CURSO “GESTIONAR LA DIVERSIDAD LINGÜÍSTICA DE ARAGÓN” | La Sociedad del Riesgo.

Adéu a Francesc Vallverdú (Ko Tazawa).

La nostra relació ha continuat des de llavors. És a dir, que s’ha perllongat durant 17 anys! Ens vèiem cada cop que veníem a Catalunya. Quan la meva dona traduïa Camí de sirga, de Jesús Moncada, ens van portar d’excursió per l’Ebre, on està ambientada la novel·la.

Pena-roja commemora ‘Any Desideri’ amb una samarreta dels masos de la vila | Comarques Nord.

Pena-roja commemora ‘Any Desideri’ amb una samarreta dels masos de la vila

En el marc de l’Any Desideri Lombarte, l’Associació de Jóvens de Pena-roja ha volgut recordar la figura de l’escriptor pena-rogí amb una samarreta on apareixen els 77 masos històrics repartits pel seu terme municipal. La samarreta, de color gris fosc i lletres mostassa, és un homenatge a la figura de’n Desideri Lombarte i al seu important paper de recopilació i recuperació de la toponímia local, una de les moltes vessants que va fer durant la seua vida. Els 77 masos, repartits pels Vila-Sants, l’Escresola, la Canal d’en Pavia, la Vall Maria, els Prats i la Mare de Déu, envolten el nom de Pena-roja. Dins la O apareix Any Desideri Lombarte i l’any vigent. Enguany es commemoren els 25 anys de la mort de’n Desideri Lombarte, l’escriptor en català més important del Matarranya i un dels més prestigiosos de la Franja i l’Aragó. El disseny de la samarreta ha estat obra de Nebulosa Gràfica.

Tot a punt a Pena-roja per celebrar el Franja Rock més complet dels últims 14 anys – Racó Català.

Tot a punt a Pena-roja per celebrar el Franja Rock més complet dels últims 14 anys

Coincidint amb el festival de música, també se celebra la 24a Trobada Cultural del Matarranya

Pena-roja està preparada per viure el Franja Rock més potent dels últims anys | Comarques Nord.

Lombartianes | Viles i Gents.

Lombartianes

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 14 de juny del 2014)

Lombarte és el més gran poeta en català a l’Aragó, com tothom sap, i el primer que ha cantat en llengua d’Aragó, en català, serenament, emocionadament, amb tot l’alè, el seu país, tan oblidat. Venia de dues escoles de literatura: la de la vida masovera a Pena-roja i la dels Pares Escolapis d’Alcanyís, que ensenyant-li llatí, el protocatalà que havia aplegat a l’Aragó a finals del segle III aJC, aconseguiren que hi redescobrís i reinventés la pròpia llengua catalana i que, agraït, declarés: Benditos sean el padre Pedro y su latín, que me hicieron intuir la validez y dignidad de mi lengua materna. Imagino que els padres no eren conscients del bé que li feien, com tampoc no n’eren uns cent anys abans amb el català Joan Cortada, com sabeu. Conscients o no, l’important és que ho fessen. Als Escolapis conegué la literatura de llibre, de lletra dels grans autors llatins i castellans, abans només coneixia l’oralitat matarranyenca catalana. Les dues es van saber complementar. Als Escolapis rebé també les primeres lliçons d’aragonesisme, impartides per l’advocat Don Leandro Palomar, que ensenyava una història on tenien més paper els gran fets dels almogàvers, de Pere el Gran, de las conquistas del Batallador, tanto como las de Jaime I, que no pas les dels Pelayos, Fruelas, Cids i Mauregatos, diferenciant-se així Don Leandro profundament, i Lombarte de retruc, d’uns nostres mestres actuals que veuen en l’Alt Rei en Jaume una mena de sinistre catalanista avant la lettre –i de retruc també els seus alumnes. Les ciències i la religió no li interessaren tant, de l’esport només el trinquet, encara viu per aquells anys al Matarranya, i, sorprenentment, ben poc el dibuix on més endavant destacaria. I amb tot això, passat pel tamís dels anys barcelonins, que li permetrien de saber que també hi ha literatura lletrada en la seua llengua, i en el gallec de Rosalía, es va llançar més de vint anys després a la creació poètica, dramàtica, narrativa, assagística que li coneixem, tallada en sec en plena maduresa per la de la Dalla, enguany fa vint-i-cinc anys.

Artur Quintana

II CAMPUS 2014 triptic oficial PDF

II CAMPUS 2014 triptic paginat

David Monteagudo entrevista Carles Terès.

Actualitzada el 08/02/2013 00:00

Portal de Publicacions.

