lingüístic d’Aragó (segons l’avantprojecte de Llei de Llengúes de 2001)
Coordinat per José Ignacio López Susín. Textos de J.I. López i Natxo Sorolla.
Edita Aladrada Ediciones amb la colaboració de l’Associació Cultural del Matarranya, Centre d’Estudios Ribagorçans, Consello d’a Fabla Aragonesa, Fundación Gaspar Torrente, Iniciativa Cultural de la Franja, Institut d’Estudis del Baix Cinca, Ligallo de Fablans Zaragoza y Rolde de Estudios Aragoneses.

Tant l’Estatut d’Autonomia d’Aragó de 2007 com la Llei 10/2009 d’ús, protecció i promoció de les Llengües propies d’Aragó prescriuen la necessitat de declarar les zones d’utilització predominant de l’aragonès i el català. En aquest treball es recullen els municipis inclosos en ambdues zones, prenent com a base l’avantprojecte de Llei de Lengües que el Govern d’Aragó va publicar en 2001.

ALADRADA: MAPA LINGÜÍSTICO DE ARAGÓN.

MAPA LINGÜÍSTICO DE ARAGÓN

Mapa lingüístico de Aragón (según el anteproyecto de Ley de Lenguas de 2001) 
Coordinado por José Ignacio López Susín. Textos de J.I. López y Natxo Sorolla. 
Edita Aladrada Ediciones con la colaboración de Associació Cultural del Matarranya, Centro de Estudios  Ribagorzanos, Consello d’a Fabla Aragonesa, Fundación Gaspar Torrente, Iniciativa Cultural de la Franja, Institut d’Estudis del Baix Cinca, Ligallo de Fablans Zaragoza y Rolde de Estudios Aragoneses. 

Puedes pedirlo a aladrada@gmail.com



O Estatuto d’Autonomía d’Aragón de 2007, igual como a Lei 10/2009, d’uso,
protezión e promozión d’as luengas propias d’Aragón, prescriben a nezesidá d’establir
as zonas d’utilizazión predominán de l’aragonés y o catalán. En iste triballo se
replegan os monezipios que s’encluyen en ixas zonas, prenendo como alazet
l’abamproyeuto de Lei de Luengas que o Gubierno d’Aragón fazió publico en 2001.

Tant l’Estatut d’Autonomia de Aragó de 2007 com la Llei 10/2009 d’ús, protecció i
promoció de les Llengües propies d’Aragó prescriuen la necessitat de declarar les
zones d’utilització predominant de l’aragonès i el català. En aquest treball es recullen
els municipis inclosos en ambdues zones, prenent com a base l’avantprojecte de Llei
de Lengües que el Govern d’Aragó va publicar en 2001.

Tanto el Estatuto de Autonomía de Aragón de 2007, como la Ley 10/2009, de uso
protección y promoción de las Lenguas propias de Aragón prescriben la necesidad de
declarar las zonas de utilización predominante del aragonés y el catalán. En este
trabajo se recogen los municipios incluidos en ambas zonas, tomando como base el
anteproyecto de Ley de Lenguas que el Gobierno de Aragón publicó en 2001.

Es presenta a Fraga el ‘Mapa lingüístic de l’Aragó’ – VilaWeb.

Aprofitant la Jornada del Cinga Fòrum, organitzada per l’Institut d’Estudis del Baix Cinca a Fraga, avui es presenta el Mapa Lingüístic de l’Aragó, a càrrec del seu coordinador, Natxo López Susín. Tant l’estatut aragonès del 2007 com la llei 10/2009, d’ús, protecció i promoció de les llengües pròpies d’aquest territori, indicaven la necessitat de marcar les zones d’ús predominant de l’aragonès i el català. I això és el que fa el mapa, on apareixen els municipis inclosos en totes dues zones a partir de l’avantprojecte de llei de llengües que el govern de l’Aragó va publicar el 2001.

El ‘Mapa lingüístico de Aragón (según el anteproyecto de Ley de Lenguas de 2001)‘, coordinat per López Susín, inclou textos de J. I. López i Natxo Sorolla, i és editat per Aladrada Ediciones amb la col·laboració de l’Associació Cultural del Matarranya, Centro de Estudios Ribagorzanos, Consello d’a Fabla Aragonesa, Fundación Gaspar Torrente, Iniciativa Cultural de la Franja, Institut d’Estudis del Baix Cinca, Ligallo de Fablans Zaragoza i Rolde de Estudios Aragoneses.

