Presentació del Manifest “Aragó Trilingüe” | Mas de Bringuè.

 

Presentació del Manifest “Aragó Trilingüe”

Chusé Inazio Nabarro, Màrio Sasot i Josep Maria Baró

Lo passat dissabte, 29 de septembre, es va presentar públicament al Palau Montcada de Fraga, el Manifest elaborat per les entitats integrades en la Coordinadora Aragó Trilingüe que lluiten per la defensa i la dignitat de l’aragonès i el català a l’Aragó  i en contra de l’avantprojecte que ha elaborat lo govern aragonès del PP-PAR i que presentarà per a la seua aprovació a les Corts regionals durant l’actual període de sessions.

L’acte va tindre lloc durant la celebració de les Jornades “Cinga” que organitza l’Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC).

El Manifest es penjarà d’ací uns dies a la xarxa per a que es puguen adherir totes les entitats socials, associacions i organitzacions polítiques i sindicals interessades.

Ací teniu el text complet.

 

MANIFEST PER L’ARAGONÈS I EL CATALÀ, LLENGÜES D’ARAGÓ

Les associacions, entitats i persones que signem aquest manifest, davant el nou projecte de Llei de Llengües del Govern d’Aragó, i moguts pel respecte cap als drets individuals i cap al ric patrimoni cultural i lingüístic que existeix a Aragó i que està en greu perill,

DECLAREM:

– Que és un fet científicament documentat que a Aragó es va individualitzar una llengua romànica diferenciada del castellà i del català, anomenada històricament aragonès, que va ser parlada i emprada per escrit en usos oficials i administratius a bona part del territori aragonès. Aquesta llengua encara és viva i, com totes les llengües, s’expressa en diferents modalitats i parles locals, i la seva subsistència està seriosament amenaçada. Aquestes varietats són components del aragonès i parlar cadascuna d’elles és utilitzar diferents formes d’un mateix idioma.

– Que la comunitat científica, així com la pràctica comunicativa quotidiana, reconeix les parles de les comarques orientals com a llengua catalana. La llengua catalana és patrimoni d’Aragó i ja té una tradició de llengua estàndard fortament lligada a la producció literària dels nostres escriptors i a l’ensenyament en aquestes comarques.

– Rebutgem qualsevol denominació que no segueixi la tradició científica o que pose en qüestió la unitat d’aquestes dues llengües pròpies d’Aragó.

– Advertim que aquest patrimoni està seriosament amenaçat, especialment en el cas de la llengua aragonesa, per la seva fragmentació i la pèrdua de la transmissió generacional. També les varietats del català a Aragó es mantenen amb excessiva fragilitat i mostren ja, des dels començaments de la dècada passada, els primers símptomes de substitució lingüística a les àrees més poblades. Aquest perill de desaparició d’un patrimoni cultural únic és també motiu de preocupació internacional. Així, la UNESCO ha catalogat l’aragonès com una llengua greument amenaçada i el Comitè d’Experts del Consell d’Europa ha manifestat la seva preocupació davant la situació de les llengües pròpies d’Aragó, demanant un marc jurídic específic que permetixca la protecció de l’aragonès i el català d’Aragó. També cal recordar la Declaració Universal dels Drets Lingüístics aprovada pel Consell de Drets Humans de les Nacions Unides en la qual es reconeix el dret de tota comunitat lingüística a què “la seva llengua sigui emprada com a oficial dins del seu territori”.

– Creiem, com aragonesos, que la protecció de les nostres llengües és un deure moral i legal, com a reconeixement dels nostres drets individuals i col · lectius i com a part irrepetible del nostre patrimoni cultural i històric, tal com estableix l’Estatut d’Autonomia, la Constitució Espanyola i els pactes internacionals signats per Espanya com la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.

– Que el manteniment de les llengües com a patrimoni de les nostres comarques depèn del reconeixement de les llengües per part de les institucions, i essencialment és necessari que l’ensenyament assegure la plena competència lingüística en la llengua pròpia i en castellà. Només una política decidida per l’alfabetització en la llengua pròpia i en castellà de la població escolar pot salvar la fragilitat amb què es conserva viu avui aquest patrimoni cultural.

– Els parlants del català i els de l’aragonès han de tindre els drets lingüístics garantits per les institucions autonòmiques, provincials, comarcals i municipals, per poder desenvolupar la seua activitat en la llengua que trien, igual que altres comunitats lingüístiques de l’Estat.

– Que ens preocupa profundament el projecte de llei aprovat pel Govern d’Aragó que qüestiona l’existència, la denominació i la unitat d’aquestes llengües i els drets lingüístics dels seus parlants.

EXIGIM:

1. Que es reconeguen la llengua i catalana i la llengua aragonesa en la legislació aragonesa.

2. Que es prenguen les mesures necessàries per a la conservació de les llengües catalana i aragonesa en les comarques on són la llengua històrica.

3. Que la llengua catalana i la llengua aragonesa formen part de l’ensenyament perquè tota la població escolar conegue la llengua pròpia de les seves comarques i el castellà.

4. Que es facen, per part de les institucions, campanyes actives d’informació i conscienciació de la població d’Aragó del fet que el català i l’aragonès són part irrenunciable del patrimoni cultural d’Aragó, com també de tota la humanitat.

ENTITATS I ORGANITZACIONS FIRMANTS:

 

  1. C. Aladrada, A.C. Nogará, A.C. San Severo, Asoc.      Cultural del Matarranya, Biella Nuei, Centre d’Estudis Ribagorçans, CHA, Consello      d’a Fabla Aragonesa, Fed. Ligallos Fablans, Fundación Gaspar Torrente, Gara      d’Edizions, Iniciativa Cultural de la Franja, Institut d’Estudis del Baix      Cinca, Ligallo de Fablans Zaragoza, Puyalón de Cuchas, Rolde de Estudios      Aragoneses, SOA-STA, UGT.

( Atenció: La llista de signants no està completament actualitzada, encara hi ha organitzacions pendents de confirmació i altres que s’han anat afegint més tard de les quals no tinc les dades).