Referència: 51822 Autor: Institut d’Estudis Catalans. Secció Filològica. Reunió Ordinària (2008 : Benavarri, Aragó) Reunió ordinària de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans a Benavarri (14 i 15 de novembre de 2008) / [L’edició d’aquesta obra ha estat a cura de Ramon Sistac i Vicén] Data d’edició: 2013 Descripció física: 102 p. ; 24 cm Entitats: Institut d’Estudis Catalans. Secció Filològica Centre d’Estudis Ribagorçans Benavarri. Ajuntament ISBN: 978-84-9965-172-9 Editorial: IEC [coedició amb] : Centre d’Estudis Ribagorçans : Ajuntament de Benavarri

15,00 € Índex Presentació Martí i Castell, Joan P. 9-11 Citació bibliogràfica Estat i estatuts del català ribagorçà Sistac i Vicén, Ramon Matèries:   Català – Aragó Ribagorçà P. 13-21 Citació bibliogràfica La Literatura popular catalana a la Ribagorça Quintana i Font, Artur Matèries:   Literatura catalana – Aragó – Ribagorça P. 23-37 Citació bibliogràfica La Universitat de Lleida: recerca en filologia catalana al Pirineu Turull i Rubinat, Albert Matèries:   Universitat de Lleida Filologia catalana – Investigació – Lleida (Província) P. 39-58 Citació bibliogràfica Castigaleu (Baixa Ribagorça): llengua i societat Moners i Sinyol, Jordi Matèries:   Català – Aragó Ribagorçà Baixa Ribagorça – Descripcions i viatges P. 59-66 Citació bibliogràfica Una Novel·la d’ambient ribagorçà: Eros-Christ, de Víctor Oliva (Barcelona, 1908) Francino Pinasa, Glòria Matèries:   Oliva i Sala, Víctor Literatura catalana – Aragó – Ribagorça P. 67-85 Citació bibliogràfica Els Quaderns ribagorçans de Jean-Joseph Saroïhandy Tomas, Xavier Matèries:   Ribagorçà Saroïhandy, Jean-Joseph Enquestes lingüístiques P. 87-102 Citació bibliogràfica

ESTE ARTÍCULO ESTÁ ESCRITO EN LA LENGUA CATALANA… – Rafael Bardaji Pérez.

Recomanació de Marina Porras a “El Matí” | L’ esmolet.

LIGALLO DE FABLANS DE ZARAGOZA: TERTULIA EN ARAGONÉS EN A XXXI FERIA D’O LIBRO DE UESCA.

Fuente: Consello d’a Fabla Aragonesa y https://sites.google.com/site/xxxiferiadellibrodehuesca

ISSUU – Temps de Franja Digital 15 by Temps de Franja.

Zona zero? | Viles i Gents.

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 24 de maig del 2014)

Un 14 de giner de 2012 vai publicar ací la columna “Acotolar paraules”. Primer “cresol” d’aquell any, havia decidit que titularia les columnes successives per ordre alfabètic, de l’A a la Z, lletra inicial rara. (Ho vai trencar en dos ocasions de pes al 2013: per l’incògnit Sant Jordi i pel Pilar incontestable.) Com a segon i principal criteri, eixa paraula havia d’estar en perill d’extinció dins del meu català franjolí, amenaçat per la fagocitosi de la llengua castellana veïna. És un procés de substitució intralingüística que va engollint termes habituals amb curiosos procediments de sufixació o menjant-se’ls del tot. “Hai alquilat la casa” pot dir tranquil·lament un veí qualsevol del Matarranya, la mateixa persona que no gosaria dir en castellà: “He llogado la casa”; o algú del Mesquí, bocí Baix Aragó encara catalanoparlant, tancarà un grifo quan en lo seu castellà mai diria “cierra l’aixeta del agua, por favor”. Les paraules que designen instruments obsolets, faenes agrícoles que ja no es fan, animals desapareguts o plantes desconegudes acaben totes a la fossa escrita de diccionaris, estudis lexicogràfics o dèries conservacionistes d’alguna cresolaire com jo, que de l’arbre caigut fa la columna. Cultismes i tecnicismes (als àmbits acadèmics, la religió o la política) o topònims de geografies externes –de Marruecos a Nueva York—, tota una història lluny dels avantpassats, no cal dir a on les anam a emprar.

Mirant l’ampolla mig plena en perspectiva, han continuat apareixent estos cresols sabatins igual que les “Viles i gents” de La Comarca d’Alcanyís. La col·lecció “Lo trinquet” de l’IET té publicades cinc obres, les dos raderes d’autors de Pena-roja: Les aventures del sastre Roc d’Arça, novel·la pòstuma de Desideri Lombarte, i Menú: cuina del cor, poemari de Cesc Gil. L’Ascuma, que enguany fa 25 anys, ha encetat una col·lecció d’història amb Queretes: La col·lectivització d’un poble aragonès durant la Guerra Civil (1936-1938), d’Encarnita i Renato Simoni. I la Licantropia torredarquina de Carles Terès ha rebut una acollida i crítiques immillorables. Són lletra escrita molt viva. No s’acotolaran les paraules ni nosaltres.

 María Dolores Gimeno