En la mateixa Jornada del Cinga Fòrum, que enguany és dedicada a la política lingüística, també es presentarà el Manifest de la Coordinadora Aragó Trilingüe, llançat el 29 de juny per professors d’universitats, investigadors i científics de tot el món, en favor del reconeixement i la dignificació de les llengües minoritàries de l’Aragó. En aquest manifest es denuncia que l’actual govern de l’Aragó, ‘desoint la normativa internacional, estatal i el mateix estatut d’autonomia’, ha derogat la llei de 2009 per aprovar ‘una norma que nega l’existència tant de l’aragonès com del català i condemna aquestes dues llengües a la invisibilitat i, a mitjà termini, a la desaparició’. Al final de juliol, el govern aragonès va aprovar la nova llei de llengües, que desprotegeix el català i l’aragonès.

La llei, que començarà els tràmits parlamentaris aviat, evita d’anomenar català a la llengua de la Franja i fa referència a la ‘llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental’.

Notícia relacionada

Samarretes en favor del català a la Franja

1340746754859.jpg (Imatge JPEG, 646×329 píxels).

Hi ha disponible el vídeo del “Bien Dicho” fet a Pena-roja « Xarxes socials i llengües.

Cliqueu per a veure el vídeo. Apareixen talls al llarg de tot el vídeo, però sobretot és interessant a partir del minut 3.35.

AragónTV: com fer un programa a la Franja esquivant lo nom de la llengua (Bien dicho)

Manifest per l’aragonès i el català, llengües d’Aragó « Lo finestró del Gràcia.

El Consello d’a Fabla Aragonesa empezará sus cursos el 15 de octubre.

El Consello d’a Fabla Aragonesa empezará sus cursos el 15 de octubre

Habrá un nivel de iniciación y otro de profundización al aragonés SALVADOR CORED 01/10/2012 / 13:51 Vota  Resultado  0 votos HUESCA.- Con motivo  del inicio del curso del Consello d’a Fabla Aragonesa, Chusé Inazio Nabarro y Chulia Ara anunciaron las nuevas clases que se llevarán a cabo a partir del 15 de octubre. A pesar de la crisis y de la “nueva ley de lenguas que pretende minimizar el apoyo oficial a las lenguas propias de Aragón”, la mejor defensa que consideran que se debe hacer es “seguir trabajando”. Los nuevos cursos que se impartirán en la sede del Consello d’a Fabla Aragonesa serán de iniciación y profundización al aragonés, y se realizarán los lunes y miércoles a las ocho de la tarde.Nabarro será el profesor de ambos cursos, que “irán uno detrás de otro para que la gente se pueda incorporar al primer tramo que será de iniciación y al segundo, que será de profundización”. El curso, será “eminentemente práctico, de alfabetización”, además de practicar el “lenguaje escrito y oral” .

El Consello d’a Fabla Aragonesa empezará sus cursos el 15 de octubre.

FRAGA.- La Coordinadora Aragón Trilingüe presentó el pasado viernes en Fraga el Manifiesto por el Aragonés y el Catalán, Lenguas de Aragón, en el que se reclama el “reconocimiento pleno de ambas lenguas como parte del patrimonio lingüístico aragonés, y la adopción de medidas para su normalización y su conservación en los territorios donde se hablan, el norte de Aragón y la zona oriental”.

Ese pedazo de maño atormentado, por la gloria de mi madreer… | El Agitador.

La troika de la Europa económica, la que forma la Comisión Europea, el Fondo Monetario Internacional y el Banco Central Europeo cansa ya demasiado.  Siempre con las mismas penas, que si los mercados, las primas de riesgo y la crisis puñetera. Pero ahora bien, si de verdad hay un trío que me cansa es el de la troika nacionalista “españo-catalán-aragonesa”. En serio, ese trío me parece insufrible.

En realidad, esta guerra política es cosa de dos principal por no decir exclusivamente. La España grande y libre de Rajoy en un rincón y Catalonia is not Spain de Mas en el contrario. Cada uno con sus respectivos guiones enfrentados. Pero hay un “papelico” de tercera en esta obra. Vamos, lo que viene a ser un extra sin derecho a frase que busca su cuota de protagonismo (quizá el que perdió hace mas de 300 años) cada vez que nuestros vecinos catalanes alzan la voz contra el gobierno central. Se trata de un verdadero clásico, el maño anti-catalán. Ese típico señor que de día parece normal y por las noches se dedica a borrar con spray lo del Baix Aragó-Casp en las señales de tráfico comarcales. Ese que siempre se queja de que en la panadería de Salou, donde tiene un apartamento en el que lleva veraneando sesenta años, inevitablemente le responden en catalán cada vez que él pide, de forma educada y respetuosa pero clara y contundente, una baguet en perfecto castellano.

¿Qué necesidad hay de entrar en una guerra que nos viene grande y en la que, gane quien gane, no podemos sacar nada provechoso? El tema histórico, el del reino y el condado, está más que superado ¿Es por los bienes de la franja? ¿Porque aquí no hay playa, quizá? Puedo entender que el nacionalista español vea a Cataluña como una parte fundamental de la nación española, como una pieza indispensable para la estabilidad económica del país o que el simple hecho de oír la palabra independencia sea motivo suficiente para que muchos se santigüen. De la misma manera que entiendo que un independentista o nacionalista catalán esté convencido de que, siendo Cataluña estado soberano, las cosas le vayan a ir mucho mejor, asumiendo que el partido de fútbol más interesante de la correspondiente liga catalana lo habrá de jugar el Barça contra el Sabadell. Independientemente de las razones que unos u otros tengan, son, en la mayoría de los casos, razones políticas que se pueden discutir y debatir, a pesar de lo cansinas que resultan. Pero es que el heredero de la Corona Aragonesa no tiene nada que debatir. Y he de confesar que algunas de las cosas que se cuelgan por las redes o que se ven por el canal autonómico, son hasta graciosas, pero los mismos chistes siempre, aburren.

Así que si deciden seguir con las mismas reivindicaciones, no lo hagan en nombre de los aragoneses. Invéntense otras razones, otras causas, otras argumentaciones. Cúrrenselo un poquito más porque a mí, y estoy convencido de que tampoco a otros miles de aragoneses sensatos, está claro que no me representan.

Néstor Pascual

Presentació del Manifest “Aragó Trilingüe” | Mas de Bringuè.

Chusé Inazio Nabarro, Màrio Sasot i Josep Maria Baró

Lo passat dissabte, 29 de septembre, es va presentar públicament al Palau Montcada de Fraga, el Manifest elaborat per les entitats integrades en la Coordinadora Aragó Trilingüe que lluiten per la defensa i la dignitat de l’aragonès i el català a l’Aragó  i en contra de l’avantprojecte que ha elaborat lo govern aragonès del PP-PAR i que presentarà per a la seua aprovació a les Corts regionals durant l’actual període de sessions.

L’acte va tindre lloc durant la celebració de les Jornades “Cinga” que organitza l’Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC).

El Manifest es penjarà d’ací uns dies a la xarxa per a que es puguen adherir totes les entitats socials, associacions i organitzacions polítiques i sindicals interessades.

Ací teniu el text complet.

MANIFEST PER L’ARAGONÈS I EL CATALÀ, LLENGÜES D’ARAGÓ

Les associacions, entitats i persones que signem aquest manifest, davant el nou projecte de Llei de Llengües del Govern d’Aragó, i moguts pel respecte cap als drets individuals i cap al ric patrimoni cultural i lingüístic que existeix a Aragó i que està en greu perill,

DECLAREM:

– Que és un fet científicament documentat que a Aragó es va individualitzar una llengua romànica diferenciada del castellà i del català, anomenada històricament aragonès, que va ser parlada i emprada per escrit en usos oficials i administratius a bona part del territori aragonès. Aquesta llengua encara és viva i, com totes les llengües, s’expressa en diferents modalitats i parles locals, i la seva subsistència està seriosament amenaçada. Aquestes varietats són components del aragonès i parlar cadascuna d’elles és utilitzar diferents formes d’un mateix idioma.

– Que la comunitat científica, així com la pràctica comunicativa quotidiana, reconeix les parles de les comarques orientals com a llengua catalana. La llengua catalana és patrimoni d’Aragó i ja té una tradició de llengua estàndard fortament lligada a la producció literària dels nostres escriptors i a l’ensenyament en aquestes comarques.

– Rebutgem qualsevol denominació que no segueixi la tradició científica o que pose en qüestió la unitat d’aquestes dues llengües pròpies d’Aragó.

– Advertim que aquest patrimoni està seriosament amenaçat, especialment en el cas de la llengua aragonesa, per la seva fragmentació i la pèrdua de la transmissió generacional. També les varietats del català a Aragó es mantenen amb excessiva fragilitat i mostren ja, des dels començaments de la dècada passada, els primers símptomes de substitució lingüística a les àrees més poblades. Aquest perill de desaparició d’un patrimoni cultural únic és també motiu de preocupació internacional. Així, la UNESCO ha catalogat l’aragonès com una llengua greument amenaçada i el Comitè d’Experts del Consell d’Europa ha manifestat la seva preocupació davant la situació de les llengües pròpies d’Aragó, demanant un marc jurídic específic que permetixca la protecció de l’aragonès i el català d’Aragó. També cal recordar la Declaració Universal dels Drets Lingüístics aprovada pel Consell de Drets Humans de les Nacions Unides en la qual es reconeix el dret de tota comunitat lingüística a què “la seva llengua sigui emprada com a oficial dins del seu territori”.

– Creiem, com aragonesos, que la protecció de les nostres llengües és un deure moral i legal, com a reconeixement dels nostres drets individuals i col · lectius i com a part irrepetible del nostre patrimoni cultural i històric, tal com estableix l’Estatut d’Autonomia, la Constitució Espanyola i els pactes internacionals signats per Espanya com la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.

– Que el manteniment de les llengües com a patrimoni de les nostres comarques depèn del reconeixement de les llengües per part de les institucions, i essencialment és necessari que l’ensenyament assegure la plena competència lingüística en la llengua pròpia i en castellà. Només una política decidida per l’alfabetització en la llengua pròpia i en castellà de la població escolar pot salvar la fragilitat amb què es conserva viu avui aquest patrimoni cultural.

– Els parlants del català i els de l’aragonès han de tindre els drets lingüístics garantits per les institucions autonòmiques, provincials, comarcals i municipals, per poder desenvolupar la seua activitat en la llengua que trien, igual que altres comunitats lingüístiques de l’Estat.

– Que ens preocupa profundament el projecte de llei aprovat pel Govern d’Aragó que qüestiona l’existència, la denominació i la unitat d’aquestes llengües i els drets lingüístics dels seus parlants.

EXIGIM:

1. Que es reconeguen la llengua i catalana i la llengua aragonesa en la legislació aragonesa.

2. Que es prenguen les mesures necessàries per a la conservació de les llengües catalana i aragonesa en les comarques on són la llengua històrica.

3. Que la llengua catalana i la llengua aragonesa formen part de l’ensenyament perquè tota la població escolar conegue la llengua pròpia de les seves comarques i el castellà.

4. Que es facen, per part de les institucions, campanyes actives d’informació i conscienciació de la població d’Aragó del fet que el català i l’aragonès són part irrenunciable del patrimoni cultural d’Aragó, com també de tota la humanitat.

ENTITATS I ORGANITZACIONS FIRMANTS:

1. C. Aladrada, A.C. Nogará, A.C. San Severo, Asoc.      Cultural del Matarranya, Biella Nuei, Centre d’Estudis Ribagorçans, CHA, Consello      d’a Fabla Aragonesa, Fed. Ligallos Fablans, Fundación Gaspar Torrente, Gara      d’Edizions, Iniciativa Cultural de la Franja, Institut d’Estudis del Baix      Cinca, Ligallo de Fablans Zaragoza, Puyalón de Cuchas, Rolde de Estudios      Aragoneses, SOA-STA, UGT.

( Atenció: La llista de signants no està completament actualitzada, encara hi ha organitzacions pendents de confirmació i altres que s’han anat afegint més tard de les quals no tinc les dades).

Fotos del mur.

Fotos del mur.

AragónTV: com fer un programa a la Franja esquivant lo nom de la llengua (Bien dicho) « Xarxes socials i llengües.

AragónTV és la Televisió capaç de fer un programa complet sobre les llengües d’Aragó, al Matarranya, sense dir la paraula català. Ni qualitat, ni servei públic, són definicions dignes d’esta decisió política. Ni és una qüestió acadèmica, ni és una qüestió televisiva, ni és una qüestió de desconeixement, ni deu ser un problema dels professionals que hi treballen. Ha de ser una decisió política presa per la direcció d’AragónTV.

M’estic referint al programa de Bien Dicho emès lo 27 de setembre, amb una part dedicada a les conserves fetes al Mas d’Aragonès a Pena-roja (Matarranya). Un Mas que és també Casa Rural, i que tos recomano si voleu visitar un lloc autèntic de la Franja, i menjar molt bé i casolà.

Bien Dicho és un programa ben muntat, amé, que mostra sense problemes converses en català (entrevistats) i castellà (presentador). Que explica les paraules, i el seu origen, i ho fa de manera divertida. Que compta amb l’assessorament d’especialistes. Però que és capaç de emmudir la paraula tabú per al PP i el PAR: llengua catalana. S’ha de tindre en consideració l’habilitat per a fer un programa sobre llengües d’Aragó sense dir-ne el nom. S’ha d’insuflar un dirigisme polític molt potent als professionals de la televisió per a emmudir el que les Universitats han investigat.

Evidentment, no és només culpa de la coalició de govern actual. També el PSOE ha tingut responsabilitats a la casa durant 5 anys, en els quals el seu Director, Ramón Tejedor (PSOE), va destacar per fer cap acció favorable a les dues llengües pròpies (via Carles Barrull):

El director general de la Corporación Aragonesa de Radio y Televisión, Ramón Tejedor, aseguró el martes en Fraga que no se plantean en principio, producir y emitir programas en catalán o en aragonés

De fet, ja en aquell moment (2008) es gestava el programa Bien dicho.

señaló que tienen `la intención de emitir una versión aragonesa del programa de TV3 `Caçador de paraules“

Quedaven encara 3 anys de govern socialista, per fer un servei públic. Però el programa no es va explotar fins l’etapa de govern del PP.

PS: Una nota lingüística. Al programa acaben dient que han aprés què són “los bledas”. Los blets que apareixen al programa no són pas bledes ;-)